31 de desembre 2007

Que tinguem molt bon any !

Miri’s en l’encapçalament que no uso la segona persona del plural sinó la primera, perquè tal i com ha anat l’any 2007 millor que m’inclogui jo també no sigui cas..

I és que el 2007 no es pot considerar un mal any però entre les eleccions municipals, que van comportar una majoria absoluta de CiU a la ciutat (no perquè ens toqués a la bonoloto sinó per la decisió de la ciutadania) i l’ensurt personal de la darrera etapa del 2007, ja era hora que féssim el traspàs a un any del que personalment espero molt.

No faré un llistat tipus “carta als reis” però sí un petit repàs del que ens depararà el 2008. Però abans vull desitjar-nos a tothom molta salut. A vegades pot semblar un tòpic però per a mi no ho és. El meu “jefe” a la meva empresa de tota la vida, “La Sirena”, ho desitjava sempre i, carai, tenia raó i quina falta fa !.

Serà un any de feina, amb unes eleccions importants al mes de març que poden causar “morts polítiques” als candidats de les dues forces principals; que poden retornar un govern de dretes, i amb el que està caient “Déu no ho vulgui” o, un govern de centre -centre (PSOE+CiU+PNV) o de centre - esquerra (PSOE+IU - ICV), que no és poca cosa. Un any que políticament per ICV acabarà amb una assemblea nacional que ha de comportar la renovació de la nostra organització un cop més, des del nostre projecte a la nostra direcció. Abans haurem fet una assemblea comarcal que també ha de comportar el reforçament de la nostra presència en el territori i de la nostra organització territorial en el si de la nostra organització nacional.

Pel que fa a Sant Cugat serà l’any de la renovació del ROM i de la creació del Reglament de Participació, de l’aprovació, per fi, del Pla d’Equipaments (amb tot el que comporta d'aposta o no per polítiques públiques de cohesió social), de la discussió també del Pla de Mobilitat. Espero que sigui l’any on puguem aclarir que va passar perquè el nostre ajuntament hagi tingut que assumir més de 6 milions d’€ de deute al Grup TMA per “treballs extres”, serà l’any de consolidació del Consell de Cultura,... potser serà un any de sorpreses polítiques.. qui ho sap ?

A nivell de Catalunya desitjo que sigui l’any de la protecció i ampliació del Parc de Collserola, de la decisió final de quin model de mobilitat hem de tenir al nostre país, l’any en que, com no podia ser d’altra manera, el TC no retalli ni una sola lletra de l’Estatut que varem aprovar el poble de Catalunya, i ens deixem ja de punyetes convergents en aquesta direcció i comencem a parlar dels problemes que engunien a la gent (no els que planteja el Duran al seu vídeo i que ahir tornava a defensar al seu bloc que, per cert, no és .CAT)

Espero a més que sigui un any on un diari que es diu “Público” i del que em confesso admirador, es consolidi i a més faci el pas d’editar en català (si no el fa el seguiré llegint igualment), en teniu el link a baix de tot del meu bloc.

I, per fi, espero que sigui un any, i encara que sigui un tòpic no ho és i sinó penseu-ho be, d’amor, carinyo i sexe. Molt bon any !

29 de desembre 2007

Benvingut Joan al ciberespai polític !!

Avui el company i cap de llista de la nostra coalició Joan Herrera ha activat el seu bloc. D'entrada te bona pinta (molt millor que d'altres!!) i ens dona la benvinguda des d'un vídeo ben amable. Un vídeo normal, molt diferent del molt actuat vídeo de la candidata socialista o del vídeo de pre-campanya (per no dir el de felicitació de Nadal on ens diu que no farà res en aquestes festes i a l'endemà ens planta el susdit vídeo)del candidat del Front Nacional Català (altrament dit CiU) Sr. Duran i Lleida que ens malparla de la immigració, denuncia la situació d'inseguretat del nostre país (?¿) i posa de manifest el mal sistema educatiu d'aquesta Catalunya hereva del pujolisme que tan be tractava als col.legis de l'Opus Dei...
Per cert, m'agradaria saber si també el candidat democristià (?¿) dóna suport a les declaracions del bisbe de Tenerife, assumides per la Conferència Episcopal, sobre la pederastia i l'homosexualitat.

O potser no per tal de posar-se en bona situació de sortida, ateses les declaracions d'en Zapatero en relació a les seves preferències sobre futurs socis de govern. Tot i que mirant-ho be, d'aquell PSOE que va començar la legislatura defensant lleis d'ampliació de drets civils – i que de fet en va aprovar amb l'ajuda de les forces progressistes al Congrés- i la España plural, ja no en queda gairebé res, malauradament és clar.

Avui com podeu veure he afegit al bloc una mica de musiqueta de Chambao, perquè m'agrada a mi, perquè te missatge compromès i perquè li agrada a la meva filla i perquè no dir-ho... perquè m'han ensenyat a gestionar arxius Mp3. També afageixo al bloc dos adreces de blocs xulos : els de les meves germanetes, un bloc de política interessant : el del Saül Gordillo, que fa seguiment de les eleccions generals 2008 i, una web interessant : la d'ACNUR, ONG a la que dono suport...

Per acabar el vídeo del Joan Herrera sobre Rodalies i que ha tingut tant d'èxit.

28 de desembre 2007

Per cert : no era un bocí de pulmó sinó un pulmó sencer de 7 x 5 cms, un “segrest pulmonar” en diuen. Una bona notícia i un ensurt per la familia !!

27 de desembre 2007

Moltíssimes coses per comentar...

És el que comporta no ser regular amb el bloc. Diuen que quan comença un nou any s'ha de pensar en millorar algunes coses, potser aquesta (la de tenir el bloc al dia vull dir) hauria de ser un dels objectius de l'any...

Començarem per esmentar la bona feina que està fent en Joan Herrera aquests dies. Va començar per convidar a tothom, els de casa i els de fora, a participar en l'elaboració dels programa (teniu el link al costat d'aquest article.... IDEES....).

Dilluns va presentar la nostra número 2, la Núria Buenaventura i va acomiadar la companya dels darrers 4 anys al Congrés : la Carme Garcia. A la Carme penso fer-li un homenatge perquè s'ho ha “currat” tot i passar massa vegades desapercebuda. Avui ha fet el recordatori de quines són les nostres propostes pel que fa a les infraestructures ferroviàries, i després hi ha qui diu que no tenim projectes en els que invertir : més de 7.000 milions d'€ en els propers 6 anys.

Pel que fa al procés participatiu... idees 2008... queden 21 dies per enviar propostes a la web creada expressament, ànims perquè segur que ens serviran per influir en el proper govern d'esquerres espanyol. Us convido a entrar a aquesta web feta adhoc: hi trobareu vídeos, propostes fermes com ara la que comentava abans...

03 de desembre 2007

Ara si que feia temps que no escrivia....

Però no era per culpa meva. Sembla que quan vaig néixer un bocí de pulmó va decidir que em faria la guitza i aquest tros ha esdevingut una petita mandarina que vivia tranquil·lament en la meva pleura.. ves quines coses no ?. Doncs ara fa un mes, exactament el passat 5 de novembre, em varen operar a la Mútua de Terrassa, després de patir un retard d'unes hores doncs m'havien de fer l'operació el dia 31 i al migdia em notificaren que l'operació anterior s'havia complicat i que em passaven al dilluns després del pont de Tots Sants... quina castanya !!.

Haig de dir però que potser va ser millor, donades les circumstàncies dels dies festius, i que a partir del 5 tot va anar molt bé. Començant per l'operació : quin equiparro de cirurgia i quiròfan que te la Mútua, no debades es situa entre els primers 10 hospitals de l'Estat espanyol. La meva gratitud més especial als doctors Belda i Call i al seu equip. També haig de parlar de forma molt afectuosa de tot l'equip d'infermeria de la planta 8 (sense menysprear el d'altres plantes que no tinc el gust, i espero no tenir-lo, de conèixer), quina professionalitat!! em van tractar tan be la setmana que vaig compartir amb el Jose Antonio de Rubí a l'habitació 806B de l'edifici de la Mútua.

Quan algú diu que la sanitat pública no està be em sap greu, perquè ho fa en termes generals. Quan es parla del sistema públic de salut s'ha de particularitzar, no es pot generalitzar perquè el personal dels centres sanitaris, com a mostra el que acabo d'explicar, és fantàstic. Una altra cosa són els que gestionen el sistema o els proveïdors de serveis, que, uns i altres, no preparen aquest sistema per donar la resposta adequada a les necessitats reals de la societat actual.

