Molta literatura s’ha escrit ja al voltant del tema crisi. La veritat és que l’estic vivint en directe durant fa un temps per les meves responsabilitats al capdavant d’ICV del Vallès Occidental i com a regidor a Sant Cugat. Fa uns dies
Ràdio Sant Cugat es feia ressò dels ERO que s’havien presentat
a la nostra ciutat en el darrer any. Al voltant de 800 persones es poden quedar sense feina o passar una temporada difícil – hem de comptar que el fet d’estar en un expedient vol dir normalment cobrar menys diners, en situacions ja per si precàries – a la nostra ciutat. Dilluns passat vaig poder assistir a la reunió que el
comitè de Delphi va fer amb els Grups Parlamentaris que donen suport al Govern, representants dels PSC, ERC i d’ICV – la
Dolors Camats i jo mateix – vàrem escoltar atentament les explicacions dels representants del miler de treballadors/es d’aquesta empresa de la nostra ciutat.
Però la crisi no és només a les grans empreses. La major part de la destrucció d’ocupació ve de la petita i mitjana empresa – especialment en el sector serveis i en el comerç - que és la que dona feina a més d’un 90% de la gent del nostre país. Aquesta situació que afecta doncs a l’activitat econòmica en general és qüestió prioritària d’ICV en aquests moments. És per aquest motiu que fa temps que hi treballem. Des del moment que vàrem demanar l’actualització del Pacte d’Entesa en el marc de la 9a Assemblea Nacional d’ICV hem treballat perquè el Govern de Catalunya actualitzi les seves prioritats i posi per davant de tot la defensa de l’ocupació i la garantia de la cohesió social al nostre país.
Avui El País es feia ressò de dues de les mesures que des d’ICV farem a la taula negociadora. En tot cas les mesures d’ICV fan especial èmfasi en els següents aspectes :la garantia d’ingressos per a les persones amb major risc d’exclusió – aquí és o
n estarien incloses les dues propostes que avui El País avançava: la Renda Mínima d’Inserció augmentant els ingressos de les famílies objecte de la PIRMI fins els 7.488€ anuals i la prestació bàsica de 600€ per les persones aturades que no tinguin prestació d’atur -, la millora del finançament de la Llei d’Autonomia Personal, increment d’ajudes relacionades amb l’educació, suport a l’ocupació, dinamització de les polítiques d’habitatge, execució d’infraestructures sostenibles i millora d’accessos a polígons, impuls de noves fonts d’energia i suport als municipis.
Tot això acompanyat de la màxima atenció al desenvolupament dels Pactes Nacionals que ha promogut el Govern de Catalunya en els darrers anys en matèria d’educació, habitatge, recerca i innovació, immigració i l’Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana.
Ara més que mai no podem confondre’ns en els objectius de l’acció de govern. Mentre CiU ens ataca amb arguments sense solta ni volta – sembla mentida que hagin estat 23 anys al govern i vulguin ser l’alternativa – cal que el Govern no només estigui al costat de la gent sinó que vetlli per solucionar els seus problemes reals.
De la darrera setmana us recomano la lectura dels següents articles : relacionats amb el tema del meu post: del Ricard Gomà una crida a noves polítiques per l’emancipació des de la vida quotidiana "Pinzellades per una política emancipadora", un bon full de ruta per l’esquerra transformadora; del nou secretari general de CC.OO., Ignacio Fernández Toxo, “crisis financiera y modelo de crecimiento”; del Vicenç Navarro dos clarificadors articles, “la ignorada causa de la crisis” i “la situació de la classe treballadora”.
Sobre el nou model de finançament i el model d’estat us adjunto tres articles molt interessants: de Carlos Taibo, “autodeterminaciones”, que treu força a aquells que veuen en els recents moviments anomenats autodeterministes succeïts a països d’Europa; de David Elvira, membre de CpC, que no tinc el gust de conèixer però la tesi del qual subscric, “el moment de la via federal” i d’Emili Valdero “la secció 32 i el finançament de la Generalitat”.
No vull passar per alt la mort de l’estimat Toni Farrés, l’alcalde. Jo no el vaig conèixer personalment però n’he sentit a parlar tant d’ell que lamento no haver pogut compartir una mica de la nostra història amb ells i tants i tantes companys i companyes que van recollir el repte de transformar els nostres pobles i ciutats des dels valors i l’ètica. Us adjunto dos articles que em semblen exemplificar molt be els sentiments que han colpit a molta gent del nostre entorn més proper : l’Andreu Mayayo, “el millor alcalde” i, el Jordi Borja, “Fin de época, desaparece una generación”.
Per acabar, sobre el debat de la LEC, que porta cua en els darrers dies per unes declaracions desafortunades del company Jordi Miralles, us adjunto dos articles des de dues perspectives diferents : Walter Garcia-Fontes de la coordinadora d’AMPA de Catalunya i Ricard Aymerich des dels Moviments de Renovació Pedagògica, “Famílies, participació i centres educatius : un repte”, que comparteixo en el global i, de Josep Oriol Pujol de la Fundació Pere Tarrés,“Principis per la nova llei catalana d’educació”, amb el que discrepo però que em sembla exemplificant dels interessos que defensen els sectors que malden perquè ICV es quedi al marge de l’acord de la Llei d’Educació.
requalificació donat que les expectatives d'alguns propietaris no generen drets. Aquest aspecte reforça també la defensa que des del nostre grup s'ha manifestat contínuament pel que fa a la preservació d'altres espais del nostre terme i que tenen la mateixa qualificació urbanística, com ara Can Busquets i d'altres àmbits amb qualificació 21 o urbanitzable no delimitat.
