30 de desembre 2009

Ara ja sí, toca fer balanç de l’any

Un any aquest, el 2009, ple de novetats que transcendiran els propers anys, de molta feina, ben feta també. Un any que començava amb la mort del Toni Farrés, el primer alcalde democràtic de Sabadell, “l’alcalde”, que va consternar no només a la gent d’ICV sinó a la societat catalana i a la sabadellenca en particular. Aquest any ens han deixat a més de molta gent - també anònima - dos personatges importants : un en el camp de l’escena, el Pepe Rubianes i, l’altre en el camp de la cooperació i l’ajuda als més necessitats, Vicenç Ferrer. Un homenatge a tots ells.

Aquest any també ha estat un any de canvis a ICV. A nivell local l’estimada Àssun Reyes deixava al febrer la presidència local passant el testimoni al Joan Calderon i la seva acta de regidora al juny, entrant el Jaume Massanés en el seu lloc. Ens costarà cobrir el seu buit en la política local, una perspectiva diferent de fer política. Aquest mes, finalment, deixava el càrrec de portaveu jo mateix en mans del Joan, que estic segur que ho farà molt be i, sobretot, que li podrà dedicar les hores que pertoca a aquesta responsabilitat institucional.

I a nivell nacional la gran noticia de l’any és la renúncia del Joan Saura a encapçalar la propera llista al Parlament i a conseqüència d’aquest fet, que em vaig perdre per vacances de viure en directe, el Joan Herrera serà el nostre cap de llista en les eleccions catalanes. El Joan aportarà a la política catalana la seva experiència a Madrid però, sobretot, noves maneres de fer política, canviant així el panorama polític hereu encara de la transició democràtica.

A nivell personal aquest any m’ha suposat un canvi important. Abans de l’estiu el conseller Saura em va proposar entrar en el seu equip de treball al Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació. No n’estic gens decebut, ans al contrari. Està sent una gran experiència política però també humana. Viure en primera persona l’acció del Govern de Catalunya és un luxe per algú al que li agrada la política i el servei al país. Veure els canvis que aquest país experimenta per l’acció d’aquest Govern d’Entesa és un privilegi que val la pena experimentar. I viure-ho al costat de persones tant potents des del punt de vista polític i humà com el mateix conseller i la resta de companys i companyes que treballem al departament encara ho és més.

Des del mes de juliol he pogut acompanyar al conseller a diverses visites territorials, un dels objectius de la meva tasca, per motius molt diversos: tant els relacionats amb la policia catalana – inauguracions d’equipaments a Valls, Gavà, Sabadell –EGARA i T1 del Prat o balanç del desplegament a Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona – amb els bombers – inauguracions d’equipaments nous a Lleida, Tremp i Sant Boi – o amb la memòria democràtica i la participació – a l’Alt Pirineu i el Berguedà - i, he pogut constatar per un costat la seva capacitat de treball, la seva sensibilitat pels més febles i la seva humanitat – la mort dels bombers a Horta de Sant Joan ha estat un dels moments més durs de la seva vida – i, per l’altra, el seu alt grau de responsabilitat vers l’acció de govern i la importància que dona a la relació amb el món municipal – reunint-se en la majoria de visites amb els alcaldes/esses de les localitats per posar en comú l’acció de govern i escoltar les seves opinions i, en alguns casos, les seves crítiques -.

En aquesta feina he pogut també conviure amb la tasca parlamentària, en un any prolífic en activitat política – de fet avui la secretaria de relacions institucionals en feia el balanç - . Una feina que massa vegades es caricaturitza, com ha passat en la recent votació de la ILP contra les “corridas de toros”, però que és imprescindible per dotar al país d’instruments d’autogovern i, també, per fer seguiment de l’acció de govern.

En l’àmbit més territorial l’acció política contra els efectes de la crisi ha estat l’eix més destacat en l’acció política a nivell local i comarcal i, em sento especialment orgullós d’haver pogut acabar l’any aprovant al ple del consell comarcal el Pla d’Actuació Comarcal 2009 – 2012, al que feia referència en algun altre escrit dies enrere.

