LA MÀ ESQUERRA

El Vallès Occidental també surt escaldat amb el pressupost 2012 del Govern

2012-01-26T20:47:00.000+01:00

Dolors Camats,Eva Herrero i Manel Pérez a Terrassa

Llegia ahir un article del meu homòleg Arnau Funes,d’ICV del Baix Llobregat, sobre les polítiques del Govern a la seva comarca i especialment a les que es desencadenen del pressupost que aquests dies s’està presentant al Parlament de Catalunya i pensava que a la meva comarca passa efectivament el mateix. Avui he fet quatre números i aquest és el resultat.

He comparat les xifres del pressupost del 2010,i aquí confesso que són les del projecte perquè no trobo l'execució del pressupost per enlloc,amb les que s'estan presentant al Parlament i,en algun cas i ho explico tot seguit,que a darrera hora s'han canviat per part del conseller Recoder en el cas del perllongament del Metro del Vallès a Terrassa.

Les xifres són brutals. Si a nivell de Catalunya la inversió prevista el 2010 era de sis mil milions d'€ aquest any es proposa 2.800 milions, el que suposa passar de 800 €/hab a 369 €/hab,a la nostra comarca la inversió,i restades aquelles inversions que no tenen impacte en el dia a dia de la gent que viu i treballa en el Vallès Occidental – com poden ser les del CAR per exemple – la inversió del 2010 era de gairebé 230 milions d'€ i aquest any,descomptant l'aturada de la inversió al Metro del Vallès a Terrassa,és de 89 milions. Una vergonya. Això vol dir que si el 2010 cada habitant rebia 260 €/hab aquest any no arriba als 100 € - 99,7 € per ser exactes - .
M'aturo però amb el tema del Metro del Vallès perquè si és molt greu aturar la inversió a Terrassa per sorpresa encara ho és més que ni tant sols es preveiessin per Sabadell aquest any – i que l'alcalde d'aquesta ciutat se n'assabenti per la premsa i que el PSC no hagi fet ni tant sols esmenes.... -.

Dolors Camats,Silvia Carrasco i Carme Garcia a Sabadell

Divendres varem presentar amb la portaveu del Grup Parlamentari Dolors Camats a les dues cocapitals la feinada d'esmenes que el nostre Grup ha presentat al pressupost del 2012. Som el Grup que més n'ha presentat: 830 – perquè ningú digui que no hi ha alternatives i d'elles 50 tenen a veure amb la nostra comarca i en temes tant diversos com equipaments educatius,de salut o de dependència,en inversions ambientals i en infraestructures de mobilitat,especialment les que tenen a veure amb el ferrocarril i amb una que sembla que tothom ha oblidat:el Tramvallès. En aquest cas només vull recordar que el projecte del Tramvallès és un projecte recolzat per tots els ajuntaments vallesans,excepte el de Montcada,i que és una opció sostenible ambientalment i econòmica i que donaria servei a una part de la població que avui no te opció alternativa de transport públic i més després de conèixer les retallades en les línies d'autobús entre Rubí,Sant Cugat i Cerdanyola.

En aquest enllaç podeu seguir el debat sobre el pressupost en territori, en aquest el d'educació i en aquest el de salut, com a debats més importants del pressupost. En aquest enllaç trobareu la informació sobre les esmenes d'ICV del Vallès Occidental i en aquest altre la plana web que hem posat en marxa a nivell nacional per informar sobre les esmenes presentades i per facilitar que ens feu arribar més propostes.

Piulades (3) i altres

2012-01-22T20:39:00.001+01:00

Divendres els tertulians i tertuliana del Matí de Catalunya Ràdio, Pere Portabella, Manuel Milian Mestre, Antoni Puigverd i Lali Vintró, eren interpel·lats pel conductor del programa a ressaltar el protagonista de la setmana. L'un va parlar del capità del creuer enfonsat a Itàlia, i va aprofitar per fer un paral·lelisme amb una societat individualista davant la més solidària del passat, un altre va ressaltar la mort de Manuel Fraga, personatge segons ell polièdric (...) i la Lali va fer esment de la situació en la que es trobava el jutge Garzón, que després d'actuar contra tot el que es mou sense conseqüències ara es troba assetjat per tocar la corrupció de la dreta i els crims del franquisme. Bona tertúlia la d'aquest dia de la setmana que us convido a escoltar.

Em permeto enllaçar-vos diferents articles d'opinió i notícies que m'han cridat l'atenció aquesta setmana i que comparteixo amb vosaltres. Òbviament ho faig per generar reflexió i,sobretot,debat,que és l'objectiu d'aquest blog. Dilluns passat a El Pais Josep Ramoneda escrivia “la democracia en peligro”,reflexió sobre l'alternativa en política com a garantia de més democràcia i que aquesta alternativa no es pot limitar al canvi de persones sinó als canvis de les polítiques.

Diumenge 15 a EL PUNT AVUI un opinador de referència com Francesc Sanuy ens parla de la manca d'inversió a Catalunya en “vinguin afaitats primer” però des d'una perspectiva diferent a la que és habitual darrerament en la que prioritza l'explicació del que significa la conxorxa de classe entre els buròcrates de la “Villa y corte” i els seus amigatxos i la política de recentralització que ens cau a sobre amb el PP al govern.

També a El Pais de dilluns hi podíem trobar un bon article sobre les ciutats eficients i sostenibles, les “smart city”, tant de moda darrerament pels que vivim a Sant Cugat. I en el mateix diari però en l'edició de dimecres una noticia sobre el darrer pas de revenja del conseller Puig sobre l'obra del govern anterior amb la dilució del comitè d'ètica de la policia.

El Periodico de Catalunya ha fet una relació d'articles també molt interessants sobre la realitat de diferents barris del país i la seva salut lligada estretament a les actuacions i dinàmiques que s'hi fan,sobretot en el camp de la nova ciutadania però no només. El 18 parlava dels barris del Fondo a Santa Coloma de Gramenet i Sant Roc a Badalona. S'evidencia en aquesta sèrie d'articles que la intervenció comunitària des de la priorització política és una qüestió cabdal.

Com cap altra vegada el debat sobre la fiscalitat és d'actualitat i el diari Ara no és alié, el passat 16 de gener titulava "els catalans paguen l'IRPF dels suecs però menys IVA" a un article on explica la tributació en ambdós paísos. Haig de dir que no estic d'acord amb el titular de la notícia doncs aquí la major part de l'ingrés fiscal recau sobre la classe mitja i allà sobre les rendes més altes, les mateixes dades justifiquen la meva apreciació però potser els que es queden amb el titular es queden amb la idea i qui dia passa any empeny...

El Pais de diumenge passat feia un reportatge sobre les execucions hipotecàries extrajudicials,que s'han quintuplicat en els darrers cinc anys i que en molt casos poden representar que els bancs,insaciables,es puguin adjudicar un pis per 1€,una vergonya tenint en compte que l'administració pública no para de rescatar bancs i en canvi a la gent no hi ha qui la rescati.
Expansión Catalunya ens explica a la seva edició del passat dilluns 16 els "deu projectes de l'època de vaques grosses",infrastructures i equipaments pensats a l'engròs que avui tindrien una execució més austera i on es va primar el disseny a la funcionalitat i que,en algun cas de forma vergonyosa van encarir el seu pressupost. És bo saber però en quins casos aquests projectes s'han encarit de forma desmesurada i en quins territoris ha passat això.

I,per acabar,en el recurrent i imprescindible debat sobre el nivells administratius del nostre país val la pena llegir la crònica que feia el Punt Avui dimecres 18 on explica la petjada dels consells comarcals en determinats territoris. Jo he estat conseller comarcal els del 2007 al 2011 i quan escolto que s'han de fer desaparèixer penso que aquesta afirmació no es pot fer alegrement sense pensar en alternatives realistes. En la nostra comarca la desaparició del consell comarcal posaria en greus dificultats a la majoria de municipis. Cal doncs un debat serè i trepitjant la realitat per prendre decisions sobre la racionalització de l'entramat institucional del país,que si be és veritat que fa falta cal fer-ho amb respostes de garantia per les administracions més vulnerables.

El govern també castiga Sant Cugat amb el pressupost del 2012

2012-01-21T12:20:00.000+01:00

Dimecres ho explicava en roda de premsa. ICV hem presentat una esmena a la totalitat als pressupostos del 2012 perquè són una triple retallada per als ciutadans i no serviran per reactivar l’economia, sinó tot el contrari,ens portaran a la recessió. El consum és molt baix com s'ha vist durant la campanya de Nadal i aquesta situació arrossega les inversions de les empreses i l'economia en general.

Àngels Ponsa

Aquests pressupostos afecten de forma directa als serveis socials bàsics, castiguen a les classes populars apujant serveis bàsics com el transport públic, l'aigua o introduint el tiquet moderador als medicaments, quin eufemisme!,i també a través dels ajuntaments a qui s'està retallant els seus ingressos.

Menció especial mereix el tracte que rep la sanitat i el benestar social en els pressupostos del 2012. No és cert que les Polítiques Socials mantinguin el seu Pressupost,donat que el Departament de Benestar i Família redueix el seu Pressupost el 2012 en un -1% respecte del 2011. Comparat amb el 2010 (darrer any del govern d'entesa) la reducció acumulada pel govern CiU en aquest departament és del 10,9%. Aquesta nova realitat situa Catalunya darrera de tots els països de la UE en despesa en salut i educació (amb un 7,7% del PIB). El 2012 ens quedarem en tan sols el 6,5% del PIB, exactament a la meitat de la mitjana UE-27 (13%) i a gairebé 2 punts de la pitjor xifra de la UE que correspon a Romania.

Joan Recasens

Les nostres alternatives per estalviar fins a 2.000 milions d'euros sense retallar la despesa social ni vendre patrimoni ni precaritzar els serveis públics passen entre d'altres coses per la introducció d’un un nou impost sobre la riquesa (ho prometia en Mas a la campanya electoral) i l'activitat financera, l'augment dels impostos especials sobre tabac i l'alcohol,una nova taxa sobre l'activitat nuclear,aplicar un gravamen sobre la protecció civil,i un pla "seriós" contra el frau fiscal.

Avui el país està pitjor que ara fa un any. Les dades oficials ens diuen que l'atur al 4rt trimestre de 2010 estava al 17'98% i al 3er trimestre de 2011 està al 19,43. El govern CiU no té projecte de país i les retallades que està duent a terme són totalment ideològiques. Mas fa d’alumne avançat de les polítiques de Merkel.

Les esmenes que presentem espero que tinguin el suport dels diputats Recoder i Recasens i la diputada Ponsa, doncs en la seva majoria o són fruit d’una proposta institucional,o ha estat acceptada pel seu grup o,fins i tot,han estat qüestions reivindicades de forma oberta i activa per part de CiU a la nostra ciutat.

Pel que fa a Sant Cugat el nostre Grup Parlamentari presentarà 4 esmenes concretes per tal que s’executin obres imprescindibles per la ciutat:

•    HPO de l’INCASOL Francesc Macià: 1,3MM €
•    IES Leonardo da Vinci: 1,7MM €
•    2a residència gent gran: 1,9MM €
•    Jutjats de 1era instància: 2MM €

Lluis Recoder

En l’àmbit supramunicipal però lligat directament també amb la nostra ciutat presentem tres esmenes:

•    Projecte Hospital Vicenç Ferrer
•    Projecte Tramvallès
•    Elaboració PDU del Parc Natural de Collserola

En aquests enllaços podeu seguir les intervencions del Joan Boada en l'esmena a la totalitat del Pressupost que es podria resumir en "hi ha vida intel·ligent a CiU?" i la intervenció,la primera que fa des del faristol,del nou diputat Josep Vendrell defensant l'esmena a la llei d'acompanyament que és la que crea l'impost sobre els medicaments, els increments de taxes en transport públic, aigua, justícia,...que es pot resumir en "dir que no hi alternativa és sumament antidemocràtic". Abans de publicar aquest article ICV-EUiA posa a la disposició de la ciutadania una aplicació per tal de donar a conèixer les nostres esmenes al pressupost de la Generalitat i recollir encara més propostes pel tràmit parlamentari perquè #hihaalternativa

També podeu llegir la notícia de les esmenes d'ICV als següents enllaços:

No som conscients del poder que tenim a les nostre mans

2012-01-15T21:04:00.001+01:00

Manuel Fuentes, Matí Catalunya Ràdio

Escoltava divendres la tertúlia de Catalunya Ràdio i pensava en el poder que tenim a les nostres mans. Les noves tecnologies han trencat el sostre de vidre que fins fa molt poc temps depenia dels “mass media” i l'oligarquia dels líders d'opinió. A la tertúlia l'Antoni Puigverd parlava de les infraestructures que en els darrers temps s'ha demostrat que s'han fet pensant en uns beneficis que no tenen res a veure amb l'interès públic i deia que ell ja n'havia parlat feia temps i que també ho havia fet ICV. Gràcies! ja era hora que algun tertulià posés en valor la feina, massa cops ridiculitzada, de la gent d'ICV defensant coses tant de sentit comú i, com s'ha demostrat, gens extravagants com que no es podia invertir sense pensar en el benefici col·lectiu.
Ve al cas això pel fet que en aquests darrers temps m'he fet activista combatiu de les informacions que fan determinats mitjans, especialment els públics, de manera que quan escolto en algun programa de Catalunya Ràdio o TV3 algun anàlisi amb el que no estic d'acord o be es silencia alguna notícia de posicionaments socials o polítics alternatius a la "veritat suprema dels poderosos" no me'n puc estar d'intervenir a la xarxa i donar la meva opinió, fins el punt que dijous passat, en el programa DIVENDRES, el seu economista de capçalera, en Xavier Sala i Martin, feia una valoració de la política fiscal absolutament esbiaixada per la visió ultra-lliberal que representa i vaig twitejar que "no estaria malament que en aquests anàlisi es contrastés l'opinió d'aquest senyor amb la de Vicenç Navarro". I em va respondre el mateix Sala i Martin, altres també ho van fer en un sentit i altre, dient que no tenia cap problema amb debatre però que en Navarro no era economista (sic). Aquesta és la força de la que parlo. Amb un tweet meu, com qualsevol altre podria haver fet, molta gent pot veure que hi ha qui pensa diferent i, fins i tot, que hi ha alternatives a les veritats absolutes.

En els darrers temps hi ha interessants iniciatives que cerquen la força de la gent per canviar les coses, més enllà de les organitzacions que lluiten per un mon millor. La gent d'ATTAC, que be hagués estat que els escoltessin quan fa temps denunciaven certs comportaments, promouen el coneixement, el sentit crític i la mobilització ciutadana a través d'ACORDEM, una plana web que us recomano visitar sovint. Una altra proposta interessant és la de ACTUABLE, una plataforma en xarxa que inicia accions, suma forces i provoca canvis, com podeu veure en la seva plana d'inici. I és que com diu Lluis Duch en una entrevista que li feia La Vanguardia a "la contra": "Todo ciudadano está obligado a hacer política. Y no me refiero a votar, sino a comprometerse activamente en el gobierno de su comunidad. En Atenas privaban de la ciudadanía y desterraban a quienes no querían ser políticos".

En la darrera setmana han passat moltes coses però em vull centrar en dues que tenen coses en comú: la negociació entre sindicats i patronal i l'atac de les agències de qualificació a alguns països de la zona euro. En un moment en el que la patronal espanyola, també la catalana, ja te al govern a qui volia, una negociació amb els sindicats es fa més que difícil. El dictat de la Merkel i de Rosell junts estan en la taula de Rajoy per ser aprovat en el proper consell de ministres. Mentrestant fan veure que volen un pacte social, venent-nos que una reforma laboral serà la clau per crear ocupació, quan s'ha demostrat que les darreres reformes laborals no només no n'han creat sinó que han ajudat a destruir-la. Aquí podeu escoltar l'entrevista que li feia Manuel Fuentes dijous al "Matí de Catalunya Ràdio" al secretari general de CC.OO. en la que li deixa clar al "líder d'audiència" dues coses: la legitimitat democràtica dels sindicats per negociar reformes, cosa que posa en dubte dia si dia també en Fuentes, i que la solució als mals de la crisi no passa per la reforma laboral sinó per la reforma fiscal, la lluita contra el frau fiscal i la reactivació econòmica del país. En aquesta mateixa línia va l'estratègia de les agències de qualificació, de les que ja en parlaven Jaume Asens i Gerardo Pisarello en aquest article titulat "las agencias privadas de calificación del riesgo" el mes de març, que posen deures als estats del sud d'Europa per saciar les seva cobdícia. Cal que la gent ho sàpiga. El problema no és Europa, sinó les polítiques neoliberals de la majoria dels seus governs; el problema no és la legislació laboral sinó la creació d'ocupació de qualitat; el problema no és només "Madrid" i el mantra del pacte fiscal entre Catalunya i Espanya, sinó també el pacte fiscal entre classes. Els sindicats han proposat aquesta setmana una consulta sobre les retallades del govern a costa dels més febles, en parlava des d'una perspectiva ben diferent a la meva Salvador Cardús al diari ARA a l'article "consultes i responsabilitat" i avui en Joan Tardà a Publico (aquí una entrada similar al seu blog), amb la que hi estic tant d'acord com ho estava quan en Joan Herrera ho proposava ja fa temps davant la demanda d'Artur Mas de la consulta pel pacte fiscal. Perquè si de consultar es tracta tant important és consultar el model de relació Catalunya - Espanya, com el model de país que volem, o no?.

I parlant de país us proposo els següents enllaços que he trobat durant la setmana al twitter:

de David Jiménez, corresponsal a Àsia de El Mundo, al seu blog, "el suicidio del periódico", una reflexió sobre el paper dels diaris en paper i la feina dels periodistes. Aquests dies a més en que el meu diari preferit "PUBLICO" és noticia pel concurs de creditors en el que està immers.

de Lluis Duch i Albert Chillón, a La Vanguardia, del 6/1/2012, "el desgovern de la salut", una crítica aferrissada a la deriva a la que ens porten les polítiques neoliberals del govern dels millors en les polítiques de sanitat.

i, per acabar, una troballa molt interessant: el blog "Paisaje Transversal", una iniciativa a la xarxa de participació en el camp de la gestió urbanística interdisciplinar.

Bona setmana!!!

Sant tornem-hi que no ha estat res i piulades (2)

2012-01-07T16:00:00.000+01:00

Aquest dies molta gent esdesitja bon any amb un pèl d’angúnia. Com si desitjar que passem un bon any ambla situació en la que estem fos una frivolitat. És veritat que la situació permolta gent és molt difícil. Ho és també per a moltes empreses iadministracions. També ho és la situació política al país. Però tot això nohauria de comportar que ens puguem desitjar un bon any, o si?.

Jo espero, així ho hedesitjat a molta gent, que com a mínim sigui tant bo com el 2011. El 2013 jaarribarà!. Ho deia en el meu darrer post del 2011. Aquest serà un any de lluitaperò també de reflexió compartida, des del que és més proper – a la nostraciutat – fins allò més general a nivell nacional. Cal una recàrrega de nousobjectius. Per sort una bona part de la nostra proposta ideològica la tenimfeta, l’hem defensat en el darrer any a tots els nivells. Però la realitatsocial canvia i, per tant, el corpus ideològic d’una organització política ha d’anar-seadequant per donar resposta a la ciutadania.

Tindrem temps d’anar parlantde tot una mica. De moment comença la cursa al PSOE per veure qui encapçala unprojecte polític necessari al nostre país però que m’ensumo que cada cop seràmenys imprescindible. El PP ha començat el seu viatge amb un rumb contrari alque tothom esperàvem ja que no ens havien explicat que volien fer per treure’nsde la crisi econòmica que patim. CiU segueix un any després penjant la llufa dela situació actual en el govern anterior i en Madrid. Aquest és el seu únicargument, mentre poc a poc va desmuntant allò que tants anys ens ha costatconstruir entre molts/es.

Us enllaço alguns articles d’opiniód’aquest darrer mes que em semblen interessants per compartir i una entrevistaal director de Triodos que us recomano llegir. Espero que us resulti tot plegatinteressant.

Joan Subirats a El Pais, 25/12, "EnNavidad, siente a un pobre en su mesa"

entrevistaa la contra de La Vanguardia a Joan Antoni Melé, director de Triodos Bank

Vicenç Navarro, "El gran error de lasocialdemocracia: las semejanzas entre el gobierno Schröder y el gobiernoZapatero", 30/12

Ramon Folch a El Periódico, 6/12, "Delinqüènciafinancera"

Josep Fontana a Publico, 3/01, "Latripulación del TITANIC"

"Dela fosa común al museo", article de Jose Luis Gordillo a Público

José Antonio Martín Pallín, a El Pais, 6/1,"Vallede los Caídos:dejen salir a los muertos"

José Guillermo Fouce, a Público, 9/1, "Elmiedo como arma política"

S'acaba l'any, visca el nou any!

2011-12-31T20:54:00.001+01:00

Vullacabar l'any fent un darrer escrit, el 21, aquest de repàs sintèticdel que ens ha deixat l'any que avui acaba i del que espero del queentra d'aquí quatre hores. Ara fa un any coneixíem el nou govern dela Generalitat, un govern feble democràticament però legítim,anomenat el dels millors i que avui s'ha confessat com el mésvalent amb els febles i més covard amb els poderosos. L'any 2012 haestat d'una intensitat política brutal doncs no sortíem d'uneseleccions que ja entràvem en unes altres. He analitzat més o menysels resultats de les diferents contesses electorals però podemconcloure que en aquest any electoral els còmplices de la crisifinancera, social i política han estat els guanyadors a Catalunya, aciutats importants com Barcelona o Badalona i a l'estat espanyol. Unavictòria que traspua la por en la que viu una gran part de lapoblació, una por que ha substituït la indignació il'emprenyament.

Unany aquest que a nivell català però també a nivell del cap i casaldel país, Barcelona, està significant el desmuntatge d'allò quetants anys ha costat de construir, i no compto només amb els anysdel Govern d'Entesa sinó també amb moltes de les conquestes de lespolítiques socialcristianes dels diferents governs de Jordi Pujol. Icom diuen molts petits emprenedors “guanyar mil € és moltdifícil però perdre'n cinc mil és molt fàcil” que traduït alque està passant ve a dir que allò que es desmunta avui serà moltdifícil de recuperar en el futur. A Barcelona l'exemple de lesescoles bressol és potser una de les banderes que l'alcalde Triascedeix al soci preferent aquí i allà del PP.