I quan et veus en aquesta situació et dones tant de compte de la necessitat d'un bon servei públic de salut... només un comentari sobre el servei que dóna la Mútua de Terrassa i que jo no sabia. A aquest servei li podem dir "1921", perquè com he explicat abans vaig ingressar la nit del dia 30 i vaig tornar cap a casa el migdia del dia 31 i la factura que et donen perquè sàpigues que ha costat la broma va ser de 1.921€, cosa que em costava d'entendre atès que no m'havien fet gairebé res i, per tant, semblava una factura d'un hotel dels Emirats Àrabs. Quina va ser la meva sorpresa quan vaig passar per recepció el dia 9 després d'haver estat 5 dies ingressat, operat i cuidat : em van facturar 1.921€!! .Sembla doncs que van a preu fet passi el que passi, no se si això és just o no, no se si el sistema surt beneficiat o no, els nostres governants ho deuen tenir clar... em sap greu però que la persona que em va lliurar la factura i a la meva pregunta de si això era normal o no em respongués que no em preocupés que això no ho pagava jo que només era per informar-me... lògicament li vaig haver de dir que això no ho pagava jo, ho pagàvem tothom...

30 d’octubre 2007

Què ens està passant ?

Fa uns quants dies que no escric res al bloc. Però amb el que està caient i després de tancar alguns temes d’urgència em sembla que és obligat dir alguna cosa. En Recoder ja ha tornat dels viatges diplomàtics a Xina i a Sevilla, on ens reclama un acord tipus “Pactes de la Moncloa” per tal d’afrontar el canvi climàtic. Benvingut al club alcalde ! veig que s’estan animant aquells que fa quatre dies ens criticaven (em refereixo a la gent d’ICV) d’anar en contra del progrés del país. Ara sembla que des de que en Sarkozy i Al Gore han posat el tema en primera plana de tots les publicacions, fa modern apuntar-s’hi.

Clar que a la convenció organitzada pel nou Premi Nobel de la Pau (ai si aixequés el cap en Gandhi!!) hi va anar en Recoder com a únic representant dels ajuntaments catalans (al menys això deia Ràdio Sant Cugat), potser perquè som dels municipis amb una pitjor situació des del punt de vista mediambiental i això no te res a veure amb la quantitat d’arbres per habitant. Una convenció que va comptar amb la presència també de personalitats tant implicades amb el medi ambient com l’Adolfo Dominguez i l’Àgata Ruiz de la Prada (va home va !! quina presa de pèl). Fem el favor de fer els deures alcalde, no ens castigueu més als que volem fer recollida selectiva de residus, fer més segurs els moviments en bici per la ciutat, planifiqueu la ciutat per tal de no patir les conseqüències de la pressió antropomòrfica a “toro pasado”.

Avui recomano escoltar la participació del nostre Secretari General, en Jordi Guillot, al programa l’Oracle del Xavier Grasset. Feia temps que no escoltava el reconeixement d’un tertulià dels mitjans públics reconeixent el paper d’ICV en la lluita a favor del transport públic per tothom. Entretant ICV hem començat la campanya “Primer, Rodalies”, no és res nou però cal dir-ho clar, trobem a faltar a la Cambra de Comerç, la CECOT i al RACC (per enumerar alguns) en la defensa dels trens per tothom. L’AVE no havia de ser la prioritat, només es farà servir per una part molt petita de la societat. Però queda be no ?, el paper de CiU i el PP en aquesta qüestió és penosa també, a què ve ara la seva postura. Uns van ser qui van prioritzar aquesta infraestructura (no cal recordar els beneficis de familiars de l’Aguirre en aquest tema), els altres van actuar de “palmeros” durant uns quants anys en que eren “IMPRESCINDIBLES”.

Després ens queixarem de que la gent no va a votar.... per cert, la meva solidaritat i comprensió amb el company Xavier Tornafoch, regidor foragitat del govern de CiU a Vic. Xavi : ànims !!

15 d’octubre 2007

Ja tenim enviat especial al XVII Congrés del PC Xinès

El dia en que més de 30 entitats i associacions signaven el Pacte Nacional per l’Habitatge, en Felip Puig -el cuiner de CiU-, ens assimilava als règims comunistes d’infaust record i de vergonyant actualitat. Doncs be, la celebració del XVII Congrés del Partit Comunista Xinès ens ha comportat un situació difícil. Fa uns anys, pel que m’han comentat companys meus, hi anava una representació del vell PSUC, però ara no sabíem què fer, de fet no tenim cap lligam amb el règim xinès, sí però amb les campanyes que nombroses ONG’s com AI fan contra les situacions injustes que es donen en aquell país. El company Romeva ho ha denunciat de fet en seu parlamentària arrel d’una visita a aquell país com a observadors, a 1 any dels propers Jocs Olímpics –per cert, a aquests Jocs no els hi farà ningú boicot com en el seu moment als de l’extingida URSS.
Al que anàvem, davant del dubte sobre què fer, aprofitem i atenent a principis de sostenibilitat, li encarreguem a l’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, que ens representi en aquest Congrés. D’aquesta forma queden be els “hereus del PC”, queda be Sant Cugat, no sigui cas que se’ns marxi alguna empresa que ha decidit deslocalitzar a aquelles terres que tenen tant en compte els drets laborals, com HP o Esteve... i resten contents els “joves” dirigents del país.
Quanta hipocresia hi ha en aquest món globalitzat!! Com deia en Carlos Taibo “hay hijos de puta malos y hijos de puta buenos”, aquests, els seus dirigents vull dir, son dels segons, i els drets humans Sr.Recoder ?

13 d’octubre 2007

Aquest estiu ho parlàvem...


Aquest estiu he anat com tots els anys a Chalamera, a la província d'Osca, tocant la Franja, el poble de la meva àvia on tantes coses he aprés i he fet per primera vegada. Eus ací que donant un tomb per la comarca del Baix Cinca vàrem veure com encara avui resisteixen el pas del temps els records dels “caídos por Dios y por la Patria” en algunes de les esglésies del voltant.

Dues d'elles són a Belver de Cinca i a Villanueva de Sigena. La veritat és que personalment em molesta molt que l'any 2007 encara persisteixin signes del feixisme, i més l'entrada d'una parròquia. Us imagineu que en lloc del jou i les fletxes falangistes i veiéssiu una creu gamada ? Aquest és un dels exercicis que s'han de fer davant aquest espectacle dantesc.

L'altre, difícilment assumible per aquells que no vivim en aquests pobles, és pensar en aquelles persones que van morir en la guerra i que no estan inscrits en aquesta làpida. Perquè no eren del bàndol insurgent, perquè eren “rojos”. Què en deuen pensar els seus fills i filles ? Els seus nets i netes ?... crec que l'aprovació de la Llei de la Memòria Històrica facilitarà que això comenci a canviar. Mentrestant el diari Público ens ajuda a netejar les ciutats i pobles de signes franquistes, havia de ser un nou diari el que proporcionés aquesta opció.


Per cert, a la nostra ciutat, tot i haver estat governada per ERC i CiU en els darrers 4 anys, encara avui no s'ha portat a terme la neteja de les plaques franquistes que per unanimitat del ple i a instància del Grup Municipal d'ICV-EUiA es va aprovar inventariar i retirar fa ja 4 anys... potser ho podrem fer amb la nova Llei que ERC diu que és tan “light”....

No perdem més oportunitats !!

El ple del proper dilluns dia 15 ve farcit de punts (31 en total). En comentaré algun en un futur post, prefereixo veure abans quin és el posicionament de la resta de grups en algunes de les qüestions que es debatran en aquest ple que augurem llarg i intens. De moment m'aturo en un que em sembla especialment interessant i que cal denunciar, i així ho farem dilluns, si és que la tinenta d'alcalde d'urbanisme no s'avé a deixar-ho sobre la taula com li demanarem. El punt porta com a títol “Proposta d’aprovació inicial de la transcripció del Pla General Metropolità i del planejament vigent en els sectors eixample Sud i Turó d’en Lluch Nord. (Exp. núm. 83010/07 – X-07/23341)” i no és res més que un expedient que posa en ordre algunes situacions que cal esmenar però que fa una modificació del planejament important que en el seu moment ja va quedar aturada, en el darrer mandat, i que ara ens la porten a ple un cop més.

Als terrenys municipals de la Casa Mònaco hi tenim 1.200 m2 de sòl d'equipament d'us docent. En el mandat anterior es va fer un intent, en aquell moment fins i tot comprensible, altra cosa era que es pogués compartir, de traspassar aquests metres als terrenys del CEIP Pi de'n Xandri per tal de construir-hi una escola bressol. Un tenia els seus dubtes de que allà hi cabés una escola bressol i aquests dubtes van ésser confirmats quan es va desestimar aquesta possibilitat. “S'aprofitava” aquella ocasió per qualificar els terrenys adjacents a la Casa Mònaco com a residencials per tal de poder construir 12 habitatges, 3 d'elles de promoció pública i 9 privades per tal de vendre i recaptar-ne uns beneficis pel municipi de tipus econòmic.