Pel proper any : actualitzar més sovint aquest canal de comunicació amb l’exterior – aquest any 44 escrits contra 60 al 2008 - , que s’ha vist minvat pels canvis personals i per l’activitat al facebook, preparar la millor proposta possible en l’àmbit local per les eleccions municipals del 2011 i treballar perquè les eleccions al Parlament del 2010 facin possible més polítiques d’esquerra al nostre país. I en l’àmbit personal salut i amor.

El mateix que us desitjo a tothom que segueix aquesta bitàcola personal en aquest 2010 que comença una nova dècada.

27 de desembre 2009

Temps de repàs

Arribem a final d’any i s’imposa fer un repàs de l’any i plantejar-se reptes i objectius pel proper. Ho faré però en un proper post doncs avui vull fer una petita parada al darrer ple de l’any que ens va portar noves i importants notícies.


El ple de la setmana passada, molt dens pels temes que s’hi tractaven, es va caracteritzar més per l’acció de govern que no pas per les propostes dels grups de l’oposició, que en els darrers temps han marcat les sessions plenàries a manca d’acció política per part del govern municipal.


En aquest ple es donava compte del destí dels fons estatals del 2010. Més de 8 milions d’€ que es destinaran a inversions municipals. En el ple de novembre el nostre grup municipal havia presentat una moció per tal que aquesta decisió es fes amb el màxim de participació possible però lamentablement tothom ens varem assabentar de la decisió per la premsa, una manera molt transparent de fer política com es pot veure. Es poden acceptar les propostes de l’equip de govern ? majoritàriament si, potser si ens haguessin donat l’opció de participar-hi podríem haver canviat alguna cosa però és el que hi ha... de totes formes penso que una qüestió destacable és la negativa de destinar el 20% d’aquesta ajuda al pressupost ordinari i, en concret – com diu el decret – a polítiques relacionades amb els serveis socials, educació i ocupació. Penso que és una llàstima que en una situació extraordinària com la que viu el país perdem l’oportunitat de destinar més d’1 milió d’€ a aquestes polítiques de forma també extraordinària – la majoria de municipis ho han fet així- . Aquí podeu llegir la intervenció del regidor Jaume Massanés.


Aquest fet em serveix per fer esment del debat sobre el Pressupost 2010, que s’aprovava inicialment, i en el que vaig haver de defensar l’opinió del nostre grup per la malaltia del nostre nou portaveu. Així que recordant vells temps em vaig trobar amb dues noticies del dia : que Sant Cugat serà la seu d’una comunitat de coneixement en el marc del projecte EIT, una bona noticia per la ciutat i, que ERC dona suport als pressupostos del 2010, no se si tant bona noticia.... En aquest sentit doncs el projecte de pressupost es caracteritza per dos factors bàsicament : la previsió d’ingressos és des del nostre punt de vista massa inflada i, per tant, poden fallar entre 4 i 5 milions dels € previstos i, l’equip de govern no ha estat prou valent per donar un nou pas aquest any vers uns pressupostos molt més caracteritzats per la lluita contra l’exclusió social. El pressupost de polítiques socials, tot i que consolida xifres importants acordades amb el nostre grup pel 2009 només puja un 4% i les polítiques per la millora de l’ocupació brillen per la seva absència. És en aquest sentit que destaca doncs la demanda feta pel nostre grup de destinar el 20% del FEIL 2 a aquestes polítiques, el que suposaria pràcticament incrementar aquesta part del pressupost en un 10%.


Per acabar amb el ple del passat dilluns destacar la importància de l’aprovació del Pla d’Equipaments de la Ciutat. Reivindicat des de fa més de 8 anys pel nostre Grup, dilluns es va fer la seva aprovació inicial i, nosaltres ens varem posicionar en contra. Diferents motius ens porten a aquest posicionament dels que destaca una mala diagnosi pel procés participatiu, la manca de claredat en el model de ciutat que ens proposa CiU i una priorització discutible dels equipaments proposats. Tindrem temps d’esmenar la proposta però no crec que incidim més del que ja ho hem fet fins ara. Aquí podeu llegir la nostra intervenció, recollida al bloc del Jaume Massanés.


