30 de desembre 2009
Ara ja sí, toca fer balanç de l’any
Aquest any també ha estat un any de canvis a ICV. A nivell local l’estimada Àssun Reyes deixava al febrer la presidència local passant el testimoni al Joan Calderon i la seva acta de regidora al juny, entrant el Jaume Massanés en el seu lloc. Ens costarà cobrir el seu buit en la política local, una perspectiva diferent de fer política. Aquest mes, finalment, deixava el càrrec de portaveu jo mateix en mans del Joan, que estic segur que ho farà molt be i, sobretot, que li podrà dedicar les hores que pertoca a aquesta responsabilitat institucional.
I a nivell nacional la gran noticia de l’any és la renúncia del Joan Saura a encapçalar la propera llista al Parlament i a conseqüència d’aquest fet, que em vaig perdre per vacances de viure en directe, el Joan Herrera serà el nostre cap de llista en les eleccions catalanes. El Joan aportarà a la política catalana la seva experiència a Madrid però, sobretot, noves maneres de fer política, canviant així el panorama polític hereu encara de la transició democràtica.
A nivell personal aquest any m’ha suposat un canvi important. Abans de l’estiu el conseller Saura em va proposar entrar en el seu equip de treball al Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació. No n’estic gens decebut, ans al contrari. Està sent una gran experiència política però també humana. Viure en primera persona l’acció del Govern de Catalunya és un luxe per algú al que li agrada la política i el servei al país. Veure els canvis que aquest país experimenta per l’acció d’aquest Govern d’Entesa és un privilegi que val la pena experimentar. I viure-ho al costat de persones tant potents des del punt de vista polític i humà com el mateix conseller i la resta de companys i companyes que treballem al departament encara ho és més.
Des del mes de juliol he pogut acompanyar al conseller a diverses visites territorials, un dels objectius de la meva tasca, per motius molt diversos: tant els relacionats amb la policia catalana – inauguracions d’equipaments a Valls, Gavà, Sabadell –EGARA i T1 del Prat o balanç del desplegament a Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona – amb els bombers – inauguracions d’equipaments nous a Lleida, Tremp i Sant Boi – o amb la memòria democràtica i la participació – a l’Alt Pirineu i el Berguedà - i, he pogut constatar per un costat la seva capacitat de treball, la seva sensibilitat pels més febles i la seva humanitat – la mort dels bombers a Horta de Sant Joan ha estat un dels moments més durs de la seva vida – i, per l’altra, el seu alt grau de responsabilitat vers l’acció de govern i la importància que dona a la relació amb el món municipal – reunint-se en la majoria de visites amb els alcaldes/esses de les localitats per posar en comú l’acció de govern i escoltar les seves opinions i, en alguns casos, les seves crítiques -.
En aquesta feina he pogut també conviure amb la tasca parlamentària, en un any prolífic en activitat política – de fet avui la secretaria de relacions institucionals en feia el balanç - . Una feina que massa vegades es caricaturitza, com ha passat en la recent votació de la ILP contra les “corridas de toros”, però que és imprescindible per dotar al país d’instruments d’autogovern i, també, per fer seguiment de l’acció de govern.
En l’àmbit més territorial l’acció política contra els efectes de la crisi ha estat l’eix més destacat en l’acció política a nivell local i comarcal i, em sento especialment orgullós d’haver pogut acabar l’any aprovant al ple del consell comarcal el Pla d’Actuació Comarcal 2009 – 2012, al que feia referència en algun altre escrit dies enrere.
Pel proper any : actualitzar més sovint aquest canal de comunicació amb l’exterior – aquest any 44 escrits contra 60 al 2008 - , que s’ha vist minvat pels canvis personals i per l’activitat al facebook, preparar la millor proposta possible en l’àmbit local per les eleccions municipals del 2011 i treballar perquè les eleccions al Parlament del 2010 facin possible més polítiques d’esquerra al nostre país. I en l’àmbit personal salut i amor.