Què ens porten ara? Doncs la segona part de la pel·lícula de l'altre mandat. Atenent a “necessitats de finançament” (o ja veurem si per respondre als interessos d'algun conegut promotor i s'admeten apostes...) ens proposen un canvi d'ubicació dels 1.200 m2 d'equipament d'us docent a la zona del CEIP Pi de'n Xandri perquè sigui pati i així modificar la figura actual que és de “vialitat” i, per tant cedir-la a la Generalitat (?¿) i qualificar aquests 1.200 m2 al costat de la Casa Mònaco de residencial per vendre i treure'n la “friolera” de 3 habitatges de protecció pública, i el que es guanyi és clar de la venda dels restants 900 m2 (9 habitatges).

M'agradarà sentir els arguments de la resta de partits, a algú li preocupava de forma important si els 1.200 m2 els cediríem a la Generalitat o no, a altri els preocupava que es densifiqués més la zona de l'eixample sud. A ICV-EUiA el que ens preocupa, i així ho vàrem expressar a la comissió informativa d'urbanisme i ahir dijous a la Junta de Portaveus, és que llencem 1.200 m2 d'equipament docent a la bassa (per fer de pati quan no fa cap falta perquè ja el tenim, el pati) i que ocupem l'espai de futur us docent al costat de la Casa Mònaco, on actualment es fan activitats docents ja de l'escola d'art, perdent així una oportunitat històrica de construir un equipament potent en el centre urbà destinat al que decidim. Veurem què passa dilluns i si atenen a la nostra proposta de deixar-ho sobre la taula i esperar a si cal aquest equipament o no pel futur....

08 d’octubre 2007

Sr. Puig (des d’avui “cuiner” de CiU), no som tant dolents !!

Finalment avui és un gran dia (com diu el Serrat, que per cert el vaig trobar fantàstic al concert de divendres al Palau Sant Jordi amb el gran Sabina). Avui és un gran dia perquè es signa el Pacte Nacional per a l’Habitatge, un pas important per tal de reconèixer el problema (el 1er problema en totes les enquestes) i establir un itinerari que ha de guiar la política institucional i de país en aquest tema. I es signa encapçalant la conselleria “un dels nostres”, felicitats Cesc !!

El Puig (no es mereix que li diguem senyor perquè de porc i de senyor s’ha de venir de mena) està nerviós. Durant els darrers 30 anys no s’han fet polítiques de foment de l’habitatge públic en el nostre país, es va deixar tot en mans del mercat –com es feia en altres àmbits com l’ensenyament, la salut,....- i amb l’ajuda inestimable del PP i la seva llei del sòl es va acabar d’arreglar. Aquesta llei ha comportat que s’hagi incrementat el preu de l’habitatge de mitjana un 500%, no està malament no ? així estem.

Tothom sap, o al menys així hauria de ser, que davant un problema el primer que cal fer és acceptar-lo com a tal, fer-ne una diagnosi seriosa i establir un pla d’actuació, amb una cosa molt important que és –i això és una característica de les actuacions polítiques d’ICV en tots els àmbits- que vagi acompanyat de la inversió necessària i la consignació pressupostària en els propers 10 anys (aproximadament uns 8 milions d’€). La política d’habitatge del Govern, dirigida des de fa 4 anys per ICV, aconseguirà posar d’acord a tothom excepte a CiU i el PP, i crec que això és una garantia de que és un bon pacte. Els dos partits, no així Ciutadans que hi dóna suport, entenen aquest pacte com només sectorial perquè no compta amb ells !!, però si darrera el pacte hi ha el Govern –legítim vull recordar- i més de 30 agents socials, tant diversos com els sindicats, els promotors i constructors, la Federació d’Associacions de Veïns, les de municipis,... tant dolent és el Pacte ? algú entén perquè CiU i el PP no donen suport ? només per motius estrictament electorals i obscurs, que no ajuden gens a donar resposta als problemes reals de la gent... (anem jugant amb això que així ens anirà!!, be, us anirà perquè crec que CiU ho pagarà car).

Avui al matí de TV3 la secretaria d’habitatge, na Carme Trilla, ho deia clar: el fet que un pis estigui buit en un lloc amb demanda d’habitatge ha de comportar que l’administració tingui facilitats per comptar-hi, amb totes les garanties pel propietari, com a recurs per una altra persona... això és dolent ? però si ho fan a països democràtics europeus com Holanda, Bèlgica, Dinamarca, França i Alemanya,... potser els dolents estan a un altre lloc. Segurament a tothom li hagués agradat un altre tipus de Pacte, però d’això tracta justament un pacte, de posar-se d’acord defensant diferents interessos i tothom –tothom- ha cedit en aquest pacte. La importància d’aquest serà que més enllà d’una llei parlamentària, que s’aprovarà en els propers dies, es signa avui un contracte social per fer front al major problema de la nostra societat : garantir l’accés a l’habitatge a tothom per tal de fer efectiu el manament constitucional de que tothom te dret a un habitatge digne. L’habitatge no és una mercaderia qualsevol sinó que te una funció social i en això estem tothom implicats.

Amb aquest Pacte i aquesta Llei, sobretot la llei, Catalunya serà la única comunitat autònoma que tindrà establerta la previsió de construcció d’habitatges protegits en el sòl urbà consolidat, tant en el procés de substitució, com en el de rehabilitació d’edificis. També serà la única referència en tot l’Estat Espanyol la obligació de disposar d’un 15% dels habitatges principals destinat a finalitats de polítiques socials en un període de 20 anys.

26 de setembre 2007

LA NACIÓ CATALANA DIU PROU !!

En el proper ple de l’ajuntament de Sant Cugat, el 15 d’octubre, el Grup Municipal d’ICV-EUiA presentarà una proposta d’acord perquè el poble de Sant Cugat a través dels seus legítims representants digui PROU.
L’objectiu bàsic del retorn dels documents catalans de l’Arxiu de la Guerra Civil de Salamanca és restituir-los a les persones, partits, sindicats i entitats de tota mena que en van ser espoliats el 1939. Aquest procés s’ha interromput des de l’octubre passat, quan els tècnics acabaren la identificació dels documents i objectes catalans. Recentment ha mort l’artista Carles Fontserè, que tant havia lluitat per la recuperació dels seus cartells, sense poder veure aquesta restitució. No es pot consentir que cap altre afectat pugui desaparèixer sense veure la justa restitució dels seus béns i per aquest motiu proposarem al Ple els següents acords :

Primer.- Adherir-se a la denúncia d’aquesta situació feta per la Comissió de la Dignitat, persones, partits, sindicats i entitats afectades per l’espoli.

Segon.- Demanar al Ministre de Cultura César Antonio Molina Sánchez que immediatament prossegueixi, en cooperació amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el procés d’identificació dels documents i objectes catalans de l’Arxiu de la Guerra Civil requisats a persones i entitats catalanes.

Tercer.- Que un cop corroborada la identificació, la Comissió Mixta Ministeri de Cultura -Generalitat, en el termini de tres mesos que preveu la Llei, retorni a la Generalitat de Catalunya els documents i objectes arrabassats per la força el 1939, amb la finalitat que aquesta en pugui fer efectiva la restitució als seus legítims propietaris.

Quart.- Adherir-se a l’acte convocat per la Comissió de la Dignitat pel dia 21 d’octubre al Palau Sant Jordi amb el títol “La Nació Catalana diu PROU, volem tots els papers”.

Cinquè.- Comunicar aquests acords al Ministre de Cultura, el Conseller de Cultura de la Generalitat i la Comissió de la Dignitat.

24 de setembre 2007

Molt be pel Grup d’IU-ICV al Congrés!!


Ho llegia a El Pais del passat 14 de setembre : “Paso a Meiràs”, a l’editorial del diari ens parlaven de la fortuna de la família Franco i de les actituds davant de la Xunta de Galícia que vol declarar aquesta finca com a be d’interès nacional per tal que pugui ésser visitada per la ciutadania uns dies a la setmana. Però deia més aquest editorial i allò que deia, us convido a llegir-lo, em va deixar estranyat. No és un tema aquest de debat polític obert?, és normal que la Família Franco, hereva d’un dictador, tingui possessions que són il·legítimes i que han arribat a les seves mans fruit del lladronici injust durant la llarga i fosca dictadura?, només és capaç la Xunta de demanar que es pugui visitar uns dies a l’any? És massa d’hora potser encara per posar aquest tema sobre la taula?

Doncs be, aquesta setmana es discutirà al Congreso de los Diputados i a iniciativa del Grup d’IU-ICV una proposició no de llei per tal que el govern espanyol pugui recuperar un edifici que, tot i estar en mans de la família Franco, hauria de formar part del patrimoni de l'Estat. La formació ecosocialista vol que el govern espanyol col·labori amb el gallec per tal d'agilitar el procediment administratiu necessari per declarar el Pazo de Meirás patrimoni cultural i estudiï la possibilitat d'expropiar-lo.

