14 de desembre 2010

Les dades electorals a la nostra comarca

Dijous passat varem fer una reunió de la comissió política comarcal per tal d’analitzar els resultats de les eleccions al Parlament a la nostra comarca. Us faig cinc cèntims dels més rellevants.

A nivell de tota la comarca i respecte a les eleccions del 2006 (36.215 vots) ICV-EUiA hem perdut 3 mil vots amb un increment de participació de 35 mil vots. Si ho comparem amb les dades del 2003 incrementem els vots més de 1.000 (de 31.837 a 33.057), tenint en compte que han votat en aquestes 7 mil més que el 2003. A nivell de cens la nostra coalició representa en aquestes un 5,2%, com en el 2003, i un 0,6% per sota del 2006. A la nostra comarca ens situem 1,5% per sobre de la mitjana de Catalunya i 0,6% per sobre de la circumscripció de Barcelona. Pel que fa a les localitats 10 estarien per sobre de la mitjana de Barcelona. En percentatge aquests es situen per darrera de les eleccions del 80, 88, 92, 95 i 2006.


Pel que fa a la resta de partits : CiU aconsegueix els millors resultats de les darreres quatre eleccions però per sota de les del 84, 88, 92 i 96 – a les del 92 va treure un 41,03%! – a la nostra comarca (36,98%), per sobre de la seva mitjana a Barcelona (36,85%), gairebé doblant els vots del PSC i imposant-se a totes les localitats, excepte a Badia on ha guanyat el PSC (29,29%) i en segon lloc ha quedat el PP (19,83%).


De la mateixa forma també el PSC ha tret uns resultats històrics (19,29%), però en negatiu, perdent gairebé 60 mil vots respecte el 2003 i 27 mil respecte el 2006. Aquests sí són els pitjors resultats de la seva sèrie històrica, fins i tot pitjors que els del 80, quan el PSUC va ser la primera força amb el 27,99 %, CiU la segona amb el 27,24 i el PSC tercera amb el 22,36%. El PSC al Vallès Occidental està, això sí, amb uns resultats en la línia dels que te a la circumscripció de Barcelona (19,12%). Els pitjors resultats els te a Sant Cugat (10,43%), Sant Quirze (12,63%), Viladecavalls (15,24%) i Vacarisses (14,78%), on tenen l’alcaldia.


El PP passa de la cinquena posició del 2006 (quarta al 2003) a ser la tercera força amb un 12,19%, 10,19% el 2006 i 11,14% el 2003. Aquests sí son els millors resultats des de que es va presentar per primer cop el 84 com Alianza Popular. Ha guanyat 11 mil vots respecte el 2006 i menys de 5 mil respecte el 2003. només està per sota de la mitjana comarcal a Terrassa, Sabadell, Sant Cugat (on és 2a. força), Castellar, Sant Quirze, Matadepera, Sentmenat, Viladecavalls i Ullastrell, totes elles localitats on o be CiU està molt per sobre de la mitja o ho està el PSC.


Pel que fa a ERC ha tornat als resultats del 99, 2.000 vots menys que aleshores i als percentatges del 92 i 95. Amb un percentatge del 5,91% està per sota de la mitjana de Barcelona i, en algunes localitats no és ni la 5a força (a Ripollet, Barberà, Badia i Polinyà C’s te millor %). C’s ha millorat els seus resultats respecte el 2006 passant del 3,55% al 4,18%, gairebé 4.000 vots més. A Rubí, Cerdanyola, Ripollet, Barberà, Santa Perpètua, Badia i Polinyà podria tenir representació municipal amb els resultats en aquests municipis.


