31 de gener 2010

3 paràgrafs pel “ja n’hi ha prou!”

Al llarg d’aquestes darreres dues setmanes hem assistit al linxament polític i mediàtic de la conselleria d’Interior. Un cop més diferents mitjans, entre els que es compten els públics i, principalment, en Cuní & Cía., no han dubtat en utilitzar una crisi en un cos professional, en aquest cas el dels bombers de la Generalitat, per atacar sense miraments aquell que els dirigeix políticament, el conseller Joan Saura. No fa res que la causa d’aquesta crisi sigui la mort de cinc homes que patiren les conseqüències d’un foc dramàtic i d’una situació meteorològica excepcional.

Amb el terra encara fumejant el conseller donava explicacions al Parlament del que havia passat. Segurament s’ho havia pogut estalviar perquè era difícil en aquells moments tenir tots els elements per fer una valoració complerta – l’informe dels bombers va trigar més d’un mes a fer-se fer per la seva dificultat – però van pesar més les ganes de donar transparència a l’assumpte i de donar compte a la ciutadania representada al Parlament. Mai s’havia fet i això per si mateix ja és un element a posar en valor. Com és també el fet que el mateix dia que s’aixecava el secret sumarial el conseller demanés tornar a comparèixer al Parlament, un cop explicat l’informe als familiars de les víctimes i als propis professionals representats pels seus sindicats.

Què ha passat des d’aleshores ? doncs que, tal i com deia el president del nostre Grup Parlamentari, s’ha elevat a veritat incontestable els arguments d’una de les parts, legítima però absolutament parcial i s’ha sumat a això la gana partidista, legítima també, de trencar el tripartit des de les forces de l’oposició parlamentària. Des d’abans fins i tot de ser anomenat conseller ja es demanava la dimissió de Joan Saura, argumentant que una força com la nostra no es podia fer càrrec de segons quines responsabilitats. Avui però podem dir amb orgull que hi haurà un abans i un després de la gestió que ha fet ICV al capdavant d’aquesta conselleria. Una gestió que de ben segur necessitaria de més temps per assentar-se, els canvis són sempre difícils i més en una conselleria que està normalment mirada amb lupa.

Aquests dies hem assistit a dos fets que també condicionaran el futur del país. Per un costat el procés d’ubicació del cementiri nuclear i per l’altre el rebuig per part d’un dels socis de govern a la convivència amb ICV. Sobre el cementiri nuclear dos actituds diferents : la dels que tot i estar d’acord amb el desenvolupament de l’energia nuclear no volen assumir un de les seves fatals conseqüències, la gestió dels seus residus, amb un posicionament tant poc honest i insolidari i, d’altra banda, la dels que no estant d’acord amb aquesta energia volem parlar abans de decidir on van els residus fins quan els seguirem produint, amb l’objectiu del desmantellament de les centrals nuclears i l’aposta clara per una alternativa energètica més sostenible i segura.

Sobre el segon fet : ERC ha declarat en veu del seu màxim representant que no vol repetir un futur govern d’esquerres amb ICV. Com es pot defensar un govern d’esquerres sense la nostra contribució ?, quin problema hi ha en que aquest govern de coalició no pensi el mateix en determinats temes ?, potser els fa por que la seva carta de presentació davant determinats sectors estigui condicionada per la nostra participació ?, realment és el seu problema, però també ho serà pels que pensem que cal seguir treballant per la reedició d’un govern tripartit. El problema em fa la sensació que és d’imatge. Hi ha qui defensa governs amb sigles d’esquerres – tot i que no tanquen la porta a governs amb la dreta per superar la crisi ! – i hi ha qui defensem governs que facin polítiques d’esquerra. Aquí és on realment fa mal, no Sr. Puigcercós ?.

15 de gener 2010

Collserola i Valldoreix

Ahir varem celebrar un ple extraordinari per tal d’aprovar les al·legacions que l’ajuntament de Sant Cugat presenta en el procés d’informació pública obert per la conselleria de Medi Ambient i Habitatge arran de l’aprovació del decret de creació del Parc Natural de Collserola. Ja vaig fer referència a aquesta notícia en un apunt anterior el passat 10 de desembre.