Quèespero del 2012? doncs que la gent no calli. Aquesta era la nostracrida en les eleccions del 20N i malauradament l'haurem de seguirrepetidament durant els propers mesos, a Sant Cugat, al Vallès, aCatalunya, a Espanya i també en el marc europeu, perquè és on ensjuguem la major part de les garrofes. També espero que la gent d'ICVestiguem a l'alçada. Que seguim construint alternatives, argumentspositius a les males praxis polítiques i a les errònies mesuresgovernamentals als diferents nivells. Serà un any de construir desde la reflexió. A Sant Cugat ja ho hem començat a fer. La premsa noha fet massa cas del repte més important que ens hem imposat la gentd'ICV de Sant Cugat, que és construir una alternativa d'esquerresoberta, més enllà dels partits i des de baix. Això no obstant noaturarà el nostre objectiu, que és la construcció de ponts socialsi polítics amb la ciutadania i amb les xarxes organitzades.

Anivell comarcal serà aquest un any també d'assemblea. Feia molts imolts anys que la nostra organització comarcal no gaudia com ara debona salut i de tanta cohesió. Puc afirmar sense por que no hi hacap altre partit al nostre territori que es miri els diferents temespolítics des de la perspectiva territorial amb la que ens els miremnosaltres, amb la coherència entre diferents localitats amb que hofem la gent d'ICV. Diem el mateix a Sabadell que a Sant Cugat, aCerdanyola que a Terrassa. No tothom pot dir el mateix i això ésuna virtut, poc valorada suposo que per poc coneguda. Una de lesmeves passions és la meva comarca, el Vallès. M'agrada la gent quehi viu. Fa temps que treballo perquè la gent de la meva comarcagaudeixi de millors condicions per viure millor i és per això queseguiré treballant perquè la nostra organització comarcal funcionide forma cohesionada i valenta davant les injustícies socials,ambientals i de gènere que també al Vallès existeixen.

Ia nivell nacional tindrem l'oportunitat, a diferència d'altrespartits, de fer una reflexió profunda d'on som i cap a on volemanar. Sense les urgències dels mals resultats o dels personalismes.ICV ha d'enfortir el seu projecte polític, aclarir la sevaestratègia d'aliances i aprofundir encara més en les eines departicipació interna a l'hora de donar sentit a la militància en lanostra organització. Sens dubte és un objectiu formidable i esticsegur que estarem a l'alçada.

Aixídoncs un any sense eleccions però amb molts reptes mobilitzadors,ideològics i organitzatius. Que els arbres ens deixin veure el bosci que el bosc deixi passar els raigs de sol. I que la força ensacompanyi!!!

Bon any 2012!!!

piulades (1)

2011-12-27T18:47:00.000+01:00

Estar,ser, tenir twitter té les seves virtuts i els seus defectes. Alguneste'ls recorden amics, companys o familiars quan et diuen allò de que“sempre estàs al twitter – o al facebook -”. Crec quenormalment aquesta visió la tenen aquelles persones que no estanmassa al dia de les noves tecnologies o de l'us de les xarxessocials. Viure intensament, pensar en allò que pot interessar a quiet segueix, en definitiva, treballar en allò que t'agrada i que amés te una vessant pública important et porta a compartir,recomanar i, perquè no dir-ho, explicar el que fas i perquè ho fas– políticament parlant sobretot en el meu cas -. Si a més estàsarmat d'una eina de publicació massiva com una blackberry, unandroid o un Iphone la cosa es torna més fàcil doncs pots anaractuant en la xarxa en les estones lliures de tren, metro, autobús,sofà.... De totes formes – i perquè no sembli una excusa – cadacop és més necessari, gairebé obligatori, que els que tenimresponsabilitats públiques o polítiques compartim reflexions,idees, rebem crítiques, propostes, com a part de la nostra feina,tant o més que estudiar un expedient, i més ara en momentsd'allunyament entre la política i la societat. Ens demanen estar apeu de carrer i s'ha de fer així, tant en el aspecte més literalcom en el seu aspecte més virtual.

imatge del bloc del Francesc Mercader de Torredembarra

Avuide totes formes vull compartir amb vosaltres alguns enllaços que obe perquè no em seguiu en la xarxa social, perquè no voleu o perquèno hi sou, o perquè es tracta d'enllaços de publicacions que noconeixeu, no llegiu,... em semblen interessants i els poso a lavostra disposició. Només us demano una cosa: a part de llegir elpost – en el darrer mes més de 700 visites al meu blog –interactuem, aquesta és la gràcia de la xarxa social a internet, elfet que a l'altra banda hi hagi algú que comparteix amb tu.

ICV-EUiA-EPM vota contra la pujada de preus del transport públic de l'ATM
"monument a l'eufemisme", Lluis Mauri a El Periódico, 20 de desembre, sobre el mateix tema que l'enllaç anterior i la comunicació per part del conseller Recoder
a Youtube trobem una compareixença de Recoder, Trias i Rull el 2008 a propòsit de les pujades del preu del transport públic...que ara s'han de menjar...
a ICTLogist, "índex de democràcia, Espanya 2006-2011" de Ismael Peña, 20 de desembre
al blog "economiaparahumanos" article sobre una conferència del nou diputat d'IU Alberto Garzón sobre la crisi financera i el segrest dels paísos als mercats
en el "bloc del coscu" podeu trobar dos articles sobre el discurs d'investidura del nou president Rajoy i sobre l'amenaça del govern dels millors de cobrar 1€ per recepta o per medicament - no ho saben ni ells!! -
en aquest enllaç de cugat.cat podeu escoltar l'entrevista que la Mar Castro ens va fer a la Roser i a mi aquesta setmana com a nous copresidents d'ICV Sant Cugat
en aquest altre podeu veure el resum de les notícies més importants de l'any 2011 de cugat.cat
WWF denúncia que les nuclears i el carbó segueixen liderant la generació d'electricitat a l'Estat
en aquesta noticia recollida pel diari ARA s'explica la geometria variable de CiU a l'hora de pactar les lleis òmnibus
Ernest Folch escriu un article al diari ARA defensant el sector públic, en el bloc "ernestosune"
"inseguretat", article de Josep Ramoneda al diari ARA
el vídeo més vist d'aquest any a YouTube és sobre la defensa del matrimoni igualitari
un article d'un comunicador de referència al que us recomano seguir sobre el discurs nadalenc de sa majestat
el Manel Garcia Biel des del seu bloc "el Manel des de la reserva" escriu "el govern dels golafres"
en aquest vídeo de 15' del programa Salvados dirigit per Jordi Evole entrevista un agent de borsa i de forma molt pedagògica explica el tema dels mercats financers i l'especulació

Setmana intensa però reeixida

2011-12-19T01:10:00.002+01:00

Desprésde compartir amb vosaltres el meu anàlisi sobre els resultats a lesdarreres eleccions al Congrés i Senat he deixat una mica de banda elmeu bloc, no així la meva presència a la xarxa on cada dia intentocompartir les meves idees i allò que em sembla que us potinteressar. Dic que la setmana ha estat intensa perquè entred'altres qüestions hem estat preparant l'assemblea local d'ICV SantCugat. La veritat és que ha anat molt be. La participació icompromís de la nostra gent ha estat important, els objectius queens hem marcat ambiciosos però possibles i ens hem dotat d'una novadirecció que ha de coordinar i fer possible tot allò amb el que enshem compromès. Els mitjans han ressaltat el fet que l'organitzacióla liderin a partir d'ara dues persones, copresidint-la, però podeucreure'm que no és ni de bon tros el més important de tot el quehem aprovat.


foto de cugat.cat

ICVSant Cugat es compromet, un cop més, a ser útil a la ciutadania, acanalitzar el conflicte social mitjançant la política fent-hoarribar a les institucions que ens representen, en el nostre casl'ajuntament de San Cugat i l'EMD de Valldoreix, sobretot. Peròtambé ens comprometem a intervenir en el combat de les idees, a ferpedagogia sobre que hi ha alternatives a les polítiques que avui sónmajoritàries a les institucions. Perquè pensem que malgrat no seruna força majoritària recollim l'opinió de molta gent a la nostrasocietat. Seguirem teixint un lligam social amb un potent fil roigperò també amb un fil verd i un de violeta, perquè no podemdeslligar el conflicte social de l'ambiental i del de gènere. I totaixò ho farem, ho volem fer al menys, sent més i millors, en lanostra acció política al carrer i a la institució, recollint elqualificatiu que tant m'agrada del PSUC: ser força de lluita i degovern.

Lanova forma de lideratge és també un repte, no és una qüestióexòtica sinó que respon a la voluntat de compartit també ladirecció, amb el que això implica en la representació del'organització, en la presa de decisions, en el contacte amb lanostra gent. És una fórmula d'èxit en altres organitzacionspolítiques com Joves d'Esquerra Verda o en altres partits verds europeusi, un debat pendent de la nostra organització política des de ladarrera assemblea nacional. A veure si ens en sortim be.

Ladecisió però més important de les que hem pres és el compromísde treballar per tal de construir una alternativa d'esquerres a lanostra ciutat, més enllà dels partits i construïda des de baix,amb la gent, de forma compartida, sense apriorismes ni protagonismespartidistes, pensant només en intentar donar-li un tomb a la boiraque ofega aquest oasi santcugatenc.

Ija que feia dies que no escrivia us adjunto un seguit d'enllaços quem'han semblat interessants i que ja compartits via twitter elscomparteixo amb vosaltres des d'aquest post d'avui:

Valoració del #20N (i 3)

2011-12-05T13:49:00.001+01:00

A mode d’esquema algunsapunts més de forma desendreçada i perquè no quedin al pap. En aquesteseleccions, com en les del Parlament i fins i tot en les municipals, en les mésemblemàtiques com Girona o Barcelona, la ciutadania s’ha mobilitzat més per lanecessitat de fer fora un govern que per l’entusiasme en les alternatives. Nodebades el PP te el suport només d’una decada tres persones amb dret a vot a Espanya i CiU d’una de cada cinc aCatalunya. I aquesta afirmació no vol deslegitimar ni un govern ni l’altre,doncs és evident que a la resta encara ens donen menys suport, sinó posar derelleu la feblesa de la nostra democràcia i la necessitat que qui ostenta elpoder en cada moment tingui en compte que la traducció dels vots en escons noés el mirall de la societat, molt més plural i diversa. Cal sumar a aquest fetla creixent desmobilització a Catalunya que ha incrementat en 3,5 puntsl’abstenció, amb un apunt important: l’índex de Ciutat Vella és d’un 40%, el deSarrià – Sant Gervasi d’un 23%, el 37% a Badia i el 25% a Sant Cugat delVallès....

foto El Periódico - entrevista Terribas - Mas a TV3

El passat 20N CiU va perdre188 mil vots respecte les eleccions al Parlament tot i l’augment en laparticipació en aquestes eleccions respecte un any enrere. Així doncs un 15% de les persones que els van donar suport fa un anyhan canviat el seu vot per un motiu o altre. Especialment preocupant és elfet que el PP passi a ser la primera força a vint municipis – entre ellsTarragona i Castelldefels – quan ho era en 5 el 2008. Després dels atacs aCatalunya li donem aquesta bossa d’oxigen!!! Fem-nos-ho mirar... Preocupanttambé el fet que PxC hagi tret gairebé 60 mil vots – pensem que a més vaaconseguir avals suficients per presentar-se amb el que això suposa - ....queno el permet aconseguir l’escó al Congrés però que referma el fet que callluitar contra ells amb arguments contra la xenofòbia. En aquestesdarreres eleccions el debat sobre el fet migratori no ha estat en primera líniacom en d’altres conteses, i això que la situació sòcio – econòmica del paísi, per tant, la d’aquelles persones més vulnerables no és millor. Però enaquests moments no prevalia fer fora alcaldies civilitzades i, encara menys,ensenyar aquella part més fatxenda dels que al final guiaran els destinsespanyols. Em preocupa que a localitats com Badia, Polinyà o Santa Perpètuaestiguin entre el 3 i el 5% i més després de constatar les seves conductes nonomés feixistes, sinó també en el que cas de Badia fatxendes i fins i totdelictives...

Entre totes les candidaturesamb representació parlamentària ICV-EUiA ha estat la que més ha incrementat elsseus vots – un 52% -, hem sumat 50 mil vots als que ens van donar suport a leseleccions al Parlament, la qual cosa es pot llegir com un aval, al menys dels iles votants fidels, a les propostes que defensem. Especialment interessant ésl’augment del 72% a l’Àrea Metropolitana – sense Barcelona – o, i encara méstenint en compte que és gairebé impossible treure-hi diputat/da, el 61% aTarragona, el 55% de Girona i el 41% de Lleida. La veritat és que les nostrescandidatures han fet un gran esforç d’explicació de propostes, una grancampanya.

A més hem aportat el nostregra de sorra a fer possible que es comenci a esquerdar el bipartidismeespanyol, on trobem un PSOE en retirada que auguro trigarà molt a aixecar elcap – i sinó penseu en els casos alemanys i francesos – i d’un PP que venç peròno convenç. La suma del PP i PSOE ha passat del 83% al 72% dels vots i de 323escons a 296 fent doncs més plural el Congrés com ho és la nostra societat toti les dificultats que comporta la llei electoral. De totes formes val la penadir que en els darrers quatre anys els partits conservadors amb representacióinstitucional han crescut a nivell espanyol en gairebé 2 milions de vots i els progressistesgairebé han perdut 3 milions de vots, els primers han passat de representar un35% a un 40% i els segons d’un 38% a un 28%. Clar que veient els índexsd’abstenció de segons quins barris és evident que la desmobilització d’aquellespersones susceptibles de beneficiar-se més de les polítiques més progressistesva justament contra aquestes polítiques. Alguna cosa falla en l’esquerrad’aquest país, des d’ICV haurem de contribuir al debat d’idees i a tornar arecuperar l’hegemonia cultural però el que està clar és que no ens farem càrrecde les conseqüències de les polítiques neolliberals d’aquells que es diuen deprogrés. En aquest sentit us recomano la lectura del següent article de Juan Carlos Monedero a Público.

Valoració del #20N (2)

2011-12-02T12:36:00.001+01:00

ICV, conjuntament en aquestcicle també i ja van 3, amb EUiA ha aconseguit en aquest cicle situar el vot ales Generals al nivell de les del Parlament, per sobre del 9% (9,54%) a lanostra comarca. Aquest resultat situa la nostra comarca per sobre del resultatde la coalició a nivell català (8,09), de la província de Barcelona (9,07%) ide l’Estat (6,84%). En les circumscripcions on IU ha tret escons el % és de8,04% a Madrid, 9,02% a Málaga, 13,27% a Astúries – “Efecte Llamazares” quecelebro - , 8,62% a Sevilla, 6,77% a València i 11,46% a Saragossa – encoalició amb la CHA -. És important remarcar el fet d’haver aconseguit el GrupParlamentari propi de la coalició, al mateix temps que hem de valorar com anegatiu que el nostre referent estatal EQUO amb el que hem signat acord decol·laboració i amb els que ens presentarem, amb ells com a mínim, a lesproperes eleccions al Parlament Europeu, ha tret només 1 diputat per lacircumscripció de València en coalició amb COMPROMÍS. De ben segur que aquestpunt de partida els farà madurar com a organització política tant des del puntde vista estratègic – han basat molt la seva campanya en el perfil verd deixanten segon terme el roig i el de model d’estat – i la política d’aliances, queara podran assumir partint dels 340 mil vots aconseguits a tot l’Estat.

acte de suport de personalitats a la coalició

A nivell general ICV ha tretdoncs uns bons resultats – molts ho haguessin signat abans de començar lacampanya – però el fet de créixer també IU pot comportar que ens diluïm dins elnou Grup Parlamentari amb el que això pot comportar políticament i mediàtica. M’agradariaque poguéssim ampliar l’abast d’aquest Grup incorporant diputats/des deprojectes polítics similars però no serà fàcil. Ningú entendria però queaquest, el tema de a quin grup hem d’estar, fos un tema de discussió, en unmoment en el que el que cal és gaudir dels millors instruments per dur a termela nostra acció política.

Fent una primera aproximacióals resultats podem extreure les següents conclusions:

· El perfil de la campanya i del nostre candidat enshan possibilitat recuperar àmbits generacionals i sectorials que s’havien refredaten els darrers temps. Només calveure la millora de resultats en localitats com Sabadell (10,3%), Rubí (10,6%),Cerdanyola (11%), Montcada (11,2%), Barberà (10,9%), Badia (10,7%), Polinyà(11%) i Santa Perpètua (11,8%).

· En poblacions on tenim l’alcaldia el % és superior ala mitjana de la coalició: SantaPerpètua (11,8%), El Prat (12,6%), Sant Feliu de Llobregat (12,2%) i Montornès(17,7%).

· En les poblacions on el component socioeconòmic ésmés alt i de perfil més catalanista el % està per sota de la mitjana de laprovíncia: Sant Cugat (8,18%), Castellar(7,1%), Sant Quirze (7,4%), Palau (7,3%), Viladecavalls (8,59%), Vacarisses(8,16%),...i va associat al fet que CiU ha guanyat les eleccions.

· L’anomenat “tsunami popular” no és tal si observem per un costat que amb menys % que elPSOE en el 2008 (44% contra 45%) el PP ha aconseguit la majoria absoluta, incrementantels seus vots a nivell espanyol en 500 mil vots i no arribant a la xifra delPSOE del 2008 (10,8 milions contra 11,2)..

· La victòria de CiU a Catalunya pot induir a pensarque la ciutadania accepta les polítiques del Govern català però la coaliciónacionalista ha tret gairebé 200 mil vots menys amb més participació respecteles eleccions del Parlament i ha baixat gairebé 10 punts el % respecte a lesmateixes també. És evident que lesenquestes publicades han beneficiat a CiU doncs l’efecte del vot contra el PPque en el 2008 va recollir el PSC en aquestes l’ha recollit CiU tot i que enmenor mesura.

Valoració del #20N (1)

2011-12-01T13:24:00.001+01:00

He volgut madurar les dadesde les darreres eleccions generals,estudiar-les i compartir-les primer amb lagent de la nostra organització abans de compartir-la amb aquells/es que seguiuel meu bloc. De ben segur no em cabrà tot en un sol article perquè hi ha dadesque cal posar de relleu.

Acaba el cicle electoral ambaquestes eleccions generals que comporten també un canvi de cicle polític anivell institucional. D’aquest cicle electoral hem d’extreure conclusions quenecessàriament s’han de diferenciar per “barris” i per conteses però que enshan d’ajudar a enfortir la nostra organització i a aprofundir en el nostreprojecte polític en el marc de la propera assemblea comarcal i nacional.

La principal conclusiód’aquest cicle és el predomini de la dreta catalana i espanyola al Parlament ia les Corts Generals i l’augment de poder polític també en l’àmbit municipal,en el que destaca el canvi històric a l’ajuntament de Barcelona i a la Diputació Provincial. Aquesta realitat és clarament negativa pels interessos de lesclasses populars i, per tant, per allò que nosaltres defensem com a centred’acció del nostre ideari polític. En els darrers 10 anys CiU i PP han passatde representar a la nostra comarca el 30% en totes les eleccions al 49% de lesdarreres eleccions al Parlament i el 45% en les eleccions del 20N (35% Generals2008).

L’altra cara de la moneda ésel PSC. En els darrers 10 anys a la nostra comarca ha passat de representar unaforquilla del 30 al 49% (Generals 2008) al 19,2 del Parlament, el 27,6 a les municipals i el28,8 en aquestes, continuant sent la força més votada a la nostra comarca, dospunts per sobre de la mitjana catalana i un per sobre del de la província deBarcelona. El PSC i el PSOE han tingut els pitjors resultats de la història anivell nacional i estatal, més de 4 milions de persones han deixat de votar-losdes de les darreres eleccions generals i la majoria han anat a l’abstenció (50%dels vots) i a UPyD, IU, PP i CiU (la resta, aproximadament).

Pel que fa a ERC el seu pesl’ha portat de ser la 3a o 4a força depenent de les eleccions a ser relegada ala 5ena posició en les tres darreres, passant del 14% del Parlament 2003 a estar entre el 5% iel 6% en el cicle electoral del 2010 i 2011 a la nostra comarca. I és que el projectenacional va més enllà d’una sola paraula.

Abans de parlar de nosaltresfem-ho de la participació en les diferents eleccions, doncs per ICV és unavariable important de qualitat democràtica. En aquest darrer cicle s’havienmillorat els % en les eleccions al Parlament com en les municipals passant del46% al 40% en les primeres i del 51% al 49% a les segones de mitjana comarcal.En el cas però de les Generals ha augmentat l’abstenció un 3% (del 28% al 31%).Cal treballar doncs per incorporar en laconsciència ciutadana la importància de la participació en les catalanes i lesmunicipals. A nivell d’Estat el vot anomenat de rebuig al sistema haaugmentat un 1% (del 2 al 3%) incloent aquí el blanc, el nul i les candidaturesmés alternatives (Pirata, Eb i Anticapitalistes, per incorporar sigles quetenen alguna representació en institucions europees).

fotos de singulardigital.cat

Pujarem a La Mola,és clar que sí!!

2011-11-18T13:25:00.001+01:00

A l’acte de la coalició al Vallès Occidental,amb un ple de gom a gom al centre cívic de Sant Pere Nord de Terrassa,elnostre Coscu va prometre que si la nostra candidata Marta Ribas és diputada aMadrid pujarà a la Mola corrent. Estic segur que encara que no ho sigui peròtreiem uns bons resultats ho farà igualment,perquè li va la marxa al Joan iperquè serà una forma també de fer pinya pels difícil anys que ens vénen perdavant.

Avui s’acaba la campanya de les eleccions del20N. Una campanya on cap de la resta de candidatures ha volgut debatre les polítiquesalternatives a l’hegemònica que empobreix la nostra vella Europa. En aquestacampanya uns no han explicat el que han fet en aquests darrers quatre anysperquè en el fons estan avergonyits,altres no expliquen,al menys el seu màximcandidat no ho fa,el que faran i,en el cas de CiU,les plantegen com unplebiscit i vot de confiança a un govern que està portant al nostre país a larecessió i abandonant en mans dels lobbies que representa les polítiquespúbliques que cohesionen i,el que és més greu,les plantegen com un reforçamentdel repetit mantra pujolià de que CiU és Catalunya.