El mateix que us desitjo a tothom que segueix aquesta bitàcola personal en aquest 2010 que comença una nova dècada.
27 de desembre 2009
Temps de repàs
Arribem a final d’any i s’imposa fer un repàs de l’any i plantejar-se reptes i objectius pel proper. Ho faré però en un proper post doncs avui vull fer una petita parada al darrer ple de l’any que ens va portar noves i importants notícies.
El ple de la setmana passada, molt dens pels temes que s’hi tractaven, es va caracteritzar més per l’acció de govern que no pas per les propostes dels grups de l’oposició, que en els darrers temps han marcat les sessions plenàries a manca d’acció política per part del govern municipal.
En aquest ple es donava compte del destí dels fons estatals del 2010. Més de 8 milions d’€ que es destinaran a inversions municipals. En el ple de novembre el nostre grup municipal havia presentat una moció per tal que aquesta decisió es fes amb
Aquest fet em serveix per fer esment del debat sobre el Pressupost 2010, que s’aprovava inicialment, i en el que vaig haver de defensar l’opinió del nostre grup per la malaltia del nostre nou portaveu. Així que recordant vells temps em vaig trobar amb dues noticies del dia : que
Per acabar amb el ple del passat dilluns destacar la importància de l’aprovació del Pla d’Equipaments de
Per acabar el post només una mirada al passat. Fa un any ens deixava l’amic Josep Casadellà, avui ho recordava repassant el meu bloc per recollir dades pels propers posts. Ens deixava un amic i una persona clau per la governabilitat de l’EMD, on tanta falta fa dosi de radicalitat, reflexió i ganes d’arribar a consensos. Un record doncs per l’estimat Josep.
foto cugat.cat
com es recullen les diferents noticies als mitjans de comunicació :
cugat.cat : sobre el Pressupost 2010
cugat.cat : sobre el Pla d'Equipaments
18 de desembre 2009
El Vallès és ara una mica més gris
A les darrers eleccions municipals la nostra coalició a Cerdanyola va seguir defensant la feina feta en els quatre anys anteriors. El 2003 s’havia trencat la llarga etapa que des del 79 havien dirigit els socialistes. El Toni Morral, també animat pels que serien els seus socis de govern, va assumir una alcaldia perquè teníem un projecte diferent per la ciutat però també, i és just reconèixer-ho, perquè els socialistes no varen saber sumar per fer una majoria de govern. La desfeta d’ERC el 2007 dificultava la continuació del pacte. Un pacte que anava més enllà de les sigles de partit, un pacte que responia als anhels d’una ciutat que no volia ser una més en el mapa sinó que reivindicava un lloc preeminent en la realitat metropolitana. I de ben segur que el Toni i el seu equip ho han aconseguit.
En els darrers anys Cerdanyola ha destacat per la seva creativitat, per l’impuls del treball entre les administracions i, encara més important, les institucions més importants del país, amb la UAB al capdavant. Cerdanyola és avui, i això no es podrà esborrar, una ciutat de referència en l’impuls de la nova economia verda del coneixement. Els exemples de la preservació de la Via Verda Collserola – Sant Llorenç, la promoció del Riu-Sec com a nou eix ciutadà amb el seu component de recuperació ambiental, el projecte del primer barri sostenible de Catalunya, amb premi FAD inclòs i l’activació d’un eix tant important pel país com la nova Plana del Castell – amb la bandera del nou sincrotró – deixen el llistó molt alt en aquesta ciutat vallesana.
Però a la nostra comarca hi ha una situació política extraordinària que amb l’acte d’aquest dimecres es confirma. Per un costat, els socialistes ens veuen, i de fet ho som, com l’alternativa política i vet aquí la seva dèria en excloure’ns de tots els governs de la seva zona vallesana. De l’altra, i molt lligada a l’anterior, CiU ha estat, per pur desig de poder, la seva crossa incondicional. Aquesta és la realitat. Incontestable, només cal mirar el mapa dels governs : Sta. Perpètua – d’on ens van excloure sent la llista més votada -, Sant Quirze i Montcada i Reixac, responen a aquesta estratègia ben pensada que ha estat arrodonida amb la moció de censura contra ICV-EUiA viscuda aquest dimecres.