Ahir però es tractava de dir-li per escrit al Govern que la ciutat valorava de forma molt positiva la decisió política i feia algunes apreciacions a tenir en compte. No era però una qüestió només formal, sinó també molt política. L’alcalde Recoder va intervenir al final del torn de paraules per agrair públicament la bona feina de Medi Ambient i posar de manifest que el procés no s’havia allargat per la manca de compromís del conseller sinó per les llargues negociacions amb els diferents actors afectats tant dins com fora del Govern. Ho celebro i ho valoro, no és habitual que et felicitin per la feina ben feta i menys els teus adversaris.


La veritat és que poques consideracions es podien fer des de la nostra ciutat a la proposta del Parc més enllà de la concreció d’alguns límits i la

modificació d’algunes situacions que podien alterar la realitat urbanística existent – parlo de petites àrees urbanes incorporades al Parc per error de concreció de línies - . Però l’ajuntament no es va quedar aquí només : reclama que en alguns àmbits ja incorporats al Parc es modifiqui la figura com a Espai de Regulació Especial (ERE) de manera que posteriorment es concreti el seu futur. És aquest el cas de Can Monmany, el sector d’Hispanias o Can Barba. Hi ha un cas més, Mas Fortuny, que com el ja incorporat Sol i Aire, és un sector residencial fora d’ordenació que pensem que cal modificar per tal de reconèixer la realitat, tancar-la des del punt de vista urbanístic i donar-li els serveis que pertoquen.


Lamentablement no tot van ser flors i violes. Subratllaré doncs tres qüestions que foren sobreres i una de calat polític. Tant la tinent d’alcalde de medi ambient – la Marta Subirà – com l’alcalde varen declarar que les propostes que feia l’EMD de Valldoreix i que havien estat comentades a la darrera informativa de medi ambient, eren per retallar els límits del Parc. Res més lluny de la realitat : l’EMD de Valldoreix és la única administració de l’àmbit de Collserola que proposa incorporar al Parc un “sol 20b” – urbanitzable programat - , en aquest cas Can Cussó. Aquest espai te unes condicions ambientals extraordinàries que mereixen que el tinguem en compte per tal de preservar-ho, i espero que el Govern ho faci així. L’ajuntament no ho ha fet, els seus motius polítics tindrà. Però cal dir que la proposta de l’EMD no retalla sinó que suma.


La segona consideració te a veure amb que des de Sant Cugat s’ha decidit la regulació de diferents àmbits de Valldoreix al marge de la seva administració, que com a ens municipal que és mereix un tracte institucional diferencial. Només ICV i PSC varem aixecar la veu ahir defensant que les decisions no es poden prendre d’aquesta forma. La unió fa la força i, en casos com aquests, la suma multiplica. Si Can Cussó entra finalment a formar part del Parc, aquest s’ampliarà en més de 60 ha., tot un èxit pel govern catalanista i d’esquerres de l’EMD que respòn als posicionaments històrics també d’ICV en els darrers anys.


La tercera ve determinada pel paper d’ERC. Coincidint amb el fons de la intervenció, la preservació de Collserola és tant important per nosaltres com per ells, no coincideixo amb la pretesa lliçó de modes que va pretendre donar el seu portaveu : el paper d’ERC pel que fa a la preservació de Collserola en aquests darrers mesos ha estat molt passiu, i tothom sap els problemes que ha hagut per l’aprovació final. Ressaltar doncs la lentitud del procés és tan demagògic com infantil, com retreure’ns el pacte de nou creixement, poc adequat a més per una força que ha governat la ciutat del 2003 al 2007 i ha gaudit per tant de les seves conseqüències, la majoria d’elles bones.


La darrera consideració : la posició extravagant del PP. El Grup Popular defensava ahir la maldat de la declaració. En paraules de la seva portaveu, recollides en la noticia de cugat.cat, la declaració del Parc Natural de Collserola envaeix la ciutat i dificulta el seu creixement. La defensa que fan dels interessos privats per davant dels col.lectius és recurrent per part del PP, però en aquest cas – com amb la Torre Negra – ratllen el “que hay de lo mío” al que ens ténen acostumats en altres indrets del país – a algú li sona Sant Andreu de Llavaneres?- o d’Espanya – el Llevant, Madrid,.....-.


(foto de Can Monmany, de cugat.cat)


08 de gener 2010

No a les rebaixes de drets !


