31 de desembre 2011

S'acaba l'any, visca el nou any!

Vull acabar l'any fent un darrer escrit, el 21, aquest de repàs sintètic del que ens ha deixat l'any que avui acaba i del que espero del que entra d'aquí quatre hores. Ara fa un any coneixíem el nou govern de la Generalitat, un govern feble democràticament però legítim, anomenat el dels millors i que avui s'ha confessat com el més valent amb els febles i més covard amb els poderosos. L'any 2012 ha estat d'una intensitat política brutal doncs no sortíem d'unes eleccions que ja entràvem en unes altres. He analitzat més o menys els resultats de les diferents contesses electorals però podem concloure que en aquest any electoral els còmplices de la crisi financera, social i política han estat els guanyadors a Catalunya, a ciutats importants com Barcelona o Badalona i a l'estat espanyol. Una victòria que traspua la por en la que viu una gran part de la població, una por que ha substituït la indignació i l'emprenyament.

Un any aquest que a nivell català però també a nivell del cap i casal del país, Barcelona, està significant el desmuntatge d'allò que tants anys ha costat de construir, i no compto només amb els anys del Govern d'Entesa sinó també amb moltes de les conquestes de les polítiques socialcristianes dels diferents governs de Jordi Pujol. I com diuen molts petits emprenedors “guanyar mil € és molt difícil però perdre'n cinc mil és molt fàcil” que traduït al que està passant ve a dir que allò que es desmunta avui serà molt difícil de recuperar en el futur. A Barcelona l'exemple de les escoles bressol és potser una de les banderes que l'alcalde Trias cedeix al soci preferent aquí i allà del PP.

Què espero del 2012? doncs que la gent no calli. Aquesta era la nostra crida en les eleccions del 20N i malauradament l'haurem de seguir repetidament durant els propers mesos, a Sant Cugat, al Vallès, a Catalunya, a Espanya i també en el marc europeu, perquè és on ens juguem la major part de les garrofes. També espero que la gent d'ICV estiguem a l'alçada. Que seguim construint alternatives, arguments positius a les males praxis polítiques i a les errònies mesures governamentals als diferents nivells. Serà un any de construir des de la reflexió. A Sant Cugat ja ho hem començat a fer. La premsa no ha fet massa cas del repte més important que ens hem imposat la gent d'ICV de Sant Cugat, que és construir una alternativa d'esquerres oberta, més enllà dels partits i des de baix. Això no obstant no aturarà el nostre objectiu, que és la construcció de ponts socials i polítics amb la ciutadania i amb les xarxes organitzades.

A nivell comarcal serà aquest un any també d'assemblea. Feia molts i molts anys que la nostra organització comarcal no gaudia com ara de bona salut i de tanta cohesió. Puc afirmar sense por que no hi ha cap altre partit al nostre territori que es miri els diferents temes polítics des de la perspectiva territorial amb la que ens els mirem nosaltres, amb la coherència entre diferents localitats amb que ho fem la gent d'ICV. Diem el mateix a Sabadell que a Sant Cugat, a Cerdanyola que a Terrassa. No tothom pot dir el mateix i això és una virtut, poc valorada suposo que per poc coneguda. Una de les meves passions és la meva comarca, el Vallès. M'agrada la gent que hi viu. Fa temps que treballo perquè la gent de la meva comarca gaudeixi de millors condicions per viure millor i és per això que seguiré treballant perquè la nostra organització comarcal funcioni de forma cohesionada i valenta davant les injustícies socials, ambientals i de gènere que també al Vallès existeixen.

I a nivell nacional tindrem l'oportunitat, a diferència d'altres partits, de fer una reflexió profunda d'on som i cap a on volem anar. Sense les urgències dels mals resultats o dels personalismes. ICV ha d'enfortir el seu projecte polític, aclarir la seva estratègia d'aliances i aprofundir encara més en les eines de participació interna a l'hora de donar sentit a la militància en la nostra organització. Sens dubte és un objectiu formidable i estic segur que estarem a l'alçada.

Així doncs un any sense eleccions però amb molts reptes mobilitzadors, ideològics i organitzatius. Que els arbres ens deixin veure el bosc i que el bosc deixi passar els raigs de sol. I que la força ens acompanyi!!! 

Bon any 2012!!!

