El nostre ple....

Si, dic el “nostre ple” perquè pel que he vist en determinats fòrums i mitjans de comunicació no tothom va entendre el ple de la mateixa forma. I per la mateixa raó, no tothom ha donat la mateixa importància als temes que s’hi van tractar.

Varem començar el ple amb la presentació per part del Síndic de Greuges de l’informe anual. Us recomano la lectura de l’informe i les seves conclusions. Val la pena !, manca d’eficàcia de l’administració, lentitud en les respostes, manca de control urbanístic, greuges per part de la policia local, problemes relacionats amb el medi ambient, mobbing immobiliari, problemes en l’administració de la llei de dependència. Ens va tocar ben be el crostó, a uns però més que a d’altres.

I mentre l’edifici de l’ajuntament es “pintava” de rosa per celebrar el “dia contra el Càncer de mama”, començàvem el ple amb la sala plena de gom a gom i la presencia dels mitjans més importants del país. Que estava passant ? doncs que en una estona en aquella sala s’aprovaria una moció de suport a les consultes populars en la ciutat més gran governada per CiU. La resta no importava, ni als mitjans ni a la majoria de la gent que hi era present.

En aquest ple hem aprovat a instància del nostre Grup Municipal que en el proper plec de clàusules es tingui en compte els darrers avenços en accessibilitat als contenidors d’escombreries i que els criteris es pactin amb els membres de la Taula de mobilitat reduïda (vegeu aqui TVSC). En aquest ple hem aprovat, a instàncies del nostre grup municipal, que els aturats sense subsidi d’atur gaudeixin d’un títol de transport gratuït i específic, de bonificacions d’un 75% en les activitats de l’OMET, del 100% en els preus públics de cursos per adults municipals i d’ajudes, que cal estudiar cara l’aprovació del Pressupost 2010, en les activitats del patronat municipal d’educació també pels seus infants (vegeu aquí TVSC).

El nostre grup va introduir una esmena important en la moció institucional sobre l’aniversari de les NN.UU., recollida aquesta setmana pel Diari de Sant Cugat en el titular de la notícia. El ple de Sant Cugat demanà la supressió del dret a veto en el Consell de Seguretat de NN.UU. enfortint el paper de la seva Assemblea General.

A proposta de CiU varem demanar per unanimitat l’eliminació de les zones tarifàries per la T-12. Varem aprovar una nova ordenança per la gestió dels usos comercials i el canvi del Leonardo da Vinci per un nou gran IES al costat de la futura estació de FFGC de Vollpelleres. Varem poder denunciar també que en la modificació número 17 del pressupost 2009 hi aparegués una partida per pagar més de 200 mil € per interessos de demora, de la que en demanarem un informe jurídic i en farem seguiment i que s’incrementessin en 150 mil € les partides destinades a la defensa dels contenciosos administratius.

Però no, l’objectiu estava posat en el posicionament de tots plegats davant la moció sobre la consulta popular. Nosaltres no varem votar pensant en el que diran sinó en el que estava escrit en el text. En aquest sentit, em sembla que expressar el reconeixement per aquelles entitats que s’han animat a fer una consulta sobre la sobirania del nostre país, manifestar el nostre respecte per aquells que des de posicionaments legítims defensen posicions diferents però comparteixen projectes comuns, mantenint l’ajuntament al marge del procés i que els processos de participació enriqueixen la societat, no és incoherent amb els posicionaments de la nostra coalició. Com sembla que algú està fent córrer.

De fet, varem demostrar la nostra coherència donant suport, com CiU, a una moció del PSC que tant inoportuna com certa ens demanava el ple suport a l’Estatut de Catalunya. Algú però va pensar que s’aprovés el que s’aprovés el més important és que els mitjans més afins, i els que no també, tinguessin teca per dir el que han dit.....”l’ajuntament de Sant Cugat dona suport.......”. Fins i tot algun diari com El País explicava l’endemà que havíem ofert locals municipals per realitzar la consulta, quan l’alcalde l’única cosa que va dir fou que com qualsevol entitat o organització podien fer us de locals municipals per les seves reunions....

Jo el que penso és que el moviment es demostra caminant. Que no ens ha de fer por res. Que hem de respectar tot allò que la gent defensi de forma pacífica i reclamar que es respecti el nostre projecte. Però que ho faci tothom. Els que pensen que no hi fem res a Espanya, els que pensen que malgrat sempre hi serem (i en realitat ja els està be) val la pena utilitzar aquesta situació per la seva subsistència i els que pensen que mai canviarem d’opinió malgrat els seus maltractaments... no em valen els adjectius qualificatius si estan buits de contingut.

fotos de cugat.cat (ajuntament) o nacionesunidas.org (ass.nn.uu.)

links d'interès sobre el ple : tot el ple a cugat.cat, El Punt, AVUI, sobre la consulta a TVSC i TVSC

Polítiques quotidianes

Entre cessaments “peperos” conseqüència de corrupteles indecents, finançament legal (?¿) però immoral de la casa gran per part de Can Bitllet i bafarades consultives, nosaltres anem fent la nostra en allò que anomenem “millora de la quotidianitat”.