Començaré l’any amb un apunt (acabo de veure al facebook que aquesta és la denominació adequada doncs ha estat incorporada al diccionari en Català aprovat pel Consell Supervisor del Termcat i l’IEC ) que feia dies que volia fer. Un apunt que te a veure amb diferents situacions i articles que han esdevingut en els darrers dies. Avui però m’he apuntat al grup de facebook No a les rebaixes de drets ! Tots i totes som catalans i he decidit escriure sobre el tema.

L’ajuntament de Vic, encapçalat per l’alcalde de CiU Vilà d’Abadal i on governa en coalició amb el PSC i ERC, ha decidit denunciar a les persones estrangeres que un cop empadronades no tinguin els papers en regla. En aquest sentit recolzo totalment el posicionament contrari del nostre Grup Municipal a la capital d’Osona i de les ONG que s’han situat clarament en contra com SOS Racisme o CC.OO.. Des del punt de vista tècnic cal dir que per empadronar-se només cal el passaport, no es pot exigir el permís de residència (segons els criteris del “Consejo de Empadronamiento del INE”), el fet d’empadronar no depèn del criteri de l’ajuntament sinó que és una obligació (tal i com expressa la Llei de Bases de Règim Local, art 15). Fins i tot la Llei d’estrangeria, amb la que ICV no hi està d’acord per altres qüestions, no qüestiona els drets dels estrangers a empadronar-se i exigeix per acollir-se a la regularització per arrelament portar uns anys residint al país ( que acredita el certificat d’empadronament ). Per acabar : el dret a assistència sanitària i a l’educació només es pot gaudir si estàs empadronat. Donar a la policia les dades dels irregulars vulnera fins i tot la Llei d’estrangeria, que disposa que la policia només podrà accedir a aquestes dades a partir d’una investigació oberta (tal i com també recorda l’Agència de Protecció de Dades).

Em sembla doncs que aquesta postura és absolutament lamentable i vulnera els principis ètics d’una societat democràtica i moderna. Va absolutament en contra dels drets bàsics individuals i diu molt poc d’aquells que es postulen com a demòcrates – cristians (com ho fa Unió, partit al que pertany Vila d’Abadal).

I en aquesta línia aprofito per fer-me ressò de la proposta que el president del nostre Grup Parlamentari, el Jaume Bosch, realitzava aquesta setmana en el sentit de demanar que el Parlament de Catalunya tramiti una proposició de llei perquè sigui aprovada al Congrés per tal que, a més dels majors de 16 anys, també les persones immigrades puguin votar a les eleccions, a totes les eleccions. I és que només amb l’adquisició d’aquests drets es pot viure la plena ciutadania (tal com recull el Pacte Nacional per la Immigració signat fa més d’un any). Aquesta decisió seria el millor antídot contra decisions com la de l’ajuntament de Vic o, com la decisió aprovada en el darrer ple de l’ajuntament de Sant Cugat del Vallès pel que fa al reglament dels habitatges de protecció social que preveu que als pisos de règim de compra només puguin optar qui fa més de 10 anys que viu a la nostra ciutat.

I és que com diu l’article d’ahir de El Punt, a les properes eleccions municipals, més de 500.000 ciutadans i ciutadanes del país podrien desequilibrar la balança electoral, dels que uns 300 mil votaran per primer cop (sobretot d’Amèrica Llatina i Europa de l’Est). Tot i així encara molts dels nous ciutadans de Catalunya no podran exercir aquest dret perquè Espanya no te conveni de reciprocitat amb els seus països d’origen, parlo de magribins, africans i asiàtics, sobretot, que com a conseqüència de provenir de països poc democràtics o directament governats per dictadors reben el doble càstig en el seu país d’origen i en el país d’acollida.

Per acabar : nosaltres no canviarem valors per vots. Per lluitar contra l’extrema dreta que representa PxC - i que caldria estudiar la via per deixar al marge dels processos democràtics pels seus posicionaments xenòfobs - el que cal és més cohesió social i democràtica i molta pedagogia. Nosaltres seguirem treballant perquè tothom tingui els mateixos drets i els mateixos deures i, òbviament, treballarem també per fer arribar a la nova ciutadania les nostres propostes i les nostres, velles, lluites, sense clientelismes però amb claredat.