27 de desembre 2011

piulades (1)

Estar, ser, tenir twitter té les seves virtuts i els seus defectes. Algunes te'ls recorden amics, companys o familiars quan et diuen allò de que “sempre estàs al twitter – o al facebook -”. Crec que normalment aquesta visió la tenen aquelles persones que no estan massa al dia de les noves tecnologies o de l'us de les xarxes socials. Viure intensament, pensar en allò que pot interessar a qui et segueix, en definitiva, treballar en allò que t'agrada i que a més te una vessant pública important et porta a compartir, recomanar i, perquè no dir-ho, explicar el que fas i perquè ho fas – políticament parlant sobretot en el meu cas -. Si a més estàs armat d'una eina de publicació massiva com una blackberry, un android o un Iphone la cosa es torna més fàcil doncs pots anar actuant en la xarxa en les estones lliures de tren, metro, autobús, sofà.... De totes formes – i perquè no sembli una excusa – cada cop és més necessari, gairebé obligatori, que els que tenim responsabilitats públiques o polítiques compartim reflexions, idees, rebem crítiques, propostes, com a part de la nostra feina, tant o més que estudiar un expedient, i més ara en moments d'allunyament entre la política i la societat. Ens demanen estar a peu de carrer i s'ha de fer així, tant en el aspecte més literal com en el seu aspecte més virtual.
imatge del bloc del Francesc Mercader de Torredembarra

Avui de totes formes vull compartir amb vosaltres alguns enllaços que o be perquè no em seguiu en la xarxa social, perquè no voleu o perquè no hi sou, o perquè es tracta d'enllaços de publicacions que no coneixeu, no llegiu,... em semblen interessants i els poso a la vostra disposició. Només us demano una cosa: a part de llegir el post – en el darrer mes més de 700 visites al meu blog – interactuem, aquesta és la gràcia de la xarxa social a internet, el fet que a l'altra banda hi hagi algú que comparteix amb tu.


19 de desembre 2011

Setmana intensa però reeixida


Després de compartir amb vosaltres el meu anàlisi sobre els resultats a les darreres eleccions al Congrés i Senat he deixat una mica de banda el meu bloc, no així la meva presència a la xarxa on cada dia intento compartir les meves idees i allò que em sembla que us pot interessar. Dic que la setmana ha estat intensa perquè entre d'altres qüestions hem estat preparant l'assemblea local d'ICV SantCugat. La veritat és que ha anat molt be. La participació i compromís de la nostra gent ha estat important, els objectius que ens hem marcat ambiciosos però possibles i ens hem dotat d'una nova direcció que ha de coordinar i fer possible tot allò amb el que ens hem compromès. Els mitjans han ressaltat el fet que l'organització la liderin a partir d'ara dues persones, copresidint-la, però podeu creure'm que no és ni de bon tros el més important de tot el que hem aprovat.

foto de cugat.cat
ICVSant Cugat es compromet, un cop més, a ser útil a la ciutadania, a canalitzar el conflicte social mitjançant la política fent-ho arribar a les institucions que ens representen, en el nostre cas l'ajuntament de San Cugat i l'EMD de Valldoreix, sobretot. Però també ens comprometem a intervenir en el combat de les idees, a fer pedagogia sobre que hi ha alternatives a les polítiques que avui són majoritàries a les institucions. Perquè pensem que malgrat no ser una força majoritària recollim l'opinió de molta gent a la nostra societat. Seguirem teixint un lligam social amb un potent fil roig però també amb un fil verd i un de violeta, perquè no podem deslligar el conflicte social de l'ambiental i del de gènere. I tot això ho farem, ho volem fer al menys, sent més i millors, en la nostra acció política al carrer i a la institució, recollint el qualificatiu que tant m'agrada del PSUC: ser força de lluita i de govern.

La nova forma de lideratge és també un repte, no és una qüestió exòtica sinó que respon a la voluntat de compartit també la direcció, amb el que això implica en la representació de l'organització, en la presa de decisions, en el contacte amb la nostra gent. És una fórmula d'èxit en altres organitzacions polítiques com Joves d'Esquerra Verda o en altres partits verds europeus i, un debat pendent de la nostra organització política des de la darrera assemblea nacional. A veure si ens en sortim be.

