30 de desembre 2009

Ara ja sí, toca fer balanç de l’any

Un any aquest, el 2009, ple de novetats que transcendiran els propers anys, de molta feina, ben feta també. Un any que començava amb la mort del Toni Farrés, el primer alcalde democràtic de Sabadell, “l’alcalde”, que va consternar no només a la gent d’ICV sinó a la societat catalana i a la sabadellenca en particular. Aquest any ens han deixat a més de molta gent - també anònima - dos personatges importants : un en el camp de l’escena, el Pepe Rubianes i, l’altre en el camp de la cooperació i l’ajuda als més necessitats, Vicenç Ferrer. Un homenatge a tots ells.

Aquest any també ha estat un any de canvis a ICV. A nivell local l’estimada Àssun Reyes deixava al febrer la presidència local passant el testimoni al Joan Calderon i la seva acta de regidora al juny, entrant el Jaume Massanés en el seu lloc. Ens costarà cobrir el seu buit en la política local, una perspectiva diferent de fer política. Aquest mes, finalment, deixava el càrrec de portaveu jo mateix en mans del Joan, que estic segur que ho farà molt be i, sobretot, que li podrà dedicar les hores que pertoca a aquesta responsabilitat institucional.

I a nivell nacional la gran noticia de l’any és la renúncia del Joan Saura a encapçalar la propera llista al Parlament i a conseqüència d’aquest fet, que em vaig perdre per vacances de viure en directe, el Joan Herrera serà el nostre cap de llista en les eleccions catalanes. El Joan aportarà a la política catalana la seva experiència a Madrid però, sobretot, noves maneres de fer política, canviant així el panorama polític hereu encara de la transició democràtica.

A nivell personal aquest any m’ha suposat un canvi important. Abans de l’estiu el conseller Saura em va proposar entrar en el seu equip de treball al Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació. No n’estic gens decebut, ans al contrari. Està sent una gran experiència política però també humana. Viure en primera persona l’acció del Govern de Catalunya és un luxe per algú al que li agrada la política i el servei al país. Veure els canvis que aquest país experimenta per l’acció d’aquest Govern d’Entesa és un privilegi que val la pena experimentar. I viure-ho al costat de persones tant potents des del punt de vista polític i humà com el mateix conseller i la resta de companys i companyes que treballem al departament encara ho és més.

Des del mes de juliol he pogut acompanyar al conseller a diverses visites territorials, un dels objectius de la meva tasca, per motius molt diversos: tant els relacionats amb la policia catalana – inauguracions d’equipaments a Valls, Gavà, Sabadell –EGARA i T1 del Prat o balanç del desplegament a Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona – amb els bombers – inauguracions d’equipaments nous a Lleida, Tremp i Sant Boi – o amb la memòria democràtica i la participació – a l’Alt Pirineu i el Berguedà - i, he pogut constatar per un costat la seva capacitat de treball, la seva sensibilitat pels més febles i la seva humanitat – la mort dels bombers a Horta de Sant Joan ha estat un dels moments més durs de la seva vida – i, per l’altra, el seu alt grau de responsabilitat vers l’acció de govern i la importància que dona a la relació amb el món municipal – reunint-se en la majoria de visites amb els alcaldes/esses de les localitats per posar en comú l’acció de govern i escoltar les seves opinions i, en alguns casos, les seves crítiques -.

En aquesta feina he pogut també conviure amb la tasca parlamentària, en un any prolífic en activitat política – de fet avui la secretaria de relacions institucionals en feia el balanç - . Una feina que massa vegades es caricaturitza, com ha passat en la recent votació de la ILP contra les “corridas de toros”, però que és imprescindible per dotar al país d’instruments d’autogovern i, també, per fer seguiment de l’acció de govern.

En l’àmbit més territorial l’acció política contra els efectes de la crisi ha estat l’eix més destacat en l’acció política a nivell local i comarcal i, em sento especialment orgullós d’haver pogut acabar l’any aprovant al ple del consell comarcal el Pla d’Actuació Comarcal 2009 – 2012, al que feia referència en algun altre escrit dies enrere.