La iniciativa legislativa d'IU-ICV no es limita, però, a Meirás, sinó que vol posar ordre en totes les propietats que Franco va rebre en la seva condició de Cap d'Estat. Els procediments pels quals diferents edificis i terrenys van anar a parar als Franco són complexos, i van des de les propietats adquirides a les requisades, passant per altres que van ser cedides o regalades per individus o institucions. La intenció d'IU-ICV és que totes aquestes propietats vagin a parar a mans de l'Estat.

Seguirem el debat atentament, a veure que hi diuen alguns, no ?

19 de setembre 2007

Por el puente matagatos pasaron dos gatos...

Hola que tal? a què ve la frase del títol? Doncs al ple de dilluns d’aquesta setmana. Coses a destacar : retirada general de punts importants d’urbanisme. Tot el que havia d’anar, una vegada més i ja són...., sobre Can Monmany, La Floresta i Valldoreix res de res. A canvi nosaltres vàrem retirar la moció que teníem presentada ja per registre i que volia seure en una mateixa taula a tothom qui estava interessat en el desenllaç d’aquestes qüestions : Ajuntament (tots és clar!), EMD i veïns (tots també, no només els propietaris), i si calia, demanar que comparegués la Generalitat. Tot això amb una sola (be, dues) raons : desencallar l’assumpte i demostrar que aquí no hi ha mans negres que valguin, aquí només hi ha incompetència de l’equip de govern de CiU, amb l’ajuda inestimable dels seus “palmeros” (i ells/elles sabran qui són...). He dit que vàrem retirar la moció a la Junta de Portaveus de divendres 14 a canvi de que seiem en la mateixa taula per discutir els expedients l’ajuntament i l’EMD, què havia estat deixada de banda incomprensiblement (!!). Dels veïns ja no en dic res... encara espero que algú d’ells ens digui si li semblava be la moció o els plantejaments urbanístics que es fan pel futur del seu barri, nosaltres més no podem fer...

Només no va anar això? NO!!!!! Una moció de bandera (i mai millor dit) d’ERC batuda per una alternativa (s’ha de reconèixer que en Recasens es va escarrassar) de CiU, PSC i nosaltres que recorda l’aprovada el juliol de 2002, amb els vots del PSC, ERC i nosaltres i OH!! Atenció!! l’abstenció de CiU, en aquells moments en les mans de la dreta espanyolista (PP).

Debut del Joan, veure intervenció, (FELICITATS JOAN PER TENIR NOU BLOC!!!) que va fer allò que esperen molta gent de nosaltres: baixar el discurs polític a la vida quotidiana i al llenguatge comprensible del carrer : ESE ES MI JUAN!! I sobre un tema tant feixuc (sobretot pel Joly) com és el tancament del Compte General del 2006.

Es va aprovar també un recurs de reposició cap a PTOP per aprovar la Modificació Puntual del PGM al sector de Lestonnac (si algú vol informació al respecte cap problema : igual m’animo un d’aquests dies a explicar-ho) que en principi i després de la nostra participació en la discussió des de maig de l’any passat i també del PSC, creiem que és un bon negoci per la ciutat, com a mínim de moment. Aquí ERC va derrapar : després de votar favorablement l’aprovació inicial i provisional i no participar del debat públic sobre la qüestió, van i s’abstenen, clar que fins fa 5 mesos la seva portaveu era la Mercè Conesa...

Per acabar la resposta al títol del post d’avui. Jo vaig de vacances a un poble a 20 minuts de Fraga, es diu Chalamera (en parlaré més endavant d’aquesta zona) i allà em van ensenyar un joc que diu així : “en el puente matagatos mataron 2,3,4,(i així successivament) gatos i los mato el (aquí va un número dels que juguen el joc però posem pel cas que és el 3...) 3 (per lo del 3er tinent d’alcalde) BELLACO, i a continuació respon : MIENTES BELLACO !! i així segueix per anar eliminant als que juguen, doncs dilluns el BELLACO era en Jordi Joly. Quina aixecada de camisa! Resulta que porten a aprovació la venda (ells en diuen alienació) de dues propietats municipals : l’Impulsis del C/ de la Creu i les oficines del C/ Vallès. Aquesta venda s’havia pactat quan vàrem donar suport a la construcció del nou ajuntament que aniria destinada al pagament d’aquest... doncs no !! ara resulta que el pacte no val, que ja s’ha fet un pla financer, que no es poden lligar ingressos a despeses finalistes.... un rotllo que ens va portar sobre la marxa a nosaltres i el PSC a abstenir-nos en una qüestió que, en principi, era el que havíem acordat en el mandat anterior. Per cert : aquests edificis en el seu moment els vàrem comprar per 36 milions de Pessetes i ara els vendrem per 1,5 milions d’€... no està malament no ?

16 de setembre 2007

Renoi quina setmana la que acaba !!



Vàrem començar la setmana amb el llarg pont cap a la Diada. Una Diada aquesta que per tots era esperada i que, com ja vaig escriure en el seu moment - ho publica aquesta setmana el Diari de Sant Cugat- ha estat un exemple clar d'escalfament de boques polítiques. Per començar però el dia 10 va acabar el termini per la presentació d'avals del candidat a cap de llista d'ICV a les properes eleccions al Congreso de los Diputados. En Joan ha rebut més de 200 avals, entre els quals hi era el meu, per tal de desenvolupar propostes polítiques catalanistes, d'esquerres i ecologistes a Madrid. Cal més presència de la nostra gent a Madrid per condicionar el govern socialdemòcrata de ZP (Jose Luis no ens fallis!!).

La Diada a Sant Cugat va comptar amb força presència de gent, no només de gent propera als partits polítics. Hi havia bon ambient a la Plaça Rafael Casanova de la nostra ciutat. Per fi hem desterrat la mala educació en l'ofrena i no s'han sentit ofenses contra cap dels col·lectius participants, com havia passat altres anys. Alguns s'han fet sortosament grans !!, ja era hora. Televisió de Sant Cugat en fa un bon seguiment i es pot accedir al programa especial en la seva web. Demencial la intervenció dels representants de CiU. Sentint en Bonastre i, òbviament, tancant els ulls, un podia pensar que qui parlava no representava una força que ha estat 23 anys al Govern de Catalunya. Una llàstima !, de fet, una estona més tard i amb un discurs institucional força equilibrat l'alcalde Lluis Recoder contradeia el co-president de la federació nacionalista ressaltant que no podem quedar-nos en els versos del poeta.

I hem seguit la setmana preparant el ple d’avui dilluns. Al final serà un ple “light”. Només alguns temes d'importància però que segurament comportaran poc debat al ple. La moció d'ERC per apuntar-nos a la plataforma “Un país, una bandera” que va més lluny que la darrera vegada que la va presentar el juliol de 2002. Veurem què passa avui, doncs en la darrera votació, en la que es demanava un fet assumible per la seva simbologia, com era que només onegés la senyera per la Diada, els tres partits d'esquerra hi vàrem donar suport, el PP hi va votar en contra i CiU es va abstenir !! Clar que en la d’avui ens demanen que aprovem contravenir la llei, que malgrat personalment no m'agrada, ens diu que han de conviure en els actes oficials els símbols de l'Estat Espanyol, de Catalunya i, en la nostra ciutat, de Sant Cugat. Veurem si els “partits seriosos” ens posicionem de la mateixa manera.

Dissabte, i per acabar, van passar dues coses que vull ressaltar. Per un costat es va desenvolupar a Barcelona la Jornada del “triangle de Mar Blava: l’esquerra que avança” com a espai de debat de l'esquerra ecologista dels Països Catalans. Hi van participar personatges polítics tant destacats com la diputada a les Corts Valencianes Mònica Oltra, expulsada ahir per EU !!, la consellera de Benestar Social del Govern de les Illes i representant del Bloc, Josefina Santiago; l’Àngels Candela, tinent d’alcalde de l’Ajuntament d’Elx, a banda dels nostres consellers i diputats, així com de’n Ricard Gomà amb una intervenció força interessant. Els mitjans, públics i privats, no s’han fet ressò és clar (només faltaria que algú veiés que hi ha alternativa al “pa nostre de cada dia”). Clar que aquests mateixos mitjans (tots sense exclusió) estaven concentrats en les disputes dins de CiU. Que si en Duran diu que de moment no vol que l’anomenin candidat no sigui cas que no li agradi el que li voldran fer defensar, algú es creu que no ho tenen parlat això ja?, que si els sobiranistes – que recolzen a Mas !!- volen prescindir d’UDC i, la darrera i amb foto !! escola d’estiu de CiU amb la comèdia de GALEUSCAT, amb els “socis” de PNV i BNG (no comento res de l’Imaz perquè és que no m’interessa en absolut el que faci aquest bon home o no) i que m’agradaria que algú donés explicacions, són els mateixos que la passada setmana van deixar “tirats” als grups parlamentaris catalans demanant la compareixença de’n Zapatero al Congrés per donar explicacions sobre el tema infrastructures, d’això se’n diu solidaritat nacional, sí senyor !!