Sortosament però hi ha una altraCatalunya,una Catalunya que potser no se sent interpel·lada per lapolítica,entre uns i altres ho hem provocat,però que cada dia s’aixeca esperantun dia millor. A aquesta Catalunya,la majoritària,la de la genttreballadora,ens hem adreçat la gent d’ICV-EUiA. I ens adrecem perquè pensemque una altra democràcia,una altra política,una altra economia és possible. Unademocràcia més forta i més propera,una política més lliure i valenta i unaeconomia més justa i neta és possible i penso que les nostres propostes van enaquesta direcció.

Un estudi d’un grup de politòlegs experts així ho determina. Només els programes de la nostra coalició i d’EQUO concretenles propostes que fan. La resta es mouen en la vaguetat fent així un flac favora l’enfortiment democràtic del país i dificultant la rendició de comptes en unfutur proper. Fa 8 anys la majoria absolutista del PP,la rància i vellapolítica d’Aznar,la guerra de l’Irak i la foto de les Azores va comportar unvot útil al PSOE i un vot visceral a ERC. Ara però l’únic vot útil perconfrontar amb la suposada majoria del PP els propers quatre anys i l’únic vot visceralper confrontar la veu de la gent a la imposició dels mercats i les corporacionsés la que representa la nostra coalició i l’esquerra verda a nivell de l’Estat.Només un Grup Parlamentari important que amalgami la pluralitat d’esquerres anivell d’estat podrà plantar cara a les polítiques regressives que comportaràel triomf que ha brindat en safata el PSOE al PP. I és possible. Una plana web proposa votar les candidatures que ténen possibilitat detrencar el bipartidisme i votar contra les polítiques de PP,PSOE i CIU,i en elcas de Barcelona,però també en moltes circumscripcions espanyoles,la primeraalternativa la representa ICV-EUiA,IU i EQUO.

Ara,com deia la Marta Ribas ahir aTerrassa,només cal que la gent es mobilitzi,que digui la seva,que no calli,queparli i que ompli les urnes de paperetes roges,verdes i violetes i,d’aquestaforma la nostra comarca tingui no un,el Joan Josep Nuet és de Montcada iReixac,sinó dos representants de l’esquerra verda nacional al Congrés delsDiputats. L’"operació Marta Ribas" està en marxa però falta que tu ens donisconfiança i així farem que el Coscu pugi a La Mola corrent.

EINES PEL COMBAT POLÍTIC

2011-11-16T14:31:00.001+01:00

Més eines per combatre el discurs homogenidels darrers dies. Sobre si hi ha alternatives, sobre qui hi ha darrera decadascú dels partits,quines diferències hi ha entre les propostes d’uns ialtres però que és tant difícil veure en els debats que no existeixen...aquíteniu un seguit d’articles,escrits,vídeos,més o menys seriosos que he anatretwitejat aquests dies i que vull compartir amb tothom que llegeix el meublog. Compte! No estic d’acord amb tot el que es diu en alguns articles peròsón interessants per la reflexió.

Perllegir

El “bloc del Coscu” que és el mitjà d’expressió més directa del que ara és el nostre candidat però que ha anat actualitzant regularment en els darrers temps. Aquí podeu veure la carta de suport que li envia el Manel Castells.
“Abramos una ventana”, Maruja Torres demana el vot per ICV el 20N a El País
Contra algunes de les falsedats que córren aquests temps la “plataforma per una fiscalitat justa,ambiental i solidària” dóna arguments contraris
Aquí podeu veure de quina forma podeu ajudar a la nostra coalició en aquesta campanya en el seu finançament
Breu resum de la manca de diferència entre les propostes fiscals d’IU i d’EQUO,hi ha esperança!!
EQUO genera més interès a internet que UPyD
“desarrollo insostenible” per Javier Pérez Albéniz
Iniciativa interessant sobre el paper del vot “minoritari” a l’Estat
“(Mireu) primer els de casa”,article al seu blog de Puigdengolas,d’ICV de Sant Boi de Llobregat sobre PxC
Els inspectors d’hisenda reclamen més control de l’economia submergida, a europapress
Sobre els mitjans de comunicació i la situació dels periodistes,a El País
Entrevista a Luis Garicano alacontra de La Vanguardia
“artistascon IU” i vídeo
“qui és quial departament de salut”
Articlede Carlos Boyero a El País sobre Jordi Évole i Salvados
“eltijeretazo que no cesa”,sobre les polítiques de Salut a Catalunya,a El País
“losrecortes en la sanidad pública”,per Vicenç Navarro a El Plural
“losrecortes cuestan vidas...”, Àngels Martínez Castells al seu blog
“lapolarización de las rentas y sus consecuencias”, Vicenç Navarro
Un articlede Francisco Polo,promotor de la xarxa ACTUABLE a El País
Qüestionaride Lokarri sobre el procés de pau
Sobrel’ús de les xarxes socials pels candidats/es a El País
El nou llibre de VicençNavarro,Juan Torres i Alberto Garzón ha estat censurat però ells han deciditposar-lo a internet

Vídeos

Reyes Montiel,presidentad’EQUO i candidata per Madrid explica les propostes per la regeneraciópolítica
“Quiénteme a Alberto Garzón”,vídeo sobre el candidat d’IU a Málaga
Entrevista a Joan Coscubiela al Matí deCatalunya Ràdio
Intervenció de la diputadavalenciana Mònica Oltra a l’actecentral de Compromís
Vídeo deldebat a 5 amb Gaspar Llamazaresa TVE
“mensaje desde los mercados”,vídeo de EQUO
“IU le chafa la mayoríaabsoluta a Rajoy”,vídeo divertit de simpatitzants d’IU
Pels qui no vareu poderassistir al míting central a les cotxeres de Sants,aquí podeu veure el vídeo de l’acte
JoanBaez canta a Vall Street
Versiódivertida dels Catarres
Vídeo “lasolidaritat no es retalla”,de la gent del món de la cooperació sobre lesretallades del Govern
Entrevistes deMontserrat Roig a Joan Fuster per commemorar l’aniversari de la mort de l’escriptora
Entrevistaa Juantxo López Uralde a la Cadena Ser

Peracabar: us informo d’un acte interessant,que coincideix amb el darrer dia decampanya, a Sant Cugat dins les NitsTemàtiques de la UNIPAU:

Divendres 18 de novembre

Sombras, coproducció franco-espanyola dirigida per Oriol Canals (SantCugat 1965)

“Sombras"aborda el drama dels centenars d’africans que abandonen les seves terresde pobresa en busca d’una vida millor i que després de sobreviure a latemerària travessa marítima han d’afrontar una realitat potser encara méscomplexa, com és el poder sobreviure en terra europeu.

Presentatper Jordi Casas

Lloc: Casade Cultura de Sant Cugat del Vallès

Hora: 20h

Míting Central d’ICV-EUiA

2011-11-14T19:52:00.001+01:00

Aquest dissabte,com ja va passar a lesdarreres eleccions al Parlament,la gent de la nostra coalició es va mobilitzarper donar escalf a tothom que va a les nostres candidatures a les eleccions del20N. ICV-EUiA va demostrar que és una gran organització que ve de molt lluny ique va molt més lluny encara. Moltes intervencions i l’actuació dela Big Mama,la Montse,que ens va delectar amb 3 peces que reivindiquen elsdrets social i humans,entre d’elles una d’aquelles que es cantaven als 60 perreivindicar el dret de vot de la població afroamericana als USA.

Però d’aquest acte vull destacar,creieu-meque no és fàcil,quatre intervencions. Per la seva implicació,com en el cas delCarlos Jiménez Villarejo,en Jordi Coca dona suport a ICV-EUiA anant el penúltimde la llista per Barcelona. En Jordi ha estat un dels que de forma valenta handimitit del Consell Nacional de Cultura i de les Arts,per dignitat. En la sevaintervenció va citar en Palau i Fabre,“qualsevol aventura lírica autèntica ésuna aventura vital i aquesta conciliació de les utopies i la dignitat personal,l’èticapersonal,és la clau d’ICV”. Va parlar de la situació actual,de la crisi,com un “autocop del sistema neolliberal que vol retallarels nostres drets i llibertats,no hi ha crisi,hi ha un robatori immens de com amínim 12 bilions d’€ que si els transforméssim en segons només un d’ells significaria500 segles...aquesta és la dimensió de la tragèdia,ens han robat les lluites deles classes mitjanes i treballadores”.

Les altres tres intervencions són les de trespersones valentes,com ho són en aquestes eleccions la nostra gent deLleida,Girona i Tarragona,que no s’arronsen davant una llei electoral que tantdifícil fa que hi hagi a Madrid una representació de l’esquerra verda nacionald’aquestes tres circumscripcions. La veritat és que si no ho aconseguim el Congréss’ho perdrà perquè en les seves intervencions van demostrar que també fora deBarcelona hi ha vida a ICV. L’Alba Benedicto,candidata de la deTarragona,ebrenca i jove,va recordar la lluita encara viva de la defensa de l’Ebrei la convivència de “lo riu” al seu pas per Tortosa amb el monument mésfranquista,se li va escapar per culpa del subconscient tant conscient, i mésgran que encara avui marca el paisatge ebrenc, “no us sembla una bona data el20N per fer-lo desaparèixer?”. L’Alba va refermar també el nostre compromís pertancar les nuclears,allò del que ara se’n recorda en Rubalcaba,que són la fontd’energia més perillosa i menys democràtica,recordant que va ser ubicada al sudde Catalunya en ple franquisme. L’Alba representa una terra que encara avuilluita per la seva emancipació.

En Marc Vidal,candidat per Girona,haig deconfessar que em va sorprendre. El conec per la nostra convivència alGovern,ell era el director dels serveis territorials d’Interior,RelacionsInstitucionals i Participació en aquella terra,però mai l’havia sentit parlar enpúblic i la veritat és que va descobrir-nos una bona potencialitat. Com a bonprofessor d’institut va anar al gra: “cada dia 10 persones perden la feina a Gironai 8 famílies perden la casa mentre grans empreses dirigides per prohoms haurandefraudat 43 milions d’€,la gran banca haurà guanyat 35 milions d’€ aEspanya,les corporacions elèctriques,gràcies a les nuclears, 11 milions i lesgrans fortunes hauran evadit 115 milions d’€”. Un il·luminat,deia ell,que parlade persones mentre la resta de caps de llista parlen d’aeroports,carreteres,...quereivindica la política com a solució als problemes de la majoria. Transcric literalmentde la seva intervenció: “Jo m’estimo aquesta terra i no m’embolico amb lasenyera cada matí,perquè és l’herència dels meus pares i el bressol dels meusfills,jo m’estimo aquesta terra pels colors i les olors dels seu paisatge,peròsobretot per la seva gent,per la que m’ha ensenyat a estimar,la que m’haensenyat a aprendre,per la que vinguda de tot el món m’ha ensenyat acompartir,a conviure i a comprendre,per tota aquella gent que hem aconseguitjunts aquesta democràcia,una sanitat universal,una educació pública de qualitat,unespensions i uns salaris dignes,i no permetré que uns miserables,àvids deriquesa,defraudadors sense escrúpols,tirin per la finestra tot això que tantagent durant tants anys ha anat aconseguint”.

Des de Ponent,com és habitual,va venir lapart més lírica. En Josep Maria Carles,de la Seu,ens va explicar el conte de lanena de Rajoy,que s’ha fet gran i es diu “Esperancita Recortes Cospedal”,de la “CarmetaLiberalRubalcaba” i de la “Marta Duran Queretallo” front la nostra “JoanaNocallo Coscubiela”. Podeu seguir aquestes i les altres intervencions en aquestenllaç.

La quadratura del cercle

2011-11-11T13:57:00.001+01:00

Així va titular ahir la seva conferència elnostre candidat a la brillant intervenció que va fer al Cercle d’Economia. Vala dir que la directiva d’aquest lobby econòmic català no va estar a l’alçada,enPiqué,el seu president,ni va venir,quan ha presentat a la resta de candidats,ia més,ens van donar una sala petita,que es va omplir de gom a gom,enlloc de l’auditorique habitualment posen en aquestes trobades que organitzen ells mateixos...lapresentació va anar a càrrec d’Artur Carulla que va estar molt elegant.

En Coscubiela va plantejar el nostre projectecom la quadratura del cercle,sustentada en 5 propostes concretes que resumeixoa continuació:

· Cal més protagonisme de lapolítica davant la força dels mercats i la feblesa de les institucions. Perquèhi hagi recuperació econòmica cal més política i més governança europea,temaaquest desaparegut de molts dels debats d’aquests dies. També cal regenerar lapolítica per poder intervenir en l’economia.

· Reactivar l’economia en uncontext d’endeutament privat. Les retallades comporten més recessió i no podemdeixar només la reactivació en mans de l’exportació,avui per avui únic àmbiteconòmic que funciona. Cal augmentar el consum privat i també el públic. Baixarsalaris comporta la ruïna,les retallades disminució de drets i ocupaciópública,el col·lapse del crèdit a les pimes la destrucció de projectes viables.Cal,a més que tant les administracions com les grans empreses paguin al dia ales pimes que indirectament les estan finançant.

· L’estabilitat pressupostàriaés possible sense retallades si incorporem austeritat de la bona,del que ellanomena “colesterol bo” i és ineludible introduir una reforma fiscal i aquí éson hi ha diferències amb la resta de forces polítiques. Tal com va dir enCoscubiela “hauria d’estar prohibit que els polítics diguin dilluns,dimecres idivendres que baixaran els impostos i que els dimarts,dijous i dissabtes queaugmentaran els drets,a no ser que diumenge ens vulguin portar a Lourdes oFàtima”.

· S’ha de generar consenssocial defugint dreceres i oportunistes. Una reforma laboral contra tothom noés el camí per la creació d’ocupació,estudis acadèmics indiquen que en elsdarrers 30 anys cap de les reformes laborals ha creat llocs de treball,ladarrera del PSOE n’és un exemple ben clar.

· Combinar el curt i el llargtermini. Cal,com va dir ell,que fem saltar els dos “trombos”:el sistema financeri la debilitat del sistema fiscal. Cap sector hauria de voler cobrir el sectorimmobiliari. Si el segle XX va ser el de l’ampliació dels drets socials i,pertant,va crear els llocs de treball associats en els sectors de l’educació,lasalut,el turisme,...el segle XXI ha de ser el del sector ambiental. També s’hade caminar en l’enfortiment del sector agroalimentari i en el del coneixement ila cultura.

La conferència la va acabar fent referència aque en el debat polític d’aquests dies algunes forces juguen al “fet i amagar”perquè uns amaguen el que han fet,uns altres el que faran i CiU que guanyi quiguanyi donarà suport a un dels altres dos per fer polítiques en defensa delssectors poderosos que representa.

Dues darreres qüestions interessants: la classedirigent del nostre país tant política com econòmica suspendria un examen d’intel·ligènciaemocional perquè te un desconeixement brutal del país que tenim. Només entenentracionalment i emocional com viu la gent es poden prendre bones decisions i,peracabar,es va preguntar perquè serà que en aquests moments no hi ha debat sobrela immigració quan fa 4 mesos alguns partits la van utilitzar per guanyar pesen molts municipis.

Una bona conferència valenta,clara,davant laclasse dirigent de l’economia catalana.

fem xarxa?

2011-11-09T13:44:00.000+01:00

En aquests dies de campanya electoral no tothom estem al mateix nivell implicats,ni físicament ni en les xarxes d'internet. Amb aquest escrit pretenc només facilitar-vos que ens feu un cop de ma per tal de mobilitzar la gent que des de la perspectiva progressista vol canviar les coses i lluitar contra els poderosos. Us adjunto alguns articles i enllaços a recursos que des de diferents àmbits s'han realitzat amb la il·lusió de canviar les coses,tant a Catalunya com a la resta de l'Estat. En aquest darrer punt m'atreveixo a demanar-vos que feu arribar als vostres contactes de fora de Catalunya les propostes de partits que com IU o EQUO treballen amb pocs recursos però amb molta motivació treballen per canviar la realitat. Aquí teniu alguns exemples:

Vídeos amb propostes:

espot electoral d'ICV-EUiA
7 accions per canviar-ho tot, vídeo d'ICV-EUiA,amb 7 propostes concretes per lluitar contra la triple crisi
"democràcia és poder pel poble", vídeo de Joves d'Esquerra Verda
"somos más", vídeo electoral d'IU
"rebélate", vídeo d'IU
"no habrá paz para los mercados", vídeo d'IU Astúries,on el cap de llista és en Gaspar Llamazares
"los ricos no lloran", vídeo d'IU Astúries
spot electoral de Compromís-Equo del País Valencià
"es el momento",vídeo dels partits verds europeus en recolzament a EQUO
"EQUO va,ahora es el momento"
"el voto de Boti", vídeo promocional de EQU
"eQuo Reinicia",l'espot que no es veurà a les públiques perquè no els deixen
"yo doy la cara por EQUO"
"CHA-IU,la izquierda de Aragón"

Articles interessants:

"corredors,catedrals i esglésies", article de Pau Noy a El Periódico sobre el corredor mediterrani
"así gana el Madrid",article a El País sobre els trapicheos de Gallardón i Florentino
"se los tragó la tierra,a dónde van los amos del ladrillo?", article a El País sobre el boom immobiliari
"diari de campanya", de Mònica Oltra per El País
"Llamazares estrena pel·lícula", Público
"en campanya electoral no tot s'hi val",una bona iniciativa amb la que us podeu comprometre
"Un relato alternativo para Europa",article de Joan Herrera i Nichi Vendola a Público
"Joan Coscubiela,la credibilitat", d'Andreu Mayayo a Público
entrevista a Nichi Vendola a El Periódico

entrevistes a Joan Coscubiela:

una darrera plana web que permet jugar amb les idees per saber què votar....

Ja veieu que malgrat els pocs recursos molts fem servir la imaginació,ara només cal que ens ajudeu a fer xarxa

HABITATGE: servei públic o negoci

2011-11-07T11:24:00.000+01:00

En les darreressetmanes el govern de CiU a la nostra ciutat ha confós a la ciutadania enviantmissatges relatius a les polítiques d'habitatge que promouen. Que si lapolítica d'habitatge és una prioritat,que en el problema dels desnonaments,d'habitatgepúblic,són millors les actuacions de PROMUSA que la dació en pagament,...

Davant d'aixòICV-EUiA volem precisar certs temes i recordar les que per nosaltres serienprioritats d'un govern municipal. La llei pel dret a l'habitatge dedesembre del 2007,a la que no va donar suport CiU,contempla que quan unpropietari d'un habitatge públic vol vendre-se'l ho ha de fer a l'administracióresponsable al preu del moment,això és el que fa el nostre ajuntament quan quiviu en un d'aquests pisos no és que el vulgui vendre sinó que no pot pagar lahipoteca!. Què proposem nosaltres? Que en aquests casos,cada cop mésrepetits,l'ajuntament recompri l'habitatge i que el llogui a un “preu social” ala mateixa família perquè no l'hagi de deixar amb la possibilitat que,al capd'un temps,quan les coses els vagin millor,el pugui tornar a recomprarrebaixant-li del preu el que ha pagat de lloguer.

Però nosaltresvolem anar més enllà en dos sentits. Per un costat,i assumint la moció que varempromoure fa un any i mig,acordada en el ple per unanimitat,l'oficina locald'habitatge faci servei actiu de mediació entre aquelles persones que volenaccedir a un habitatge de lloguer,més de 1.650 famílies estan en llistad'espera d'habitatge al nostre municipi,i aquelles que tenint un pis depropietat no el volen posar en el mercat de lloguer perquè tenen por de nocobrar cada mes,actuant l'ajuntament com a avalador de qui el lloga. En lamateixa línia l'OLH ha de ser activa en el suport a la rehabilitaciód'habitatges per donar així un servei públic a qui viu en males condicionsd'habitabilitat animant també el sector més castigat per la crisi al nostrepaís,el de la construcció. En el darrer any cap de les dues accions ha estatreeixida a Sant Cugat.

D'altra bandaPROMUSA ha de centrar,en la mesura de les seves possibilitats,la seva activitatconstructora en posar al mercat pisos de promoció pública de lloguer. Fer elcontrari,pisos de compra,va en sentit invers al que el sentit comú recomanaria.Com es pot entendre que en una ciutat com la nostra on hi ha tants pisos buitsl'ajuntament faci ús dels recursos de la ciutadania per posar en el mercat méspisos de compra quan les dades demostren que no respon al que la majorianecessita en el moment que estem?. En la darrera promoció de venda van saltarde la llista d'adjudicataris 150 famílies per les dificultats d'accés alcrèdit. Doncs una cosa tant raonable com aquesta no sembla ser-ho per lamajoria dels integrants del ple. En el darrer consell d'administració dePROMUSA només el nostre grup es va posicionar en contra que l'ajuntamentsegueixi construint pisos en règim de compra. Volem que les polítiquesd'habitatge responguin al que les nostres lleis preveuen:un dret bàsic al quehan de donar resposta els poders públics.

foto font : ToT Sant Cugat

Taller d’Idees

2011-10-17T13:08:00.000+01:00

Li diem així a un procés enel que hem posat molt entusiasme. ICV Sant Cugat varem reaccionar immediatamental resultat de les darreres eleccions municipals. No ens podíem quedar debraços creuats. No podíem admetre el comentari aquell de “encara a vosaltres nous ha anat tant malament...”,que sobretot venia de la dreta local. Perquè realmentens ha anat malament,però no només a ICV-EUiA sinó a l’esquerra santcugatencaen general. Amb una constatació però: allò que durant tants anys hemdefensat,massa vegades en solitari a nivell local,es reforça amb l’arribada d’unnou actor envoltat de la pàtina virginal de no sovintejar les institucions,la CUP. Les nostres idees –una bona part al menys – estan representades ara per quatre regidors/a i notres com fins aleshores.

I per què fem aquest procés?.Els mitjans,ai els mitjans!,voldrien saber quin nou lideratge pren la nostraorganització. El problema però no és el lideratge. La qüestió és molt més polièdrica.Una organització política és un instrument que utilitza la ciutadania perincidir en el dia a dia i governar la comunitat. És evident que aquestinstrument,en aquest cas ICV,o no serveix tal com està plantejat o li falta olio un “reset” per tornar a ser una eina útil. I en això estem.

Un grup de persones d’ICV iproperes als nostres valors i principis ens hi hem posat en cos i ànima,amb l’ajudade professionals de la dinamització de grups i la participació ciutadana,perarribar a conclusions que permetin,amb temps,construir una alternativaengrescadora,útil,creïble,imaginativa a la majoria de dretes de la nostraciutat. Aquest és un procés sense límits,que pot anar si volem més enllà de lesnostres pròpies sigles. Perquè aquest cop va de debò. Nosaltres com aorganització política volem arribar a unes conclusions que ens permetin saberel què,el com i el qui per poder aportar tota la nostra força i experiència aalguna cosa més que un partit polític.