El ple del dilluns vinent segurament serà seguit per molts mitjans perquè sembla ser molt important el posicionament que pugui tenir en la moció sobre les consultes el nou líder espiritual del catalanisme de dretes que tenim com alcalde. En el seu moment es veurà el posicionament de cadascú, falta veure que acabem votant.... vull dir que falta veure si acabarem votant el text que presenta la plataforma o un altre text “per fer quedar be”. Nosaltres ahir varem aprovar votar amb coherència amb la nostra trajectòria política i no posar la bena abans que la ferida...

El que deia : ahir varem presentar als mitjans la moció que portarem al ple de dilluns 19 per tal que en el proper concurs per la gestió dels residus i la neteja de la ciutat s’incorpori el principi de l’accessibilitat en els contenidors d’escombraries. Cal decidir quin sistema és el més apropiat, la taula de persones amb discapacitats i la de gent amb mobilitat reduïda segur que ens podran ajudar a encertar en l’elecció. El que és ben clar és que s’ha de garantir el dret de tothom a fer la gestió dels residus de forma selectiva. A més, ens importa que el tema de la nova concessió sigui un tema d’actualitat, perquè significa una doble oportunitat : la millora de la gestió econòmica de la concessió i la millora ambiental d’una bona nova concessió.

En el proper ple presentarem també la moció que en el darrer varem retirar i en la que demanem que l’ajuntament subvencioni el preus públics en general (educació i cultura) i els del transport públic en particular, a les persones que estan a l’atur sense subsidi. El posicionament de l’equip de govern en aquesta votació serà la pedra de toc també pel futur de les negociacions de les ordenances fiscals i del pressupost del 2010.

noticia RSC sobre l'accessibilitat dels contenidors
noticia RSC sobre les ajudes a aturats/des sense subsidi

setmana atepeïda

Fa dies que no escric al meu bloc. No és que no tingui coses per explicar, passa que he estat actualitzant els links d’altres blocs perquè pugueu navegar més quan entreu al meu. La setmana passada, a més, va ser força atapeïda. Voldria ressaltar dues qüestions que la van marcar i que comparteixo amb els que em seguiu.

La primera d’elles te a veure amb la situació política a Cerdanyola. Dimecres el Toni i tot el Grup Municipal de la coalició van poder compartir amb més de 300 amics i amigues, ciutadans i ciutadanes de la seva localitat els motius pels quals estan com estan, i sobretot van poder dir ben alt i clar què volen fer a partir d’ara. De forma gens demagògica, els i les companyes d’ICV-EUiA de Cerdanyola volen el millor per la ciutat, fins i tot el Toni va exclamar que el càrrec d’alcalde no seria un impediment per desbloquejar la situació.

Ara be, no permetrem que tòtems socialistes vinguin de fora a menysprear els nostres companys i companyes. Si el Toni és l’alcalde ho és perquè reunia les condicions per ser-ho, va ser capaç de sumar per tirar endavant els projectes endegats en el mandat anterior. Ara però el soci de govern, per problemes bàsicament de personalismes, no respecta el pacte i traspassa les línies vermelles de qualsevol relació política en l’àmbit local : posar en qüestió la dignitat d’un alcalde. Penso que a partir d’ara només hi ha dos camins a seguir : governar amb minoria a l’ajuntament i amb majoria a la ciutat o, que el PSC faci una moció de censura, opció ben legítima però que, malgrat les declaracions del seu secretari d’organització nacional, no crec que estiguin en disposició de fer. Amb qui faran la moció ? amb CiU o amb el PP? Cal que un dels dos o els dos votessin el nou alcalde. Els interessaria, a aquells que sempre es mouen per càlculs electorals, que el proper cap de llista no sigui el candidat/a a l’alcaldia en una probable moció de censura ? li commino al Sr. Zaragoza a que, en lloc de culpar a l’alcalde Morral d’agafar-se a la cadira, animi els seus a pactar una majoria de govern. No serà fàcil que ho aconsegueixin !

El cap de setmana he pogut fruir d’una part de la nostra feina. La feina dels polítics. He pogut, acompanyant al conseller Saura, assistir no només a la inauguració de dos parcs de bombers –Lleida i Tremp- i una Regió d’Emergències –Lleida- que bona falta feia sinó també, i això encara ha estat molt més agraït, acompanyar a la família dels bombers de la Generalitat en honorar els seus morts, els nostres morts.