09 de setembre 2007

Vivenda.. ui, ui, quina por !!

No tinc cap mena de dubte que el Govern vol el millor pel nostre país. No tinc cap mena de dubte que el nostre conseller d'Habitatge, el company Cesc Baltasar vol tirar endavant la solució a la preocupació més important de la nostra societat, l'accés a l'habitatge però : per això cal un pacte amb la patronal de la construcció que limitarà la possibilitat, novedosa en el nostre Estat, d'introduir habitatge públic en les promocions que es facin en sol consolidat a les que es facin sobre més de 5.000 m2 en lloc de sobre 2.000 com es proposava al principi ? Existeix la possibilitat de promoure nou habitatge en espais tan considerables ? Val la pena un pacte amb qui segurament seguiria construint igual perquè una part de l'habitatge que facin de protecció oficial el gestionin ells (!!)? Cal un pacte nacional amb el vot de CiU ? Perquè ? És que les polítiques de CiU van dirigides a la solució del problema ? Ells ho farien si fossin al govern ? O ho fem perquè algú estigui tranquil ? Perquè els grans pactes siguin realment nacionals ? Jo crec que seran nacionals si solucionen els problemes de la majoria, representada de forma considerable al Parlament per qui dóna suport al Govern i, per aquells, molts, que no han anat a votat perquè estan decebuts amb aquells de qui esperen que no dubtin tant davant temes tan transcendentals com el que ens ocupa. D'altra banda em preocupa que la UGT posi pegues a que l'habitatge de protecció oficial de compra es pugui transmetre a partir dels 30 anys i no dels 90 com es proposava al principi per part del Departament, això no vol dir que no es pogués vendre abans però havia de ser a l'administració, al col·lectiu que ha fet possible que aquella persona accedís a un habitatge en unes millors condicions, ah ! Però des de la UGT defensen que els treballadors també tenen dret a especular, vaja !! potser que es centrin en altres temes més importants, no us sembla ?

"Els 210"

Els dos darrers anys he pogut conviure amb una professional del periodisme que arribarà lluny, l'Arantza Díez. D'aquesta convivència professional i humana n'hem tret un profit important, ens ha ajudat molt a que ICV tingués una repercussió mediàtica sense precedents a la nostra ciutat, serà difícil substituir-la. També ens ha ajudat a que el que nosaltres volíem dir arribés a la gent tal i com ells volen que els arribin les coses. Ens va deixar just quan més la necessitàvem, tot i que va donar el màxim del que ella podia donar per tal que la campanya electoral de les darrers municipals fos un èxit. Crec que pel que fa a la seva feina se'ns va reconèixer l'esforç esmerçat. Al mateix temps ella estava fent un màster a TV3 i durant la campanya les pràctiques. Aquestes pràctiques les va fer amb un reportatge produït per ella i dos companys més seguint el conflicte del tancament de SAS d'Abrera, no li he donat la importància que mereixia fins avui. Veient les imatges m'he emocionat. Han sabut recuperar per la gent la realitat del nostre país, una realitat on segueix existint la lluita de classes, la lluita de la classe obrera oprimida per una capital sense fronteres que no te escrúpols davant cap govern. Gràcies Arantza per la teva feina a ICV, gràcies Arantza per fer que un conflicte com el de SAS, viscut de forma planera hagi pogut arribar a la gent. Una abraçada !!

03 de setembre 2007

Algunes consideracions sobre el creixement de Sant Cugat


En la darrera setmana he caminat molt per Sant Cugat. Sobretot per indrets que no són de pas i que m’han fet reflexionat sobre alguna opinió escoltada per persones properes en relació al creixement urbanístic planificat i el creixement real de la nostra ciutat. Tothom sap que en els propers anys, 5 o 6, s’han planificat unes 6.000 vivendes en els dos nous barris de Can Matas i Vullpalleres. Quan això, vull dir el creixement, es va posar sobre la taula per primera vegada, a instàncies del govern de CiU encapçalat per l’alcalde Aymerich i promogut per les immobiliàries que havien comprat els terrenys als seus propietaris, es proposava una extensió de cases aparionades model Mira-sol que era de totes totes insostenible i que, a més, no representava cap benefici per la ciutat. Per sort, aquell projecte es va poder aturar i el nou govern del nou alcalde Recoder va presentar un projecte que amb moltes hores de treball per part de companys i companyes d’ICV i del PSC,i amb la flexibilitat dels governants d’aleshores,per conveniència davant d’una decisió tan arriscada,va aconseguir que aquell creixement fos sostenible en si mateix en el sentit d’aconseguir per primera vegada que els nous barris tinguessin els seus propis equipaments i serveis, cosa que mai s’havia aconseguit a la nostra ciutat i del que estem patint les conseqüències.

Al marge dels incompliments de CiU, i dels seus socis en el darrer mandat, davant certs punts dels acords del 2001, hi ha unes consideracions sobre les que m’agradaria iniciar un debat i que vénen de veure en directe espais de Sant Cugat que en el seu moment van ser víctimes de l’especulació urbanística i de la complicitat dels governs de CiU i que avui són espais urbanitzats a mitges. M’estic referint sobretot a Can Trabal i la Costa del Golf (ai si l’ex-regidor Busquets s’hagués animat a incloure-la en el Pla Especial de protecció de la Torre-Negra!), dos espais plens de cases aparionades, cases d’alt standing, ... que conviuen inexplicablement amb terrenys buits plens de males herbes... i amb els serveis bàsics. En cap dels dos indrets ha arribat encara la recollida selectiva de residus –be, a d’altres indrets de la ciutat més consolidats tampoc-.

I jo em pregunto, i intentaré cercar resposta, quan un promotor –o varis-, amb l’ajuda inestimable de l’administració,converteixen uns terrenys en urbanitzables i comencen a promoure la seva urbanització, no hauria de ser obligatori finalitzar tot el procés ?, quina força te l’administració per obligar-lo a finalitzar el desenvolupament i donar-li coherència –dins la incoherència de la seva urbanització-?, tot això, mentre veiem els esforços que fan els promotors dels dos nous barris per vendre les noves vivendes... seria bo reflexionar sobre aquestes qüestions i no permetre més desenvolupaments urbanístics fins que els que existeixen estiguin ben consolidats i siguin ateses les seves necessitats bàsiques i les que es desprenen de la seva pròpia existència.

01 de setembre 2007

El canvi climàtic i el fet nacional

Sembla que el canvi climàtic no només afecta la meteorologia i, per tant, el clima que ens trobem la majoria dels que fem vacances durant el mes d'agost, que cada cop som menys per sort de tothom, sinó que també puja la temperatura de l'ambient polític i posa en ebullició la picabaralla partidista dels darrers dies d'agost preparant l'inici de curs a les portes de la Diada Nacional i a l'inici d'una llarga, massa llarga, campanya electoral al Congrés dels Diputats.

Estem vivint un període de la nostra història que serà transcendental per al futur del nostre país i alguns líders polítics catalans es permeten llicències que diuen molt poc del que s'espera d'aquells que han de retornar al poble allò que el poble ens ha tret a la política en general: la confiança en què la política serveix per fer possible allò que desitgem i necessitem la majoria. Acabat un llarg procés de desgast institucional per tal de dotar-nos d'un millor instrument d'autogovern per millorar el dia a dia de la gent, ja hi ha qui pretén introduir noves discussions que només serveixen per enredar i treure-li importància a la discussió sobre aquelles qüestions que sí afecten realment la vida de la gent que viu i treballa a Catalunya.

Crec sincerament que a aquestes persones –els i les que viuen i treballen a Catalunya– els interessa tenir un treball digne i estable, un sou que els faci possible tirar endavant els seus projectes vitals, moure's pel territori d'una forma justa i sostenible, deixar als nostres descendents un territori el més semblant possible al que nosaltres ens hem trobat... ¿per què, doncs, es parla ara de referèndums que no porten enlloc en comptes de les realitats quotidianes? Jo estic d'acord amb el dret a l'autodeterminació dels pobles, també el nostre, el català. Però no crec que aquest tema hagi de ser ara el centre del debat, sinó que ho hauria de ser el fet que l'estat espanyol respecti, com no podria ser d'una altra manera, la llei, l'Estatut aprovat pel poble català i per les institucions que ens representen.

