28 de gener 2009

Dies tristos i difícils

Aquest ha estat un cap de setmana difícil. Dissabte al matí vaig sortir aviat de casa per anar al Consell Nacional d’ICV i la meva sorpresa quan vaig veure el vent que feia i que el Passeig Valldoreix estava tallat per un arbre caigut a la cantonada amb Safareigs.

Vaig anar cap a Barcelona i vaig ser conscient de la magnitud de la situació quan, un cop acabada la seva intervenció, el Joan Saura va rebre una trucada en la que li comunicaven la trista notícia de Sant Boi. Immediatament va deixar el Consell Nacional per anar cap allà i, per tant, assumir la direcció de tot el dispositiu d’emergències de la Generalitat que ja estava en alerta des de divendres per la tarda.


Cap al migdia em va trucar la meva dona i m’explica que una gran branca estava “flotant” sobre la teulada de casa nostra. Els trens, els de FF.G.C també, estaven tallats perquè nombrosos arbres, fins a 8, havien caigut sobre les vies del ramal de Barcelona – Vallès. Vaig poder pujar amb el cotxe d’un company i quan vaig arribar a Sant Cugat vaig copsar que la situació era molt greu. Dinar ràpid i cap a l’ajuntament a interessar-me per la situació. El dispositiu creat era considerable, res a dir a l’actuació tant de l’ajuntament com de la resta d’administracions. Molts homes i dones, alguns com a professionals, i altres com a voluntaris, han dedicat moltíssimes hores a resoldre una crisi que feia molt de temps que no veiem.


Vaig visitar Valldoreix i La Floresta, a part de rebre nombroses trucades de gent coneguda, i el que ens ha passat és molt fort. Ahir al Consell de Districte un centenar de veïns i veïnes es van aplegar a la Sala Polivalent del Centre Sòcio-sanitari. Òbviament venien a explicar els seus drames particulars i a exigir dels seus representants solucions als problemes. En aquest sentit faré algunes consideracions i propostes :


  • En aquestes situacions es quan es posen de manifest els dèficits de les ciutats. Segurament si a La Floresta estiguessin els deures fets, les repercussions de la ventada haguessin sigut menors. La urbanització dels carrers, amb el soterrament de les línies de serveis inclosa, és vital per properes crisis meteorològiques.
  • La realitat del canvi climàtic ens ha de fer conscients que hem de prendre precaucions en la quotidianitat. Hem de reflexionar sobre la idoneïtat de la convivència entre les residències i l’existència d’algunes classes d’arbre (la del pi blanc, arbre que no és originari del nostre entorn, és la primera que ens hem de plantejar) i els perímetres de seguretat que han d’existir.
  • S’ha de fugir de falsos ecologismes. No es tracta de que a la nostra ciutat hi hagi tants arbres per habitant sinó de qui hi hagi els arbres que toquen i, sobretot, que sobrevisquin aquells que durant tants anys ens han acompanyat i que en aquesta ocasió han aguantat indemnes (alzines, roures, faigs,...). No podem permetre la destrucció d’espais naturals de les nostres ciutats per crear nuclis residencials artificials que acaben amb la natura original i la substitueixen per natures artificials que estan abocades a que amb nevades, riuades, ... comportin situacions terribles. La natura respon violentament als atacs indiscriminats que rep de l’ésser humà.
  • Tanmateix l’administració ha d’estar al costat de la gent. Segur que no podrem assumir des de les administracions els centenars de situacions personals que s’han donat en aquest cap de setmana. Però estem obligats a defensar els interessos de la gent, a informar-los amb seriositat i a acompanyar-los de la millor manera possible. Segur que les administracions diferents plantejaran ajudes davant d’aquesta situació d’emergència, cal que des de l’ajuntament, em consta que s’està fent ja, es cerquin el màxim d’ajudes possibles.
  • En aquests moments cal també no estalviar esforços per reforçar els serveis d’informació al consumidors i que, com ahir vaig proposar al consell de districte, es facin reunions informatives amb tècnics qualificats que assessorin a la gent sobre que cal fer davant de les companyies de servei, que malauradament posaran en molts casos el cap sota l’ala en aquesta ocasió.
  • Tampoc podem permetre’ns fallar en la prevenció. D’aquí uns mesos tindrem una veritable bomba de rellotgeria al voltant de la nostra ciutat. Vindran les pluges i l’època de calor que ens ha de fer actuar amb celeritat per tal que les conseqüències d’aquest desastre no ens faci viure desastres futurs (riuades, incendis,...). Actuem doncs en els boscos per netejar-los ja. Una bona proposta la feta per l’Associació de Propietaris de La Floresta per constituir una comissió de seguiment de les actuacions que es faran en aquest districte. Aquesta proposta s’hauria d’exportar també a la resta de barris de la ciutat que han patit els efectes de la ventada.
  • Estic d’acord amb l’alcalde en que no podem caure en la temptació fàcil de demanar la qualificació de zona catastròfica a la nostra ciutat. Això faria que moltes asseguradores es rentessin les mans i no ens ho podem permetre. Estudiem-ho però be. Amb serenitat.

