18 de novembre 2011

Pujarem a La Mola,és clar que sí!!

A l’acte de la coalició al Vallès Occidental,amb un ple de gom a gom al centre cívic de Sant Pere Nord de Terrassa,el nostre Coscu va prometre que si la nostra candidata Marta Ribas és diputada a Madrid pujarà a la Mola corrent. Estic segur que encara que no ho sigui però treiem uns bons resultats ho farà igualment,perquè li va la marxa al Joan i perquè serà una forma també de fer pinya pels difícil anys que ens vénen per davant.

Avui s’acaba la campanya de les eleccions del 20N. Una campanya on cap de la resta de candidatures ha volgut debatre les polítiques alternatives a l’hegemònica que empobreix la nostra vella Europa. En aquesta campanya uns no han explicat el que han fet en aquests darrers quatre anys perquè en el fons estan avergonyits,altres no expliquen,al menys el seu màxim candidat no ho fa,el que faran i,en el cas de CiU,les plantegen com un plebiscit i vot de confiança a un govern que està portant al nostre país a la recessió i abandonant en mans dels lobbies que representa les polítiques públiques que cohesionen i,el que és més greu,les plantegen com un reforçament del repetit mantra pujolià de que CiU és Catalunya.


Sortosament però hi ha una altra Catalunya,una Catalunya que potser no se sent interpel·lada per la política,entre uns i altres ho hem provocat,però que cada dia s’aixeca esperant un dia millor. A aquesta Catalunya,la majoritària,la de la gent treballadora,ens hem adreçat la gent d’ICV-EUiA. I ens adrecem perquè pensem que una altra democràcia,una altra política,una altra economia és possible. Una democràcia més forta i més propera,una política més lliure i valenta i una economia més justa i neta és possible i penso que les nostres propostes van en aquesta direcció.

Un estudi d’un grup de politòlegs experts així ho determina. Només els programes de la nostra coalició i d’EQUO concreten les propostes que fan. La resta es mouen en la vaguetat fent així un flac favor a l’enfortiment democràtic del país i dificultant la rendició de comptes en un futur proper. Fa 8 anys la majoria absolutista del PP,la rància i vella política d’Aznar,la guerra de l’Irak i la foto de les Azores va comportar un vot útil al PSOE i un vot visceral a ERC. Ara però l’únic vot útil per confrontar amb la suposada majoria del PP els propers quatre anys i l’únic vot visceral per confrontar la veu de la gent a la imposició dels mercats i les corporacions és la que representa la nostra coalició i l’esquerra verda a nivell de l’Estat. Només un Grup Parlamentari important que amalgami la pluralitat d’esquerres a nivell d’estat podrà plantar cara a les polítiques regressives que comportarà el triomf que ha brindat en safata el PSOE al PP. I és possible. Una plana web proposa votar les candidatures que ténen possibilitat de trencar el bipartidisme i votar contra les polítiques de PP,PSOE i CIU,i en el cas de Barcelona,però també en moltes circumscripcions espanyoles,la primera alternativa la representa ICV-EUiA,IU i EQUO.

Ara,com deia la Marta Ribas ahir a Terrassa,només cal que la gent es mobilitzi,que digui la seva,que no calli,que parli i que ompli les urnes de paperetes roges,verdes i violetes i,d’aquesta forma la nostra comarca tingui no un,el Joan Josep Nuet és de Montcada i Reixac,sinó dos representants de l’esquerra verda nacional al Congrés dels Diputats. L’"operació Marta Ribas" està en marxa però falta que tu ens donis confiança i així farem que el Coscu pugi a La Mola corrent.

16 de novembre 2011

EINES PEL COMBAT POLÍTIC

Més eines per combatre el discurs homogeni dels darrers dies. Sobre si hi ha alternatives, sobre qui hi ha darrera de cadascú dels partits,quines diferències hi ha entre les propostes d’uns i altres però que és tant difícil veure en els debats que no existeixen...aquí teniu un seguit d’articles,escrits,vídeos,més o menys seriosos que he anat retwitejat aquests dies i que vull compartir amb tothom que llegeix el meu blog. Compte! No estic d’acord amb tot el que es diu en alguns articles però són interessants per la reflexió.