Però, ¿quina és la realitat política que ens envolta? Doncs un PSC-PSOE que mira massa de reüll a un PP que està jugant les seves darreres cartes per recuperar el poder i que ha optat pel discurs post-franquista d'enfrontament de territoris enlloc de fer un discurs conservador modern. Un PSC-PSOE amb por, que internament té problemes de consciència per la defensa dels interessos del nostre país i alhora ha de defensar l'acció de govern Zapatero –que, d'altra banda, és el menys dolent que ens podria passar. Un PSC-PSOE que no té model d'estat i que amb l'aprovació de l'Estatut pensa que ja n'hi ha prou, sense aprofundir en la reforma a fons de les estructures polítiques de l'Estat, que farien possible un pas més en la descentralització del poder 30 anys després de la Transició.

Davant d'això tenim una CiU que no paeix el fet de no tocar poder –malauradament no és així a la nostra ciutat– i que s'apunta al joc de a veure qui la diu més grossa trencant amb la tradició del “peix al cove” que la va portar als èxits electorals i als fracassos de país que avui estem patint en el dia a dia. ¿Algú ha sentit algun líder de CiU qüestionar el paper de la monarquia, per posar un exemple? Com lliga això amb una Catalunya sobirana?

Què fem, doncs? Jo crec que està clar. Lligar en curt al govern socialista. El PP no tornarà al poder perquè necessita per això una majoria absoluta que no tindrà en molts anys. El PSOE necessita, per donar un pas més cap a un nou model d'estat, perdre pes a favor d'opcions que volen transformar la societat, preparar el nostre país i qui hi viu i treballa per un futur millor. Això vol dir més ICV, més autogovern, més ecologia, més justícia social, una constitució republicana… I al 2014, ja veurem...

MALO

Aquesta setmana he sabut que el Parlament comença el seu període de sessions amb la tramitació per la via d'urgència del “Projecte de llei dels drets de les dones per a l'eradicació de la violència masclista”. Aquesta és una bona notícia donada la realitat que ens envolta i que podem llegir cada dia en la premsa. Tant de bo no fes falta legislar sobre el maltractament contra les dones, una xacra de la nostra societat que entre tots i totes hem de fer desaparèixer i que ens acompanya des de fa massa anys i s'ha destapat de forma valenta en els darrers temps. Us penjo una cançó que te relació amb aquesta terrible realitat que encara avui afecta a massa dones.

29 d’agost 2007

“Intel•lectuals pròxims a CiU i a ERC creen un fòrum sobiranista”

Aquests dies som testimonis de les mogudes polítiques per tal de fer ressuscitar l’eix nacional i identitari per sobre de l’eix polític dreta - esquerra. És natural si pensem que a CiU ja li va be aquests moviments atenent a la dificultat que tindran en recuperar el Govern del nostre país. Costa més d’entendre els moviments dels republicans, tot i que les lluites internes suposo que donen suficients arguments per posicionaments com el del President d’ERC (que no en tant que vice-president del Govern) al voltant de la promoció d’un referèndum d’autodeterminació el 2014, aprofitant l’efemèride dels 300 anys de la pèrdua de les llibertats nacionals. En va ple per tot arreu, avui al diari AVUI (BO de la política nacionalista) ens avança ja alguns noms d’insignes figures de diferents camps que s’apunten a la Plataforma que de moment s’anomena “Fòrum pel Dret a Decidir”, al POLIBLOCS, en Saül porta uns dies donant-li voltes al tema del referèndum. Em sembla que aprofitaré els primers calors (també tèrmics) del nou curs polític per escriure un article no només pel meu bloc....

Els Verds a Beijing (Pequin)


Recomano la lectura dels apunts del company eurodiputat Raül Romeva, santcugatenc de pro, en el seu viatge a Xina. Qualsevol sospita de complicitat amb règims dictatorials per part de la gent d’ICV queda fora de tot dubte. Ai !! amb els discursos polítics de doble rasant ! suposo que votants del PP, de CiU i d’altres que tant critiquen les formes polítiques xineses deuen estar d’acord en que la legislació laboral en aquell país sigui pitjor ara que fa un temps : tot sigui pel progrés del país !!

24 d’agost 2007

En Pizarro està preparat ?


Aquests dies moltes són les cartes al director de La Vanguardia en les que posa de relleu la manca de preparació per part dels nostres representants parlamentaris. Aquestes mancances segons els remitents es van posar en evidència el passat dia 13 d'agost amb la compareixença dels presidents de FECSA-ENDESA i REE, en Pizarro i Atienza respectivament. Aquests remitents doncs ens fan veure la vergonya davant la competència tècnica i professional d'aquests dos personatges davant dels pobrets diputats i diputades que no sabien ni del que els estaven parlant i que això no permet doncs defensar els interessos generals dels país i bla, bla, bla,...

Doncs be, avui m'he entretingut a mirar les compareixences a la web del Parlament i m'he fixat sobretot en la del nostre representant, en Jordi Miralles. Què voleu què us digui, en Jordi no serà un especialista en temes energètics, com la majoria dels mortals dels nostre país, però això si : lis va cantar les quaranta, va proposar accions polítiques interessants i va posar de relleu el que passa al nostre país : manca d'inversions en allò que convé a la majoria de la població, amiguismes en les privatitzacions començades pel PSOE i ben acabades pel PP (el mateix diari parla dels enllaços entre Pizarro i el PP), i una manca de vocació de servei públic per part de les companyies prestatàries d'aquests serveis de primera necessitat. Caldrà, com diu el mateix Jordi en la seva intervenció, que es legisli per tal que aquestes empreses no pensin només en el seu compte de resultats i fer-ho ràpid !!

Us enllaço amb la plana en la que podeu no només veure la intervenció de'n Jordi sinó les tant “excel·lents” intervencions dels dos protagonistes de la jornada i la de la resta de Grups Parlamentaris.

19 d’agost 2007

"Sant Tornem-hi"!!!


Doncs “sant tornem-hi” que no ha estat res !! Feia temps que no gaudia de tantes vacances... suposo que aquest any però me les he guanyat a pols. Caram quin curs el passat, referèndum, eleccions al parlament i eleccions municipals... Encara estic de vacances però ja a Sant Cugat i començo a pensar en les noves idees que anirem presentant en els propers mesos. De moment però ressaltar dues coses de l'inici de mandat : per un costat la solitud davant dos temes cabdals per la nostra ciutat i el bon govern : l'estructura municipal i els nous equipaments. En els darrers dos plens ICV-EUiA no vàrem donar suport a la proposta de responsabilitats del govern municipal. Està clar que amb la seva majoria absoluta te tota la legitimitat per estructurar les àrees de govern però no a qualsevol preu i així ho fem notar en la intervenció al ple.

Pel que fa als nous equipaments : ens vàrem abstenir a la cessió a la Generalitat d'un solar municipal al barri de Can Vullpalleres. Motiu : doncs no ens sembla el millor lloc i en tot cas caldria discutir si necessitem més escoles de primària públiques en els nous barris o be hem de treballar per cercar millors ubicacions. Tot plegat ens dóna la raó després de tants anys : la ciutat ha crescut, tret dels nous dos barris, sense planificar les necessitats de qui hi vivien i ara ens trobem que en els propers anys molts nens i nenes de la ciutat, hauran de desplaçar-se a indrets que no tenen a veure amb el seu barri. És una bona decisió de l'equip de govern ? NO, però no vàren aprovar-ho sols, tant el PP com el PSC els van donar suport... ells sabran...

28 de juny 2007

BONA FESTA MAJOR !!


Avui comença la Festa Major, la Festa de tots i totes. Quantes hores de dedicació de la Comissió de festes per satisfer a tothom. Veient el programa em sembla una vegada més una magnífica proposta festiva. És una nova oportunitat de deixar les cabòries i els mals rotllos a banda i gaudir de l’espai públic i de la ciutat. Els infants, la gent gran, la gent jove, tothom !!. Personalment us convido a gaudir-ne, a passejar per la ciutat i tastar tot el que ens ofereix la Festa Major, a fer costat i gaudir dels plats forts que ens han preparat amb il•lusió les entitats de la ciutat, a celebrar el 125è aniversari de la Coral La Lira, es diu ràpid no ?. De ben segur que aquests dies ens retrobarem amb amistats i fins i tot amb familiars i que, en alguns casos, fins i tot compartirem amb els nostres veïns el carrer, per trobar-nos en sopars i arrossades i després “tertúlies de carrer”, allò que la modernitat d’alguna manera ens ha pres. Així doncs gaudiu de la festa, feu-ne un us responsable i tingueu respecte pels vostres veïns i veïnes, però sobretot passeu-vos-ho molt i molt be !!

27 de juny 2007

TAXI !!