La decisió però més important de les que hem pres és el compromís de treballar per tal de construir una alternativa d'esquerres a la nostra ciutat, més enllà dels partits i construïda des de baix, amb la gent, de forma compartida, sense apriorismes ni protagonismes partidistes, pensant només en intentar donar-li un tomb a la boira que ofega aquest oasi santcugatenc.

I ja que feia dies que no escrivia us adjunto un seguit d'enllaços que m'han semblat interessants i que ja compartits via twitter els comparteixo amb vosaltres des d'aquest post d'avui:


05 de desembre 2011

Valoració del #20N (i 3)


A mode d’esquema alguns apunts més de forma desendreçada i perquè no quedin al pap. En aquestes eleccions, com en les del Parlament i fins i tot en les municipals, en les més emblemàtiques com Girona o Barcelona, la ciutadania s’ha mobilitzat més per la necessitat de fer fora un govern que per l’entusiasme en les alternatives. No debades el PP te el suport només d’una de cada tres persones amb dret a vot a Espanya i CiU d’una de cada cinc a Catalunya. I aquesta afirmació no vol deslegitimar ni un govern ni l’altre, doncs és evident que a la resta encara ens donen menys suport, sinó posar de relleu la feblesa de la nostra democràcia i la necessitat que qui ostenta el poder en cada moment tingui en compte que la traducció dels vots en escons no és el mirall de la societat, molt més plural i diversa. Cal sumar a aquest fet la creixent desmobilització a Catalunya que ha incrementat en 3,5 punts l’abstenció, amb un apunt important: l’índex de Ciutat Vella és d’un 40%, el de Sarrià – Sant Gervasi d’un 23%, el 37% a Badia i el 25% a Sant Cugat del Vallès....
foto El Periódico - entrevista Terribas - Mas a TV3

El passat 20N CiU va perdre 188 mil vots respecte les eleccions al Parlament tot i l’augment en la participació en aquestes eleccions respecte un any enrere. Així doncs un 15% de les persones que els van donar suport fa un any han canviat el seu vot per un motiu o altre. Especialment preocupant és el fet que el PP passi a ser la primera força a vint municipis – entre ells Tarragona i Castelldefels – quan ho era en 5 el 2008. Després dels atacs a Catalunya li donem aquesta bossa d’oxigen!!! Fem-nos-ho mirar... Preocupant també el fet que PxC hagi tret gairebé 60 mil vots – pensem que a més va aconseguir avals suficients per presentar-se amb el que això suposa - ....que no el permet aconseguir l’escó al Congrés però que referma el fet que cal lluitar contra ells amb arguments contra la xenofòbia. En aquestes darreres eleccions el debat sobre el fet migratori no ha estat en primera línia com en d’altres conteses, i això que la situació sòcio – econòmica del país i, per tant, la d’aquelles persones més vulnerables no és millor. Però en aquests moments no prevalia fer fora alcaldies civilitzades i, encara menys, ensenyar aquella part més fatxenda dels que al final guiaran els destins espanyols. Em preocupa que a localitats com Badia, Polinyà o Santa Perpètua estiguin entre el 3 i el 5% i més després de constatar les seves conductes no només feixistes, sinó també en el que cas de Badia fatxendes i fins i tot delictives...

Entre totes les candidatures amb representació parlamentària ICV-EUiA ha estat la que més ha incrementat els seus vots – un 52% -, hem sumat 50 mil vots als que ens van donar suport a les eleccions al Parlament, la qual cosa es pot llegir com un aval, al menys dels i les votants fidels, a les propostes que defensem. Especialment interessant és l’augment del 72% a l’Àrea Metropolitana – sense Barcelona – o, i encara més tenint en compte que és gairebé impossible treure-hi diputat/da, el 61% a Tarragona, el 55% de Girona i el 41% de Lleida. La veritat és que les nostres candidatures han fet un gran esforç d’explicació de propostes, una gran campanya.