Divendres 21 a les 19h ens volem trobaramb aquelles persones que ens van seguir donant confiança el passat 22 de maigi que demanem que es comprometin una mica més. Però també ens volem trobar ambtota aquella gent que o va deixar de donar-nos suport o no veu per quin motiuho ha de fer tot i compartir amb nosaltres una part important de la nostradiagnosi i de les nostres propostes per la ciutat i el món. Personalment esperoque sigui un èxit,ens ho mereixem com a ciutat,mereixem una esquerra reeixidaque sigui capaç de teixir xarxa per combatre l’atac més sagnant contra l’estatsocial que estem patint des de fa molts anys. Ens mereixem que l’esperançatorni a moure aquella gent que fa tant de temps que treballa per un món mésjust,més sostenible,més solidari,més cult.

Plantegem el debat en sispunts que es poden ampliar: com prenem les decisions que afecten la ciutadania?Com informem i ens informem? Com podem seguir sent un partit de lluita i degovern? Com incidim en la pèrdua de valors d’esquerres? Què podem aportar d’alternatiual govern de la nostra ciutat? Com podem treballar amb i al mateix tempsreforçar el teixit associatiu local? Com ho podem fer perquè de baix a dalt hihagi un front ampli de l’esquerra santcugatenca més enllà dels partitstradicionals? Quin paper hi hem de jugar?. Sense cap mena de dubtes estemtocant el moll de l’os del problema de l’esquerra política i social de lanostra ciutat. Les respostes a aquestes preguntes ens donaran les claus de comens hem d’organitzar a partir d’ara i quines persones han de tirar endavantaquest procés. Però de moment el moviment es demostra caminant i nosaltres jafa dies que caminem.

nota de la presentació a:

cugat.cat

#ixqno?

2011-10-14T11:35:00.001+01:00

La rellevància que estanagafant en els darrers temps les xarxes socials fa que deixem de banda lareflexió més profunda i els plantejaments més elaborats. Jo també m’he apuntatal carro del missatge de 140 caràcters,com si d’un titular de premsa es tractési a retwittejar idees i textos que em semblen interessants compartir. Però davantla força d’altres idees cal que des d’Iniciativa donem la batalla de les ideesi,aquestes,no es poden resumir sempre en 140 caràcters.

He decidit que per lacampanya de les eleccions generals faré servir el hashtag “#ixqno?” perquè vullcombatre el desànim de la gent del carrer i,fins i tot,el complexe de partitpetit que massa vegades tenim des de la nostra organització. Sí ja ho se quepeco d’optimista massa vegades i després passa el que passa però aquesta vegadapenso que hem de picar alt. Si al final el resultat no és el que desitgem almenys ho haurem intentat. No sóm gent que es resigni fàcilment la gent d’ICV iaquest cop posem tota la carn a la graella.

Per un costat comptem amb uncandidat a Barcelona que penso que és el millor que podíem tenir. El Coscurepresenta la lluita històrica pels drets socials i laborals per la sevatrajectòria,però també representa l’esforç de l’esquerra social i política delnostre país per adequar-se a les necessitats dels nous temps. El pacifisme,elfeminisme i l’ecologisme són indestriables del fil roig que sempre hemrepresentat. Com ho és el fet de reivindicar-nos com a partit de lluita i degovern amb tot el que això comporta.

Però aquests dies penso quehi ha diferents factors que ens han de fer mirar la propera contesa electoralamb esperança. En les enquestes que han anat sortint un percentatge gensmenyspreable de la població prefereix més impostos davant la retallada de l’estatdel benestar,no és menor aquest aspecte quan els únics que defensem i hemdefensat aquesta opció hem estat nosaltres. Tampoc és menor el fet que hemestat capaços de teixir novament aliança amb EUiA,amb totes les dificultats quecomporta aquesta coalició electoral però amb l’esperit de proveir a l’electoratd’esquerres i ecologista d’una oferta política honesta i amb una trajectòria defeina feta al Congrés. També hem donat un toc d’atenció clar a la ciutadaniamalgrat la majoria de mitjans no se’n facin ressò:ICV i EUiA representen avuiels agents polítics que a Europa estan assolint resultats importants quecondicionaran les polítiques europees dels propers anys.

I per què no - #ixqno?- enspodem convertir en jutge de la política espanyola dels propers quatre anys?. Per quèno l’esquerra verda – EQUO – i l’esquerra tradicional – IU – pot condicionar lapolítica espanyola?. Ens resignarem a que el PP imposi de forma absoluta lesseves polítiques? O que aquestes siguin condicionades per CiU o el PNB? Per què?Per què segueixi tot igual o pitjor?. Defenso que en aquests moments,més quemai,hem de reivindicar la sobirania popular per canviar les coses i canvi voldir fer coses noves,vol dir transformació,vol dir parlar i no callar. Hi haalternativa,la crisi no existeix per gràcia divina,te noms i cognoms,i elproper 20N hem de treure la màscara a qui l’ha provocat i a qui no pensa ferres perquè ho paguin.

us linko una canço de "sol i serena" amb el mateix títol que aquest post

En pocs dies molta feina

2011-09-21T12:35:00.001+01:00

Vaig recuperar la feina bloggera abans de la Diada,que marca habitualment el inici del curs polític del país. Però aquest any,malauradament,no ha estat així. La fal·lera del “govern dels millors” en retallar “l’estat del migestar” no ens ha deixat desconnectar perquè els problemes de molta gent s’han convertit en la nostra prioritat de treball i no s’han aturat durant l’estiu. Al contrari s’han agreujat. Aquests “fanàtics del dolor” com diu Krugman no han dubtat en fer servir la tisora allà on més mal fa,en els serveis públics de salut,educació i serveis socials,obrint la plana,potser no massa explicada durant la campanya electoral,del menú més neoliberal d’Artur Mas que trenca aquell estat del benestar – migestar com diu en Llamazares – que van crear els governs socialcristians de Jordi Pujol,passant de l’assistència dels 80 i 90 a l’estigmatització,quan no criminalització de la pobresa.

Divendres passat vaig acompanyar a la nostra diputada Laia Ortiz a visitar 3 municipis de la nostra comarca on les conseqüències d’aquestes mesures estan produint més estralls. A Badia del Vallès ens varem entrevistar amb l’Associació de Veïns per tal de copsar de primera ma la problemàtica causada pel tancament de les urgències del CAP d’aquesta ciutat. Aquest CAP dóna serveis a uns 40 mil habitants – de Badia i Barberà – que no compten amb alternatives reals doncs no hi ha transport públic – ni taxis ni autobusos nocturns – que facilitin anar a altres centres “propers”. Aquest és un cas especialment greu donada la tipologia de la població d’aquesta ciutat,molt envellida,amb pocs recursos econòmics,amb un percentatge alt de problemes de mobilitat i amb trastorns en la salut greus. Un CAP fruit de les lluites veïnals,unes lluites que s’han recuperat – en els darrers 60 dies i nits ha estat ocupat pels veïns/es – i que han estat respostes pel Govern amb actituds prepotents fora de mida per part de les forces de seguretat.

A Sabadell varem visitar juntament amb la portaveu d’ICV Carme Garcia el CAP de Ca N’Oriac. Aquest cap,que dona servei a més de 30 mil persones del barri i barris veïns,ha vist també retallat el seu servei d’urgències amb la derivació dels/les malalts al Taulí,col·lapsat per aquestes mesures estivals. Durant l’estiu més de 100 persones s’han reunit diàriament per reivindicar amb la seva actuació diària el dret a un servei de salut digne,gent valenta i perseverant. Un CAP que compta ara amb seguretat privada i que descompta metges i infermeres. En ambdós casos – Badia i Sabadell – moltes de les persones malaltes són derivades a l’Hospital General o a l’Aliança, amb el que comporta de sobrecost d’assistència mèdica i que confirma que aquest Govern aprofita la crisi no només per retallar serveis públics sinó per donar negoci directament – HGC i Aliança – als lobbys que defensa i també indirectament,provocant que la gent es plantegi fer-se una assegurança mèdica privada.

La visita la vàrem acabar a Viladecavalls on conjuntament amb l’alcalde Carles Rodríguez es va visitar el CAP de CanTrias,un dels més “escrits” durant aquest estiu,que no només ha tancat urgències sinó que no ha donat cap tipus de servei oficial durant l’agost i el mes en el que estem. I dic oficial perquè justament en aquest centre un grup de metges/esses i infermers/es estan atenent els usuaris de forma voluntària. Aquesta és una decisió de la Mútua de Terrassa,proveïdor en aquesta zona de serveis de salut i que aspira,amb aquests antecedents!,a seguir gestionant els dos CAP que ja existeixen a Sant Cugat i,com no,el nou CAP que es preveu que comenci a funcionar abans de final d’any. Segur que en seguirem parlant....malauradament!

foto pròpia del CAP Ca N'Oriac

Sobirania nacional

2011-09-09T13:05:00.000+01:00

Comença el nou curs polític farcit d’elements que fan encara més apassionant la situació present i futura. Pels que hem estat per aquí, l’estiu ha estat farcit de successos als que des de la política havíem de donar resposta i ho hem fet. Les indecents decisions del “Govern dels millors” sent fort amb els més febles quan és tant feble amb els més forts són una pista del pla d’acció política que vol imposar el nostre Govern, que claudica volgudament als criteris imposats des d’una Europa liderada per les polítiques més dretanes dels darrers temps.

Aquesta situació s’emmarca en un context preelectoral i a les portes com cada any de la Diada Nacional de Catalunya. Aquest any, un després de la sentència del TC contra l’Estatut de Catalunya, estem doblement afectats. Afectats per la pèrdua de sobirania nacional amb l’augment de les ànsies recentralitzadores dels poders de l’Estat, començant pel govern i acabant en els estaments judicials però també afectats en allò que qualsevol constitució democràtica planteja com a principi irrenunciable: la sobirania popular. I la constitucionalització de l’aprimament de l’Estat pactada pels dos grans partits espanyols és una puntada de peu al dret de la ciutadania a dir la seva en una qüestió gens menor com és la capacitat d’endeutament de les administracions per executar les seves polítiques i que perjudica greument a Catalunya – com a la resta de comunitats – però que és una sentència de mort per l’acció política als ajuntaments.

Hi ha qui aquests dies aprofitarà la Diada per envoltar-se amb la senyera i proclamar la necessitat de defensar la nostra sobirania com a poble o la nostra llengua com a element d’identitat, però no oblidem que aquests mateixos no dubten en perdre sobirania davant aquells als que defensen en les seves polítiques, com poden ser el mercats financers, bancs i grans riqueses o que no tenen cap interès en reforçar els cursos de català per adults i estrangers o vetllar perquè en escoles concertades d’elit la nostra llengua sigui realment la llengua vehicular.

Aquests són dies en els que l’esquerra nacional, independentista o no, ha de lluitar conjuntament per la cohesió del nostre país, tant des de la defensa de la pervivència de la llengua com a garantia d’ascensor social, com dels serveis públics de qualitat. Avui els que reclamem més sobirania política hem de treballar junts. Pels qui som, encara, federalistes, els nostres adversaris no són els qui demanen la suposada via ràpida de la independència sinó aquella dreta nacional catalana o espanyola que està trencant la cohesió nacional desfent la cohesió social. Aquella dreta catalana que ha donat ales en els darrers mesos a qui més mal ha fet al nostre país en els darrers 10 anys.

Mucha mucha policia....

2011-07-26T18:21:00.000+01:00

En els darrers temps i per la meva experiència a la conselleria d'Interior del Govern de Catalunya he trencat molts tòpics personals, un d'ells el de tenir por a la policia. La meva experiència vital m'havia fet agafar por a determinades actuacions policials, però amb la convivència amb màxims responsables de la policia de Catalunya i de diferents comissaries del país m'havia convençut que la policia, sobretot la del meu país, te entre les seves màximes prioritats fer-nos sentir més segurs/es i garantir els nostres drets i llibertats.

Les imatges d'ahir - i de dies anteriors en actuacions pitjors - on la policia desnona una família subsahariana del barri del Clot a instàncies del jutge em fan pensar que les prioritats no són les que haurien de ser en una societat on el risc de perdre els nostres drets està més en d'altres àmbits que no pas en fets com que una família que porta més de vint anys al país es negui a que el propietari del seu pis vulgui fer negoci amb l'habitatge de lloguer en contra del que preveu l'article 47 de la inviolable Constitució o com ho preveu l'article 26 de l'EAC. Però que es pot esperar d'una policia ara liderada per un conseller que basa la seva acció en fer-ho “el límit de la llei” o d'un govern que te com a portaveu algú que entre els seus objectius incorpora “acabar amb el bonisme”?.

Però no cal anar tant lluny. Malgrat la premsa local no se n'hagi fet massa ressò, en les darreres setmanes han passat dos fets per mi molt greus a la nostra comarca, a ambdós costats de la B30. Fa unes setmanes, justament quan es constituïen els plens municipals, elgovern socialista de Rubí utilitzava la policia local per culpabilitzar una organització política – la meva, o sigui ICV-EUiA – i alguns dels seus representants fent-los responsables de l'organització de la concentració que va haver davant d'aquest consistori, com en el de la majoria dels del nostre país. L'informe del cap de la policia és més que greu, és irresponsable i demostra que un partit que s'anomena socialista i obrer pot utilitzar la policia en benefici propi, fent-li fer coses tant aberrants des del punt de vista jurídic com ressenyar en un atestat la vinculació política d'alguns manifestants – que a sobre no estaven en el “lloc dels fets” - o incloure una organització política com a instigadora d'uns fets quan ni tan sols ha convocat la concentració...

Sant Cugat tampoc s'ha quedat enrere però. Dilluns passat es barrava el pas a la sala de plens a la ciutadania negant un dret bàsic que te com és l'assistència al ple municipal. En vuit anys que he estat regidor del meu ajuntament mai ho havia vist. Hi ha hagut moments de tensió a la ciutat que han comportat que assistissin al ple col·lectius que amb més o menys raó venien a la sala on es realitzava el ple per tal de compartir els seus greuges i queixes amb els seus representants. I quan ha fet falta, qui presideix el ple ha demanat, davant un comportament no adequat, que la policia garantís el normal desenvolupament del ple. Aquest cop però algú va decidir que el fet que davant l'ajuntament hagués una concentració contra les retallades en l'àmbit de la salut i l'amenaça de l'ERO a Mútua de Terrassa era motiu suficient per barrar el pas lliure a la sala de plens de qui ho vulgués fer en us de la seva llibertat de participació. Increïble!. I que en diuen els mitjans? Res. Només fan referència, aquesta també és grossa!, a que qui va reivindicar el dret a l'assistència als plens municipals en Josep Maria Àngel, Pinyo, és ex-regidor d'ICV, quan estava allà per la seva responsabilitat com a dirigent veïnal que és....

De què tenen por tots plegats?

el que deia cugat.cat sobre el fet del ple

el que va dir el TOT

el Diari de Sant Cugat feia referència només al passat del Pinyo en la seva edició de la setmana passada que no puc linkar perquè no soc subscriptor

us deixo aquí i al prestatge musical la canço del Sabina que inclou el títol d'aquest apunt

Gràcies per l'estalvi Sra. Conesa!

2011-07-12T22:50:00.000+01:00

Ahir vaig assistir al primer ple com a públic i em vaig emocionar. No,no va ser pel retrobament amb vells amics, ni amb el públic habitual dels plens. Va ser pel fet d'escoltar les paraules de l'alcaldessa i per l'aprenent de cínic Jordi Puigneró, que al pas que va en poc temps li passarà la ma per la cara al polític més cínic que m'he tirat a la cara en els darrers anys, en Joan Recasens. Amb tot el carinyo del món pels dos és clar!.

En el ple d'ahir, quan ja ha caigut un govern a Begues i s'ha trencat un altre a Viladecavalls i a Cerdanyola, l'equip de govern de CiU de la ciutat portava el nou cartipàs, l'estructura política del nou govern de la ciutat. Que pel que es proposa es podria haver fet abans i ja faria dies que estarien governant....

Hi ha algunes de les propostes que cal denunciar perquè em sembla lamentable que un govern amb majoria absoluta, format per una sola candidatura i en els temps que corren d'estretors econòmiques i de crides a l'austeritat, proposi, una vegada més i ja van unes quantes, un macrogovern inflat d'electes a dedicació i de càrrecs de confiança la majoria dels quals l'únic mèrit que aporten és el de tenir el carnet de CDC o de UDC.

Enla presentació de la proposta es van brandar dos arguments que m'handeixat esmaperdut i bocabadat: la gran vàlua dels i les regidores de la coalició nacionalista comporta que no ens puguem permetre el luxe que alguns d'ells o elles no dirigeixi una o altra àrea de govern. El segon,amb la política de “pedrera” de la casa pel que fa al personal de confiança política l'ajuntament s'estalvia un 24% respecte l'anterior... Això fa un total de 14 regidors i regidores amb responsabilitat política – de quinze – i 19 càrrecs eventuals. Espero – amb il·lusió – que algun/a il·lustre m'esmeni la plana perquè no deu haver cap municipi de dimensions similars que tingui una “banqueta de luxe” com la de Sant Cugat del Vallès.

Pel que fa als i les càrrecs electes repartiment de premis a dojo. En primer lloc,i perquè no s'enfadin,cinc tinents d'alcalde,amb això també anem més forts que localitats com Terrassa i Rubí – amb quatre cadascuna – i un a l'ombra, això sí regidor amb acumulació de funcions però amb al mateix sou que un tinent d'alcalde a dedicació exclusiva. A qui em paro perquè va ser motiu de pregunta al ple: hi ha dues tinents d'alcalde a dedicació parcial i un a dietes – que algú/na m'expliqui què vol dir això per un tinent d'alcalde, que fa altres tasques diferents a la política? - amb sous gens menyspreables de 52 mil € en els dos primers casos i de 30 mil en el segon... Per sota d'ells i suposo que per reforçar les importants tasques que s'han de dur a terme hi ha tres regidors a dedicació exclusiva, a urbanisme, cultura i educació, i quatre a dedicació parcial, a medi ambient, comunicació i informació, relacions institucionals i participació ciutadana i esports.... els primers amb un sou de 48 mil € i els segons a 28 mil € la peça, amb això fem un total de 600 mil €, no està gens malament no? Sobretot si pensem que a Terrassa li surt la broma pel mateix preu i a Rubí per menys de la meitat... i em deixo una cosa important: l'alcaldessa “renuncia” al seu sou, entre d'altres coses perquè prefereix cobrar més de 90 mil € com a vicepresidenta de la Diputació de Barcelona – si no canvia la cosa respecte l'anterior mandat -. Li proposo que si vol renunciar a alguna cosa ho faci a les dietes del seu càrrec que pugen el mateix que el que cobraran els portaveus dels Grups Municipals o el que cobrarà la 15ena regidora que, per cert, no te cap cartera.

Pel que fa als càrrecs de confiança política la cosa te mèrit. En primer lloc es proposen tres gran àrees, qüestió que xoca amb el fet que hi hagi cinc tinences d'alcaldia. En un suposat sistema gerencial amb aquestes tres grans direccions polítiques i la gerent hi hauria d'haver prou – així es fa en la majoria de governs normals -. Però no, a Sant Cugat som més xul·los i s'anomenen sense passar cap tipus de procés de mèrits professionals, tal com preveu l'Estatut de l'empleat públic - art.13 - , fins a quinze càrrecs més, per qüestions d'una magnitud política tant clau com tecnologia, RR.HH., obres dels districtes i esports – aquí en posen dos perquè serà un aspecte estratègic d'aquest mandat, quins dallonsis !!!. I si no tenien prou amb això es nomenen 2 més al Centre Cultural i al Patronat d'Educació, que dic jo que el director de l'àrea de serveis a la ciutadania – cultura, educació, joventut,....- no podria per 80 mil € assumir aquesta responsabilitat?.

Que consti que no critico la quantitat del sou que perceben els directius i membres electes per les seves funcions, tot i que em sembla exagerat que un director d'àrea cobri 80 mil o que el d'esports en cobri 60, com la resta d'àrees estratègiques a les que em referia abans, però sí em sembla cínic, com deia al principi, que es defensi aquesta estructura tant inflada adduint que s'estalvia un 17% sobre l'anterior mandat. Perquè és com quan CiU deia que la ciutat havia estalviat un 15% - o un 20 – de consum d'aigua sobre l'any anterior però segueix sent la ciutat que més en gasta.

En total, i si no em fallen els números, a Sant Cugat gastem en estructura política de govern més d'1,4 milions d'€ quan a Rubí en gastaran una mica més de 600 mil o a Terrassa – ciutat tres vegades més gran – 1 milió. En canvi crida l'atenció que en finançament dels grups municipals i regidors/es de l'oposició la despesa sigui més de la meitat que en les mateixes localitats. Resumint: molta austeritat en el govern i molt reforçament de les eines de control del govern per part de l'oposició.... i gràcies a l'alcaldessa pel govern auster que ha dissenyat, n'estarem quatre anys molt agraïts/des!.

Comiat només institucional

2011-06-25T12:21:00.001+01:00

El passat 11 de juny passava plana d'una de les etapes més importants de la meva vida. Han estat vuit anys intensos, ens els que amb l'Àssun, el Xavier, el Joan i el Jaume hem intentat que les idees i propostes compartides amb tanta gent fessin forat en el dia a dia de la nostra ciutat.

Vuit anys que m'han possibilitat conèixer a fons Sant Cugat, una ciutat viva, amb entitats, associacions i organitzacions que dediquen moltes hores a fer una societat millor i que m'han obert les portes per explicar-lis les nostres propostes i per traslladar-nos les seves il·lusions, els ho agraeixo. També ho faig amb les persones que treballen al nostre ajuntament, la majoria de les quals amb gran vocació de servei públic i que han facilitat i garantit la meva tasca representativa. Igual que a la meva organització política i a tothom que ens ha donat suport electoral i emocional perquè m'han permès ser allò que molta gent hauria de desitjar, representar a la col·lectivitat en l'àgora on es prenen una bona part de les decisions que haurien de fer de la nostra ciutat un lloc millor per viure i conviure.