Per llegir

Vídeos


Per acabar: us informo d’un acte interessant,que coincideix amb el darrer dia de campanya, a Sant Cugat dins les Nits Temàtiques de la UNIPAU: 
 Divendres  18 de novembre
Sombrascoproducció franco-espanyola dirigida per Oriol Canals (Sant Cugat 1965)
“Sombras" aborda el drama dels centenars d’africans que abandonen  les seves terres de pobresa en busca d’una vida millor i que després de sobreviure a la temerària travessa marítima han d’afrontar una realitat potser encara més complexa, com és el poder sobreviure en terra europeu.
Presentat per Jordi Casas
Lloc: Casa de Cultura de Sant Cugat del Vallès
Hora: 20h

14 de novembre 2011

Míting Central d’ICV-EUiA


Aquest dissabte,com ja va passar a les darreres eleccions al Parlament,la gent de la nostra coalició es va mobilitzar per donar escalf a tothom que va a les nostres candidatures a les eleccions del 20N. ICV-EUiA va demostrar que és una gran organització que ve de molt lluny i que va molt més lluny encara. Moltes intervencions i l’actuació de la Big Mama,la Montse,que ens va delectar amb 3 peces que reivindiquen els drets social i humans,entre d’elles una d’aquelles que es cantaven als 60 per reivindicar el dret de vot de la població afroamericana als USA.

Però d’aquest acte vull destacar,creieu-me que no és fàcil,quatre intervencions. Per la seva implicació,com en el cas del Carlos Jiménez Villarejo,en Jordi Coca dona suport a ICV-EUiA anant el penúltim de la llista per Barcelona. En Jordi ha estat un dels que de forma valenta han dimitit del Consell Nacional de Cultura i de les Arts,per dignitat. En la seva intervenció va citar en Palau i Fabre,“qualsevol aventura lírica autèntica és una aventura vital i aquesta conciliació de les utopies i la dignitat personal,l’ètica personal,és la clau d’ICV”. Va parlar de la situació actual,de la crisi,com un “autocop del sistema neolliberal que vol retallar els nostres drets i llibertats,no hi ha crisi,hi ha un robatori immens de com a mínim 12 bilions d’€ que si els transforméssim en segons només un d’ells significaria 500 segles...aquesta és la dimensió de la tragèdia,ens han robat les lluites de les classes mitjanes i treballadores”.

Les altres tres intervencions són les de tres persones valentes,com ho són en aquestes eleccions la nostra gent de Lleida,Girona i Tarragona,que no s’arronsen davant una llei electoral que tant difícil fa que hi hagi a Madrid una representació de l’esquerra verda nacional d’aquestes tres circumscripcions. La veritat és que si no ho aconseguim el Congrés s’ho perdrà perquè en les seves intervencions van demostrar que també fora de Barcelona hi ha vida a ICV. L’Alba Benedicto,candidata de la de Tarragona,ebrenca i jove,va recordar la lluita encara viva de la defensa de l’Ebre i la convivència de “lo riu” al seu pas per Tortosa amb el monument més franquista,se li va escapar per culpa del subconscient tant conscient, i més gran que encara avui marca el paisatge ebrenc, “no us sembla una bona data el 20N per fer-lo desaparèixer?”. L’Alba va refermar també el nostre compromís per tancar les nuclears,allò del que ara se’n recorda en Rubalcaba,que són la font d’energia més perillosa i menys democràtica,recordant que va ser ubicada al sud de Catalunya en ple franquisme. L’Alba representa una terra que encara avui lluita per la seva emancipació.

En Marc Vidal,candidat per Girona,haig de confessar que em va sorprendre. El conec per la nostra convivència al Govern,ell era el director dels serveis territorials d’Interior,Relacions Institucionals i Participació en aquella terra,però mai l’havia sentit parlar en públic i la veritat és que va descobrir-nos una bona potencialitat. Com a bon professor d’institut va anar al gra: “cada dia 10 persones perden la feina a Girona i 8 famílies perden la casa mentre grans empreses dirigides per prohoms hauran defraudat 43 milions d’€,la gran banca haurà guanyat 35 milions d’€ a Espanya,les corporacions elèctriques,gràcies a les nuclears, 11 milions i les grans fortunes hauran evadit 115 milions d’€”. Un il·luminat,deia ell,que parla de persones mentre la resta de caps de llista parlen d’aeroports,carreteres,...que reivindica la política com a solució als problemes de la majoria. Transcric literalment de la seva intervenció: “Jo m’estimo aquesta terra i no m’embolico amb la senyera cada matí,perquè és l’herència dels meus pares i el bressol dels meus fills,jo m’estimo aquesta terra pels colors i les olors dels seu paisatge,però sobretot per la seva gent,per la que m’ha ensenyat a estimar,la que m’ha ensenyat a aprendre,per la que vinguda de tot el món m’ha ensenyat a compartir,a conviure i a comprendre,per tota aquella gent que hem aconseguit junts aquesta democràcia,una sanitat universal,una educació pública de qualitat,unes pensions i uns salaris dignes,i no permetré que uns miserables,àvids de riquesa,defraudadors sense escrúpols,tirin per la finestra tot això que tanta gent durant tants anys ha anat aconseguint”.