A més hem aportat el nostre gra de sorra a fer possible que es comenci a esquerdar el bipartidisme espanyol, on trobem un PSOE en retirada que auguro trigarà molt a aixecar el cap – i sinó penseu en els casos alemanys i francesos – i d’un PP que venç però no convenç. La suma del PP i PSOE ha passat del 83% al 72% dels vots i de 323 escons a 296 fent doncs més plural el Congrés com ho és la nostra societat tot i les dificultats que comporta la llei electoral. De totes formes val la pena dir que en els darrers quatre anys els partits conservadors amb representació institucional han crescut a nivell espanyol en gairebé 2 milions de vots i els progressistes gairebé han perdut 3 milions de vots, els primers han passat de representar un 35% a un 40% i els segons d’un 38% a un 28%. Clar que veient els índexs d’abstenció de segons quins barris és evident que la desmobilització d’aquelles persones susceptibles de beneficiar-se més de les polítiques més progressistes va justament contra aquestes polítiques. Alguna cosa falla en l’esquerra d’aquest país, des d’ICV haurem de contribuir al debat d’idees i a tornar a recuperar l’hegemonia cultural però el que està clar és que no ens farem càrrec de les conseqüències de les polítiques neolliberals d’aquells que es diuen de progrés. En aquest sentit us recomano la lectura del següent article de Juan Carlos Monedero a Público.

02 de desembre 2011

Valoració del #20N (2)


ICV, conjuntament en aquest cicle també i ja van 3, amb EUiA ha aconseguit en aquest cicle situar el vot a les Generals al nivell de les del Parlament, per sobre del 9% (9,54%) a la nostra comarca. Aquest resultat situa la nostra comarca per sobre del resultat de la coalició a nivell català (8,09), de la província de Barcelona (9,07%) i de l’Estat (6,84%). En les circumscripcions on IU ha tret escons el % és de 8,04% a Madrid, 9,02% a Málaga, 13,27% a Astúries – “Efecte Llamazares” que celebro - , 8,62% a Sevilla, 6,77% a València i 11,46% a Saragossa – en coalició amb la CHA -. És important remarcar el fet d’haver aconseguit el Grup Parlamentari propi de la coalició, al mateix temps que hem de valorar com a negatiu que el nostre referent estatal EQUO amb el que hem signat acord de col·laboració i amb els que ens presentarem, amb ells com a mínim, a les properes eleccions al Parlament Europeu, ha tret només 1 diputat per la circumscripció de València en coalició amb COMPROMÍS. De ben segur que aquest punt de partida els farà madurar com a organització política tant des del punt de vista estratègic – han basat molt la seva campanya en el perfil verd deixant en segon terme el roig i el de model d’estat – i la política d’aliances, que ara podran assumir partint dels 340 mil vots aconseguits a tot l’Estat.

acte de suport de personalitats a la coalició
A nivell general ICV ha tret doncs uns bons resultats – molts ho haguessin signat abans de començar la campanya – però el fet de créixer també IU pot comportar que ens diluïm dins el nou Grup Parlamentari amb el que això pot comportar políticament i mediàtica. M’agradaria que poguéssim ampliar l’abast d’aquest Grup incorporant diputats/des de projectes polítics similars però no serà fàcil. Ningú entendria però que aquest, el tema de a quin grup hem d’estar, fos un tema de discussió, en un moment en el que el que cal és gaudir dels millors instruments per dur a terme la nostra acció política.

Fent una primera aproximació als resultats podem extreure les següents conclusions:
·        El perfil de la campanya i del nostre candidat ens han possibilitat recuperar àmbits generacionals i sectorials que s’havien refredat en els darrers temps. Només cal veure la millora de resultats en localitats com Sabadell (10,3%), Rubí (10,6%), Cerdanyola (11%), Montcada (11,2%), Barberà (10,9%), Badia (10,7%), Polinyà (11%) i Santa Perpètua (11,8%).
·        En poblacions on tenim l’alcaldia el % és superior a la mitjana de la coalició: Santa Perpètua (11,8%), El Prat (12,6%), Sant Feliu de Llobregat (12,2%) i Montornès (17,7%).
·        En les poblacions on el component socioeconòmic és més alt i de perfil més catalanista el % està per sota de la mitjana de la província: Sant Cugat (8,18%), Castellar (7,1%), Sant Quirze (7,4%), Palau (7,3%), Viladecavalls (8,59%), Vacarisses (8,16%),...i va associat al fet que CiU ha guanyat les eleccions.
·        L’anomenat “tsunami popular” no és tal si observem per un costat que amb menys % que el PSOE en el 2008 (44% contra 45%) el PP ha aconseguit la majoria absoluta, incrementant els seus vots a nivell espanyol en 500 mil vots i no arribant a la xifra del PSOE del 2008 (10,8 milions contra 11,2)..
·        La victòria de CiU a Catalunya pot induir a pensar que la ciutadania accepta les polítiques del Govern català però la coalició nacionalista ha tret gairebé 200 mil vots menys amb més participació respecte les eleccions del Parlament i ha baixat gairebé 10 punts el % respecte a les mateixes també. És evident que les enquestes publicades han beneficiat a CiU doncs l’efecte del vot contra el PP que en el 2008 va recollir el PSC en aquestes l’ha recollit CiU tot i que en menor mesura.

