18 d’abril 2012

La hipocresia s'instal·la al ple de Sant Cugat i rodalia


Aquest dilluns vaig assistir al ple de la nostra ciutat. No ho faig cada mes però m'agrada rememorar i estar al dia del que s'hi parla. El fet d'haver estat regidor durant vuit anys “em tira”. Crec honestament que qualsevol que viu a la nostra ciutat s'hauria d'interessar pel que s'hi debat,tot i que parlen de menys coses de les que pertocaria al màxim òrgan de decisió de la nostra ciutat.

Aquest dilluns es va reforçar però una idea que fa temps que és objecte de discussió en determinats àmbits i sobre la que vull opinar. Penso que l'alcaldessa en aquesta sessió va dir el que alguns volien escoltar,i per això van aplaudir,però va sobrepassar les seves prerrogatives com a màxima responsable del propi ple. Es va donar el gust de dir-li als nostres representants – i per tant a tots i totes nosaltres – que al ple s'ha de debatre qüestions que afectina la ciutat sinó la gent no entendrà el que hi fan allà. Aquesta concepció de la política com a mera gestoria dels afers públics està malauradament massa estesa en la nostra societat i en la nostra ciutat en particular. També cal reconèixer que alguns mitjans i,sobretot,alguns periodistes s'hi abonen en aquesta direcció. Perquè qui és el que ha de decidir què afecta a la ciutat i què no?. Afecta el fet que hàgim de pagar peatges a l'AP-7? i,que amb els nostres impostos es prioritzi la compra d'armes o l'educació i fem costat a la societat civil organitzada? TAMBÉ.
foto ple de cugat.cat

Fa un bon temps que el govern de CiU porta pocs punts d'actuació municipal al ple. Això és una mostra de la inactivitat del govern de Mercè Conesa – que ja ve de l'època de'n Recoder – i/o de la demostració que es pot governar d'esquenes al màxim òrgan de representació ciutadana. I davant d'aquesta manca d'activitat és lògic que els grups de l'oposició facin propostes per la ciutat. Anem al gra: en aquest ple es va parlar del compromís local enversRío + 20,sobre els serveis de salut de la ciutat,de la igualtat dedrets de les dones,de la privatització d'ATLL,del pla de mobilitat ila millora del transport públic,a proposta d'ERC,de promoure una comissió peravaluar les propostes d'inversions,de mesures contra elsdesnonaments,de la defensa dels drets humans de les minories – per cert,la mateixa moció que PxC ha presentat en alguns ajuntament aquí la presentava el PP...-,de la revisió dels valors cadastrals,de destinar els diners que no van cobrar qui va fer vaga a l'ajuntamentel 29M a polítiques socials,del suport al català a les IllesBalears – punt en el que el regidor de CiU Xavier Escura ens va obsequiar amb una classe magistral d'història de la Catalunya medieval -,dels peatges de l'AP-7 i del comerç d'armes – a instància del grup local d'Amnistia Internacional. Què pertoca debatre al ple i què no? La veritat és que m'és difícil limitar-ho. Una altra cosa és que amb el reglament municipal (el conegut ROM) els punts a tractar se saben amb antelació suficient com per acordar posicionaments majoritaris i,per tant,el ple hauria de servir només com altaveu d'aquests acords sense generar un debat estèril. Però això vol dir treballar per part de qui representa al partit majoritari i seguint l'estol del seu predecessor no sembla que l'actual portaveu de CiU estigui massa per la labor. És millor per ells/es tirar de política de corró i queixar-se de que es parli de segons que i que “els plens duren massa”.