Vull acabar reten un homenatge a tota aquella gent que ha treballat moltíssim en aquests dies tan difícils. En primer lloc als veïns i veïnes que s’han organitzat per plantar cara als efectes del vent. Molts d’ells/es s’han conegut en aquesta situació, benvinguda sigui. A tots els cossos policials, bombers, protecció civil, creu roja, tècnics municipals, ADF, empreses subcontractades que s’han buidat per ajudar a la gent, tot i no haver pogut arribar a tothom.


Des d’ICV farem tot el que estigui en les nostres mans per ajudar a restablir la normalitat el més aviat possible. I estarem al costat del nostre ajuntament sense utilitzar aquesta situació per fer electoralisme barat.


fotos Ràdio Sant Cugat

21 de gener 2009

Com deia alguna al Facebook : ple de mocions que no d’emocions

Volia explicar ahir com va anar el ple de dilluns però un petit refredat – de fet només va durar de la tarda de dilluns fins ahir – m’ho va impedir. La veritat és que no hi ha massa cosa a explicar de relleu. Un ple de mocions com diu el títol on vàrem tenir un paper actiu. Vàrem participar en la redacció de la moció alternativa a la presentada pel PSC sobre la millora de la mobilitat a l’IES Leonardo da Vinci i a la de CiU sobre la declaració de Collserola com a Parc natural.

La veritat és que a la primera d’elles ens haguéssim abstingut d’haver-se votat l’originària. El PSC, no sabem per quin motiu i en aquest ple va ser una constant, es vol fer seu l’esforç d’altres portant al debat plenari qüestions que són motius ja de treball polític o tècnic. En l’acord del Pressupost 2009 el nostre Grup va incloure com a condició dues qüestions que afecten directament la mobilitat de l’IES Leonardo da Vinci : la millora de freqüències de la línia 7 i la construcció d’un carril bici que doni seguretat als desplaçaments ja reals des de fa anys des de Mira-sol a l’institut. Pel que fa a la moció del PSC sobre l’atenció de les persones amb malalties neurodegeneratives es demanava l’aprovació d’uns acords que de facto ja s’estan portant a la pràctica per part de l’equip de govern amb la col.laboració, sobretot, de la Taula de Participació de les Malalties neurodegeneratives. Es demanava que s’establís un programa d’atenció de les persones amb aquest tipus de malalties que consistís en realitzar tallers de formació pel personal de l’ajuntament i un protocol d’actuació per als serveis municipals d’atenció al públic que els hagin d’atendre. Crec sincerament que es ficar-se en un camp de naps doncs trepitgem les competències de la taula de participació i els plans formatius del personal de l’ajuntament, que te els seus propis mecanismes per decidir quina formació ha de fer el personal municipal. En les al·legacions presentades pel PSC al Pressupost 2009 dues consideracions : hagués estat be que les haguessin presentat abans de començar la discussió del pressupost. Segurament ens ho haguessin posat més difícil a nosaltres i a CiU, perquè moltes de les seves reivindicacions ICV també les hagués fet seves. Però no val, i aquesta és la segona consideració, demanar més d’allò que altres –ICV i ERC- han pogut aconseguir d’una negociació. El problema és que ni tan sols ho van provar, una llàstima també per la ciutat!