Cal valorar positivament el nivell de participació a la nostra comarca, gairebé del 60% (59,38%), al mateix nivell que el 2003 i molt per sobre del 2006 (54,1%). Una primera conclusió seria que l’abstenció, com ja es manifestava en les darreres eleccions, també afecta a la nostra coalició. Ressaltar també que els vots en blanc representen un 2,89% (2,94% a Barcelona) i Plataforma per Catalunya representa un 2,63% (2,47% a Barcelona), amb puntes importants com a Terrassa (4,09%), Santa Perpètua (5,23%), Badia (4,1%) i Polinyà (4,98%).


Dues darreres anotacions a afegir a la reflexió que hem de fer al voltant dels resultats : a la nostra comarca al voltant d’un 60% del cens impugna el sistema polític català per omissió o per confrontació, la suma de l’abstenció, vot en blanc, plataforma, C’s i PP avala aquesta afirmació. En alguns llocs aquest fet és preocupant i caldrà pensar en accions per lluitar-hi. Treballar perquè l’agenda social sigui la prioritat política i d’aquesta forma aconseguir que una part important de la població abstencionista (40%) i de la nova ciutadania pugi al carro de la democràcia pot ser una de les línies. D’altra banda les forces que han atacat frontalment el fet migratori representen a la nostra comarca un 15%, sense comptar CiU. També aquest aspecte ens ha de fer reflexionar.


foto del Vallès Occidental des de La Mola

04 de desembre 2010

El parany de la Torre Negra *

“Artifici dreçat contra algú, especialment per seduir-lo”, així és com defineix la paraula “parany” el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans i així és com hem viscut el grup municipal d’ICV-EUiA la darrera proposta de l’equip de govern per la requalificació dels terrenys de la Torre Negra. L’alcalde Recoder ha aconseguit col•locar en l’opinió pública diferents conceptes inexactes per bastir el seu argumentari. I nosaltres ens disposem a desmuntar-los per defensar el nostre.

Aquesta nova tramitació urbanística no és una resposta a la darrera sentència que anul•là l’aprovació definitiva del planejament de la Torre Negra. L’ajuntament, i així ho diu la sentència esmentada, te tot el dret a preservar aquest sector de la ciutat per interès públic. No estem doncs “responent” a un jutge sinó iniciant una nova tramitació a partir d’una nova realitat. Així doncs el concepte “el jutge ens diu que....” no és cert.

En l’actualitat, a diferència del moment en que es van iniciar els planejaments anul.lats, disposem de nous instruments per augmentar la preservació de la Torre Negra. El nou Pla Territorial Metropolità aprovat pel Govern preveu que la aquest parc rural sigui considerat com un espai lliure i, l’aprovació del decret que declara Collserola com a Parc Natural incorpora la Torre Negra en el seu àmbit i, per tant, facilita ara sí, la qualificació d’aquests terrenys com d’especial protecció, plantejament al que ha renunciat el nostre ajuntament per principi de prudència. Nosaltres creiem que cal aprofitar aquests instruments per augmentar la seva preservació. Algú pot entendre que amb més arguments que mai donem passos enrere ?.

L’equip de govern, i qui ha donat suport a aquest nou tràmit urbanístic, ens proposa unilateralment la traça d’una ronda urbana pel sector de la Torre Negra, concretament per sobre el torrent de Llaceres. Sembla que haguem de combregar amb la idea que aquesta infraestructura és imprescindible i, per nosaltres, no ho és. En primer lloc perquè no hi ha cap estudi de mobilitat que així ho determini, el que s’ha adjuntat a l’expedient aprovat al ple preveu un creixement del transport privat a la nostra ciutat important, i més en aquella zona, però no es planteja la millora del transport públic com a alternativa a la construcció a una nova via. En segon lloc la sentència no ens imposa res, només ens planteja que no es poden dibuixar tantes traces i reclama que si es dibuixa s’ha d’argumentar la seva necessitat per la mobilitat i el seu impacte en el medi. Imagineu per un moment la construcció d’un vial per sobre del torrent ? per acabar a on ? a l’Arrabassada ? què en traurem ? i qui ho pagarà ?