Durant els vuit anys que vaig ser regidor els plens havien durat fins a 5 i 6 hores de forma habitual. Cansa? Si però és l'obligació dels qui ens representen tractar els temes – mocions o no – que pertoca a aquest òrgan. I a qui no li agradi que s'hi posi fulles o que plegui i no parlo només dels representants electes. El ple només es fa un cop al mes. Em sembla a mi que no n'hi ha per tant. El que sí és greu – i no se'n fan massa ressò – és que alguns electes facin intervencions del caire: “és un tema feixuc que no hem estudiat prou”,”és que els que hi havia abans eren diferents a nosaltres”,”estem d'acord amb la major part de la proposta però...” o “no sap no contesta” en temes importants. Això sí que és remarcable i no el fet que els regidors i regidores de la ciutat dediquin també,i ho dic expressament perquè no és a la única cosa a la que es dediquen,5 hores al ple mensual. I si algú es pica que es rasqui!.

13 d’abril 2012

alguns articles,entrevistes i vídeos pel cap de setmana


Ja sabeu que m'agrada compartir allò que veig,escolto i llegeixo i que penso que aporta quelcom interessant al saber quotidià,posant en valor aquelles alternatives a allò que se'ns presenta com hegemònic,com a única sortida i que em sembla tant avorrit. Ho intento ordenar per temes d'interès i no contrasto massa perquè les opinions contràries al que penso ja tenen prou plataformes per arribar a l'opinió pública.

Sobre transport públic i mobilitat m'ha agradat una entrevista a la contra de la Vanguardia del passat 11 d'abril a Carlos Daganzo,catedràtic de transport a Berkeley i honoris causa per la UPF.
 
Segueix el culebrot Eurovegas. Jordi Borja escrivia "Eurovegas,un espectàculo provinciano" en El País del 21 de març, Joan Subirats "¿Las Vegas o el delta?" al mateix diari el dia 11,Carles Boix al ARA "Una aposta perillosa (i 2)" el 14,Frederic Ximeno al mateix diari el 18 escrivia "Eurodelta". I és que com denunciava Andreu Mayayo a "Els somnis de luxe de l'alcalde Trias" a Público el 10/2 el model Barcelona de Trias,i de CiU en general,és Las Vegas i els iots de luxe.
Jaume Bosch,Juan Martín (CHA),Joan Saura,Miquel Caminal i Carme Valls

ICV va organitzar el passat 23 de març al Parlament una trobada del que anomenem "espai plural" per tal de reflexionar al voltant del model d'estat i la reforma del senat. Sobre el dret a decidir m'interessa aquesta notícia i sobretot el llibre de Ferran Casas i Joan Rusiñol - ara que ve Sant Jordi potser algú s'anima a regalar-m'ho! - "el dret a decidir ha de ser el nou consens català" al diari ARA. En el País escrivia sobre la qüestió Joaquim Coll en "Angustia i dilema del soberanismo" i Josep Ramoneda el 27/3 amb “Independiencia sin molestar” on analitza el posicionament de CiU en aquests moments sobre la qüestió,a voltes esperpèntic. La Vanguardia feia notícia del debat tributari a Alemanya,objecte utilitzat moltes vegades com a mirall de la nostra voluntat de gestionar els nostres ingressos. La trobada va passar desapercebuda per la majoria de mitjans,malgrat alguns com El Punt Avui en recollien una crònica l'endemà
 
En el marc del procés obert de l'assemblea nacional estem reflexionant al voltant d'aquelles qüestions sobre les que la ciutadania vol que tinguem resposta o,al menys,criteri. Jaume Bosch explica en aquest article a El Temps "ICV: 25è aniversari per a continuar creixent" les claus del naixement de la nostra organització i que encara són actualitat avui. En el mateix enllaç trobareu l'article de l'Àlex Milian sobre la història del naixement d'ICV "Carvalho va assassinar el comitè central". Sobre els 25 anys d'ICV El Punt Avui escrivia aquesta crònica i aquesta titulada "Adéu a la falç i el martell" i el diari ARA aquesta.