Pel proper any : actualitzar més sovint aquest canal de comunicació amb l’exterior – aquest any 44 escrits contra 60 al 2008 - , que s’ha vist minvat pels canvis personals i per l’activitat al facebook, preparar la millor proposta possible en l’àmbit local per les eleccions municipals del 2011 i treballar perquè les eleccions al Parlament del 2010 facin possible més polítiques d’esquerra al nostre país. I en l’àmbit personal salut i amor.

El mateix que us desitjo a tothom que segueix aquesta bitàcola personal en aquest 2010 que comença una nova dècada.

27 de desembre 2009

Temps de repàs

Arribem a final d’any i s’imposa fer un repàs de l’any i plantejar-se reptes i objectius pel proper. Ho faré però en un proper post doncs avui vull fer una petita parada al darrer ple de l’any que ens va portar noves i importants notícies.


El ple de la setmana passada, molt dens pels temes que s’hi tractaven, es va caracteritzar més per l’acció de govern que no pas per les propostes dels grups de l’oposició, que en els darrers temps han marcat les sessions plenàries a manca d’acció política per part del govern municipal.


En aquest ple es donava compte del destí dels fons estatals del 2010. Més de 8 milions d’€ que es destinaran a inversions municipals. En el ple de novembre el nostre grup municipal havia presentat una moció per tal que aquesta decisió es fes amb el màxim de participació possible però lamentablement tothom ens varem assabentar de la decisió per la premsa, una manera molt transparent de fer política com es pot veure. Es poden acceptar les propostes de l’equip de govern ? majoritàriament si, potser si ens haguessin donat l’opció de participar-hi podríem haver canviat alguna cosa però és el que hi ha... de totes formes penso que una qüestió destacable és la negativa de destinar el 20% d’aquesta ajuda al pressupost ordinari i, en concret – com diu el decret – a polítiques relacionades amb els serveis socials, educació i ocupació. Penso que és una llàstima que en una situació extraordinària com la que viu el país perdem l’oportunitat de destinar més d’1 milió d’€ a aquestes polítiques de forma també extraordinària – la majoria de municipis ho han fet així- . Aquí podeu llegir la intervenció del regidor Jaume Massanés.


Aquest fet em serveix per fer esment del debat sobre el Pressupost 2010, que s’aprovava inicialment, i en el que vaig haver de defensar l’opinió del nostre grup per la malaltia del nostre nou portaveu. Així que recordant vells temps em vaig trobar amb dues noticies del dia : que Sant Cugat serà la seu d’una comunitat de coneixement en el marc del projecte EIT, una bona noticia per la ciutat i, que ERC dona suport als pressupostos del 2010, no se si tant bona noticia.... En aquest sentit doncs el projecte de pressupost es caracteritza per dos factors bàsicament : la previsió d’ingressos és des del nostre punt de vista massa inflada i, per tant, poden fallar entre 4 i 5 milions dels € previstos i, l’equip de govern no ha estat prou valent per donar un nou pas aquest any vers uns pressupostos molt més caracteritzats per la lluita contra l’exclusió social. El pressupost de polítiques socials, tot i que consolida xifres importants acordades amb el nostre grup pel 2009 només puja un 4% i les polítiques per la millora de l’ocupació brillen per la seva absència. És en aquest sentit que destaca doncs la demanda feta pel nostre grup de destinar el 20% del FEIL 2 a aquestes polítiques, el que suposaria pràcticament incrementar aquesta part del pressupost en un 10%.


Per acabar amb el ple del passat dilluns destacar la importància de l’aprovació del Pla d’Equipaments de la Ciutat. Reivindicat des de fa més de 8 anys pel nostre Grup, dilluns es va fer la seva aprovació inicial i, nosaltres ens varem posicionar en contra. Diferents motius ens porten a aquest posicionament dels que destaca una mala diagnosi pel procés participatiu, la manca de claredat en el model de ciutat que ens proposa CiU i una priorització discutible dels equipaments proposats. Tindrem temps d’esmenar la proposta però no crec que incidim més del que ja ho hem fet fins ara. Aquí podeu llegir la nostra intervenció, recollida al bloc del Jaume Massanés.