No és la primera vegada que m’apropo a la parada del Taxi de darrera de l’estació dels FFGC per tal de fer servir els seus serveis. És important el paper del taxi en la xarxa de servei públic de transport en el nostre territori, i sobretot ho hauria de ser en una ciutat com la nostra amb una febles xarxa d’autobusos urbans i una gran extensió territorial. Quina és la meva sorpresa però quan veig que també en aquest cas la nostra ciutat no dóna la talla. La darrera vegada vaig tenir que desistir de l’intent, però avui no podia i he trucat a la central dels taxis. I quina ha estat la meva sorpresa quan la persona que atenia les trucades m’ha dit que no havia taxis a la parada perquè estaven treballant (?¿). No dubto, només faltaria, que els taxistes estiguessin treballant a aquesta hora punta, sobre tot perquè ells i elles són els primers interessats a guanyar-se la vida, difícil i dura vida per altra banda , però em sembla injust que a una ciutat com la nostra, amb la demanda que pot haver d’aquest servei, no tinguem, en aquest cas també, una oferta com caldria. Després d’una bona estona ha arribat un taxi i he pogut parlar amb ell. La causa bàsica d’aquesta manca de servei és : la mala ubicació de la parada dels taxis. Un cop més recordo el que ja vaig dir fa molt de temps, fa uns quatre anys aproximadament, la urbanització de la Plaça Lluís Millet, es va fer atenent a uns criteris determinats, no tenint en compte com a prioritat els usos de l’espai i la importància que tenia la presència dels autobusos urbans i dels taxis com a enllaç entre mitjans de transport públic. Un cop més em refermo amb el que deia en el seu moment. La Plaça Lluís Millet ha resultat una oportunitat perduda per la nostra ciutat de difícil solució.

25 de juny 2007

El perquè de tot plegat (títol manllevat...)


Seria pretensiós per part meva respondre un mes després de les eleccions municipals a les causes que han portat al nou escenari polític a la nostra ciutat. Però no podem defugir l’obligació de reflexionar sobre aquestes i, sobretot, plantejar a la ciutadania com entomem el futur del nou mandat.
En primer lloc des d’ICV-EUiA volem agrair el recolzament donat el passat 27 de maig a la nostra candidatura, ens esperona per seguir treballant per la nostra ciutat. Els resultats aconseguits ens refermen en seguir defensant el projecte de l’esquerra verda nacional a Sant Cugat. Les expectatives que teníem però per aquestes eleccions no s’han vist confirmades amb els resultats obtinguts. Esperàvem més, com esperàvem també un canvi al govern de la ciutat per fer polítiques d’esquerres en els propers anys. No ha estat possible, la ciutadania que ha anat a votar ha volgut que tota la responsabilitat del nou govern caigui de forma aclaparadora en mans de CiU, no podem fer res més que respectar-ho tal i com vàrem evidenciar en el ple de constitució del nou consistori, renunciant a presentar el nostre candidat i votant en blanc.
Sóc conscient que dels vots que hem obtingut una part important són de persones que han confiat i ho segueixen fent en el nostre projecte i treball. D’altres ens han vingut d’altres espais polítics, la llista de persones que donaven suport al nostre manifest programàtic i fins i tot la presència d’independents a la nostra llista així ho demostra. Però també sóc conscient que altra gent que en algun moment ens ha donat el seu suport aquesta vegada s’ha quedat a casa o ha votat altres opcions, en algun cas noves opcions que han entrat amb força i il•lusió en el nou panorama polític de la nostra ciutat.
La raó però de la nova situació política no es pot limitar a la lamentació per l’abstenció o a causes generals. Ambdues causes de ben segur que han influït en el resultat, Sant Cugat com a gran ciutat que és es mou també, electoralment parlant, en termes de política general, més enllà de criteris locals i influïda pels mitjans de comunicació de caràcter nacional. Aquesta anàlisi, que no es pot defugir des d’una formació política amb voluntat de portar el seu projecte polític arreu del territori, la farem també.
Però en l’àmbit estrictament local hi ha consideracions a fer i propostes a aconseguir en els propers anys per tal de tornar a ser una alternativa de govern.
A la nostra ciutat cal més debat polític i confrontació de projectes per la ciutat, en aquest sentit dono la benvinguda al debat realitzat a la Masia Torreblanca i promogut per la Fundació Sant Cugat sobre els resultats electorals entre les tres forces d’esquerra amb representació al consistori. Cal més debat polític per enfortir la cultura política i el coneixement de les propostes que els diversos actors fem sobre la ciutat.
Cal també més projecció pública i més transcendència d’aquelles qüestions que afecten al dia a dia de la gent en els espais institucionals, com a antídot a la desafecció que la ciutadania te dels partits i de les institucions. En aquest sentit seria una bona pràctica i una bona inversió pel futur de la política municipal, que la ciutadania disposés de facilitats per conèixer tot allò que els seus representants fan en els diversos òrgans institucionals i que conegués també a les persones que treballem, des dels nostres respectius posicionaments, en la millora de la ciutat.
Seria pertinent un esforç, que faig nostre, d’apropar-nos a la gent, de treballar a peu de carrer, però alhora convé un reforçament de la interlocució de la ciutadania. Vivim una crisi de la política representativa però també de la societat organitzada. Si fem útil la seva existència aconseguirem una ciutat més cohesionada i més participativa, també en els moments electorals.
En el nou escenari que engega ens juguem molt tots plegats. Un creixement com el que viu la nostra ciutat cal gestionar-lo amb intel•ligència, més enllà del model que algú ha volgut fer seu. La diferència en aquest context entre les diferents propostes polítiques va més enllà del model de ciutat. Rau sobretot en les prioritats de l’acció de govern. És en aquest sentit on no hem estat capaços les diferents propostes polítiques de marcar la diferència, que existeix. Per fer polítiques de dretes ja hi ha la dreta i massa vegades les propostes de l’esquerra en general són massa porugues, mogudes per estratègies electorals i fins i tot pels resultats a curt termini.
No voldria acabar sense ressaltar la nostra línia de treball futur, que ve del compromís passat. Les línies de la nostra activitat en els propers anys vindran marcades per la lluita per una ciutat més justa socialment i ecològicament, més cohesionada i més participativa i, per fer de les institucions i els partits instruments de la ciutadania per aconseguir una ciutat millor per a tothom i on qui viu i treballa a Sant Cugat sigui més feliç.

16 de maig 2007

Gràcies PTP!!


Vet aquí una bona reflexió que en general dóna resposta a aquells que pensen que el progrés ha d'anar directament lligat a la creació de noves infrastructures. Sense gent com el Pau Noy, el Lluis Carrasco o l'actual president en Ricard Riol, seria difícil obrir via només des de la política partidista. Ahir a la nit vaig tenir el gust també d'escoltar a la Nit al Día al sr. Francesc Robusté, director del Centre d'Innovació del Transport de la UPC, cal implicació del món científic per enfortir l'argument de que cal un canvi de model, un canvi de model que pel que vaig veure dilluns al debat de candidats organitzat per l'AESC preocupa molt i molt al candidat de CiU, Lluis Recoder.


La solució al gran embús de trànsit

Ahir els accessos a Barcelona van patir un gran col·lapse viari, de proporcions superiors als habituals, originat per la gravetat d’uns accidents en els que amb massa freqüència es veu implicat un camió i per les dificultats de retirar els vehicles afectats. Avui la premsa demana solucions.

Té solucions el col·lapse viari ? La resposta és que no té solucions dins la lògica del vehicle privat. Això fa anys que els tècnics de mobilitat i defensors del medi ambient ho van entendre i han convençut la major part de polítics de què les solucions estan en un canvi de model, no en continuar construint autopistes. L’àrea de Barcelona té una de les millors dotacions europees d’autopista per habitant, potser només superada per Madrid, però ja es veu que allà els problemes de trànsit són encara més greus que aquí.

Aleshores quina és la solució als problemes de mobilitat ? La resposta és el transport eficient. Cada cotxe amb un sol conductor –la majoria-- necessita per moure’s 100 m2, una superfície equivalent a un pis dels grans. S’imaginen 500.000 pisos circulant per les carreteres metropolitanes congestionades? Aquesta conductors gasten fins a 30 vegades més energia que una persona que es mugui en els trens de rodalies de Renfe o de FGC i, a més, consumeix petroli i causa una elevada contaminació que provocarà la mort prematura d’unes 3.000 persones en aquest any a la regió metropolitana de Barcelona. I els accidents en què aquests conductors es veuen implicats suposen greus col·lapses, dia sí, dia també, provocant que de mitjana l’1,5% de les plantilles laborals estiguin de baixa. I a més, el seu viatge costa a la comunitat entre 4 i 5 vegades més que els que es mouen en el transport eficient. De Kioto millor no dir res per no avorrir. En fi, un desastre. No hi ha un sol paràmetre en què el model del cotxe en zones congestionades sigui beneficiós, excepte el del temps de viatge que ja veiem com cada cop és pitjor i amb grans oscil·lacions.