Aquest ha estat un estiu des del punt de vista dels incendis pitjor que els dels anteriors anys. No pels incendis forestals que no han estat massa importants sinó pels de terrenys agrícoles –més de 7 mil ha.- però el pitjor de tot ha estat la mort de 7 persones que han donat la seva vida per la resta de la societat. Dos pilots a començament de l’estiu i cinc bombers especialistes al gran incendi d’Horta de Sant Joan. La gran família dels bombers li van fer un sentit i emotiu homenatge en la més estricta intimitat. Dissabte, en un acte més festiu, varem poder donar les gràcies en forma d’homenatge als homes i dones que en els darrers 25 anys han construït el cos de bombers de Tremp. Una festa molt maca amb la presentació de l’exposició “ens hi tornaríem a apuntar” com a preàmbul.

(foto Toni Morral de Emma Ansola a El Punt)

L'alcalde ens enganya amb La Floresta

No és que se n'hagi anat l'alcalde amb La Floresta i ens hagi deixat plantats sinó que amb els temes que afecten La Floresta històricament ens enganya. Des de 1999, quan el Recoder es va presentar per primera vegada com a cap de llista de CiU va prometre, com ho fèiem nosaltres, que acabaria tot el procés d'urbanització del districte de La Floresta. Què ha fet d'aleshores ençà ?.

Dels 29,5 km de carrers per urbanitzar, o millor dit asfaltar i posar-los al dia com en qualsevol lloc de la ciutat, hores d'ara només 4,5 han estat arranjats completament, i en aquest cas, a més, l'ajuntament de la ciutat ha hagut de retornar una part important de les contribucions especials perquè alguns dels veins i veines que van anar al contenciós per error de forma l'han guanyat. Queden doncs 25 km per arranjar, dels que 3 s'estan fent i s'han de reparar a La Serreta, on les obres van començar fa més de 3 anys. La resta, 22 km, estan pendents de fer.

En l'acord signat entre CiU i ICV per tal de donar-los suport en el pressupost d'enguany, varem acordar començar aquest any un dels sectors pendents. La sorpresa però va arribar dilluns passat al Grup de Treball d'urbanisme d'aquest districte. La tinent d'alcalde del ram, la Mercè Conesa, ens sorprenia amb la desagradable noticia que ni aquesta acord es satisfarà ni tenen la voluntat de tirar endavant la urbanització del districte d'aquí al final del mandat.

La causa ? La situació econòmica de l'ajuntament. Però aquesta, com molt be van dir els veïns i veïnes presents a la reunió, no és una causa assumible. Mentre l'ajuntament nedava en l'abundància econòmica, aquest objectiu, el de la urbanització de La Floresta, no va ser prioritari i ara, clar, la situació financera fa que no es pugui donar resposta a les necessitats de la gent que viu en aquest districte deixat de la ma de l'equip de govern durant tants anys.

Pels que no ho saben, les obres d'urbanització del districte, com ho han estat les de Mira-sol, són assumides en un 80% pels qui hi viuen. Per tant, estem parlant que l'ajuntament de Sant Cugat és incapaç en aquests moments d'assumir una despesa d'aproximadament uns 10 milions d'€. Els altres 30 els haurien d'assumir els qui hi viuen. Un cost a més que pel fet d'haver-se suspès durant més de 7 anys ha multiplicat per 4 el cost dels projectes inicials. Un escàndol.

Queda clar doncs que amb la cara de bon noi ell va fent de les seves, enganya a qui varem donar suport als seus pressupostos per millorar la qualitat de vida de la gent de La Floresta -també ho ha fet no tirant en davant la millora del transport urbà al districte tal i com varem pactar i ens van explicar a principis d'any- però també, i això és més greu, a la gent de La Floresta.

Aquells qui s'arroguen la gran capacitat de gestió, la millora dels processos traspassats del “bon saber” de l'empresa privada a la gestió pública, tenen empantanegat tot un barri per no prioritzar però també, i això és molt més greu, per haver de pagar entre tots els errors de gestió d'una empresa, PROMUSA, que enlloc de dedicar-se només a construir habitatge públic, va voler fer d'empresa de gestió urbanística. Resultat : contenciosos perduts a La Floresta i Mira-sol, per errors de forma i administratius, que d'haver-nos-los estalviat, avui molt bona part del que queda per fer de La Floresta podria estar fet. Si ho haguessin prioritzat, és clar !

Ahir l'alcalde, en la celebració dels 90 anys de l'associació de veins i propietaris del barri va dir que el problema és que no hi havia una via de diàleg adequada... i que viure al costat del bosc tenia aventatges però també inconvenients...

Aquí teniu enllaços a la noticia de cugat.cat sobre el 90 aniversari de l'AVPF, sobre les nostres declaracions a cugat.cat i a TVSC