Per acabar el post només una mirada al passat. Fa un any ens deixava l’amic Josep Casadellà, avui ho recordava repassant el meu bloc per recollir dades pels propers posts. Ens deixava un amic i una persona clau per la governabilitat de l’EMD, on tanta falta fa dosi de radicalitat, reflexió i ganes d’arribar a consensos. Un record doncs per l’estimat Josep.


foto cugat.cat


com es recullen les diferents noticies als mitjans de comunicació :


cugat.cat : sobre el Pressupost 2010

cugat.cat : sobre el Pla d'Equipaments

cugat.cat : sobre el FEIL2

tvsc : sobre els pressupostos


18 de desembre 2009

El Vallès és ara una mica més gris

Dimecres 16 de desembre marcarà un abans i un després en la política a la nostra comarca. Dijous a Cerdanyola el PSC, amb l’ajuda inestimable de CiU, excloïa a ICV-EUiA del govern de la cinquena ciutat de la comarca. És legítima la moció de censura, però segurament no és el que volen la gent que viu i treballa a la ciutat i, sobretot, no és el que volien els que van votar socialista i a la nostra coalició a les darreres eleccions.

A les darrers eleccions municipals la nostra coalició a Cerdanyola va seguir defensant la feina feta en els quatre anys anteriors. El 2003 s’havia trencat la llarga etapa que des del 79 havien dirigit els socialistes. El Toni Morral, també animat pels que serien els seus socis de govern, va assumir una alcaldia perquè teníem un projecte diferent per la ciutat però també, i és just reconèixer-ho, perquè els socialistes no varen saber sumar per fer una majoria de govern. La desfeta d’ERC el 2007 dificultava la continuació del pacte. Un pacte que anava més enllà de les sigles de partit, un pacte que responia als anhels d’una ciutat que no volia ser una més en el mapa sinó que reivindicava un lloc preeminent en la realitat metropolitana. I de ben segur que el Toni i el seu equip ho han aconseguit.

En els darrers anys Cerdanyola ha destacat per la seva creativitat, per l’impuls del treball entre les administracions i, encara més important, les institucions més importants del país, amb la UAB al capdavant. Cerdanyola és avui, i això no es podrà esborrar, una ciutat de referència en l’impuls de la nova economia verda del coneixement. Els exemples de la preservació de la Via Verda Collserola – Sant Llorenç, la promoció del Riu-Sec com a nou eix ciutadà amb el seu component de recuperació ambiental, el projecte del primer barri sostenible de Catalunya, amb premi FAD inclòs i l’activació d’un eix tant important pel país com la nova Plana del Castell – amb la bandera del nou sincrotró – deixen el llistó molt alt en aquesta ciutat vallesana.

Però a la nostra comarca hi ha una situació política extraordinària que amb l’acte d’aquest dimecres es confirma. Per un costat, els socialistes ens veuen, i de fet ho som, com l’alternativa política i vet aquí la seva dèria en excloure’ns de tots els governs de la seva zona vallesana. De l’altra, i molt lligada a l’anterior, CiU ha estat, per pur desig de poder, la seva crossa incondicional. Aquesta és la realitat. Incontestable, només cal mirar el mapa dels governs : Sta. Perpètua – d’on ens van excloure sent la llista més votada -, Sant Quirze i Montcada i Reixac, responen a aquesta estratègia ben pensada que ha estat arrodonida amb la moció de censura contra ICV-EUiA viscuda aquest dimecres.