Per acabar el post només una mirada al passat. Fa un any ens deixava l’amic Josep Casadellà, avui ho recordava repassant el meu bloc per recollir dades pels propers posts. Ens deixava un amic i una persona clau per la governabilitat de l’EMD, on tanta falta fa dosi de radicalitat, reflexió i ganes d’arribar a consensos. Un record doncs per l’estimat Josep.


foto cugat.cat


com es recullen les diferents noticies als mitjans de comunicació :


cugat.cat : sobre el Pressupost 2010

cugat.cat : sobre el Pla d'Equipaments

cugat.cat : sobre el FEIL2

tvsc : sobre els pressupostos


18 de desembre 2009

El Vallès és ara una mica més gris

Dimecres 16 de desembre marcarà un abans i un després en la política a la nostra comarca. Dijous a Cerdanyola el PSC, amb l’ajuda inestimable de CiU, excloïa a ICV-EUiA del govern de la cinquena ciutat de la comarca. És legítima la moció de censura, però segurament no és el que volen la gent que viu i treballa a la ciutat i, sobretot, no és el que volien els que van votar socialista i a la nostra coalició a les darreres eleccions.

A les darrers eleccions municipals la nostra coalició a Cerdanyola va seguir defensant la feina feta en els quatre anys anteriors. El 2003 s’havia trencat la llarga etapa que des del 79 havien dirigit els socialistes. El Toni Morral, també animat pels que serien els seus socis de govern, va assumir una alcaldia perquè teníem un projecte diferent per la ciutat però també, i és just reconèixer-ho, perquè els socialistes no varen saber sumar per fer una majoria de govern. La desfeta d’ERC el 2007 dificultava la continuació del pacte. Un pacte que anava més enllà de les sigles de partit, un pacte que responia als anhels d’una ciutat que no volia ser una més en el mapa sinó que reivindicava un lloc preeminent en la realitat metropolitana. I de ben segur que el Toni i el seu equip ho han aconseguit.

En els darrers anys Cerdanyola ha destacat per la seva creativitat, per l’impuls del treball entre les administracions i, encara més important, les institucions més importants del país, amb la UAB al capdavant. Cerdanyola és avui, i això no es podrà esborrar, una ciutat de referència en l’impuls de la nova economia verda del coneixement. Els exemples de la preservació de la Via Verda Collserola – Sant Llorenç, la promoció del Riu-Sec com a nou eix ciutadà amb el seu component de recuperació ambiental, el projecte del primer barri sostenible de Catalunya, amb premi FAD inclòs i l’activació d’un eix tant important pel país com la nova Plana del Castell – amb la bandera del nou sincrotró – deixen el llistó molt alt en aquesta ciutat vallesana.

Però a la nostra comarca hi ha una situació política extraordinària que amb l’acte d’aquest dimecres es confirma. Per un costat, els socialistes ens veuen, i de fet ho som, com l’alternativa política i vet aquí la seva dèria en excloure’ns de tots els governs de la seva zona vallesana. De l’altra, i molt lligada a l’anterior, CiU ha estat, per pur desig de poder, la seva crossa incondicional. Aquesta és la realitat. Incontestable, només cal mirar el mapa dels governs : Sta. Perpètua – d’on ens van excloure sent la llista més votada -, Sant Quirze i Montcada i Reixac, responen a aquesta estratègia ben pensada que ha estat arrodonida amb la moció de censura contra ICV-EUiA viscuda aquest dimecres.

No poso en dubte la legitimitat d’aquestes situacions però haurem de prendre’n nota. Perquè sent com som, el PSC i ICV, forces polítiques que tenim molts punts en comú, al menys teòricament i així es referma dia a dia al Govern del país, a la nostra comarca, al menys a una part, alguna cosa hi ha que dificulta l’entesa, una entesa que afavoriria a la majoria de la gent, que al final és la nostra raó a l’hora de fer política. Segurament serà una qüestió d’estils i això és el que haurà de canviar.