Des de Ponent,com és habitual,va venir la part més lírica. En Josep Maria Carles,de la Seu,ens va explicar el conte de la nena de Rajoy,que s’ha fet gran i es diu “Esperancita Recortes Cospedal”,de la “Carmeta LiberalRubalcaba” i de la “Marta Duran Queretallo” front la nostra “Joana Nocallo Coscubiela”. Podeu seguir aquestes i les altres intervencions en aquest enllaç.

11 de novembre 2011

La quadratura del cercle

Així va titular ahir la seva conferència el nostre candidat a la brillant intervenció que va fer al Cercle d’Economia. Val a dir que la directiva d’aquest lobby econòmic català no va estar a l’alçada,en Piqué,el seu president,ni va venir,quan ha presentat a la resta de candidats,i a més,ens van donar una sala petita,que es va omplir de gom a gom,enlloc de l’auditori que habitualment posen en aquestes trobades que organitzen ells mateixos...la presentació va anar a càrrec d’Artur Carulla que va estar molt elegant.

En Coscubiela va plantejar el nostre projecte com la quadratura del cercle,sustentada en 5 propostes concretes que resumeixo a continuació:

·         Cal més protagonisme de la política davant la força dels mercats i la feblesa de les institucions. Perquè hi hagi recuperació econòmica cal més política i més governança europea,tema aquest desaparegut de molts dels debats d’aquests dies. També cal regenerar la política per poder intervenir en l’economia.

·         Reactivar l’economia en un context d’endeutament privat. Les retallades comporten més recessió i no podem deixar només la reactivació en mans de l’exportació,avui per avui únic àmbit econòmic que funciona. Cal augmentar el consum privat i també el públic. Baixar salaris comporta la ruïna,les retallades disminució de drets i ocupació pública,el col·lapse del crèdit a les pimes la destrucció de projectes viables. Cal,a més que tant les administracions com les grans empreses paguin al dia a les pimes que indirectament les estan finançant.

·         L’estabilitat pressupostària és possible sense retallades si incorporem austeritat de la bona,del que ell anomena “colesterol bo” i és ineludible introduir una reforma fiscal i aquí és on hi ha diferències amb la resta de forces polítiques. Tal com va dir en Coscubiela “hauria d’estar prohibit que els polítics diguin dilluns,dimecres i divendres que baixaran els impostos i que els dimarts,dijous i dissabtes que augmentaran els drets,a no ser que diumenge ens vulguin portar a Lourdes o Fàtima”.

·         S’ha de generar consens social defugint dreceres i oportunistes. Una reforma laboral contra tothom no és el camí per la creació d’ocupació,estudis acadèmics indiquen que en els darrers 30 anys cap de les reformes laborals ha creat llocs de treball,la darrera del PSOE n’és un exemple ben clar.

·         Combinar el curt i el llarg termini. Cal,com va dir ell,que fem saltar els dos “trombos”:el sistema financer i la debilitat del sistema fiscal. Cap sector hauria de voler cobrir el sector immobiliari. Si el segle XX va ser el de l’ampliació dels drets socials i,per tant,va crear els llocs de treball associats en els sectors de l’educació,la salut,el turisme,...el segle XXI ha de ser el del sector ambiental. També s’ha de caminar en l’enfortiment del sector agroalimentari i en el del coneixement i la cultura.

La conferència la va acabar fent referència a que en el debat polític d’aquests dies algunes forces juguen al “fet i amagar” perquè uns amaguen el que han fet,uns altres el que faran i CiU que guanyi qui guanyi donarà suport a un dels altres dos per fer polítiques en defensa dels sectors poderosos que representa.

Dues darreres qüestions interessants: la classe dirigent del nostre país tant política com econòmica suspendria un examen d’intel·ligència emocional perquè te un desconeixement brutal del país que tenim. Només entenent racionalment i emocional com viu la gent es poden prendre bones decisions i,per acabar,es va preguntar perquè serà que en aquests moments no hi ha debat sobre la immigració quan fa 4 mesos alguns partits la van utilitzar per guanyar pes en molts municipis.