Pel que fa a la moció de CiU sobre Collserola, no em sembla oportuna en aquest moment, però davant l’interès polític de mantenir-la ens van forçar a introduir canvis per tal de poder-la votar favorablement – a la Junta de Portaveus tots els Grups van expressar el seu posicionament favorable al text original menys nosaltres – i és que en el text inicial el Govern de la Generalitat no hi jugava cap paper més que el d’ase dels cops. Aquell que “instem” a declarar Collserola Parc Natural de forma immediata i al que no reconeixien cap virtut en aquest procés i si a la resta d’administracions del territori. Tot d’un plegat sembla que si Collserola serà Parc Natural serà perquè els ajuntaments i el Consorci s’han posat d’acord. Doncs ja es podien haver posat d’acord abans no ? o potser el Govern –que és qui ha de crear la figura – no volia ?. La Direcció general de Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge ha fet una aposta clara per l’ampliació del PEIN de Collserola, dialogant amb els ajuntaments però alhora introduint aquells aspectes que políticament creu que ha de defensar un Govern d’esquerres. Potser a Sant Cugat no li agradarà que en aquesta proposta s’inclogui Can Busquets - no hi estarà a proposta del nostre ajuntament justament - però com a mínim a la gent que hem lluitat tants anys per la preservació de Collserola estarem satisfets de les nostres lluites, també per la inclusió de la Torre Negra – aquesta si també demanada des del nostre ajuntament -. I ho vol fer també corresponsabilitzant-se de l’acció i entrant a formar part del Consorci del Parc. I aquesta qüestió no és fàcil. Crec que val la pena esperar per un bon acord si aquest s’acaba produint però no estem en disposició de poder donar lliçons a ningú sobre preservació de territori. Ja se que si mires l’altre banda de la muntanya dóna una mica de pena algunes intervencions urbanístiques però no cal que recordi coses com Can Trabal, Can Vilallonga i la Costa del Golf, no ?.


Seguiré explicant coses del ple i qüestions locals d’aquests dies però ara me’n vaig a un acte d’ICV que promet ser molt interessant : “L’esquerra transformadora davant la crisi del capitalisme” del que prometo fer una mica de crònica, amb Joan Herrera, Joan Coscubiela, Enric Tello i Ferran Garcia, presentats per la nostra diputada Laia Ortiz.

Us recomano uns articles per llegir :


Catalanes, Israelís y palestinos, de Jordi Borja a El Pais

Fòsfor i sofre sobre Gaza, Francesc Pané a La Mañana

Una altra vegada Palestina, Joan Saura a El Periódico

(Probablement) Déu no existeix, Joan Boada al Diari de Girona

Firmeza contra la siniestralidad, Pau Noy a El Periódico

14 de gener 2009

No canviarem conviccions per “bons” titulars

Ja començava a ser massa habitual el fet d’aguantar la campanya mediàtica que certs sectors del nostre país estan construint a l’entorn del nostre President i conseller Joan Saura i, les propostes que es fan tan des de les conselleries que dirigeixen companys i companyes d’ICV-EUiA com des del nostre Grup Parlamentari i des d’altres àmbits de governs, també locals.

Avui finalment però i després, haig de dir-ho també, d’haver-ho sospesat molt durant molt de temps, l’aigua ha vessat i la nostra portaveu parlamentària ha sortit al pas i ha llegit un comunicat que us adjunto en el que m’agrada ressaltar algunes afirmacions que comparteixo al 100 %, com la totalitat del text expressat en la roda de premsa al Parlament d’aquest matí.

“Però la nostra opció no és governar per fer-hi qualsevol cosa, a qualsevol preu. Sinó per desenvolupar-hi polítiques transformadores, per modernitzar socialment i ecològica el nostre país. Per millorar la vida de la gent, especialment d’aquelles persones amb menys recursos i més vulnerables. La vida d’aquells que no poden agafar un telèfon i canviar una llei.”

“A ICV només sabem governar des de la defensa dels nostres valors i conviccions. Ho fem quan el nostre president, avui Conseller, assisteix a una manifestació a favor de la Pau a Palestina. Exercint un dret que tants anys va costar d’assolir en aquest país, com és el dret a manifestar-se. En Joan Saura era a la manifestació per principis i per ètica. “

“Aquesta actitud del Grup parlamentari, dels nostres membres al govern i a les institucions, té com a resposta directa un assetjament polític i mediàtic que avui arriba a quotes que no podíem ni imaginar en el nostre país. Amb titulars que crèiem que la maduresa política i democràtica a Catalunya ens evitaria veure, amb comentaris més propis de l’acarnissament personal que de la discrepància política o ideològica. Actituds que hem vist arreu de l’estat espanyol on qualsevol cosa val per derrotar l’enemic però que no creiem possibles a Catalunya.”

Ahir per la nit veient el programa Hora Q, per cert, com trobo a faltar el programa de la Terribas... em vaig dur les mans al cap. Puc esperar-m’ho tot ja de mitjans com la Vanguàrdia i RAC1, i d’articulistes com en B. Culla, la Rahola o en Barbeta... tots ells i ella, conjuntament amb d’altres, les veus dels seus amos. Però que la Televisió Pública del nostre país, “la nostra” com els agrada dir els seus directius, digui en un programa informatiu – no en el Polònia – que les joventuts d’ICV es van encadenar a les portes del departament d’Innovació i Universitats per la qüestió palestina, es passar-se de la ratlla. Crec que avui en David Bassa, que és el periodista que amb tant poc rigor va afirmar tal notícia, declararà el seu error però el que hauria de fer és plegar.