Pel que fa al debat esquerra – dreta,la crisi de la socialdemocràcia i la “normalització” a Catalunya del PP us recomano els següents articles:Joan Subirats escriu a El País el 12/2 "¿Ni de derechas ni de izquierdas?",també escriu el 8/4 "en defensa de la democracia"al mateix diari. Tarso Genro escriu avui un interessant article a El Pais “el futuro de la cuestión democràtica”. Ignacio Escolar escriu per ATTAC Madrid "el dèficit español no es culpa del gasto público" i Alberto Garzón,diputat de la Izquierda Plural,escriu en ATTAC "¿Se han hecho los ricos más ricos? Análisis de España entre 1980 y 2008". A El País Josep Ramoneda escrivia el 10/4 “Liberales i conservadores”. I del debat sobre el futur del nostre planeta i la necessitat no de retornar a models anteriors sinó de transformar realment l'acció que fem en ell m'ha agradat molt un article d'Antonio Cerrillo,gens susceptible de defensar les propostes d'ICV,que esmenta un economista del que hem d'aprendre força,Tim Jackson i les possibilitats de trobar alternatives a les que avui malauradament,i en els darrers anys,han estat hegemòniques.

I amb tot això està de moda parlar de la ciutat "smart". Aquí teniu un article signat pel Foment de les Arts i el disseny a La Vanguardia,12/3,"Ser o no ser "smart""en el que conclou que som els ciutadans els que dissenyem la ciutat,i no al revés. I un altre de l'arquitecte Juli Capella a El Periódico,21/3,"¿'Smart cities' per a gent tonta?"en el que conclou dient que "en aquest apassionant estadi en el què entrem,els principis compten. Què tal una living city?".

Més enllaços:sobre l'us de les xarxes socials "elementos de reflexión sobre twitter" de Alberto Garzón,una notícia que ha passat força desapercebuda com és els indults a membres d'Unió Democràtica,les intervencions de Joan Herrera al ple monogràfic sobre el model de país que volem,del Joan Coscubiela defensant l'esmena a la totalitat a la reforma laboral i de la Laia Ortiz sobre la llei de costes i en concret l'agressió que el govern balear vol fer al paratge d'Es Trenc.

Bon cap de setmana i no us perdeu el Salvados d'aquest diumenge: Poli bueno poli malo!!!




El Pla Local d'Habitatge,un full de ruta que cal redreçar


El passat 30 de març es va aprovar definitivament el pressupost municipal d'enguany i de forma inicial el Pla Local d'Habitatge. Dues qüestions cabdals pel futur de la nostra ciutat. Cap d'elles però ha comptat amb el nostre suport. La primera perquè no s'ha assumit cap de les nostres aportacions,la segona perquè pensem que és una mostra més de la política d'aparador del nostre ajuntament i no respon a la realitat de la població de la ciutat.

El Pla Local d'Habitatge és un instrument amb valor legal definit per la Llei pel dret a l'habitatge del 2007 que significa un compromís d'actuació municipal en matèria d'habitatge pels propers 5 anys. Arriba tard si atenem a l'aprovació de la Llei però mai és tard si la finalitat és bona. Aquest document és fruit del treball fet durant 3 anys de diagnosi i anàlisi de dades. La participació ciutadana,prevista en la llei esmentada,ha estat molt menor del que esperàvem per la importància de l'objecte d'aquest treball,però vistos els precedents en altres processos és comprensible que hagi estat així.

El document aprovat pel govern de CiU ja està a l'abast a la web municipal - ha costat - i en informació pública en els propers dies. Des d'aquesta columna proposem a la ciutadania que s’estudiï la proposta,sense cap dubte interessant i que faci arribar propostes directament a la plana de seguiment del procés o be al grup municipal d'ICV de l'ajuntament per canalitzar-les. Nosaltres estem treballant un document alternatiu amb persones especialistes en aquest tema i ja avancem,com ho va fer la nostra regidora al ple municipal,que es basaran en els següents aspectes:
foto Cristina Forés El Punt - Avui

L'ajuntament accepta la necessitat de posar a l'abast de la gent uns 1.500 habitatges de protecció oficial,el pla només en dibuixa vora els 500. Vist el magre escenari pressupostari municipal i les retallades dels governs català i espanyol se'ns fa difícil creure que el govern pugui donar resposta a la necessitat,assumida en el pla,de unes mil famílies que avui ja necessiten de l'ajuda de l'administració per accedir a un habitatge. El mateix pla lamenta la greu davallada de les polítiques de foment de l'habitatge assequible de la resta de governs,que es materialitzen en la baixada de subvencions als ajuntaments i de les ajudes per accedir a un habitatge digne que existien fins ara.