Una bona conferència valenta,clara,davant la classe dirigent de l’economia catalana.

09 de novembre 2011

fem xarxa?

En aquests dies de campanya electoral no tothom estem al mateix nivell implicats,ni físicament ni en les xarxes d'internet. Amb aquest escrit pretenc només facilitar-vos que ens feu un cop de ma per tal de mobilitzar la gent que des de la perspectiva progressista vol canviar les coses i lluitar contra els poderosos. Us adjunto alguns articles i enllaços a recursos que des de diferents àmbits s'han realitzat amb la il·lusió de canviar les coses,tant a Catalunya com a la resta de l'Estat. En aquest darrer punt m'atreveixo a demanar-vos que feu arribar als vostres contactes de fora de Catalunya les propostes de partits que com IU o EQUO treballen amb pocs recursos però amb molta motivació treballen per canviar la realitat. Aquí teniu alguns exemples:

Vídeos amb propostes:
Articles interessants:
entrevistes a Joan Coscubiela:
una darrera plana web que permet jugar amb les idees per saber què votar....

Ja veieu que malgrat els pocs recursos molts fem servir la imaginació,ara només cal que ens ajudeu a fer xarxa

07 de novembre 2011

HABITATGE: servei públic o negoci

En les darreres setmanes el govern de CiU a la nostra ciutat ha confós a la ciutadania enviantmissatges relatius a les polítiques d'habitatge que promouen. Que si la política d'habitatge és una prioritat,que en el problema dels desnonaments,d'habitatge públic,són millors les actuacions de PROMUSA que la dació en pagament,...

Davant d'això ICV-EUiA volem precisar certs temes i recordar les que per nosaltres serien prioritats d'un govern municipal. La llei pel dret a l'habitatge de desembre del 2007,a la que no va donar suport CiU,contempla que quan un propietari d'un habitatge públic vol vendre-se'l ho ha de fer a l'administració responsable al preu del moment,això és el que fa el nostre ajuntament quan qui viu en un d'aquests pisos no és que el vulgui vendre sinó que no pot pagar la hipoteca!. Què proposem nosaltres? Que en aquests casos,cada cop més repetits,l'ajuntament recompri l'habitatge i que el llogui a un “preu social” a la mateixa família perquè no l'hagi de deixar amb la possibilitat que,al cap d'un temps,quan les coses els vagin millor,el pugui tornar a recomprar rebaixant-li del preu el que ha pagat de lloguer.

Però nosaltres volem anar més enllà en dos sentits. Per un costat,i assumint la moció que varem promoure fa un any i mig,acordada en el ple per unanimitat,l'oficina local d'habitatge faci servei actiu de mediació entre aquelles persones que volen accedir a un habitatge de lloguer,més de 1.650 famílies estan en llista d'espera d'habitatge al nostre municipi,i aquelles que tenint un pis de propietat no el volen posar en el mercat de lloguer perquè tenen por de no cobrar cada mes,actuant l'ajuntament com a avalador de qui el lloga. En la mateixa línia l'OLH ha de ser activa en el suport a la rehabilitació d'habitatges per donar així un servei públic a qui viu en males condicions d'habitabilitat animant també el sector més castigat per la crisi al nostre país,el de la construcció. En el darrer any cap de les dues accions ha estat reeixida a Sant Cugat.

D'altra banda PROMUSA ha de centrar,en la mesura de les seves possibilitats,la seva activitat constructora en posar al mercat pisos de promoció pública de lloguer. Fer el contrari,pisos de compra,va en sentit invers al que el sentit comú recomanaria. Com es pot entendre que en una ciutat com la nostra on hi ha tants pisos buits l'ajuntament faci ús dels recursos de la ciutadania per posar en el mercat més pisos de compra quan les dades demostren que no respon al que la majoria necessita en el moment que estem?. En la darrera promoció de venda van saltar de la llista d'adjudicataris 150 famílies per les dificultats d'accés al crèdit. Doncs una cosa tant raonable com aquesta no sembla ser-ho per la majoria dels integrants del ple. En el darrer consell d'administració de PROMUSA només el nostre grup es va posicionar en contra que l'ajuntament segueixi construint pisos en règim de compra. Volem que les polítiques d'habitatge responguin al que les nostres lleis preveuen:un dret bàsic al que han de donar resposta els poders públics.

foto font : ToT Sant Cugat