En aquests darrers vuit anys m'he fet ric. M'emporto una riquesa humana i intel·lectual que difícilment es pot aprendre amb manuals i màsters d'escoles de negoci o universitats. Tothom que vol servir a la ciutadania hauria de passar obligatòriament per la política municipal. La primera trinxera de l'administració pública, que rep per tots costats. Des de dalt perquè no veu reconegut el seu paper i des de baix perquè és la primera porta on accedeix la ciutadania. La política municipal t'engoleix si de debò te la creus, al carrer t'ho recorden els conciutadans/es quan pensen que pel fet d'estar al seu ajuntament tens l'obligació de cercar solucions, i és així, malgrat el fet d'estar a l'oposició. ICV-EUiA en aquests darrers anys hem esmerçat molts esforços perquè demandes ciutadanes es fessin realitat.

El primer acord va ser per salvar de la suspensió de pagaments a finals del 2003 el nostre ajuntament, aconseguint que 12 milions d'€ s'adrecessin a habitatge públic de lloguer. La millora de marquesines d'autobús i de les línies, el camí de l'escola de La Floresta, l'adequació de l'aparcament del CAP, la vianantització de Doctor Murillo i la Plaça dels Jocs Florals, la llei de barris de Les Planes, el Casino de La Floresta, la incorporació de Can Busquets al Parc Natural de Collserola, la targeta gratuïta pels menors de 12 anys... són èxits de la nostra lluita diària.

Vaig coincidir amb un nou Govern al país, amb les polítiques més progressistes i democràtiques que mai s'havien fet. Davant nostre però només varem trobar deslleialtat i aprofitament dels recursos municipals per confrontar de forma partidista contra el Govern català. Aquesta ha estat una de les meves grans decepcions. Com ho ha estat veure com la meva ciutat no te estratègia ni planificació. És el deixar fer, us sona?. En aquests vuit anys hem passat de nedar en l'abundància a enfonsar-nos en una crisi econòmica, institucional i ambiental. Penso que he aportat el meu petit gra de sorra per millorar les coses i tinc la consciència ben tranquil·la.

article publicat al Diari de Sant Cugat aquest dijous 23 de juny

Atenció : deixin sortir abans d'entrar !

2011-01-08T01:41:00.002+01:00

A la tertúlia de cugat.cat del passat dimarts varem analitzar el canvi al capdavant de l'alcaldia de la nostra ciutat. No va participar cap representant de CiU, van sobrats ja aquests convergents....o potser és que estan cansats amb tantes sorpreses i emocions....

Per primer cop a la història de la nostra ciutat tenim alcaldessa, i més tenint en compte que a diferència d'altres indrets del país quan el Monestir manava els destins del nostre poble el lideratge era masculí i no pas d'una abadessa. Ja veieu: alcaldessa, abadessa i Conesa rimen tot i que com molt be deia l'Andreu Freixa d'ERC el final de les dues primeres paraules és sord i el de la darrera és sonor.

L'acte del passat 28D és el colofó d'una crònica avançada, ja ho havíem dit en repetides ocasions, feia temps que el Sr. Recoder havia passat del “100x100 Sant Cugat”, del "100x100 alcalde" al “100x100 Recoder” i és una bona noticia per la ciutat que qui la lidera, la nova alcaldessa, només es dediqui a això que ja de per si dona per dedicar-hi totes les hores del dia. En el darrer any i mig el Sr. Recoder ha fet campanya personal per acabar sent conseller de PTOP, un premi a tota una cursa que ha anat en perjudici del lideratge de la ciutat que, al final, era la seva obligació. Després de proclamar als quatre vents que només es dedicaria a la ciutat ha convertit el darrer any i mig en el “Recoder Tour”, faltant doncs a la promesa feta en la campanya del 2007, i així ho manifestava en les seves banderoles, les mateixes en que s'amagava el logotip de CiU, i que havia de ser un compromís 2007 – 2011.

En el darrer any i mig el “Recoder Tour” ha viatjat per tota la geografia catalana, presentant el seu llibre i el que va escriure a quatre mans amb el Jordi Joly i portant la “bona nova” d'Al Gore sobre el que s'ha de fer per combatre el canvi climàtic als nens i nenes, avis i àvies,.... segurament aquest és el seu millor currículum per servir-li en safata la conselleria de “territori i sostenibilitat”. Penso però que aquesta és una mala manera de fer política però cadascú fa el que li sembla amb les seves paraules, no ?.

Ara caldrà però que la nova alcaldessa, que està al govern des del 99 i, per tant, no li ve res de nou i més tenint en compte que la major part dels temes que passen per ple portaven la seva signatura, aprofiti el temps que li queda fins les properes municipals per tancar el mandat de la millor manera possible. Com ? Doncs pot començar per reduir l'estructura política, proporcionalment de les més altes dels municipis més importants. El fet que alguns càrrecs electes i eventuals hagin estat cridats a més altes responsabilitats ho hauria de facilitar. He llegit avui que la Mercè serà vicepresidenta de la Diputació també com en Recoder, una bona noticia que significa un estalvi per la ciutat i, de pas, un millor sou per ella.... tot i que veient el darrer conflicte amb el Miquel Quintana no m'espero res de bo en aquest àmbit. Que hagin tingut un càrrec de confiança 20 mesos apartat em sembla surrealista a part d'impresentable.

Comença també el nou curt mandat amb baixes importants, la Carmela Fortuny, per mi la única representant de l'ala progressita de CDC, se'n va a l'ICASS, en un moment certament difícil per gestionar aquesta responsabilitat, li desitjo la millor de les sorts, que ho serà també per les persones que reben la seva atenció. I marxen també persones clau de l'aparell de l'ajuntament com eren el gerent Pau Villòria i la cap de personal Teresa Prohias, que estaven empatanegats en la negociació amb el personal municipal que tot i passar desapercebuda per la majoria de mitjans pot suposar un conflicte laboral greu. El regidor de seguretat i relacions institucionals Xavier Martorell compaginarà aquesta feina amb la de director general d'anàlisi i prospectiva a Presidència, una combinació difícil però que esperem que sàpiga gestionar.... el que sí és segur és que no es podrà presentar en la propera llista de CiU pel seu nou càrrec al govern. No se si hi haurà més nomenaments, els canvis de totes formes no m'agraden massa, però és el que hi ha, haurem d'estar atents als futurs moviments que seran més d'anar al tran-tran fins les eleccions que altra cosa. Tindrem nous regidors en el proper ple, veurem també fins on arriba la pedrera de CiU a la ciutat un cop l'entrenador Mas ha cridat uns quants de Sant Cugat “a escalfar”. Deixin entrar abans de sortir!!

Doncs ja estem al 2011

2011-01-03T00:12:00.002+01:00

Torno al meu quadern de bitàcola després de deixar-lo durant unes setmanes. Unes setmanes gens fàcils personalment i col·lectiva. La veritat és que en els darrers dies, a banda de les meves incursions diàries al twitter i el facebook comentant l'actualitat, no em venia massa de gust reflexionar sobre el que estava passant al nostre voltant. He acabat l'any amb 38 entrades al meu bloc, poques pel que puc dir, menys que el 2009 – 44 – i que el 2008 – 60 - . Però si ho penses fredament es tracta d'una mica més de 3 articles al mes que no està gens malament. Lluny dels que cada dia ens regalen les seves columnes als mitjans de comunicació – alguna vegada valdria més que callessin – i lluny també d'aquells que entenen que quan fas un servei públic has d'explicar el que fas, retre compte. El Raül Romeva en seria un cas exemplificant.

Aquest darrer any i mig però m'he dedicat més a acompanyar, en tots els sentits, el pas del conseller Saura pel Govern del nostre país. I aquest meu primer article de l'any – un any que serà fructífer en l'àmbit blocaire – va dedicat a ell. Per mi en Joan Saura és, i parlo en present expressament, un actiu polític de primera magnitud no només pel nostre partit sinó també pel país. El Joan Saura va agafar el partit després d'una experiència negativa – que no poc interessant - amb l'olivera de'n Ribó i va saber posar-lo al dia comptant amb la gent de sempre i amb els que venien amb força – i després s'ha vist clarament – per darrera. Amb la introducció de l'ecosocialisme com a projecte ideològic d'ICV i el manteniment de la coalició amb EuiA va bastir el futur d'una organització que molts donaven ja per morta, i que més haguessin volgut !.

L'objectiu estratègic però d'ICV estava encara per arribar i era destronar – i mai millor dit – el pujolisme del Palau de la Generalitat. I no per treure uns per posar-ne uns altres, sinó perquè a banda de la sana alternança que calia al país, també feia bona falta introduir noves formes de fer política i prioritzar polítiques fins aleshores desconegudes. Saura i ICV ho vàrem aconseguir el 2003 i el 2006 – en bona mesura gràcies a l'augment de representació d'ICV - . En el Govern, aquell tripartit del que molts n'han fet riota fins a posar en perill el seu propi ésser institucional, hem tingut la capacitat d'implementar polítiques valentes de radicalitat democràtica – més vida del Parlament, posada en marxa de polítiques de participació ciutadana, de memòria democràtica o de foment de la Pau i els Drets Humans, de consells sectorials en diferents àmbits com la seguretat, d'introducció del control de la pròpia administració com en el cas de les cartes de servei, però també amb el codi d'ètica de la policia de Catalunya o les càmeres a les comissaries - , de fiscalitat progressiva – com la pujada de l'IRPF per les rendes més altes o els canvis en l'impost de successions - , de millora de l'autogovern – amb el nou Estatut i les transferències protagonitzades moltes vegades pel propi Saura o el nou pacte de finançament – , de canvi cultural en el que respecte a l'us dels recursos i el respecte pels demés – com el consum d'aigua, la producció de residus, la violència masclista, el descens en els accidents de trànsit i les limitacions de velocitat - , i les polítiques adreçades als més febles – les d'habitatge en són un exemple clar – o als ajuntaments.

Aquesta és l'herència dels dos Governs d'Entesa de Progrés. Aquesta és una part de l'herència de Joan Saura i de molta gent que amb ell hem estat en els darrers anys al capdavant del país, cadascú/na des de la seva trinxera promovent iniciatives de govern i defensant-nos dels atacs furibunds dels més poderosos. Han estat uns anys en que molts i moltes de nosaltres hem donat la pell però alhora hem après del país i de la seva gent. I a partir d'ara aquest coneixement el posarem com sempre al servei de la gent que ha confiat en nosaltres i en les nostres propostes. Amb noves cares al capdavant però amb l'experiència de molts i moltes que sabem que les coses no són tan fàcils com sembla però que també sabem que la persistència les fa possibles. Així ha estat en el cas de tot allò que ha tirat endavant el Joan Saura. Un home de semblant tranquil, poc passional, però molt meticulós, perfeccionista, humà i lluitador valent. La nostra sort és que el seguirem tenint actiu al capdavant del nostre projecte com a President. Jo he tingut la sort de conèixer-lo en els darrers 18 mesos, compartint amb ell bons i mals moments, en la proximitat i aprenent de la seva experiència i bonhomia. Ha estat una sort per mi aquesta experiència que ara ha acabat. Ja hem tancat la barraca, altres ens substitueixen en aquest enorme orgull de governar el teu país. Espero que no s'equivoquin gaire, en tot cas seguirem lluitant des d'altres indrets i segur, de ben segur, tornarem a vèncer.

Gràcies Joan per tot el que m'has ensenyat !

foto de la manifestació de l'1 de maig de 2010 encapçalada per Joan Saura

Les dades electorals a la nostra comarca

2010-12-14T16:45:00.003+01:00

Dijous passat varem fer una reunió de la comissió política comarcal per tal d’analitzar els resultats de les eleccions al Parlament a la nostra comarca. Us faig cinc cèntims dels més rellevants.

A nivell de tota la comarca i respecte a les eleccions del 2006 (36.215 vots) ICV-EUiA hem perdut 3 mil vots amb un increment de participació de 35 mil vots. Si ho comparem amb les dades del 2003 incrementem els vots més de 1.000 (de 31.837 a 33.057), tenint en compte que han votat en aquestes 7 mil més que el 2003. A nivell de cens la nostra coalició representa en aquestes un 5,2%, com en el 2003, i un 0,6% per sota del 2006. A la nostra comarca ens situem 1,5% per sobre de la mitjana de Catalunya i 0,6% per sobre de la circumscripció de Barcelona. Pel que fa a les localitats 10 estarien per sobre de la mitjana de Barcelona. En percentatge aquests es situen per darrera de les eleccions del 80, 88, 92, 95 i 2006.

Pel que fa a la resta de partits : CiU aconsegueix els millors resultats de les darreres quatre eleccions però per sota de les del 84, 88, 92 i 96 – a les del 92 va treure un 41,03%! – a la nostra comarca (36,98%), per sobre de la seva mitjana a Barcelona (36,85%), gairebé doblant els vots del PSC i imposant-se a totes les localitats, excepte a Badia on ha guanyat el PSC (29,29%) i en segon lloc ha quedat el PP (19,83%).

De la mateixa forma també el PSC ha tret uns resultats històrics (19,29%), però en negatiu, perdent gairebé 60 mil vots respecte el 2003 i 27 mil respecte el 2006. Aquests sí són els pitjors resultats de la seva sèrie històrica, fins i tot pitjors que els del 80, quan el PSUC va ser la primera força amb el 27,99 %, CiU la segona amb el 27,24 i el PSC tercera amb el 22,36%. El PSC al Vallès Occidental està, això sí, amb uns resultats en la línia dels que te a la circumscripció de Barcelona (19,12%). Els pitjors resultats els te a Sant Cugat (10,43%), Sant Quirze (12,63%), Viladecavalls (15,24%) i Vacarisses (14,78%), on tenen l’alcaldia.

El PP passa de la cinquena posició del 2006 (quarta al 2003) a ser la tercera força amb un 12,19%, 10,19% el 2006 i 11,14% el 2003. Aquests sí son els millors resultats des de que es va presentar per primer cop el 84 com Alianza Popular. Ha guanyat 11 mil vots respecte el 2006 i menys de 5 mil respecte el 2003. només està per sota de la mitjana comarcal a Terrassa, Sabadell, Sant Cugat (on és 2a. força), Castellar, Sant Quirze, Matadepera, Sentmenat, Viladecavalls i Ullastrell, totes elles localitats on o be CiU està molt per sobre de la mitja o ho està el PSC.

Pel que fa a ERC ha tornat als resultats del 99, 2.000 vots menys que aleshores i als percentatges del 92 i 95. Amb un percentatge del 5,91% està per sota de la mitjana de Barcelona i, en algunes localitats no és ni la 5a força (a Ripollet, Barberà, Badia i Polinyà C’s te millor %). C’s ha millorat els seus resultats respecte el 2006 passant del 3,55% al 4,18%, gairebé 4.000 vots més. A Rubí, Cerdanyola, Ripollet, Barberà, Santa Perpètua, Badia i Polinyà podria tenir representació municipal amb els resultats en aquests municipis.

Cal valorar positivament el nivell de participació a la nostra comarca, gairebé del 60% (59,38%), al mateix nivell que el 2003 i molt per sobre del 2006 (54,1%). Una primera conclusió seria que l’abstenció, com ja es manifestava en les darreres eleccions, també afecta a la nostra coalició. Ressaltar també que els vots en blanc representen un 2,89% (2,94% a Barcelona) i Plataforma per Catalunya representa un 2,63% (2,47% a Barcelona), amb puntes importants com a Terrassa (4,09%), Santa Perpètua (5,23%), Badia (4,1%) i Polinyà (4,98%).

Dues darreres anotacions a afegir a la reflexió que hem de fer al voltant dels resultats : a la nostra comarca al voltant d’un 60% del cens impugna el sistema polític català per omissió o per confrontació, la suma de l’abstenció, vot en blanc, plataforma, C’s i PP avala aquesta afirmació. En alguns llocs aquest fet és preocupant i caldrà pensar en accions per lluitar-hi. Treballar perquè l’agenda social sigui la prioritat política i d’aquesta forma aconseguir que una part important de la població abstencionista (40%) i de la nova ciutadania pugi al carro de la democràcia pot ser una de les línies. D’altra banda les forces que han atacat frontalment el fet migratori representen a la nostra comarca un 15%, sense comptar CiU. També aquest aspecte ens ha de fer reflexionar.

foto del Vallès Occidental des de La Mola

El parany de la Torre Negra *

2010-12-04T22:14:00.004+01:00

“Artifici dreçat contra algú, especialment per seduir-lo”, així és com defineix la paraula “parany” el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans i així és com hem viscut el grup municipal d’ICV-EUiA la darrera proposta de l’equip de govern per la requalificació dels terrenys de la Torre Negra. L’alcalde Recoder ha aconseguit col•locar en l’opinió pública diferents conceptes inexactes per bastir el seu argumentari. I nosaltres ens disposem a desmuntar-los per defensar el nostre.

Aquesta nova tramitació urbanística no és una resposta a la darrera sentència que anul•là l’aprovació definitiva del planejament de la Torre Negra. L’ajuntament, i així ho diu la sentència esmentada, te tot el dret a preservar aquest sector de la ciutat per interès públic. No estem doncs “responent” a un jutge sinó iniciant una nova tramitació a partir d’una nova realitat. Així doncs el concepte “el jutge ens diu que....” no és cert.

En l’actualitat, a diferència del moment en que es van iniciar els planejaments anul.lats, disposem de nous instruments per augmentar la preservació de la Torre Negra. El nou Pla Territorial Metropolità aprovat pel Govern preveu que la aquest parc rural sigui considerat com un espai lliure i, l’aprovació del decret que declara Collserola com a Parc Natural incorpora la Torre Negra en el seu àmbit i, per tant, facilita ara sí, la qualificació d’aquests terrenys com d’especial protecció, plantejament al que ha renunciat el nostre ajuntament per principi de prudència. Nosaltres creiem que cal aprofitar aquests instruments per augmentar la seva preservació. Algú pot entendre que amb més arguments que mai donem passos enrere ?.

L’equip de govern, i qui ha donat suport a aquest nou tràmit urbanístic, ens proposa unilateralment la traça d’una ronda urbana pel sector de la Torre Negra, concretament per sobre el torrent de Llaceres. Sembla que haguem de combregar amb la idea que aquesta infraestructura és imprescindible i, per nosaltres, no ho és. En primer lloc perquè no hi ha cap estudi de mobilitat que així ho determini, el que s’ha adjuntat a l’expedient aprovat al ple preveu un creixement del transport privat a la nostra ciutat important, i més en aquella zona, però no es planteja la millora del transport públic com a alternativa a la construcció a una nova via. En segon lloc la sentència no ens imposa res, només ens planteja que no es poden dibuixar tantes traces i reclama que si es dibuixa s’ha d’argumentar la seva necessitat per la mobilitat i el seu impacte en el medi. Imagineu per un moment la construcció d’un vial per sobre del torrent ? per acabar a on ? a l’Arrabassada ? què en traurem ? i qui ho pagarà ?

L’equip de govern vol confondre quan diu que el Departament de Medi Ambient de la Generalitat dona el vist-i-plau a aquesta proposta. El Govern va informar l’avanç de planejament anterior amb diversos condicionants, que no es responen en aquest tràmit. Nosaltres hem demanat que es posi a informació pública amb l’informe de sostenibilitat ambiental, com a garantia del ple exercici de participació ciutadana. No ha estat possible. Per què te tanta pressa l’alcalde Recoder ? en un tema cabdal de ciutat no valia la pena cercar el consens polític i ciutadà com sempre ?. Nosaltres, en tot cas, no caurem en aquest parany, no combregarem amb rodes de molí, encara que tinguem que cridar enmig del desert.

*aquest article el vaig enviar al Diari de Sant Cugat fa dues setmanes però no me'l van publicar

Turmenta de dretes

2010-12-03T13:59:00.003+01:00

Fins avui no m’he vist en cor de fer un balanç dels resultats del passat 28N. D’entrada cal felicitar al flamant guanyador. No hi ha cap excusa, CiU s’ha imposat amb total claredat i de pas ha esborrat qualsevol possibilitat d’una majoria política d’esquerres a Catalunya. Artur Mas ha aconseguit com ningú fer forat entre l’opinió pública i la ciutadania amb el seu missatge de la necessitat d’un govern fort i endreçat, que lideri la sortida del pou en que estem i que porti a un nou pacte fiscal que ha de solucionar una bona part dels nostres mals. Així doncs hem estat, la gent d’esquerres, víctimes d’una depressió com la que estem vivint aquests dies meteorològicament parlant i ens ha traspassat una turmenta de dretes que dubto que trigarà molt a escampar.

Algunes reflexions al voltant de les causes del resultat electoral fruit d’una primera anàlisi de les dades que disposem: ha guanyat aquell que ha transmès a la població la sensació positiva de que vol i pot governar el país. Davant la renúncia de Montilla i Puigcercós a reeditar un nou govern plural d’esquerres, la majoria de la gent ha apostat pel cavall guanyador. Ho dèiem durant la campanya: en aquest país només hi pot haver, de moment al menys, un govern de CiU o un d’esquerres plural. I així serà. La sensació contradictòria que ha traslladat a la ciutadania el PSC posant en valor la tasca del Govern d’Entesa i alhora renegant d’aquesta fórmula ha generat en la ciutadania desencís i inseguretat. Justament en un moment en que calen governs sòlids per sortir de la triple crisi social, econòmica i institucional.

En aquests moments hi ha molta gent que ho està passant malament i veu amb pessimisme el seu futur més immediat. La por a perdre la feina, a poder pagar la hipoteca i les despeses corrents, a la competència pels serveis bàsics amb cada cop més gent – també amb estrangers -, a la percepció d’inseguretat,... comporta que molta gent busqui refugi en aquell que suposadament ha de crear llocs de treball, el gran empresari o aquells que han de garantir la marxa de l’economia, els bancs. Clar que només llegint aquests arguments des d’ICV ja estaríem contradient-los !. Però si a la resta d’Europa està passant, nosaltres no en som aliens. A més la gent al final prefereix donar suport a l’original i no a les males còpies.

Es parlarà molt aquests dies de les conseqüències que els resultats comporten al funcionament dels propis partits “perdedors” d’aquestes eleccions. A mi em sembla molt digne que qui ha estat President en els darrers quatre anys i que, a més dirigia amb ma ferma el seu partit, assumeixi la davallada i plegui de tot. No em sembla lògic però que aquells que han actuat de cervell de les operacions, Miquel Iceta, i de nou cap de campanya mediàtic, Jaume Collboni, es quedin com si res hagués passat. Ells, suposo que amb l’inestimable ajuda de don Zaragoza, són qui han sumit el PSC en una darrera trajectòria erràtica que ha comportat una campanya final de perdigonada de fireta.