És cert que el transport eficient, bàsicament el transport públic, és un mica més lent que l’ineficient. Però en les curses de recorreguts urbans que cada any es fan a Barcelona el cotxe sempre queda en darrera posició, perquè a la gran ciutat sí que hi ha una bona xarxa de transport públic i a més s’ha de pagar per aparcar. En els desplaçaments interns a la gran ciutat, només l’11% de ciutadans es mouen en cotxe. Aleshores, el que s’ha de fer és intentar copiar el model de Barcelona en la segona i tercera corona. Per tant, en comptes de construir noves autopistes, el que cal és fer que el transport públic que tenim funcioni millor i construir-ne més allà on hi ha poc, a la segona i tercera corona.

Renfe està començant a donar respostes als seus problemes. Ha anunciat que a finals d’aquest any el 100% de trens que entrin a Barcelona en hora punta seran en doble composició oferint cadascun d’ells 900 places, 600 d’elles assentades. FGC té plans per incrementar en poc temps la seva oferta de transport al Vallès al menys en un 50%, amb la construcció d’una nova cua de maniobres a Plaça de Catalunya. El metro està incrementant clarament la freqüència de pas i amb molts trens nous. El tramvia ha resultat un èxit i ara molts alcaldes volen portar-lo a les seves ciutats. Els autobusos també estan en expansió si bé encara van molt lents, però s’espera que la construcció dels carrils bus-VAO es porti a terme de forma ràpida. La necessitat en el canvi del model de peatges està madurant ràpidament.

Ara que vénen eleccions municipals, des de la PTP volem llançar un clar missatge. Els alcaldes que es preocupen pel transport públic tenen en general una bona xarxa de transport públic. Els que demanen el quart cinturó, tenen serveis de transport col·lectiu de segona o tercera categoria.

La Unió Europea ha aprovat un nou marc europeu normatiu, l’Eurovinyeta, que és bàsicament un impost als camions per internalitzar els enormes costos que causen i que aplicat a la regió metropolitana desviaria camions cap el ferrocarril. És cert que ferrocarril de mercaderies no acaba de funcionar, però també és cert que ja té dues vies exclusives de sortida de Barcelona i hi ha set nous operadors privats disposats a presentar les seves ofertes de transport.

La solució al problema de la congestió és una millor gestió de la xarxa de transport per desplaçar usuaris del transport ineficient cap al transport eficient. Les polítiques merament infrastructurals han demostrat a tot Europa el seu fracàs, especialment a la comunitat de Madrid on, malgrat l’enorme esforç inversor en metro, el nombre d’usuaris de transport públic per habitant ha caigut un 10% en 2 anys.

Sense gestió, no hi ha solució ¡¡¡.

02 de maig 2007

Sant Cugat : “supermercat de serveis municipals”


He pogut assistir aquests dos darrers dies a la Fira Sant Cugat Actiu de la nostra ciutat. Del seu disseny i oportunitat ja en parlarem més endavant. Avui em voldria referir més a una part del seu contingut que està directament relacionada amb l’acció de govern municipal i, per tant, ens serveix, els serveix, per fer balanç de mandat. En el centre de l’espai firal podem trobar el Súper de Sant Cugat on pots “comprar” 5 serveis de la ciutat i quan surts per caixa et regalen o una gorra o un davantal. S’ha de reconèixer que qui ha pensat aquesta idea és un o una bon o bona comercial i és que la política convergent, i a vegades no només la convergent, es determina més per elements de marketing que no pas de rigor polític.
En aquest context és on em sembla pertinent parlar de la diferència entre el ciutadà client i el ciutadà protagonista de la ciutat. Aquest és un element interessant que fa molt de temps em va fer reflexionar el bon amic Jesús Prieto i que avui està en el bell mig del nostre discurs polític. La ciutat no es pot governar com un negociat sinó com un espai de convivència fonamentat en uns valors i que des de la proximitat busca que tothom visqui millor i pugui tirar endavant el seu projecte vital. CiU ens ha volgut fer veure l’ajuntament com una espècie d’empresa de serveis que dirigeixen els més preparats i que tenen la clau perquè la gent estigui interessada en viure en aquesta ciutat cridada només per la seva marca. I ho diem en el nostre programa: molta gent està satisfeta de viure en la nostra ciutat, no es pot negar, estem en una ciutat amable que no fou hereva del model de desenvolupament franquista de ciutats veïnes, però estem en una ciutat que te un model de funcionament que cal redreçar i que compta amb moltes oportunitats que cal aprofitar. Només cal veure el reportatge de’n Jaume Carrera per adonar-se que ni tan sols la gestió més propera al que seria una empresa de serveis funciona com hauria de fer-ho, que ens queda doncs ? ens queda un model esgotat, sense idees i, el més preocupant, que des del cofoisme pretén tirar endavant continuant en la via de la ciutat excloent i selectiva.

26 d’abril 2007

Molt be Imma !! molt be alcaldessa !!


Dimarts vaig seguir el debat que TVE va emetre entre els candidats i la candidata a l’alcaldia de Barcelona. En primer lloc crec que el tripartit va guanyar per golejada, amb coherència amb la seva història compartida i a partir d’una reflexió conjunta sobre la ciutat. Va quedar clar qui te projecte, amb matisos i diferències en alguns temes substancials i qui només desitja governar pel mer exercici del poder, fent de la política demagògia pura, utilitzant la por en la seva estratègia electoral.
Haig de reconèixer que en Trias em va sorprendre negativament, jo que el tenia com a “rara Avis” de CiU... doncs no!! Nerviós, intransigent, irascible, fins i tot demacrat. En negatiu, gens propositiu, absolutament ancorat en l’exercici de la mala oposició.
Pel que fa al tripartit, em va sorprendre l’Hereu (del Clos) per desconeixement, òbviament. Tranquil i fins i tot afable, bon orador i sense mullar-se massa, al pur estil i ho dic en positiu de les millors escoles d’ESADE, seria un bon director general, un bon gerent, però no un bon alcalde (ho sento amics i amigues del PSC). Pel que fa al Portabella el vaig trobar una mica contingut, sense massa llicències no fos cas que, intentant acontentar al que suposen extens públic electoral, em va agradar però quan va parlar de seguretat : al pur estil Joan Saura.
I la Imma ?: fantàstica, propera, amable, engrescadora, amb les idees clares, mullant-se amb els temes que més ens diferencien de la resta, sense por, parlant de coses concretes i de la quotidianitat (gràcies per introduir aquest concepte en el nostre argumentari polític) i, sobretot, sense canviar valors per vots : AUTÈNTICA, felicitats propera alcaldessa de Barcelona!!.

25 d’abril 2007

Participació? Si, gràcies !!


Comencem la recta final de campanya cap a les eleccions municipals. La veritat és que estic més que satisfet de com estem fent les coses a ICV-EUiA. El fil conductor de la nostra proposta serà el del foment de la participació REAL. I què vol dir això ? doncs algunes coses importants. En primer lloc que hem de fer de la campanya un compromís de treball futur de la nostra gent amb la ciutat, no s’acaba tot amb les eleccions i a l’endemà la nostra coalició, tothom que formem part de la llista i la resta de gent que no hi són però que ens acompanyen amb la seva empenta, ens comprometem a ser les “antenes” d’ICV-EUiA a la ciutat per fer dues coses bàsicament : escoltar i donar comptes. Tant si estem al govern com si no. I ho farem d’una forma regular i amb un format que plantejarem durant aquests propers dies : les tertúlies informals de carrer.

En segon lloc que promourem la PARTICIPACIÓ SOSTENIBLE, assegurant que tothom te dret a participar en les preses de decisions més enllà dels conductes administratius i legals que, en la nostra ciutat estan més que viciats. Ahir a la nit ens vàrem trobar el Jaume Massanés i jo mateix amb la junta de la FAV i ens hi vàrem comprometre. És molt important que ens els processos de presa de decisió col•lectiva es reconeguin les possibilitats de cadascú en aquests fent possible la participació real garantint que en tot moment podem parlar de forma tranquil•la en nom de qui representem.

Exemples concrets : tota la informació a discutir s’ha de facilitar quan es fan les convocatòries, que han de ser fetes amb una antelació tan raonable com que tothom pugui fer una reflexió sobre el que s’ha de discutir; ens aquests processos s’ha de garantir també la participació en la diagnosi, en els plans d’actuació i en el seguiment, fent possible la valoració objectiva amb indicadors; essent transparents per exemple en la informació sobre els pressupostos, que no poden donar-se associats a partides poc entenedores sinó amb projectes amb noms i cognoms i donant compte de la seva execució.

Sant Cugat te molts reptes per davant, dos dels que em semblen més importants són la cohesió social i la garantia d’uns serveis públics de qualitat. La primera es pot garantir en tant en quan garantim l’enfortiment del teixit associatiu i la participació n’és una eina primordial. La segona vindrà determinada per un pacte ciutadà d’equipaments, qüestió aquesta que no han estat capaços de tirar endavant des de l’equip de govern actual, de forma absolutament irresponsable, i que nosaltres ens comprometem a aprovar de forma prioritària i amb la participació de tothom que vulgui.