No poso en dubte la legitimitat d’aquestes situacions però haurem de prendre’n nota. Perquè sent com som, el PSC i ICV, forces polítiques que tenim molts punts en comú, al menys teòricament i així es referma dia a dia al Govern del país, a la nostra comarca, al menys a una part, alguna cosa hi ha que dificulta l’entesa, una entesa que afavoriria a la majoria de la gent, que al final és la nostra raó a l’hora de fer política. Segurament serà una qüestió d’estils i això és el que haurà de canviar.
10 de desembre 2009
Una gran notícia
Al voltant de Collserola hi vivim més de 3 milions d’habitants, existeixen milers d’activitats econòmiques importantíssimes pel país i la pressió no només immobiliària sinó també d’us humà és considerable.
Cada dia milions de persones es mouen al voltant del parc i fàcilment podria haver passat a ser un parc urbà que conservés alguns vestigis del passat. Però no només es converteix amb Parc Natural, amb el que això comporta de preservació, sinó que s’amplia l’abast del pla especial d’interès natural (PEIN) i es declaren reserves naturals dues zones en les que la nostra ciutat hi te una incidència especial : la Font Groga i la Rierada.
Aquesta decisió transcendental ha comptat des del principi amb el lideratge del Departament de Medi Ambient, encapçalat primer pel conseller Milà i després pel conseller Baltasar, ambdós d’ICV. I amb la feina tècnica i política de les persones que dia a dia treballen perquè aquest país preservi aquells espais que volem deixar en les millors condicions per les futures generacions. Encara recordo quan el primer director general de Medi Natural, el Ramon Luque, es va comprometre a tirar endavant aquest repte, que ha acabat tancant la Núria Buenaventura i el seu equip.
No ha estat gens fàcil, i encara falta camí per recórrer – aquesta setmana llegim com des d’interessos legítims contraposats la plataforma en defensa de Collserola i els propietaris dels sector de la Torre Negra anuncien les seves al•legacions al projecte -, de moment 45 dies d’informació pública, després d’un llarg període de discussió i debat amb les administracions implicades – ajuntaments i consorci del parc – i amb els companys de viatge – PTOP ha estat un os dur – però ja hem fet un important pas endavant que no te volta enrere.
Pel que fa a Sant Cugat des d’ICV valoràvem la declaració com a excepcional. S’han acomplert els nostres desitjos. La nostra lluita – la d’ICV però també i més important encara, la de la ciutadania – per la preservació de la Torre Negra i Can Busquets s’ha vist premiada per la seva incorporació als límits del Parc Natural, dins les més de 800 ha incorporades amb la proposta decretada. Encara recordo les iniciatives promogudes pel nostre Grup Parlamentari i aquella del 2003 a la que CiU responia, descartant-la, que no calia aquest grau de protecció per Collserola i que, per cert, el PSC responia amb l’abstenció.
Ara espero que tothom estigui a l’alçada de les circumstàncies : el Govern sense fer un pas enrere i el nostre ajuntament amb la mateixa contundència amb que defensa la protecció i preservació de la Torre Negra ho ha de fer amb la resta de sectors que tenen la mateixa qualificació urbanística. En aquest sentit encara no entenc, potser caldrà preguntar-ho, la disposició transitòria demanada des de Sant Cugat perquè l’espai de Can Busquets formi part del Parc Natural d’aquí a dos anys....
Una bona noticia per carregar piles per aquest darrer de lluita
tractament de la noticia als diferents mitjans:
cugat.cat
tvsc 1 i tvsc 2
El Punt 1 i El Punt 2