01 de desembre 2011

Valoració del #20N (1)


He volgut madurar les dades de les darreres eleccions generals,estudiar-les i compartir-les primer amb la gent de la nostra organització abans de compartir-la amb aquells/es que seguiu el meu bloc. De ben segur no em cabrà tot en un sol article perquè hi ha dades que cal posar de relleu.

Acaba el cicle electoral amb aquestes eleccions generals que comporten també un canvi de cicle polític a nivell institucional. D’aquest cicle electoral hem d’extreure conclusions que necessàriament s’han de diferenciar per “barris” i per conteses però que ens han d’ajudar a enfortir la nostra organització i a aprofundir en el nostre projecte polític en el marc de la propera assemblea comarcal i nacional.

La principal conclusió d’aquest cicle és el predomini de la dreta catalana i espanyola al Parlament i a les Corts Generals i l’augment de poder polític també en l’àmbit municipal, en el que destaca el canvi històric a l’ajuntament de Barcelona i a la Diputació Provincial. Aquesta realitat és clarament negativa pels interessos de les classes populars i, per tant, per allò que nosaltres defensem com a centre d’acció del nostre ideari polític. En els darrers 10 anys CiU i PP han passat de representar a la nostra comarca el 30% en totes les eleccions al 49% de les darreres eleccions al Parlament i el 45% en les eleccions del 20N (35% Generals 2008).

L’altra cara de la moneda és el PSC. En els darrers 10 anys a la nostra comarca ha passat de representar una forquilla del 30 al 49% (Generals 2008) al 19,2 del Parlament, el 27,6 a les municipals i el 28,8 en aquestes, continuant sent la força més votada a la nostra comarca, dos punts per sobre de la mitjana catalana i un per sobre del de la província de Barcelona. El PSC i el PSOE han tingut els pitjors resultats de la història a nivell nacional i estatal, més de 4 milions de persones han deixat de votar-los des de les darreres eleccions generals i la majoria han anat a l’abstenció (50% dels vots) i a UPyD, IU, PP i CiU (la resta, aproximadament).

Pel que fa a ERC el seu pes l’ha portat de ser la 3a o 4a força depenent de les eleccions a ser relegada a la 5ena posició en les tres darreres, passant del 14% del Parlament 2003 a estar entre el 5% i el 6% en el cicle electoral del 2010 i 2011 a la nostra comarca. I és que el projecte nacional va més enllà d’una sola paraula.

Abans de parlar de nosaltres fem-ho de la participació en les diferents eleccions, doncs per ICV és una variable important de qualitat democràtica. En aquest darrer cicle s’havien millorat els % en les eleccions al Parlament com en les municipals passant del 46% al 40% en les primeres i del 51% al 49% a les segones de mitjana comarcal. En el cas però de les Generals ha augmentat l’abstenció un 3% (del 28% al 31%). Cal treballar doncs per incorporar en la consciència ciutadana la importància de la participació en les catalanes i les municipals. A nivell d’Estat el vot anomenat de rebuig al sistema ha augmentat un 1% (del 2 al 3%) incloent aquí el blanc, el nul i les candidatures més alternatives (Pirata, Eb i Anticapitalistes, per incorporar sigles que tenen alguna representació en institucions europees).

fotos de singulardigital.cat

18 de novembre 2011

Pujarem a La Mola,és clar que sí!!

A l’acte de la coalició al Vallès Occidental,amb un ple de gom a gom al centre cívic de Sant Pere Nord de Terrassa,el nostre Coscu va prometre que si la nostra candidata Marta Ribas és diputada a Madrid pujarà a la Mola corrent. Estic segur que encara que no ho sigui però treiem uns bons resultats ho farà igualment,perquè li va la marxa al Joan i perquè serà una forma també de fer pinya pels difícil anys que ens vénen per davant.