Els mitjans públics tenen l’obligació d’informar, de permetre el debat plural també, però amb contrast i no, mai, desinformar. Perquè es tracta d’un servei públic que paguem entre tots. Vull felicitar també a en Josep Pérez Moya per l’actitud alhora ferma, responsable i intel•ligent que va demostrar ahir a l’entrevista que la Melero (no comment...) li va fer al mateix programa : quin assetjament el que va fer.

I per acabar : plantem cara i seguim ferms. Que no ens tremolin les cames quan els tremolen a la resta del Govern. En aquest sentit però vull també expressar el meu reconeixement al President Montilla per la seva fermesa en temes com el de les mesures contra la contaminació atmosfèriques, davant les afirmacions absolutament insolidàries i demagògiques del conseller Nadal – que el que ha de fer és centrar-se en posar en marxa més transport públic – i d’alguns alcaldes socialistes que sí els tremolen les cames llegint determinades enquestes.

No fem política per dir el que volen que diem sinó per defensar allò que pensem.

11 de gener 2009

Amb el poble palestí

El títol d’aquest post no és casual. En aquests moments és necessari estar al costat del poble palestí, com ho ha sigut durant els darrers quaranta anys. I no és casual aquest títol perquè cal estar amb ells i elles malgrat els seus governants. Cal trobar elements d’unió que facin que tota la societat, organitzada o no, faci pinya per reclamar als nostres governants que pressionin per via diplomàtica, utilitzant la política, al govern d’Israel – la paraula govern tampoc és casual -. Massa absències ahir a la manifestació de Barcelona, amb una gran participació. On era la gent de CiU ? on eren els màxims dirigents d’ERC – Ridao i Tardà al marge - ?, hi ha qui es va manifestar en contra d’Israel, de ben segur, però la majoria de la gent que estàvem allà hi érem per defensar els drets humans, aquest ha de ser el principi de les nostres accions, i en aquest principi tothom ens podem trobar !.

Hem pogut assistir els darrers 14 dies, des que va començar l’operació israeliana contra els territoris de Gaza, a fets absolutament espantosos. Fa massa temps ja que els successius governs d’Israel es salten les resolucions que des de l’ONU es fan per cercar una via de solució pel conflicte d’aquell indret d’Orient Mitjà. Unes resolucions que en d’altres llocs la comunitat internacional no acceptaria de cap manera i, a més, serien motiu d’accions de pressió i, fins i tot, d’intervenció militar, en tenim exemples.

En aquest moment no puc acceptar els discursos “comprensius” amb Israel. Puc entendre que un país te dret a defensar-se però cal trobar la mesura i Israel tendeix a extralimitar-se en les seves respostes als atacs que també rep. Cap idea mereix la força per reeixir. La situació en els territoris palestins és absolutament injusta. És fàcil en aquests moments fer comparacions odioses amb el genocidi patit pel poble jueu a mans dels nazis. Crec que no hem de caure en aquesta temptació. Però és evident que el poble palestí està patint des de fa massa anys ja l’opressió per part de l’Estat d’Israel. Ho és també que la comunitat internacional n’és responsable, perquè va ser aquesta la que va decidir cercar la terra pel poble jueu.

Ahir baixant cap a la mani de Barcelona amb el tren parlava amb en Pep de la dificultat que comporta aquesta situació. No sembla fàcil solucionar aquest conflicte. Malgrat el Govern d’Israel volgués arribar a acords i, sobretot, acomplir-los – perquè a acords ja ha arribat però se’ls salta – la situació és tan enrevessada que fa extremadament dificultosa la sortida. Les polítiques portades a terme pels diferents governs israelians d’assentaments en els territoris palestins és una herència de difícil sortida – fins i tot alguns intel·lectuals d’esquerra israelians ho denuncien - . Penso que calen lideratges mundials que sense caure en prejudicis però tampoc en dependències puguin deslligar aquest nus amarg i sagnant. I cal que es faci amb rapidesa, no pot morir més gent, més nens i nenes, més dones, més, en definitiva, innocents !. Prou massacre a Gaza, boicot a Israel !

Alguns articles dignes de menció :

1.- Raül Romeva

2.- Raül Romeva

3.- Ignacio Escolar, director de Público

4.- Luisa Morgantini, vicepresidenta del Parlament Europeu