La Torre Negra : més lluny que mai?

Us adjunto un gravat de la Torre Negra i una foto recent d'aquesta i de l'àmbit de Can Busquets i aquí teniu l'article que alguns mitjans han reproduit sobre la qüestió de la Torre Negra:

Aquest diumenge he fet una vegada més una passejada fins Can Borrell. Feia un dia fabulós i ha estat una molt bona idea, com diria la meva filla, fer el camí de Sant Medir, un primer assaig del que molts de nosaltres farem el proper dia 3 de març.

Aquest però no ha estat un passeig qualsevol. Més que mai molta gent que anava amunt i avall del camí parlaven sobre la incerta situació que està vivint aquest indret de la nostra ciutat, i fins i tot alguns s'han atansat fins a mi per preguntar-me com estava el tema. No ha estat fàcil donar-los ànims atesa la riuada de notícies, totes elles negatives, sobre la situació jurídica urbanística de l'anomenat “Parc Rural de la Torre Negra i rodals”. Però el que més m'ha cridat l'atenció ha estat un comentari que he escoltat d'un ciclista -d'aquest tema n'hauríem de parlar en un altre moment perquè aquest camí s'ha tornat en l'altra B-30 de la nostra ciutat- que en la zona de conreus del primer revolt després del Pi de'n Xandri deia al seu company : t'imagines aquests camps amb pisos?.

Doncs no, no m'ho imagino, ni m'ho vull imaginar. Des del 95 que una gran majoria ciutadana ha estat lluitant perquè aquest indret de la ciutat no fos presa de la voracitat urbanística que ha caracteritzat Sant Cugat en els darrers vint anys. Va ser en aquell any quan es va constituir la Comissió de Seguiment dels Rodals de la Torre Negra, que ha sobreviscut fins els nostres dies, conformada per tots els representants polítics de la nostra ciutat però també pels representants dels propietaris i dels grups ecologistes santcugatencs, promotors de la mobilització amb la creació de la Plataforma en defensa de l'indret. I dic que han sobreviscut perquè raons no han faltat perquè es produís desencís per abandonar el vaixell... de fet un grup polític va estar algun temps fora d'aquest.

En aquests moments hi ha un gran consens polític i social pel que fa a la preservació d'aquest indret. El Govern de la Generalitat i el consorci del Parc han previst incloure tot l'àmbit de la Torre Negra en la futura ampliació del Parc Natural, figura aquesta llargament reivindicada des de diferents àmbits. Tenim una oportunitat tots plegats que no podem desaprofitar, com tampoc hauríem de fer-ho
per incloure altres espais que de la mateixa forma que ho va ser la Torre Negra mereixen ser preservats per interès públics i de les futures generacions. Ara és el moment de plantar cara als especuladors urbanístics i de reforçar el nostre posicionament ciutadà davant de la justícia i esperar que aquesta no ens falli.

Per aclarir la qüestió : aquests indrets van ésser qualificats en temps pre-democràtics (1976) com a opcions de creixement de les ciutats. I eren les ciutats les que podien decidir si havien de ser colonitzats per habitatges o be havien de ser preservats pel gaudi ciutadà. En el cas de la Torre Negra ha quedat demostrat en aquest article que l'opció presa per la ciutat i el seu ajuntament va ser la segona, també ho hauria de ser en indrets com Can Busquets, el Turó de'n Lluc, Can Vasconcel...

La unanimitat però vol dir lleialtat no fidelitat cega. Una cosa ha estat la preservació i una altra de ben diferent n'és la gestió de l'espai i tothom és testimoni de que aquest espai està preservat però cada cop més degradat.

El grup del que en sóc portaveu seguirà treballant coherentment amb la seva trajectòria en els darrers anys perquè aquest i d'altres indrets de la ciutat siguin preservats de l'edificació i també de les possibles conseqüències econòmiques que pugui comportar alguna sentència judicial, perquè aquesta no és una qüestió només de ciutat, encara que a algú li va servir com a reclam publicitari,sinó una qüestió de país a la que el país ha de fer front.