Avui s’acaba la campanya de les eleccions del 20N. Una campanya on cap de la resta de candidatures ha volgut debatre les polítiques alternatives a l’hegemònica que empobreix la nostra vella Europa. En aquesta campanya uns no han explicat el que han fet en aquests darrers quatre anys perquè en el fons estan avergonyits,altres no expliquen,al menys el seu màxim candidat no ho fa,el que faran i,en el cas de CiU,les plantegen com un plebiscit i vot de confiança a un govern que està portant al nostre país a la recessió i abandonant en mans dels lobbies que representa les polítiques públiques que cohesionen i,el que és més greu,les plantegen com un reforçament del repetit mantra pujolià de que CiU és Catalunya.


Sortosament però hi ha una altra Catalunya,una Catalunya que potser no se sent interpel·lada per la política,entre uns i altres ho hem provocat,però que cada dia s’aixeca esperant un dia millor. A aquesta Catalunya,la majoritària,la de la gent treballadora,ens hem adreçat la gent d’ICV-EUiA. I ens adrecem perquè pensem que una altra democràcia,una altra política,una altra economia és possible. Una democràcia més forta i més propera,una política més lliure i valenta i una economia més justa i neta és possible i penso que les nostres propostes van en aquesta direcció.

Un estudi d’un grup de politòlegs experts així ho determina. Només els programes de la nostra coalició i d’EQUO concreten les propostes que fan. La resta es mouen en la vaguetat fent així un flac favor a l’enfortiment democràtic del país i dificultant la rendició de comptes en un futur proper. Fa 8 anys la majoria absolutista del PP,la rància i vella política d’Aznar,la guerra de l’Irak i la foto de les Azores va comportar un vot útil al PSOE i un vot visceral a ERC. Ara però l’únic vot útil per confrontar amb la suposada majoria del PP els propers quatre anys i l’únic vot visceral per confrontar la veu de la gent a la imposició dels mercats i les corporacions és la que representa la nostra coalició i l’esquerra verda a nivell de l’Estat. Només un Grup Parlamentari important que amalgami la pluralitat d’esquerres a nivell d’estat podrà plantar cara a les polítiques regressives que comportarà el triomf que ha brindat en safata el PSOE al PP. I és possible. Una plana web proposa votar les candidatures que ténen possibilitat de trencar el bipartidisme i votar contra les polítiques de PP,PSOE i CIU,i en el cas de Barcelona,però també en moltes circumscripcions espanyoles,la primera alternativa la representa ICV-EUiA,IU i EQUO.

Ara,com deia la Marta Ribas ahir a Terrassa,només cal que la gent es mobilitzi,que digui la seva,que no calli,que parli i que ompli les urnes de paperetes roges,verdes i violetes i,d’aquesta forma la nostra comarca tingui no un,el Joan Josep Nuet és de Montcada i Reixac,sinó dos representants de l’esquerra verda nacional al Congrés dels Diputats. L’"operació Marta Ribas" està en marxa però falta que tu ens donis confiança i així farem que el Coscu pugi a La Mola corrent.

16 de novembre 2011

EINES PEL COMBAT POLÍTIC

Més eines per combatre el discurs homogeni dels darrers dies. Sobre si hi ha alternatives, sobre qui hi ha darrera de cadascú dels partits,quines diferències hi ha entre les propostes d’uns i altres però que és tant difícil veure en els debats que no existeixen...aquí teniu un seguit d’articles,escrits,vídeos,més o menys seriosos que he anat retwitejat aquests dies i que vull compartir amb tothom que llegeix el meu blog. Compte! No estic d’acord amb tot el que es diu en alguns articles però són interessants per la reflexió.

Per llegir

Vídeos


Per acabar: us informo d’un acte interessant,que coincideix amb el darrer dia de campanya, a Sant Cugat dins les Nits Temàtiques de la UNIPAU: 
 Divendres  18 de novembre
Sombrascoproducció franco-espanyola dirigida per Oriol Canals (Sant Cugat 1965)
“Sombras" aborda el drama dels centenars d’africans que abandonen  les seves terres de pobresa en busca d’una vida millor i que després de sobreviure a la temerària travessa marítima han d’afrontar una realitat potser encara més complexa, com és el poder sobreviure en terra europeu.
Presentat per Jordi Casas
Lloc: Casa de Cultura de Sant Cugat del Vallès
Hora: 20h

14 de novembre 2011

Míting Central d’ICV-EUiA


Aquest dissabte,com ja va passar a les darreres eleccions al Parlament,la gent de la nostra coalició es va mobilitzar per donar escalf a tothom que va a les nostres candidatures a les eleccions del 20N. ICV-EUiA va demostrar que és una gran organització que ve de molt lluny i que va molt més lluny encara. Moltes intervencions i l’actuació de la Big Mama,la Montse,que ens va delectar amb 3 peces que reivindiquen els drets social i humans,entre d’elles una d’aquelles que es cantaven als 60 per reivindicar el dret de vot de la població afroamericana als USA.

