El Vallès és ara una mica més gris

Dimecres 16 de desembre marcarà un abans i un després en la política a la nostra comarca. Dijous a Cerdanyola el PSC, amb l’ajuda inestimable de CiU, excloïa a ICV-EUiA del govern de la cinquena ciutat de la comarca. És legítima la moció de censura, però segurament no és el que volen la gent que viu i treballa a la ciutat i, sobretot, no és el que volien els que van votar socialista i a la nostra coalició a les darreres eleccions.

A les darrers eleccions municipals la nostra coalició a Cerdanyola va seguir defensant la feina feta en els quatre anys anteriors. El 2003 s’havia trencat la llarga etapa que des del 79 havien dirigit els socialistes. El Toni Morral, també animat pels que serien els seus socis de govern, va assumir una alcaldia perquè teníem un projecte diferent per la ciutat però també, i és just reconèixer-ho, perquè els socialistes no varen saber sumar per fer una majoria de govern. La desfeta d’ERC el 2007 dificultava la continuació del pacte. Un pacte que anava més enllà de les sigles de partit, un pacte que responia als anhels d’una ciutat que no volia ser una més en el mapa sinó que reivindicava un lloc preeminent en la realitat metropolitana. I de ben segur que el Toni i el seu equip ho han aconseguit.

En els darrers anys Cerdanyola ha destacat per la seva creativitat, per l’impuls del treball entre les administracions i, encara més important, les institucions més importants del país, amb la UAB al capdavant. Cerdanyola és avui, i això no es podrà esborrar, una ciutat de referència en l’impuls de la nova economia verda del coneixement. Els exemples de la preservació de la Via Verda Collserola – Sant Llorenç, la promoció del Riu-Sec com a nou eix ciutadà amb el seu component de recuperació ambiental, el projecte del primer barri sostenible de Catalunya, amb premi FAD inclòs i l’activació d’un eix tant important pel país com la nova Plana del Castell – amb la bandera del nou sincrotró – deixen el llistó molt alt en aquesta ciutat vallesana.

Però a la nostra comarca hi ha una situació política extraordinària que amb l’acte d’aquest dimecres es confirma. Per un costat, els socialistes ens veuen, i de fet ho som, com l’alternativa política i vet aquí la seva dèria en excloure’ns de tots els governs de la seva zona vallesana. De l’altra, i molt lligada a l’anterior, CiU ha estat, per pur desig de poder, la seva crossa incondicional. Aquesta és la realitat. Incontestable, només cal mirar el mapa dels governs : Sta. Perpètua – d’on ens van excloure sent la llista més votada -, Sant Quirze i Montcada i Reixac, responen a aquesta estratègia ben pensada que ha estat arrodonida amb la moció de censura contra ICV-EUiA viscuda aquest dimecres.

No poso en dubte la legitimitat d’aquestes situacions però haurem de prendre’n nota. Perquè sent com som, el PSC i ICV, forces polítiques que tenim molts punts en comú, al menys teòricament i així es referma dia a dia al Govern del país, a la nostra comarca, al menys a una part, alguna cosa hi ha que dificulta l’entesa, una entesa que afavoriria a la majoria de la gent, que al final és la nostra raó a l’hora de fer política. Segurament serà una qüestió d’estils i això és el que haurà de canviar.