L’equip de govern vol confondre quan diu que el Departament de Medi Ambient de la Generalitat dona el vist-i-plau a aquesta proposta. El Govern va informar l’avanç de planejament anterior amb diversos condicionants, que no es responen en aquest tràmit. Nosaltres hem demanat que es posi a informació pública amb l’informe de sostenibilitat ambiental, com a garantia del ple exercici de participació ciutadana. No ha estat possible. Per què te tanta pressa l’alcalde Recoder ? en un tema cabdal de ciutat no valia la pena cercar el consens polític i ciutadà com sempre ?. Nosaltres, en tot cas, no caurem en aquest parany, no combregarem amb rodes de molí, encara que tinguem que cridar enmig del desert.

*aquest article el vaig enviar al Diari de Sant Cugat fa dues setmanes però no me'l van publicar

03 de desembre 2010

Turmenta de dretes

Fins avui no m’he vist en cor de fer un balanç dels resultats del passat 28N. D’entrada cal felicitar al flamant guanyador. No hi ha cap excusa, CiU s’ha imposat amb total claredat i de pas ha esborrat qualsevol possibilitat d’una majoria política d’esquerres a Catalunya. Artur Mas ha aconseguit com ningú fer forat entre l’opinió pública i la ciutadania amb el seu missatge de la necessitat d’un govern fort i endreçat, que lideri la sortida del pou en que estem i que porti a un nou pacte fiscal que ha de solucionar una bona part dels nostres mals. Així doncs hem estat, la gent d’esquerres, víctimes d’una depressió com la que estem vivint aquests dies meteorològicament parlant i ens ha traspassat una turmenta de dretes que dubto que trigarà molt a escampar.


Algunes reflexions al voltant de les causes del resultat electoral fruit d’una primera anàlisi de les dades que disposem: ha guanyat aquell que ha transmès a la població la sensació positiva de que vol i pot governar el país. Davant la renúncia de Montilla i Puigcercós a reeditar un nou govern plural d’esquerres, la majoria de la gent ha apostat pel cavall guanyador. Ho dèiem durant la campanya: en aquest país només hi pot haver, de moment al menys, un govern de CiU o un d’esquerres plural. I així serà. La sensació contradictòria que ha traslladat a la ciutadania el PSC posant en valor la tasca del Govern d’Entesa i alhora renegant d’aquesta fórmula ha generat en la ciutadania desencís i inseguretat. Justament en un moment en que calen governs sòlids per sortir de la triple crisi social, econòmica i institucional.


En aquests moments hi ha molta gent que ho està passant malament i veu amb pessimisme el seu futur més immediat. La por a perdre la feina, a poder pagar la hipoteca i les despeses corrents, a la competència pels serveis bàsics amb cada cop més gent – també amb estrangers -, a la percepció d’inseguretat,... comporta que molta gent busqui refugi en aquell que suposadament ha de crear llocs de treball, el gran empresari o aquells que han de garantir la marxa de l’economia, els bancs. Clar que només llegint aquests arguments des d’ICV ja estaríem contradient-los !. Però si a la resta d’Europa està passant, nosaltres no en som aliens. A més la gent al final prefereix donar suport a l’original i no a les males còpies.


Es parlarà molt aquests dies de les conseqüències que els resultats comporten al funcionament dels propis partits “perdedors” d’aquestes eleccions. A mi em sembla molt digne que qui ha estat President en els darrers quatre anys i que, a més dirigia amb ma ferma el seu partit, assumeixi la davallada i plegui de tot. No em sembla lògic però que aquells que han actuat de cervell de les operacions, Miquel Iceta, i de nou cap de campanya mediàtic, Jaume Collboni, es quedin com si res hagués passat. Ells, suposo que amb l’inestimable ajuda de don Zaragoza, són qui han sumit el PSC en una darrera trajectòria erràtica que ha comportat una campanya final de perdigonada de fireta.