A la nostra comarca “anem a tope”

2010-11-18T17:47:00.002+01:00

Els resultats a les darreres eleccions municipals a la nostra comarca els varem valorar de forma agredolça. La tipologia és ben diferent donada també la complexitat sòcio-econòmica del nostre territori. En general però cal dir que la nostra coalició s’ha consolidat, com ho ha anat fent en la resta d’eleccions. M’interessa però remarcar la bona feina que s’està fent des de les diverses agrupacions locals d’ICV-EUiA del Vallès Occidental. A Santa Perpètua i Cerdanyola, tot i perdre l’alcaldia, som el referent polític de les dues localitats. A Sabadell, des de l’oposició, i a Terrassa, des del govern, liderem les millors propostes per lluitar contra la crisi social, econòmica i política amb el nostre bon fer. A Sant Cugat i Rubí som referència entre les forces de l’oposició, tant per la nostra coherència com per la normalitat organitzativa. A Montcada i Reixac som la veritable alternativa de govern, a Vacarisses estem fent una fantàstica feina al govern, a Sant Quirze, Badia, Viladecavalls i Palau som la pinzellada d’esperança en la grisor política majoritària. A Castellar estem traient el caparró en la dinàmica local responent amb força a l’acció del nou govern. A Polinyà, Barberà i Sentmenat, tot i les dificultats mantenim viva la flama roig i verda. A Ripollet després de la desfeta viscuda comencem a remuntar la nostra coalició.

En els darrers temps he pogut participar en la presentació dels i les nostres caps de llista i els actes han estat un èxit de participació. La feina feta en els darrers quatre anys es nota. I la gent ens fa costat. Ara cal però que es traslladi aquest suport social a les urnes. I la primera “enquesta”, aquesta real, serà el proper 28 de Novembre. I és que en aquestes eleccions ens juguem molt també al Vallès. A banda dels aspectes més generals, sobretot els relacionats amb les sortides a la crisi econòmica i nacional, al Vallès també es juga un partit important. Ens juguem un territori més cohesionat, més net, més just. Un territori amb opcions per tothom independentment del seu origen, gènere o edat. Un territori que segueixi sent referència industrial del país. Un territori on anar a treballar o estudiar no sigui un problema. Un territori capdavanter en coneixement. I les propostes que fem els diferents partits que ens presentem a les eleccions són ben clares i les hem defensat, i fins i tot les hem promogut, des de l’àmbit local, als ajuntaments, i comarcal, amb una visió global ben diferent d’altres partits.

En aquestes eleccions al Parlament pretenem que els vallesans i vallesanes ens diguin si anem ben encaminats. Si les nostres propostes i el nostre compromís connecten amb la majoria de la gent. El 2006 ja ens van avalar, creixent 4 punts percentuals. Varem passar de ser la cinquena força electoral – el 2003 varem tenir gairebé 32 mil vots, ERC 53 mil i el PP gairebé 41 mil – a ser la quarta per davant del PP – 36,2 mil vots ICV-EUiA, 39,9 mil ERC i 34 mil el PP - . En aquestes aspirem a ser la tercera força vallesana. I no per descens de la resta sinó perquè en una comarca de gent treballadora fruïm d’un elevat suport polític. En algunes localitats serà clau aquest suport per avalar la feina feta i donar-nos ànims per lluitar per fites importants a les eleccions del 2007.

La nostra candidatura comarcal a les eleccions al Parlament també és un missatge a la ciutadania. Gent amb experiència de gestió, nous lideratges a projectar, gent amb prestigi professional, representants sindicals, de la nova ciutadania. Una proposta potent que tinc l’honor d’encapçalar i que m’agradaria representar en els propers 4 anys al Parlament. I és que amb això també fem una crida. Una crida a que la ciutadania pensi quan s’acosti a la urna quins és el seu referent territorial, les seves trajectòries, que defensen i com ho fan. Queden 10 dies per les eleccions, 10 dies intensos, a peu de carrer, als barris, als mercadets, als mitjans de comunicació, fent xerrades i microtrobades. Nosaltres no defallim, no ens resignem, no ens rendim. El futur no està escrit.

També en residus hem fet un salt endavant

2010-11-15T17:19:00.005+01:00

En el darrer post parlava de l’orgull de la feina feta pel Govern d’Entesa. Avui hem visitat amb el Joan Herrera i un nombrós grup de candidats i candidates de la nostra coalició a la comarca el nou Centre de Tractament de Residus del Vallès Occidental (en endavant CTR) a Vacarisses. Aquesta infraestructura és un gran èxit de país. Un èxit però que ve determinat per la voluntat d’un govern que ha cregut en la sostenibilitat com a palanca de canvi del nostre poble.

Quan es va iniciar la singladura del nou Govern els abocadors de residus estaven a vessar. La irresponsabilitat ambiental dels successius governs de CiU no s’havien ni plantejat un pla d’infraestructures per donar resposta a les directives europees en aquest àmbit. En recollida selectiva el 2003 estàvem al 23% i no hi havia cap línia de finançament. Avui però hem capgirat aquesta trajectòria: el 2009 la recollida selectiva arriba ja al 38%, som la única comunitat autònoma que te desplegada de manera total la recollida selectiva de la matèria orgànica, aquest any ho han fet més de 600 i els municipis més petits ho acabaran de fer el 2011. També som la única comunitat que disposa d’una fiscalitat verda en aquest camp, els cànons per disposició ja sigui a dipòsit o a incineradora tenen la virtut de gravar aquestes destinacions pels residus (10 i 5 € la tona respectivament) i retornar als municipis que fan recollida i s’ocupen del tractament de la matèria orgànica. La política que estem portant a terme estableix que cap residu pot anar a destinació final sense haver passat abans per un tractament previ que asseguri el seu màxim aprofitament.

En aquests darrers 7 anys hem complert amb dos vells somnis, clausurar els abocadors més grans de l’àrea metropolitana: el del Garraf – desembre del 2006 – i en els propers mesos el de Coll Cardús, a Vacarisses. Aquest darrer és el que avui hem anat a visitar. I és que hi ha, també en aquest àmbit, polítiques velles i noves. El nou CTR, que ha suposat una inversió del Govern de més de 70 milions d’€ i que dona feina a més de 150 treballadors/es, retorna a Vacarisses la seva quota de solidaritat. S’acaben les olors i el paisatge trinxat. I s’enceten noves oportunitats, també amb la instal·lació en aquest indret d’un centre de coneixement i recerca.

I és que l’ecologia, no ens cansarem de dir-ho, és progrés. Avui Catalunya te infraestructures equivalents als paísos més avançats, com Alemanya i Àustria. El pla d’infraestructures de residus comportarà més de 100 actuacions, amb més de 80 noves plantes i 20 actuacions de millora de les existents. La inversió que comporta – uns 1.500 milions d’€ - produirà més de 7.500 llocs de treball i haurà donat continuïtat a 2.500. Aquest sector al nostre país està format per més de 70 empreses, alguna d’elles han estat protagonistes de la construcció d’aquest centre emblemàtic.

En els propers anys hem d’arribar al 50% de recollida selectiva – avui amb el 37,6% estem per sobre de la mitja espanyola, un 17%, i la de l’OCDE, un 30% - i hem de reduir un 10% la generació de residus – avui estem en 1,54 per habitant i en el 2003 en 1,63% - . I tota aquesta progressió s’ha de fer amb convenciment i també al costat dels ajuntaments que han estat en aquest camp els nostres màxims col·laboradors. Com ho ha estat també la ciutadania en general que amb el seu canvi cultural, també en aquest cas com en el de l’aigua o en la velocitat, ha esdevingut una ciutadania més compromesa i solidària amb el futur. Deixarem que aquesta feina la dirigeixin aquells que en les ciutats que governen, com el cas de Sant Cugat, tenen el lideratge en la generació dels residus i la poca selecció d’aquests ?. El futur no està escrit !!!

Reivindiquem amb orgull el govern d’esquerres

2010-11-09T13:46:00.002+01:00

Són temps de propostes però també de balanços, de passar comptes. Aquesta hauria de ser una pràctica habitual en una democràcia avançada. Però sembla qei hi ha que li molesta que qui ha governat en els darrers set anys Catalunya faci repàs del que ha aconseguit fer, doni compte del que ha complert del compromís adquirit, amb la ciutadania i amb qui li ha donat suport des del Parlament. El President Montilla feia balanç del Pla de Govern fa uns dies i rebia crítiques dels partits de l’oposició pel seu caràcter electoralista. En tot cas, el màxim representant del govern d’Entesa va explicitar que s’havia complert amb més del 90% del Pla de Govern, autèntic full de ruta que ha acompanyat el Govern de Catalunya en aquests darrers 7 anys.

El que sembla estrany en tot cas és que després d’aquest formidable balanç, malgrat la ingrata situació de crisi que viu el país, no serveixi perquè qui ho ha fet possible expressi la seva voluntat en persistir en aquesta direcció. Els càlculs electoralistes d’uns i les estratègies de curta volada d’altres comprometen que en aquest país es puguin seguir fent polítiques de cohesió social, de respecte ambiental, d’equilibri territorial, d’enfortiment nacional i de la nostra democràcia.

Nosaltres som clars en aquest aspecte. No permetrem que governi la dreta si hi ha una alternativa de govern. Ho faria PSC i ERC ?, estaria be que fossin clars. I no ho permetrem perquè no resultaria un canvi pel país sinó una involució. En les properes eleccions ens juguem molt, el 28N direm com volem sortir de la crisi, si ho volem fer amb la nova economia – aquella que es basa en l’enfortiment de l’Estat de Benestar, l’educació i l’economia verda – o amb l’economia del totxo i la basada en baixos costos laborals, la vella economia. El 28N direm si volem tornar a les polítiques de transvasaments – CiU proposa en el seu programa encara el del Roine – o l’enfortiment de la nova cultura de l’aigua, promoguda pel Govern català i de referència europea. El proper 28N direm amb el nostre vot si volem seguir millorant els nostres barris – més de 100 ho han fet en els darrers 7 anys -, facilitant el dret a un habitatge digne i de qualitat – els recursos en aquest àmbit han augmentat un 50% en els darrers quatre anys – o creant més places d’escola bressol – més de 40 mil creades des del 2004, s’ha passat del 44% al 64% en places públiques -.

D’això estem parlant aquests dies. Malgrat alguns vulguin desviar l’atenció el que cal és explicar a la ciutadania el nostre programa. Siguem clars més enllà dels eslògans electorals que resumeixen les nostres campanyes. Volem que amb els diners de tothom es segueixin pagant escoles d’elit ? o les mútues privades ? o que qui més te encara pagui menys ? o que torni a morir més gent al voltant de l’àrea metropolitana només per arribar 5 minuts abans en el seu cotxe? Volem noves autovies o més transport públic ? aquests són veritablement els temes que preocupen a la gent i això és el que expliquem i explicarem aquests dies.

Collserola, algú/na ho dubtava ?

2010-10-28T15:54:00.005+01:00

Deia el candidat al parlament Lluis Recoder – i també alcalde de Sant Cugat – en el seu bloc el passat divendres que “a la fi Collserola ja és Parc Natural”, després “d’incerteses, promeses incomplertes,....”. No hi ha com posar aigua al vi a fets que haurien de representar bones noticies sense més. De fet, tota l’estructura mediàtica municipal – pública i privada - s’ha encarregat en els darrers mesos de convertir en notícia allò que no ho era per immediatament traduir-la en un incompliment més del Govern de la Generalitat.

Tot plegat lamentable, i més venint d’aquell que no va tenir cap vergonya en utilitzar la Torre Negra com a reclam electoral i ara s’ha de menjar aquell “hem salvat la Torre Negra” perquè ha de començar un altre cop tots els tràmits urbanístics per la seva preservació. De fet, l’ansietat els pot a la gent de CiU, el retorn al Govern el desitgen tant que fins i tot els fa males passades. Fa uns mesos – el 10 de març del 2009 - el mateix Recoder i Xavier Trias feien una acció comunicativa exigint que Collserola es declarés Parc Natural. Nosaltres, ICV, hem fet tres coses en aquests darrers anys. La primera rebutjar aquesta forma de fer política i alhora desmarcar-nos de la estratègia unitària que al final ha resultat ser només en benefici d’en Recoder. La segona, esperar a que fos al sac i ben lligat per celebrar la declaració de Parc Natural de Collserola – com ho varem fer aquest darrer cap de setmana. I, la tercera, treballar de forma silenciosa però persistent perquè la declaració del Parc Natural reeixís.

Al final ho hem aconseguit. El Govern d’Entesa, amb les dificultats que suposa l’acord amb tantes administracions amb sensibilitats ben diferents i agents socials defensors de plantejaments tant allunyats com confrontats, ha fet allò que va dir que faria. Sense cap mena de dubte el paper d’ICV ha estat clau, no debades el lideratge d’aquesta fita l’ha portat un equip que és ben nostre. Però sense l’acord entre els tres partits que donem suport al Govern no hagués estat possible.

M’ho preguntaven els mitjans locals diumenge a la roda de premsa feta amb tots els companys/es del voltant de la serra, amb el Joan Herrera i el Cesc Baltasar al capdavant: quin ha estat el paper de l’ajuntament en aquest tema?. Doncs molt clar ho he dit : passiu i limitador. I alhora aprofitat. Passiu i limitador perquè no ha aportat res més a tot al procés que intents de retallada de la proposta del Parc, només cal llegir les al·legacions del ple municipal a les que feia referència en un antic article. I se n’ha aprofitat del tema per desgastar al Govern, com en altres moments i qüestions. El millor de tot és que a partir d’ara només se’n podran aprofitar d’aquesta bona noticia la gent que viu al voltant d’un dels parcs urbans més importants d’Europa.

Us recomano que escolteu les declaracions del convergent Recoder de fa un any i mig. Us ho recomano perquè entendreu aleshores els nostres dubtes a la propera aprovació inicial de la Torre Negra. La Torre Negra, ara sí, pot ser considerada pel seu valor d’”especial protecció” i sense que s’hi construeixi cap ronda. De la mateixa forma que Can Busquets ha de seguir el camí a la requalificació a sòl no urbanitzable. Per això s’ha incorporat al Parc Natural !

La Ronda del Vallès no és el Quart Cinturó

2010-10-13T17:17:00.003+01:00

El proper 9 d’octubre finalitza el termini de presentació d’al.legacions a l’estudi informatiu del “cierre de la autovia orbital de Barcelona” promogut pel Ministeri de Foment. De fet aquest termini va ésser prorrogat després de múltiples pressions per part d’institucions, partits i entitats que veien amb decepció la manca de respecte per part del govern espanyol pel que fa a l’exercici de la participació ciutadana en la definició dels projectes que afecten al territori. Aquest anunci d’estudi informatiu respon més a l’afany electoralista del partit socialista que no pas a la voluntat del nostre territori per resoldre els múltiples problemes que afecten el dia a dia a la mobilitat a la nostra comarca.

ICV, membre actiu de la Campanya contra el Quart Cinturó, presentàvem a principis de mes les nostres al•legacions, en boca del nostre secretari general Joan Herrera, basades en tres aspectes fonamentals. Aquest projecte no respon als requeriments de mobilitat fixats al Pla Territorial Metropolità de Barcelona pel Vallès, així com tampoc al Pacte Nacional d'Infraestructures signat per les forces polítiques i socials de Catalunya i assumit pel Govern. Reclamem que es faci prèviament un Pla Específic de Mobilitat pel Vallès que posi l'accent en la millora del transport públic, la xarxa ferroviària i la del TramVallès i, pel que fa a la xarxa viària, la Ronda del Vallès hauria d’adequar-se a un disseny que faciliti els desplaçaments interlocals i amb els polígons d'activitat com a part de la xarxa viària interna.
També introduïm una nova proposta que és que, responent a la demanda de més autonomia pel nostre país, es transfereixi la titularitat d’aquest projecte a la Generalitat com es va fer en el cas de la N-II al Maresme.

En els darrers dies he pogut compartir amb diferents agents econòmics i socials la necessitat de resoldre definitivament les mancances pel que fa al transport de mercaderies i persones en la nostra regió per tal de millorar la competitivitat d’una comarca on resideixen més de 800 mil persones i que representa el territori més industrialitzat del país. Compartim el seu diagnòstic però no una solució que es basi en expedients caducats i poc respectuosos en els valors ambientals de la nostra comarca, afectada ja per massa ferides històriques. El Vallès del s.XXI no pot assumir més retards i encara estem a temps de fer les coses de forma més intel•ligent i raonable. En un moment on la despesa pública s’ha de racionalitzar no podem acceptar propostes irracionals com les que defensen els avui partits majoritaris. Amb el que ens costaria aquest projecte podríem posar al dia la xarxa de rodalies, engegar la xarxa del tramvallès, l’eix de mercaderies mediterrani i la connexió, avui paralitzada inexplicablement, de l’A2 amb l’AP7.

Tot el que proposem està al Pla Territorial Metropolità i no és literatura. Per fi un govern ha planificat el territori, amb un nou model pel seu desenvolupament, ara cal que siguem fidels a la paraula donada als diferents agents i als compromisos amb la ciutadania. Aquest cop no podem fallar, el futur no ens ho perdonaria, però cal que sigui amb sentit comú.

article publicat a l'A+Sabadell

La política que ve

2010-09-22T11:18:00.003+01:00

Pensava ahir mentre escoltava el Joan Herrera a la presentació del seu llibre “Economia i ecologia” en la manera en que es tracta des de diferents àmbits l’aproximació dels diferents líders polítics a l’ecologia. Escoltant-los - tant al Joan, com al Coscu, l’Enric Tello i la presentadora de l’acte, la Gemma Nierga - pensava que avui totes les propostes polítiques que es presenten a les properes eleccions al Parlament fan bandera de l’ecologisme però unes en fan perquè toca i altres perquè pensem que sense ecologisme no hi ha transformació.

Ens els darrers mesos hem estat testimonis del salt, des del meu vista exagerat, del candidat Lluis Recoder a l’escena política mediàtica. De ben segur que no és en molts casos per les seves propostes polítiques, per la seva trajectòria, sinó més aviat pel morbo que pot donar que deixi de presentar-se com a candidat a la principal plaça convergent i que esdevingui un ferm candidat a la successió d’Artur Mas quan, i per això lluitarem, abandoni la primera línia política després de perdre l’opció per tercera vegada consecutiva de construir una majoria de govern.

De totes formes, en les nombroses sortides a escena del candidat Recoder ja sigui per presentar el seu llibre “la política que ve”, escrit a dues mans amb el regidor Joly, o per ensabonar-lo després de rebre el premi a la transparència, com per defensar el municipalisme des de la vessant convergent, no ha existit el contrapunt a les seves suposades bones pràctiques de govern, a la seva capacitat d’establir consensos o a la seva suposada defensa de la sostenibilitat. Hagués estat be que alguns d’aquests mitjans, també els públics, haguessin confrontat les seves pràctiques amb aquells que les patim dia a dia i que legítimament defensem altres formes de fer i pensar.

Per aquells que em vulguin llegir o escoltar plantejo divergències a aquesta visió que en general es te de l’acció de govern de l’alcalde – candidat Lluis Recoder. En primer lloc poso de relleu que en Recoder no només falta a la veritat i incompleix pactes amb els partits de l’oposició sinó que ho fa amb la ciutadania. Dos exemples : fa només 3 anys es presentava a la ciutadania amb el lema “100 x 100 Sant Cugat”, al final ha estat Sant Cugat el que ha servit al 100 x 100 per la seva campanya política personal. El 1999 es presentava amb la promesa d’urbanitzar tots els districtes de la ciutat, avui podem afirmar que no només no ha complert les seves promeses sinó que aquestes no són la seva prioritat.

La seva suposada bona gestió i la seva defensa d’una administració eficient i austera és també una il•lusió construïda des de l’exercici de marketing polític al que ens te acostumats. Aquí poso tres exemples : tres dies abans de les darreres eleccions municipals signava un reconeixement de deute a favor de TMA per 3,5 milions d’€ de factures que estaven, suposadament, en calaixos de l’ajuntament. Avui l’ajuntament de la nostra ciutat compta amb una maquinària política que no te res a envejar a ajuntaments de ciutats molt més grans que la nostra, càrrecs electes, de confiança, directius i personal eventual que no ha passat per mèrit sinó per afiliació política, fan que la factura de personal al nostre consistori no tingui res a veure amb allò que ell defensa i que el seu escuder en aquests temes preconitza sobre l’administració pública. I el tercer exemple : en els darrers anys la gestió econòmica de l’ajuntament sembla que ha millorat però cal dir que em deixat d’ingressar més de 8 milions d’€ que no es van cobrar per deixadesa i irresponsabilitat i, aquest mateix dilluns s’aprovava el compte general d’un pressupost, el del 2009, que s’ha salvat perquè es compta com a cobrat un deute de SOREA de 15 milions d’€ que s’ha de cobrar des del 2010 al 2012....

Per acabar : la seva defensa de la sostenibilitat, motiu pel qual ha realitzat nombroses conferències en àmbits tant diferents com la infància i la gent gran com a portaveu de la plataforma Al Gore, està absolutament hipotecada per les polítiques erràtiques dels seus governs en matèria de residus, aigua i energia. La seva defensa del medi ambient és superficial, es basa només en que cal plantar arbres, cosa que no està malament, però potser seria millor que no tallés el que existeixen des de fa anys o no rebentés, com han fet en els darrers anys a la nostra ciutat, zones d’un gran valor natural per fer-hi cases i xalets.
Si aquesta és la política que ha de venir, la política que ell i els seus defensen, cal que plantem cara i que li traiem la careta. Això és el que he intentat en els darrers 8 anys i el que seguiré fent com a ciutadà actiu de la nostra ciutat.

Consell Nacional històric i emocionant

2010-09-06T22:19:00.004+01:00

Així va ser i per molts motius. Dissabte estrenàvem oficialment la nova seu central d’ICV com a Consell Nacional. Una seu situada al Gòtic Sud, al passatge del Rellotge, al costat de la Plaça George Orwell. Amb aquesta ubicació ICV segueix compromesa amb la ciutat vella, aquell espai que alguns utilitzen per fer batalla política i altres per reconèixer alhora la diversitat del cap i casal, els seus conflictes i les seves fortaleses. Com deia al final la presidenta del Consell, la Imma Mayol, començar amb bones vibracions és bon auguri pels nous temps que ens esperen, l’estat d’ànim també depèn dels espais i aquest, la nova seu, és una nova casa que ens fa il.lusió estrenar, que és acollidora i funcional, lluminosa i moderna, un nou espai per celebrar els futurs grans èxits.