Però d’aquest acte vull destacar,creieu-me que no és fàcil,quatre intervencions. Per la seva implicació,com en el cas del Carlos Jiménez Villarejo,en Jordi Coca dona suport a ICV-EUiA anant el penúltim de la llista per Barcelona. En Jordi ha estat un dels que de forma valenta han dimitit del Consell Nacional de Cultura i de les Arts,per dignitat. En la seva intervenció va citar en Palau i Fabre,“qualsevol aventura lírica autèntica és una aventura vital i aquesta conciliació de les utopies i la dignitat personal,l’ètica personal,és la clau d’ICV”. Va parlar de la situació actual,de la crisi,com un “autocop del sistema neolliberal que vol retallar els nostres drets i llibertats,no hi ha crisi,hi ha un robatori immens de com a mínim 12 bilions d’€ que si els transforméssim en segons només un d’ells significaria 500 segles...aquesta és la dimensió de la tragèdia,ens han robat les lluites de les classes mitjanes i treballadores”.

Les altres tres intervencions són les de tres persones valentes,com ho són en aquestes eleccions la nostra gent de Lleida,Girona i Tarragona,que no s’arronsen davant una llei electoral que tant difícil fa que hi hagi a Madrid una representació de l’esquerra verda nacional d’aquestes tres circumscripcions. La veritat és que si no ho aconseguim el Congrés s’ho perdrà perquè en les seves intervencions van demostrar que també fora de Barcelona hi ha vida a ICV. L’Alba Benedicto,candidata de la de Tarragona,ebrenca i jove,va recordar la lluita encara viva de la defensa de l’Ebre i la convivència de “lo riu” al seu pas per Tortosa amb el monument més franquista,se li va escapar per culpa del subconscient tant conscient, i més gran que encara avui marca el paisatge ebrenc, “no us sembla una bona data el 20N per fer-lo desaparèixer?”. L’Alba va refermar també el nostre compromís per tancar les nuclears,allò del que ara se’n recorda en Rubalcaba,que són la font d’energia més perillosa i menys democràtica,recordant que va ser ubicada al sud de Catalunya en ple franquisme. L’Alba representa una terra que encara avui lluita per la seva emancipació.

En Marc Vidal,candidat per Girona,haig de confessar que em va sorprendre. El conec per la nostra convivència al Govern,ell era el director dels serveis territorials d’Interior,Relacions Institucionals i Participació en aquella terra,però mai l’havia sentit parlar en públic i la veritat és que va descobrir-nos una bona potencialitat. Com a bon professor d’institut va anar al gra: “cada dia 10 persones perden la feina a Girona i 8 famílies perden la casa mentre grans empreses dirigides per prohoms hauran defraudat 43 milions d’€,la gran banca haurà guanyat 35 milions d’€ a Espanya,les corporacions elèctriques,gràcies a les nuclears, 11 milions i les grans fortunes hauran evadit 115 milions d’€”. Un il·luminat,deia ell,que parla de persones mentre la resta de caps de llista parlen d’aeroports,carreteres,...que reivindica la política com a solució als problemes de la majoria. Transcric literalment de la seva intervenció: “Jo m’estimo aquesta terra i no m’embolico amb la senyera cada matí,perquè és l’herència dels meus pares i el bressol dels meus fills,jo m’estimo aquesta terra pels colors i les olors dels seu paisatge,però sobretot per la seva gent,per la que m’ha ensenyat a estimar,la que m’ha ensenyat a aprendre,per la que vinguda de tot el món m’ha ensenyat a compartir,a conviure i a comprendre,per tota aquella gent que hem aconseguit junts aquesta democràcia,una sanitat universal,una educació pública de qualitat,unes pensions i uns salaris dignes,i no permetré que uns miserables,àvids de riquesa,defraudadors sense escrúpols,tirin per la finestra tot això que tanta gent durant tants anys ha anat aconseguint”.