Des del nostre punt de vista l'ajuntament ha de centrar els seus esforços en tres àmbits donada la realitat de l'habitatge a la nostra ciutat: promoure habitatge a preu assequible de lloguer i també en altres formules ja avui experimentades com pot ser la de cessió d'ús;la posada en el mercat dels habitatges buits de la ciutat via concertació amb les propietats i la rehabilitació del parc d'habitatge per tal que qui hi viu no hagi de marxar,sobretot en el cas de la gent gran,i com a motor de creació d'ocupació en l'àmbit de la construcció.

Així doncs ICV treballarem perquè la política d'habitatge a la nostra ciutat sigui més proactiva,que no esperi a que li vinguin les oportunitats sinó que las vagi a buscar. L'habitatge per nosaltres és un dret bàsic de ciutadania i la gent ha de tenir a l'ajuntament com el seu principal aliat per garantir-lo.

Aquest article ha estat publicat el 12/4/2012 a cugat.cat

02 d’abril 2012

Vaga i reforma laboral: articles,notícies i recursos per llegir aquests dies

Sobre la reforma laboral aprovada per PP i CiU en aquest enllaç podeu trobar les modificacions sobre la llei anterior i en aquest una notícia de El País sobre les conseqüències concretes d'aquesta. Joan Majó en "Reforma laboral sin omeprazol" a El País,14/3,es posiciona a favor d'una reforma però critica la unilateralitat d'aquesta. No comparteixo els seus arguments però està be tenir en compte opinions sàvies. 
delegació ICV-EUiA manifestació 29M Barcelona
Dues setmanes abans de la vaga de dijous Josep Ramoneda en el seu article "La buena imagen" a El País,13/3,escrivia sobre la batalla encetada per la dreta contra l'únic instrument que tenim els i les treballadores per defensar els nostres drets:els sindicats i la negociació. Diu en l'article:"la vaga general donarà una bona imatge del país si és un èxit,perquè voldrà dir que no claudiquem",a diferència del que aquests dies s'està volent estendre de mala imatge basada en les de la violència. Algú s'imagina que una victòria del Barça a la Champions quedi esborrada perquè en la celebració d'aquesta hi hagi aldarulls,a vegades propiciats per les mateixes persones?. Guillem Martínez parla de la vaga en "Una huelga exitosa y algo más" a El País,30/3,qualificant-la d'acte de protesta ciutadana més enllà dels sindicats i els partits,d'un acte de resistència,un article excel·lent molt recomanable.I és que aquesta reforma no es pot deslligar del tsunami de mesures d'ajust conservadores que assolen el vell continent com escrivia Joaquín Estefania a El País "Los años bárbaros" fent esment al trencament del contracte social existent fins ara. També en parla en una conferència magistral titulada "Más allá de la crisis" Josep Fontana,on explica els antecedents d'aquest trencament del pacte polític durant la guerra freda, o Xavier Caño a "La austeridad como receta y otras falacias neoliberales". Com en el cas del Joan Majó fa un temps vaig llegir una entrevista del diari ARA a Miquel Vilardell,president del col·legi oficial de metges de Barcelona i del Consell Assessor del Govern,en la que expressa la necessitat que quedi clar que la sanitat seguirà sent un sistema públic i que per mantenir aquest sistema s'han de pujar impostos,també val la pena llegir-la.
La convocatòria de la vaga general i la pròpia reforma laboral,sumades a les polítiques d'ajust,ja han tingut repercusions,al carrer amb l'èxit de la pròpia vaga i a les urnes amb la derrota de la dreta a Andalusia i Astúries. En parla Javier Pérez Royo a "Advertencia en toda regla" a El Periódico,26/3.