I parlant d’èxits: el primer haurà de ser a les properes eleccions al Parlament. ICV està fent els deures. El proper 18 de setembre tancarem la nostra proposta programàtica, treballada durant els darrers mesos amb la nostra gent, de forma oberta i participativa, i compartida amb tothom que vol que al nostre país es segueixi transformant tot allò que no ens agrada, reforçant la cohesió social i garantint que les properes generacions trobin un país millor que el que ens han deixat. En aquesta llarga cursa cal contraposar projectes i no només titulars informatius. Caldrà veure que proposen la resta de forces polítiques i que la gent triï la millor opció.

Dissabte també varem aprovar la nostra primera proposta de noms per encapçalar la candidatura. Als caps de llista de les quatre circumscripcions, triats ja a les primàries d’abans de l’estiu, que representaran a la nostra coalició a la propera campanya, es sumen, ens sumem, les diferents persones que ICV creu que podem representar la nostra organització de la millor manera al Parlament de Catalunya. I aquí faig diverses consideracions. La primera és que a ICV hem realitzat un canvi de líder d’una forma envejable, sobretot per la resta d’organitzacions polítiques, amb generositat per part d’aquell qui ha guiat a la nostra organització des de gairebé la nostra desaparició – a l’any 99 molts ens donàvem per morts – fins la constitució d’un govern d’esquerres i una progressió que ens ha fet passar de tenir 5 diputats/des als 12 d’ara

La segona és que amb la proposta de noms reconeixem la tasca feta en els darrers anys pel nostre Grup Parlamentari. No és que sigui continuista sinó que garanteix una feina honesta i competent. Heu pogut seguir-la segurament als mitjans de comunicació però per si de cas aquí us l’adjunto amb les nostres trajectòries. I dic nostres perquè, i aquí va la tercera consideració, tinc l’honor d’haver estat triat per anar en un lloc destacat de la llista. La proposta de la meva organització territorial, del Vallès Occidental, ha estat reconeguda i m’han escollit com a número 9 de la llista d’ICV. I em fa molta il·lusió, perquè m’apassiona la política i és al Parlament on aquesta arriba a la seva màxima expressió. No amago que m’encantaria ocupar un escó al ple que surti de les properes eleccions, com a desig personal però també perquè voldria dir que ICV hauria obtingut uns excel·lents resultats.

El darrer diputat vallesà de la nostra organització va ser el malaguanyat Antoni Farrés, un repte per qualsevol dels que militem a la nostra comarca. Una comarca la nostra que representa avui la segona més habitada del país amb gairebé 900 mil persones, amb grans pols socials i econòmics, que ha esdevingut un dels espais estratègics catalans. Les polítiques que s’hi facin comportaran unes conseqüències diferents depenent de la perspectiva que les guiï. I és evident que una mirada roja i verda, que m’agradaria representar, ha de comportar més benestar, millors serveis, més i millor transport públic, millors equipaments sanitaris, educatius, universitaris,... debats polítics tots ells que no poden deixar de banda la veu d’ICV que defensaré en la propera campanya i espero que en la propera legislatura allà on es prenen les decisions més importants del nostre país.

Qui viu a la nostra comarca haurà d’escollir entre els Recoder, Rull, Coromines, Sanglas,... i altres que encara avui no coneixem (els representants del PSC i el PP no estan escollits) i aquest que escriu aquest post. Les nostres trajectòries i les nostres actuacions polítiques ens descriuen, les nostres propostes de futur ens diferenciaran. Espero comptar amb la confiança d’una part important de l’electorat vallesà que ajudi a fer un nou pas endavant de la nostra organització a nivell nacional. El Vallès s’ho val, el país ho necessita.

Aquí teniu la noticia sobre la candidatura a les nostres webs i a diferents mitjans :

Dia del bloc 2010

2010-08-31T17:11:00.002+01:00

Suposo que el fet de ser blocaire em porta a fer el seguiment d’aquells esdeveniments que passen al voltant de la xarxa 2.0.. És per aquest motiu que m’he animat a escollir els 5 blocs per tal de recomanar-vos el seu seguiment. Són aquests :

1. construint sinergies, del Raül Romeva. La millor finestra a la política europea
2. El blog de Greenpeace. Un recurs d’informació ambiental.
3. e-xaps.partits polítics i Internet, del Xavier Pytibi. Sobre l’us que fan d’internet els partits polítics
4. E-campanya, el bloc de comunicació política d’Albert Medran
5. saul.cat, del Saül Gordillo, referència bloquera des del principi

Espero que us agradi el suggeriment

Noruega : és possible un altre model

2010-08-29T20:45:00.006+01:00

He tingut la sort aquest estiu de visitar Noruega. No ha estat un viatge turista habitual, no hem anat a veure els fiords ni ens hem arribat al cap nord. D’aquesta forma tenim causa per tornar-hi, a part òbviament de visitar la nostra família allà. Com l’any passat – que varem visitar el Marroc amb una parella marroquina de Sant Cugat amiga nostra – hem pogut viure les seves costums des de dins. Hem conegut menys Noruega però més els qui hi viuen.

De tot però m’interessa posar de relleu el model de país que hem visitat. En dues paraules i un signe es pot resumir : una passada !!. Als seus valors naturals i paisatgístics – que són molts – es suma un país cohesionat socialment i respectuós amb el seu medi ambient. A Noruega es fa real aquella màxima que tant m’agrada repetir de “viure be sense fer malbé”.

Per primera vegada a la història es repeteix un govern de coalició d’esquerres – un govern a tres com a Catalunya – on estan representats el partit laborista – majoritari i del primer ministre - , socialista d’esquerra – que pertany a l’esquerra verda europea – i de centre. La dreta allà també està a l’oposició. I ha repetit en un país on més del 75% de la població participa en les eleccions i on s’han vist premiades les polítiques socials en plena crisi econòmica que en aquell país no ha castigat tant com en d’altres donada la seva estructura econòmica i social – tot i que el model d’estat del benestar ho és des de mitjans s.XX.

Alguns exemples que m’agrada posar de relleu dels molts que podria posar i que volen representar diferents àmbits del govern : és clar que m’agradaria que ho completéssiu qui tingueu coneixement d’aquest país perquè en 10 dies dona pel que dona. I la informació a Internet no és tanta com m’agradaria. El transport públic, els drets socials i la responsabilitat col·lectiva.

A Noruega es posa de manifest que el transport públic és el futur. La seva cura pel medi fa que aquest tipus de transport en un país de difícil orografia sigui excel·lent, i no vol dir això que els trens, els autobusos i els tramvies siguin súper moderns. També és una característica que ens ha cridat l’atenció la seva austeritat i, en el cas del transport públic, en velles màquines hi ha les darreres novetats tècniques que es puguin pensar – a ressaltar l’espai infantil amb dvd’s i contes pels infants als trens - . L’altre qüestió que vull compartir és la convivència entre el tramvia i el cotxe a la ciutat – Oslo en aquest cas - . No és l’únic lloc on passa però allà es pot confirmar que és possible que en un mateix carril convisquin pacíficament el tramvia, l’autobús i el cotxe. Prenem bona nota.

Pel que fa a l’educació – i en general a totes les polítiques de cohesió social – l’estat de benestar és dels més avançats del món – diuen que Noruega te el nivell de vida més alt del món i per res te a veure amb els luxes sinó a la igualtat d’oportunitats – i ho és perquè també hi ha una política redistributiva de la riquesa. Aquesta es concreta en que TOTHOM te dret a una educació gratuïta de debò : des dels 6 anys fins que acabes la secundària fins i tot el material escolar i el transport. I és que pels noruecs la formació és clau. Un exemple : una dona ha de deixar la feina perquè te una malaltia incompatible, l’Estat li proposa formar-se de forma gratuïta en una nova feina i quan en desenvolupi una tornarà una part dels diners.....

A Noruega es donen les xifres de morts en carretera de les més baixes de la OCDE. Per què ? doncs perquè en primer lloc hi ha consum zero de debò d’alcohol pels qui condueixen i, en segon lloc, perquè la velocitat màxima a les seves carreteres és de 80 km/h !! – només en alguns trams d’autopista i carretera es permet conduir a 90 o 100 - . A Noruega no s’entén – a altres països tampoc – que hi hagi tantes morts a les carreteres.... i tenen una alt grau de responsabilitat col·lectiva.

No és fàcil resumir en tant poques línies les coses interessants – positives o negatives – d’aquest país però he volgut fer un petit esbós d’algunes coses que poden semblar anacròniques – al menys així ens diuen els que les defensem – però que son els distintius d’un país modern, d’un país just.

El PSC només te dues ànimes ?

2010-08-09T15:29:00.003+01:00

En les darreres setmanes han estat moltes les columnes d’opinió i noticies al voltant de les conseqüències i les causes de la renúncia de l’Antoni Castells a anar a les llistes del PSC a les properes eleccions al Parlament. La majoria d’aquestes però van en una línia en exclusiva : la pretesa doble ànima del PSC, la que enfronta els anomenats catalanistes – entre els que estarien el mateix Castells però també l’Ernest Maragall, la Montserrat Tura, la Marina Geli i el Joaquim Nadal – i els més propers al PSOE – encapçalats per la mateixa Carme Chacón i acabant pels “barons” metropolitans del partit - .

Jo crec però que en el PSC hi conviuen més ànimes, sense negar que aquestes en les que es basen la majoria d’articulistes siguin veritables. Al PSC també hi conviuen posicionaments diferents davant el model de societat. I és en aquest àmbit on em permeto concentrar, àmbit que no és aliè als noms que he esmentat abans.

Sempre he pensat que és una llàstima que en el PSC el denominat sector més catalanista sigui el que defensa el postulats més liberals. Tothom sap, o hauria de saber, que justament han estat aquests i aquestes conselleres amb les que ICV ha topat amb més assiduïtat en els darrers anys de govern. I no ha estat pas pel seu tarannà catalanista, on ens han trobat com aliats, sinó en aquells aspectes de la gestió del govern on han volgut posar de relleu la seva vessant més liberal – demòcrata. En alguns casos preferint el pacte amb sectors conservadors que no pas amb els seus socis de govern.

El conseller Castells és potser amb el conseller Maragall el que ha topat més vegades tant amb els nostres consellers com amb la nostra organització. Episodis com els viscuts amb l’impost de successions i el trasllat del decret del Govern Espanyol a Catalunya sobre les retallades per la crisi, han estat moments de tensió important en el si del Govern, en els que el conseller Castells ha hagut de cedir més del que li hagués agradat. En el mateix sentit podem incloure la gestió que de la seva conselleria ha fet l’Ernest Maragall, amb la cirereta, aquest cop sí amb èxit, de l’aprovació de la LEC amb el suport de CiU i trencant el Pacte Nacional per l’Educació.

Així doncs la renúncia del Castells es pot llegir en clau de reivindicació patriòtica però també – i les seves declaracions en el sentit que el PSC ha de guanyar la centralitat política al país reforcen la meva tesi – en clau de reivindicació de polítiques menys progressistes. És evident que la seva gestió ha tingut el desgast del debat esquerra – dreta dins el govern enlloc del debat amb l’oposició, que s’ha centrat més en un debat tecnocràtic de bona gestió que no en el debat de les idees.

Cal sumar aquí potser aquella màxima de “marxo abans que em treguin” sota la que podia veure’s el mateix Castells, que hauria pogut posar per davant el seu orgull personal, la seva trajectòria, a quedar descavalcat del segon lloc a la llista per Barcelona. Aquesta opció però ja no la podrem conèixer, la primera i més objectiva ha estat evident i des d’ICV sentim l’orgull d’haver defensat davant la deriva liberal les opcions d’esquerra en el govern, no sempre malauradament en forma d’èxit però.

El PP no respecta Catalunya

2010-07-29T16:00:00.004+01:00

Ho dèiem ja durant la llarga espera de la sentència del Tribunal Constitucional sobre el recurs presentat també pel PP a l’Estatut de Catalunya. El PP va portar el que no va guanyar democràticament ni al Parlament ni via referèndum a la que avui s’ha convertit ja en tercera cambra – el TC - . I va denunciar articles que el mateix partit havia votat en altres territoris, com a Andalusia i País Valencià, que com havíem avançat seguien l’estela deixada per Catalunya amb el nou Estatut d’Autonomia. S’ha de tenir barra !.

Ahir però va tornar a donar-se una altra situació lamentable per part del PP – i no poso la “C” perquè no mereix portar-la aquell que menysté la sobirania d’un país i les seves institucions -. Com tothom sap l’esforç de molta gent va fructificar en guanyar la votació a favor de la ILP per tal de prohibir les “corridas de toros” al nostre país. la ILP promoguda per la gent de Prou! és la primera iniciativa ciutadana que passa el tràmit parlamentari amb el vot positiu de la majoria de la cambra. Una iniciativa aquesta que ha permès portar el debat sobre els drets dels animals i la seva tortura en un espectacle a la cambra representativa de Catalunya, que ha escoltat a persones enteses en aquesta qüestió tant dels sectors anomenats “animalistes” com dels sectors “protaurins”.

El PP, així com C’s, alguns diputats/des de CiU i la majoria del grup socialista – amb honroses excepcions – van perdre la votació en un dia històric i, quina va ser la resposta del grup popular ?, doncs que portaran – la seva candidata a les properes eleccions al Parlament ho portarà personalment – un projecte de llei al Congrés perquè la “fiesta” es declara patrimoni nacional i, per tant, no es pugui prohibir a cap indret de l’Estat.

Lamentable, vergonyós, com es pot menystenir d’aquesta manera la voluntat sobirana del que diuen que és el seu Parlament. És menyspreable que allò que ells mateixos van promoure fa 19 anys a les Illes Canàries i que van aprovar, avui ho combatin a Catalunya. A qui volen enganyar ? a què juguen ?.

És evident que el PP a mesura que s’acostin les eleccions al Parlament no dubtarà en trencar la convivència i la cohesió social al nostre país per tal de guanyar vots a la resta d’Espanya. En el fons tant els fa el resultat aquí. Si fos per ells ens traurien tota l’autonomia que tenim – en contra del que desitgen molts governants del seu partit en altres comunitats autònomes - .

Però què es pot esperar d’un partit que avui defensa la sacrosanta Constitució Espanyola quan entre els seus hi ha qui va votar en contra, o què es pot esperar d’un partit presidit de forma honorària – te collons la cosa ! – per un ministre franquista que encara avui no s’ha penedit d’haver-ho estat.

En aquest post podeu trobar en vídeo la intervenció endolcidora i alhora exigent del nostre diputat Francesc Pané en el debat de la ILP.

I si donéssim alguna bona noticia ?

2010-07-25T23:10:00.003+01:00

El passat divendres 23 es celebrava la comissió de control de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Regularment en aquesta comissió es dona compte del desenvolupament dels diferents mitjans públics nacionals i s’assisteix a la picabaralla partidista sobre el control polític d’aquests. Es dona la confluència de qui pensa que en aquests hi perviu una crosta nacionalista que tenyeix tota la informació i divulgació de tics de l’antic règim i de qui pensa que tant la ràdio com la televisió pública catalana està controlada pel Govern. Cadascú pot opinar el que vulgui sobre la qüestió, jo en tinc la meva pròpia visió.

Els mitjans públics, que paguem entre tothom, han de donar més que cap un servei públic. La resta poden condicionar aquest als seus beneficis empresarials, tot i que no ho compartiria del tot. I donar un servei públic vol dir fer arribar informació de la forma més professional i oberta possible, però també vol dir explicar el que passa al país, tant si és bo com si no, amb imparcialitat i fugint de sectarismes. Aquesta setmana passada m’he fixat en allò que aquests posaven en valor de l’actualitat catalana i m’he portat una gran decepció.

Penso que al país, i més en una època com la que estem vivint, li calen bones notícies. Notícies que facin que la gent se senti il•lusionada i orgullosa de la gran capacitat que tenim de construir benestar. I no cal que els mitjans facin cap esforç especial per fer-ho possible. Cada dia hi ha arguments, tant des de les administracions com des de la societat, per acomplir aquest objectiu. Sense anar més lluny el Govern durant aquesta setmana ha posat en funcionament diversos equipaments que faran que la nostra gent visqui millor. Des dels habitatges universitaris inaugurats a Lleida, fins l’oficina pels joves del Tarragonès, passant per la depuradora de Vilallonga del Ter, el Centre d’Alta Resolució de Salou, el Centre Integral de valorització de residus del Maresme, el Centre d’Atenció Turística de Ripoll i el nou centre 112 de Reus.

Tots ells han representant un esforç inversor molt important en època de vaques flaques. Un esforç que coordina i prioritza el Govern però en el que hi participem tothom que viu a Catalunya.

Especialment significativa ha estat la posada en marxa del nou centre 112 de Reus. Segurament un dels equipaments més importants d’aquesta legislatura i que representarà un pas molt important en la consolidació del nou sistema de protecció civil del país. Un equipament que està rebent molts visitants ja per la seva especificitat i alta qualificació tècnica i que serà l’enveja de molts països europeus. El nou edifici 112 és el primer equipament públic europeu que respon integralment a totes les emergències i és conseqüència també dels avenços que hem fet en l’autogovern, doncs Catalunya és la única comunitat en la que tots els serveis que intervenen en les emergències depenen del seu Govern, els bombers, la policia, els serveis d’emergències mèdiques, el trànsit i la sanitat.

I quina va ser la projecció pública d’aquest nou servei que farà de Catalunya un país més segur i modern ? doncs cap. Ni TV3 ni Catalunya Ràdio en van fer gairebé referència. No demano que emetin totes les inauguracions que es fan cada setmana com es feia en el règim franquista o pujolista. Però si demano que de tant en tant ens donin bones noticies. Ens ho mereixem.

Som una nació. Nosaltres decidim

2010-07-16T09:37:00.004+01:00

Avui em publiquen aquest article al Diari de Sant Cugat

El dissabte 10 de juliol passarà a la història del nostre país com el dia que la societat catalana demostra la seva indignació i rebuig a una sentència de gran transcendència per a Catalunya dictada per un Tribunal sense legitimitat que ha actuat de forma irresponsable, agredint el nostre autogovern. Aquesta sentència trenca el pacte entre Catalunya i l’Estat, vulnerant la voluntat democràtica expressada en referèndum el 18 de juny de 2006, fent una interpretació tancada i restrictiva de la Constitució.

La sentència afecta els principals objectius de l’Estatut: major reconeixement nacional i lingüístic, més poder polític amb el blindatge de les competències, més poder econòmic amb un sistema de finançament just, desconcentració de la justícia i relacions bilaterals i multilaterals amb l’Estat i la resta de comunitats autònomes.

Des d’ICV afirmem que el PP és el màxim responsable, va impulsar una campanya contra el tràmit de l’Estatut, ha atiat l’anticatalanisme i ha polititzat el Constitucional. Demanem un compromís de totes les forces polítiques a no acceptar els seus vots a Catalunya ni donar-li suport a la resta de l’Estat. Tanmateix el PSOE també és responsable per la seva passivitat. No ha assumit el projecte federal i és inadmissible que doni per tancat el procés de descentralització de l’Estat. L’Estatut però ha valgut la pena, per això el defensem i reclamem el seu total desenvolupament.

Què reclamem a partir d’ara ? doncs unitat i cohesió social, com a valors a preservar per part dels partits polítics i la societat catalana, fermesa per exigir el compliment del pacte, sense resignació, i exigència democràtica, l’Estatut retallat no ha estat ni pactat ni referendat i provoca un conflicte de legitimitat democràtica.

ICV exigim que es compleixi el pacte amb l’Estat i proposem a la resta de forces un pacte per l’autogovern. Un pacte que comporti l’aprovació, en un termini acotat i breu, d’una llei a les Corts Generals per a la millora de l’autogovern, l’establiment d’un acord polític amb l’Estat perquè respecti la previsió estatutària en matèria de competències i una nova etapa de descentralització i enfortiment de l’autogovern. Per això és imprescindible que els partits catalanistes es plantin a Madrid no donant suport a cap iniciativa del Govern Espanyol si no compleix els terminis i el nou pacte. El conflicte s’imposa davant la impossibilitat d’arribar a l’acord en el model d’Estat.

El nostre horitzó nacional és el federalisme plurinacional. Esgotada la via estatutària per arribar al federalisme, cal forçar un canvi estructural del model d’Estat per resoldre la contradicció en què viu Espanya entre pluralitat nacional i la seva lògica recentralitzadora i uniformitzant. Si el nostre model no cap en la Constitució s’haurà de reformar, impulsant una Convenció Catalana com a espai d’encontre, de debat i d’acció política unitària. També caldrà articular a Catalunya una majoria social favorable al projecte federal i establir aliances amb altres pobles de l’Estat. La presència de Gaspar Llamazares a la manifestació de dissabte és l’expressió que hi ha algú a l’altre costat.

I si totes les possibilitats s’esgoten i hi ha una majoria social clara que vulgui exercir el dret a l’autodeterminació, per ICV aquest és un dret democràtic de qualsevol poble, l’exercici del qual ha de tenir com a condició fonamental la cohesió de la societat catalana i del que en fem una lectura federal.

Sobiranistes emocionals

2010-07-01T15:44:00.002+01:00

Ben be n’hi ha per engegar-ho tot a pastar fang. Després de dedicar tantes energies, intel•ligència i esforç a trobar un encaix amb Espanya en el que tothom s’hi trobés còmode. Després d’arribar a un pacte polític que potser no va acontentar a tothom però que responia als anhels de majors quotes d’autogovern pel nostre poble com mai hem conegut. Després que molta gent pensés que la reforma de l’Estatut no anava amb ells – així va anar la participació al referèndum – i que només era cosa dels polítics... ara un Tribunal que és part de l’estructura de l’Estat però que és més il•legítim que mai, es permet, a compte de la seva pròpia supervivència dir que allò que va aprovar no només el Parlament de Catalunya sinó també allà on rau la sobirania del poble espanyol i, el que és més important, el poble de Catalunya en referèndum, no hi cap, tal i com es planteja, en el marc de la Constitució Espanyola.