Des de Ponent,com és habitual,va venir la part més lírica. En Josep Maria Carles,de la Seu,ens va explicar el conte de la nena de Rajoy,que s’ha fet gran i es diu “Esperancita Recortes Cospedal”,de la “Carmeta LiberalRubalcaba” i de la “Marta Duran Queretallo” front la nostra “Joana Nocallo Coscubiela”. Podeu seguir aquestes i les altres intervencions en aquest enllaç.

11 de novembre 2011

La quadratura del cercle

Així va titular ahir la seva conferència el nostre candidat a la brillant intervenció que va fer al Cercle d’Economia. Val a dir que la directiva d’aquest lobby econòmic català no va estar a l’alçada,en Piqué,el seu president,ni va venir,quan ha presentat a la resta de candidats,i a més,ens van donar una sala petita,que es va omplir de gom a gom,enlloc de l’auditori que habitualment posen en aquestes trobades que organitzen ells mateixos...la presentació va anar a càrrec d’Artur Carulla que va estar molt elegant.

En Coscubiela va plantejar el nostre projecte com la quadratura del cercle,sustentada en 5 propostes concretes que resumeixo a continuació:

·         Cal més protagonisme de la política davant la força dels mercats i la feblesa de les institucions. Perquè hi hagi recuperació econòmica cal més política i més governança europea,tema aquest desaparegut de molts dels debats d’aquests dies. També cal regenerar la política per poder intervenir en l’economia.

·         Reactivar l’economia en un context d’endeutament privat. Les retallades comporten més recessió i no podem deixar només la reactivació en mans de l’exportació,avui per avui únic àmbit econòmic que funciona. Cal augmentar el consum privat i també el públic. Baixar salaris comporta la ruïna,les retallades disminució de drets i ocupació pública,el col·lapse del crèdit a les pimes la destrucció de projectes viables. Cal,a més que tant les administracions com les grans empreses paguin al dia a les pimes que indirectament les estan finançant.

·         L’estabilitat pressupostària és possible sense retallades si incorporem austeritat de la bona,del que ell anomena “colesterol bo” i és ineludible introduir una reforma fiscal i aquí és on hi ha diferències amb la resta de forces polítiques. Tal com va dir en Coscubiela “hauria d’estar prohibit que els polítics diguin dilluns,dimecres i divendres que baixaran els impostos i que els dimarts,dijous i dissabtes que augmentaran els drets,a no ser que diumenge ens vulguin portar a Lourdes o Fàtima”.

·         S’ha de generar consens social defugint dreceres i oportunistes. Una reforma laboral contra tothom no és el camí per la creació d’ocupació,estudis acadèmics indiquen que en els darrers 30 anys cap de les reformes laborals ha creat llocs de treball,la darrera del PSOE n’és un exemple ben clar.

·         Combinar el curt i el llarg termini. Cal,com va dir ell,que fem saltar els dos “trombos”:el sistema financer i la debilitat del sistema fiscal. Cap sector hauria de voler cobrir el sector immobiliari. Si el segle XX va ser el de l’ampliació dels drets socials i,per tant,va crear els llocs de treball associats en els sectors de l’educació,la salut,el turisme,...el segle XXI ha de ser el del sector ambiental. També s’ha de caminar en l’enfortiment del sector agroalimentari i en el del coneixement i la cultura.

La conferència la va acabar fent referència a que en el debat polític d’aquests dies algunes forces juguen al “fet i amagar” perquè uns amaguen el que han fet,uns altres el que faran i CiU que guanyi qui guanyi donarà suport a un dels altres dos per fer polítiques en defensa dels sectors poderosos que representa.

Dues darreres qüestions interessants: la classe dirigent del nostre país tant política com econòmica suspendria un examen d’intel·ligència emocional perquè te un desconeixement brutal del país que tenim. Només entenent racionalment i emocional com viu la gent es poden prendre bones decisions i,per acabar,es va preguntar perquè serà que en aquests moments no hi ha debat sobre la immigració quan fa 4 mesos alguns partits la van utilitzar per guanyar pes en molts municipis.

Una bona conferència valenta,clara,davant la classe dirigent de l’economia catalana.