No poso en dubte la legitimitat d’aquestes situacions però haurem de prendre’n nota. Perquè sent com som, el PSC i ICV, forces polítiques que tenim molts punts en comú, al menys teòricament i així es referma dia a dia al Govern del país, a la nostra comarca, al menys a una part, alguna cosa hi ha que dificulta l’entesa, una entesa que afavoriria a la majoria de la gent, que al final és la nostra raó a l’hora de fer política. Segurament serà una qüestió d’estils i això és el que haurà de canviar.

10 de desembre 2009

Una gran notícia

Una gran notícia. Sense matisos. El Govern de la Generalitat ha tret a informació pública aquesta setmana passada el decret que declara Collserola com a Parc Natural. El dia 2 de desembre del 2009 passarà a la història com el dia que un Govern, el d’Entesa, pren la valenta decisió de convertir al Parc amb més pressions urbanístiques del país en Parc Natural. I això no és qualsevol cosa. Hi ha molt espais naturals al país que mereixen ser tractats com a tal. De fet, en els darrers anys molts d’ells ho van ser i encara en queden molts per ser-ho. Però en el cas del Parc de Collserola la decisió no era fàcil.

Al voltant de Collserola hi vivim més de 3 milions d’habitants, existeixen milers d’activitats econòmiques importantíssimes pel país i la pressió no només immobiliària sinó també d’us humà és considerable.

Cada dia milions de persones es mouen al voltant del parc i fàcilment podria haver passat a ser un parc urbà que conservés alguns vestigis del passat. Però no només es converteix amb Parc Natural, amb el que això comporta de preservació, sinó que s’amplia l’abast del pla especial d’interès natural (PEIN) i es declaren reserves naturals dues zones en les que la nostra ciutat hi te una incidència especial : la Font Groga i la Rierada.

Aquesta decisió transcendental ha comptat des del principi amb el lideratge del Departament de Medi Ambient, encapçalat primer pel conseller Milà i després pel conseller Baltasar, ambdós d’ICV. I amb la feina tècnica i política de les persones que dia a dia treballen perquè aquest país preservi aquells espais que volem deixar en les millors condicions per les futures generacions. Encara recordo quan el primer director general de Medi Natural, el Ramon Luque, es va comprometre a tirar endavant aquest repte, que ha acabat tancant la Núria Buenaventura i el seu equip.

No ha estat gens fàcil, i encara falta camí per recórrer – aquesta setmana llegim com des d’interessos legítims contraposats la plataforma en defensa de Collserola i els propietaris dels sector de la Torre Negra anuncien les seves al•legacions al projecte -, de moment 45 dies d’informació pública, després d’un llarg període de discussió i debat amb les administracions implicades – ajuntaments i consorci del parc – i amb els companys de viatge – PTOP ha estat un os dur – però ja hem fet un important pas endavant que no te volta enrere.

Pel que fa a Sant Cugat des d’ICV valoràvem la declaració com a excepcional. S’han acomplert els nostres desitjos. La nostra lluita – la d’ICV però també i més important encara, la de la ciutadania – per la preservació de la Torre Negra i Can Busquets s’ha vist premiada per la seva incorporació als límits del Parc Natural, dins les més de 800 ha incorporades amb la proposta decretada. Encara recordo les iniciatives promogudes pel nostre Grup Parlamentari i aquella del 2003 a la que CiU responia, descartant-la, que no calia aquest grau de protecció per Collserola i que, per cert, el PSC responia amb l’abstenció.

Ara espero que tothom estigui a l’alçada de les circumstàncies : el Govern sense fer un pas enrere i el nostre ajuntament amb la mateixa contundència amb que defensa la protecció i preservació de la Torre Negra ho ha de fer amb la resta de sectors que tenen la mateixa qualificació urbanística. En aquest sentit encara no entenc, potser caldrà preguntar-ho, la disposició transitòria demanada des de Sant Cugat perquè l’espai de Can Busquets formi part del Parc Natural d’aquí a dos anys....

Una bona noticia per carregar piles per aquest darrer de lluita

tractament de la noticia als diferents mitjans:
cugat.cat
tvsc 1 i tvsc 2
El Punt 1 i El Punt 2