És evident que tot plegat ens porta a molts a pensar que “si no ens volen potser que ens ho replantegem”. Però, és clar, això és el més fàcil de dir però no de fer. Quan escric aquest article no ho faig com qualsevol ciutadà, sinó com a representant electe i dirigent polític. S’ha de fer diferències entre una cosa i l’altra ? és clar que sí. Ja dic d’entrada que com a ciutadà em sento el que es diu “sobiranista”, però aquest és un sentiment, una emoció que em ve pel rebuig a la nostra proposta d’acord amb l’altre. Algú podria dir que qui ens diu que no és un tribunal, i és veritat, però és que aquest tribunal és qui garanteix que totes les lleis espanyoles estiguin dins del instrument del que ens – tot i que jo soc molt jove per haver-la votat – varem dotar per començar el camí de la democràcia. El que és més greu però és que aquest tribunal és la representació de l’essència d’aquells que l’han triat : uns partits majoritaris espanyols absolutament centralistes i una justícia, que aquesta si que no ha fet encara la transició...

I per què la diferència entre el que pot dir la ciutadania en general i aquells que tenim responsabilitats polítiques ? doncs perquè malgrat en alguns moments puguem confluir – que seria el més desitjable – aquells que tenim el dipòsit de la responsabilitat de ser els representants del poble i els que ens l’han donada, hem d’estar a l’alçada de les circumstàncies i fugir dels debats estèrils i les proclames que, tot i ser engrescadores, no ens porten enlloc. Algú ha dit que no pensa acatar la sentència... per injusta, flac favor fa a la democràcia qui diu això. Una cosa és que no t’agradi la sentència – i ens passa sovint – i una altra de ben diferent és que no l’acatem. Davant un fet tan transcendental com és la intromissió d’aquest tribunal en l’autogovern de Catalunya i la voluntat del poble sobirà, no ens podem permetre el luxe de que se’ns escalfi la boca i aprofitar aquest fet per tàctiques de curta volada i massa electoralistes.

Cal que aquells qui tenim responsabilitats institucionals diguem les coses pel seu nom i a partir d’aquí, amb la màxima unitat dels partits que ens reclamem catalanistes, dibuixem un camí que no sigui excloent. La gent d’ICV representem un espai molt divers en l’eix nacional però ens uneix la voluntat de ser un sol poble, una nació que convisqui de forma fraternal amb la resta de pobles d’Espanya. Es pot ridiculitzar – de fet s’està fent – que no hi ha federalistes a l’altra banda de l’Ebre, però és potser més fàcil plantejar-nos el camí cap a la independència ?. És realment això el que vol la major part del poble de Catalunya ?. És que trobem qui ens dona suport en altres àmbits del nostre discurs polític ? coincidim amb molta gent en la nostra visió sobre el model econòmic del país, o en la convivència de distintes nacionalitats en la nostra societat?, o en el model territorial ?.

En aquests moments més que mai cal tenir el cap fred, com deia Lenin, i seguir fent de la força de la paraula i la raó la nostra arma contra aquells que no volen que al nostre país la gent pugui viure més feliç. Començant pel PP, que és el màxim responsable avui que aquest instrument que és l’Estatut sigui escapçat i, per tant, disminuït el poder del poble de Catalunya per viure millor. Seguint per aquell que volia donar suport al que sortís del Parlament de Catalunya i que avui pensa que ja pot passar plana i que s’ha tret un pes de sobre.

No, nosaltres no defallim. Plantarem cara mentre tinguem espai on ser escoltats. Allò que varem pactar políticament s’ha de recompondre amb els instruments que ens dona la política i en aquest àmbit tothom te alguna cosa a dir. El poble també, perquè haurà de dir primer qui representa millor les seves ànsies de millor autogovern i, també – i un referèndum seria la millor via – si accepta que allò que va aprovar fa quatre pot rebre amputacions de 10 magistrats que estan jugant al joc de la cadira.

Nova etapa a ICV Sant Cugat

2010-06-22T12:03:00.003+01:00

Tots els partits viuen etapes. El meu està a punt de tancar-ne una ben aviat. Una etapa que ha estat des del meu punt de vista molt important per la nostra organització. Una etapa que honora la feina feta pels nostres antecessors en la representació institucional i que reforça l’esquelet d’aquest vaixell roig, verd i violeta que navega a tota màquina pels mars de la política santcugatenca.

Ara fa uns 15 anys que milito de forma activa a ICV de Sant Cugat. Guardo un record sentit per aquell que m’hi va acostar, en Jose Fernando Mota, avui dedicat a la defensa de causes justes, com sempre, des de plataformes sòciopolítiques diferents que no contràries a la que jo mateix represento. Vaig viure la trencadissa recurrent i lamentable que varem patir el 97 amb IU i que va provocar que a les eleccions del 99 l’esquerra verda santcugatenca presentés dues candidatures, cosa que dificultà – no dic que fos la causa – que CiU es consolidés en el govern de la nostra ciutat.

Després d’aquelles eleccions ICV em va fer confiança perquè liderés un nou impuls de la nostra organització, presidint el partit. Van ser anys d’aprenentatge, facilitat per l’experiència i bon fer tant de qui tenien responsabilitat en la direcció local com de qui ens representava en el ple de l’ajuntament.

Les eleccions del 2003 eren un repte important per l’esquerra a la nostra ciutat. Estàvem a un pas de trencar la majoria de dretes construïda per l’alcalde Recoder i el PP i, per tant, representava una oportunitat històrica per canviar el futur. I ICV s’hi va deixar la pell. Era tanta la meva il·lusió per aquest repte que vaig poder transmetre-la a la resta de companys i companyes, i van respondre a la meva crida a la mobilització. Una campanya històrica en la que mitjançant un procés pioner escollírem la nostra llista de forma oberta, en que varem fer un exercici com sempre honest de construcció de propostes programàtiques i que va facilitar que connectéssim amb molta gent nova que es va interessar per la nostra proposta política. Molts d’ells encara avui ens fan costat. Va ser la primera campanya a la nostra ciutat en que els mitjans de comunicació van jugar un paper important, tant que el darrer dia de campanya una noticia a La Vanguardia sembla que va poder influir en el resultat final.... Els meus millors records són l’acompanyament que em van fer en l’acte final l’Antoni Gutiérrez Diaz, “Guti” i el líder dels verds europeus Arnold Cassola, i veure la Plaça Barcelona plena de gom a gom al voltant d’una paella popular fruit del treball compromès de tanta gent de la nostra organització.

En una ciutat en continu creixement i amb canvis substancials des del punt de vista social aconseguir els millors resultats de la nostra història – amb més d’un 12% dels vots, només al 79 el PSUC havia tret millor percentatge amb un 19% - era el premi a la nostra feina i energia. No va ser però suficient per sumar una majoria de canvi a la ciutat i no va ser pas per nosaltres !.

Aquest primer mandat com a portaveu de la coalició va ser fantàstic. Un cúmul d’aprenentatges sobre urbanisme, hisenda, funcionament de les institucions, sobre els nostres barris i carrers, entitats, associacions,... un luxe i un orgull per un que viu a la nostra ciutat. I tot això acompanyat dels millors companys possibles : l’Assun Reyes i el Xavier Laborda, que amb la seva entrega, intel·ligència i saber fer van fer bo aquest inexpert portaveu.

Sóc dels que quan faig una cosa m’implico fins el final. I un any després de les eleccions la meva organització em va proposar deixar la meva feina a l’empresa privada – una bona feina per cert – per dedicar-me exclusivament a la política, primer aprenent al govern d’esquerres de Palau-solità i Plegamans i, després, a l’equip polític de la nostra coalició a la Diputació de Barcelona. Compartint aquestes responsabilitats amb les de direcció territorial a la meva comarca.

I arribem al 2007. No semblava que fos possible trencar la majoria construïda per l’alcalde Recoder però havíem treballat de valent per fer-ho en aquests quatre anys i això ens va portar a repetir la fórmula del 2003 per escollir la llista i treballar la nostra proposta programàtica. Una vegada més la nostra organització local va estar a l’alçada i més gent – més de 50 persones van signar el nostre manifest electoral, persones de relleu a la nostra ciutat – va pensar que podíem ajudar a construir una majoria alternativa. Ho havíem aconseguit ja 4 anys abans a l’EMD i, per tant, la il·lusió seguia sent la màxima per part nostra. Ho varem dir llavors i ho dic ara : aquesta il·lusió no es va projectar a la resta de la ciutadania i CiU ens va escombrar. Tampoc va ser per nosaltres, malauradament ERC i PSC van treure uns mal resultats per motius ben diferents.

A la nostra organització els caps de llista acostumen a presentar-se dues vegades. Jo no trencaré aquesta bona tradició, així ho vaig expressar a la meva organització fa dues setmanes. ICV comença ara un nou procés, un procés en el que tothom que se sent proper a l’esquerra verda local pot participar en la decisió d’escollir el o la nostra millor cap de llista. De ben segur que no ens equivocarem, hi ha massa saviesa a ICV com per no prendre la millor decisió per representar els nostres valors i polítiques a la nostra ciutat. De ben segur qui reculli el meu testimoni sabrà estar a l’alçada del que demanem als nostres candidats: passió i honestedat en l’exercici de l’actuació pública. Qui segueixi aquesta trajectòria te dos reptes fonamentals : mantenir la flama viva d’ICV a Sant Cugat i il.lusionar a la gent que pensa que una altra manera de governar la ciutat és possible.

Jo seguiré treballant per ICV i per Sant Cugat, perquè m’estimo el projecte i la ciutat. i ho seguiré fent amb la mateixa il.lusió amb la que vaig entrar al local del Carrer Santiago Rusiñol ara fa més de 15 anys.

foto del Diari de Sant Cugat

A ICV no defallim

2010-06-11T10:21:00.002+01:00

No defallim no, i de causes no ens en falten. Enmig d’una voràgine de retallades del que és encara un dèbil estat del benestar la nostra organització a banda de confrontar-s’hi reflexiona sobre les oportunitats que te el nostre país per sortir-se’n i malgrat la dificultat de trobar una escletxa entre les noticies que cada dia ens ofeguen de forma monotemàtica, explorem les formes d’il.lusionar a la societat aportant alternatives, perquè estem segurs que hi ha maneres diferents d’alçar el vol, seguim defensant que un altre món és possible.

Dissabte passat ens trobàvem en el primer fòrum del procés participatiu obert a tothom per a l’elaboració del programa electoral d’ICV-EUiA. Com no podia ser d’una altra manera la primera de les sessions portava per títol “economia i ecologia” i entre d’altres propostes en recullo tres : la prioritat és sortir de la crisi creant ocupació i amb drets socials, canviant el model econòmic i modernitzant econòmica i ecològicament el país.

Però el més interessant d’aquesta sessió va ser l’exercici de complicitat amb representants del teixit social, que es del que es tracta en aquesta fase d’elaboració programàtica. Penso que de forma injusta els mitjans no s’han fet ressò del col•loqui que van protagonitzar al final del fòrum conjuntament amb el Joan Herrera. És per aquest motiu que vull fer esment d’aquelles reflexions que em van semblar més significatives. El Joan Carles Gallego, secretari general de CC.OO., va fer una crida a combatre la resignació que provoca l’individualisme i va plantejar que la única sortida a la crisi hauria de passar per un reforma fiscal i un canvi del model productiu. Al mateix temps va defensar que la reforma laboral s’hauria de basar en l’estabilitat laboral i la participació dels treballadors en la presa de decisions.

El Ricard Riol, president de l’Associació per la promoció del transport públic, va denunciar el fet que siguem líders en carreteres a Europa – segons dades d’Eurostat – i defensà que el transport públic generarà el doble d’ocupació – només cal veure que TMB vol ampliar en més de 1.000 els llocs de treball. El Transport públic, les energies renovables i l’estalvi energètic van de la ma i en aquests moments més que parlar de llocs de treball el que hem de parlar és de treballadors/es amb feines de futur. El Perfecto Alonso, president de la federació de cooperatives de treball, va defensar l’aportació cultural que han fet les cooperatives històricament en el nostre país, com a iniciativa col•lectiva, com a exercici de generositat, on s’han incorporat de fa temps els plantejaments de flexibilització de la jornada laboral. Les cooperatives posen en valor el valor de les persones, doncs el seu capital és humà i no econòmic. I va fer una comparativa amb el tramvia, que també ve de vell i ara el descobrim!.

El catedràtic de teoria econòmica de la UB Jordi Roca, va plantejar-nos deixar de parlar de model de creixement econòmic per passar a parlar de model econòmic. Els països rics no podem plantejar-nos, en termes solidaris i sostenibles, seguir creixent. Cal introduir nous paradigmes i canviar el PIB, com a mesura de la salut econòmica d’un país, per índexs de qualitat de vida. Ens va invitar a deixar de parlar d’impuls al consum i deixar d’estimular aquest. El Pere Escorsa, president d’IALE Tecnologia i catedràtic d’organització d’empreses de la UPC, va defensar que cal concretar un model diferent a l’anterior a la crisi i va posar en valor models d’organització del treball com el de Mondragon o de lluita contra la crisi com el Dinamarca, basat en una nova economia. Per acabar va anunciar que els llocs de treball relacionats amb el medi ambient en aquests moments superen els 500 mil i que en 10 anys es poden crear més d’1 milió de nous llocs de treball.

El Joan Herrera va resumir les intervencions fent una crida a la democràcia econòmica en la vessant del repartiment de bens i recursos amb la gent i no amb els mercats, de forma racional i justa. En aquests moments cal una nova economia davant la vella economia protagonitzada per les solucions de dreta “vintage” i que es basen en baixar la despesa, les pensions, la bancarització de les caixes i l’abaratiment de l’acomiadament. Davant d’aquestes fórmules cal una reforma fiscal, financera i energètica i més recursos pel benestar.

Demà seguirem reflexionant sobre com millorar el nostre país. Serà el torn de les polítiques socials, en el seu sentit més ampli, perquè cal un país amb més drets socials. Us convido a participar-hi presencialment o per la xarxa.

Classes populars ?

2010-05-31T17:33:00.003+01:00

Final de setmana mogut el que vam tenir amb l’acord de Govern que s’està aprovant en diferents fases. A ICV hem anat prenent decisions i socialitzant les diferents situacions en sengles reunions dels màxims òrgans de direcció. Dijous ens reuníem en sessió extraordinària la comissió executiva nacional i divendres – si, si, divendres ! – el Consell Nacional. Estic orgullós de pertànyer a un partit que pren les decisions importants on pertoca. Per aquells que parlen de la manca de democràcia interna als partits polítics aquesta forma nostra de funcionar hauria de ser un missatge encoratjador.

Els nostres negociadors han estat durs en la seva tasca. No és fàcil compartir govern amb socis que en determinats temes són tant “heterogenis”. Ho deia ahir el nostre candidat a les properes eleccions al Parlament, Joan Herrera: "malgrat que el conseller Castells hagi d’acceptar a contracor les nostres propostes no pot ser que quan parla en nom del govern aigualeixi un acord que des de l’esquerra hauríem - tothom que estem donant al Govern – de posar en valor dins el marc de dificultats econòmiques que està patint el país".

En el debat general el posicionament d’ICV és clar, no des d’ara, sinó des de fa més de dos anys. Ho resumeixo en dues frases : no podem afrontar la crisi amb les receptes del passat i no poden pagar la crisi els que no l’han provocat. I sota aquestes premisses hem actuat de forma honesta i coherent al Congrés dels Diputats. Algú preveia punxada quan haguéssim de traslladar aquestes mesures allà on governem. I hem estat a punt de derrapar empesos per la densitat de trànsit en la carretera on intentem transitar conjuntament amb el PSC i ERC, però sembla que estem de forma conjunta redreçant la situació. Al menys això espero !.

És obvi que a Catalunya hem de traslladar el decret aprovat al Congrés dels Diputats per “imperatiu legal”. Així es farà també en els ajuntaments lamentablement. I ho hem de fer perquè va rebre el suport del grup socialista però també perquè CiU no el va voler aturar, amb coherència amb els postulats polítics que representa. Així doncs s’ha fet. Però cal dir també el que s’ha fet, o que es farà en les properes setmanes, en direcció diferent a les propostes del Govern de l’Estat. El PSOE no ha pres entre les seves mesures cap que tingui a veure amb la fiscalitat de les rendes més altes, ni amb la fiscalitat ambiental, ni amb el patrimoni, ni en la lluita contra el frau fiscal,.... i ha pres mesures que signifiquen una retallada històrica dels drets socials: la congelació de les pensions o la negació a la retroactivitat dels cobraments de la Llei de dependència en són exemples fragants. Torno a repetir : amb la seva abstenció CiU ho ha avalat.

Quines són aquelles mesures que ens diferencien de la resta de l’Estat – perquè m’agradarà veure què fan altres CC.AA. - ?. A Catalunya el Govern no retallarà les prestacions socials ni tampoc les que tenen a veure amb la llei de dependència i les escoles bressol – com apareixia en els primers esborranys - . A Catalunya s’introdueix una clàusula per tal que quan la situació econòmica millori – que segur que ho farà – els servidors públics recuperin el seu poder adquisitiu. Aquí s’introduirà la progressivitat a l’anomenat “xec nadó”, que va repartir de forma electoralista Zapatero des d’Espanya i que des d’aquí es va aprovar en el seu moment també “urbi et orbe”. El Govern, a diferència de Madrid, no retallarà l’ajuda al desenvolupament, ahir ho podia comentar a la festa de la cooperació celebrada a la meva ciutat amb gent ben preocupada.

A Catalunya en lloc de reduir les inversions es prioritzaran aquelles que tinguin un major impacte social i ambiental – no passa res perquè s’alenteixin les obres de la L9 no? – i, a Catalunya, i potser aquesta és la petjada més important, s’apujarà l’IRPF a les rendes més altes en allò en el que tenim competències normatives – per cert que per això per exemple era útil l’Estatut -. La proposta és ben clara : a qui en aquest moments guanya més de 100 mil € l’any i se li reté un 43% en el darrer tram, proposem que se li retingui fins un 46,5 % - i fins al 50% ho hauria de fer Madrid com proposem des d’ICV -. També s’augmentaran els impostos als cotxes més contaminants i a les transmissions patrimonials – sense afectar a les de vivenda pública.

Per acabar : he al·lucinat aquests darrers dies. Com pot el Sr. Mas dir que la pujada d’impostos afectarà a les classes populars ? a qui vol enganyar ? es pensa que som tontos ?. Que algú que vol governar un país doni aquests missatges és lamentable, molt més que la desbarrada que feia avui a tots els mitjans la Rahola..... suposo que nerviosa cercant argumentari per confrontar amb els que demanem una acció definitiva contra la política dels seus amics sionistes....

Política en minúscules i en majúscules

2010-05-24T21:59:00.004+01:00

Aquesta darrera setmana he tingut l’oportunitat de viure dues experiències que m’han fet reflexionar al voltant del que és la política i perquè serveix. Des de l’escola Ferran i Clua de Valldoreix em van convidar a explicar als alumnes de 3er què volia dir ser regidor, estaven preparant la visita que faran demà a l’ajuntament de Sant Cugat dins l’assignatura de medi i què millor que poder fer un tercer grau a un regidor d’aquest consistori. La veritat és que ho van fer molt be i em van obligar a explicar d’una manera planera i accessible per nens i nenes de 9 anys perquè serveix la política, que fem els que hi dediquem una part del nostre temps i com funciona un ajuntament. Del que els vaig explicar voldria ressaltar algunes idees que em semblen definitòries del que significa la política.

En primer lloc, i donada l’arrel de la paraula “política”, els vaig explicar que volia dir prendre decisions en grup, posant d’acord una comunitat i com ens ho fem per guanyar el suport de les persones per realitzar una acció en grup. Lliga aquesta paraula amb “democràcia”, un element clau per entendre el funcionament del nostre sistema : el poder resideix en la totalitat dels membres d’una societat que ha decidit organitzar-se sota aquest sistema, un sistema de govern, el menys dolent dels sistemes... diuen !.

En segon lloc : que qui es dedica a la política ho fa perquè te vocació de servei públic. Ho fa pensant en millorar el nostre entorn, humà i natural, més immediat o més llunyà. I ho fa – o ho hauria de fer – a partir del consens, el diàleg, l’acord, de forma ordenada i amb respecte a l’altre. Fent de la paraula i la raó la única arma de la seva actuació. Sembla fàcil no ? doncs no ho és, i en tenim exemples quotidians. Espero que els hagin servit les meves explicacions, al menys per la seva vida del dia a dia.

Aquesta setmana també he tingut el plaer de conèixer una persona molt interessant i conviure amb ell durant un matí. Es tracta de l’Eduardo Bonomi, actual ministre d’interior de l’Uruguai. En Bonomi es membre del Fre nte Amplio, coalició de partits d’esquerres que va trencar fa cinc anys el monopoli que venia exercint des de principis del s.XIX el Partit Colorado i el Partit Nacional. Des de fa cinc anys governa la República de l’Uruguai un front d’esquerres que ha canviat el país. I donat que des de fa dos mesos te aquesta nova responsabilitat en el Govern de Múgica tenia interès en conèixer l’experiència que hem assumit en el darrer Govern al Departament d’Interior. Després d’una entrevista amb el conseller Saura, vam visitar l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya – una veritable universitat de la seguretat per on passen cada any més de 20 mil alumnes – i el complex central Egara – la seu central dels Mossos d’Esquadra, un complex des d’on es coordina tota l’actuació de la policia de Catalunya -. En va quedar molt satisfet de la visita i, sobretot, de les iniciatives endegades en els darrers anys en diversos camps : des de la modernització dels cossos de seguretat del país fins els programes específics adreçats a les persones més vulnerables – la lluita contra la violència masclista, les oficines d’atenció ciutadana, la lluita contra la tracta de blanques,....- i la constitució del Consell de Seguretat de Catalunya i del Comitè d’Ètica de la Policia.

Però el que vull destacar de la convivència amb en Bonomi és la claredat en les seves idees polítiques. Parlant de la crisi econòmica i les receptes europees i, específicament, les del Govern Zapatero, em va explicar que no hi estava gens d’acord. És més, a l’Uruguai, país també castigat per la crisi des de fa uns anys, han activitat des del Govern receptes d’esquerres, garantint la millora dels drets socials i dels salaris, millorant l’Estat del Benestar i promovent la inversió pública. Amb aquestes receptes, que des de foros econòmics mundials ahir i avui són satanitzades, han demostrat que hi ha altres maneres de fer front a la crisi, sense que paguin els més febles, i el que és més important : sense que l’Estat perdi musculatura. Una altra manera de sortir de la crisi és possible, Uruguai ho ha demostrat, els números canten !. Algú n’hauria d’aprendre, jo he pres bona nota.

foto DIRIP