10 de desembre 2009

Una gran notícia

Una gran notícia. Sense matisos. El Govern de la Generalitat ha tret a informació pública aquesta setmana passada el decret que declara Collserola com a Parc Natural. El dia 2 de desembre del 2009 passarà a la història com el dia que un Govern, el d’Entesa, pren la valenta decisió de convertir al Parc amb més pressions urbanístiques del país en Parc Natural. I això no és qualsevol cosa. Hi ha molt espais naturals al país que mereixen ser tractats com a tal. De fet, en els darrers anys molts d’ells ho van ser i encara en queden molts per ser-ho. Però en el cas del Parc de Collserola la decisió no era fàcil.

Al voltant de Collserola hi vivim més de 3 milions d’habitants, existeixen milers d’activitats econòmiques importantíssimes pel país i la pressió no només immobiliària sinó també d’us humà és considerable.

Cada dia milions de persones es mouen al voltant del parc i fàcilment podria haver passat a ser un parc urbà que conservés alguns vestigis del passat. Però no només es converteix amb Parc Natural, amb el que això comporta de preservació, sinó que s’amplia l’abast del pla especial d’interès natural (PEIN) i es declaren reserves naturals dues zones en les que la nostra ciutat hi te una incidència especial : la Font Groga i la Rierada.

Aquesta decisió transcendental ha comptat des del principi amb el lideratge del Departament de Medi Ambient, encapçalat primer pel conseller Milà i després pel conseller Baltasar, ambdós d’ICV. I amb la feina tècnica i política de les persones que dia a dia treballen perquè aquest país preservi aquells espais que volem deixar en les millors condicions per les futures generacions. Encara recordo quan el primer director general de Medi Natural, el Ramon Luque, es va comprometre a tirar endavant aquest repte, que ha acabat tancant la Núria Buenaventura i el seu equip.

No ha estat gens fàcil, i encara falta camí per recórrer – aquesta setmana llegim com des d’interessos legítims contraposats la plataforma en defensa de Collserola i els propietaris dels sector de la Torre Negra anuncien les seves al•legacions al projecte -, de moment 45 dies d’informació pública, després d’un llarg període de discussió i debat amb les administracions implicades – ajuntaments i consorci del parc – i amb els companys de viatge – PTOP ha estat un os dur – però ja hem fet un important pas endavant que no te volta enrere.

Pel que fa a Sant Cugat des d’ICV valoràvem la declaració com a excepcional. S’han acomplert els nostres desitjos. La nostra lluita – la d’ICV però també i més important encara, la de la ciutadania – per la preservació de la Torre Negra i Can Busquets s’ha vist premiada per la seva incorporació als límits del Parc Natural, dins les més de 800 ha incorporades amb la proposta decretada. Encara recordo les iniciatives promogudes pel nostre Grup Parlamentari i aquella del 2003 a la que CiU responia, descartant-la, que no calia aquest grau de protecció per Collserola i que, per cert, el PSC responia amb l’abstenció.

Ara espero que tothom estigui a l’alçada de les circumstàncies : el Govern sense fer un pas enrere i el nostre ajuntament amb la mateixa contundència amb que defensa la protecció i preservació de la Torre Negra ho ha de fer amb la resta de sectors que tenen la mateixa qualificació urbanística. En aquest sentit encara no entenc, potser caldrà preguntar-ho, la disposició transitòria demanada des de Sant Cugat perquè l’espai de Can Busquets formi part del Parc Natural d’aquí a dos anys....

Una bona noticia per carregar piles per aquest darrer de lluita

tractament de la noticia als diferents mitjans:
cugat.cat
tvsc 1 i tvsc 2
El Punt 1 i El Punt 2

29 de novembre 2009

Setmana especial

Dijous de la setmana passada cugat.cat ho avançava per sorpresa. En pocs dies deixaria de ser el portaveu del Grup Municipal cedint aquesta responsabilitat al company i president local Joan Calderon. No per sentida era una decisió prou compartida. Compartida amb la meva gent i amb la meva família. Deixo de ser portaveu pel que això representa per la meva organització. Un portaveu a d'estar a l'alçada del que el nostre electorat i la nostra ciutat demana. Requereix estar en els actes més importants, tocar tots els temes, assistir a totes les reunions,... reclama molt de temps de dedicació. Una ciutat com Sant Cugat, amb una important activitat política i social, amb uns mitjans potents, demana molta dedicació i jo, en aquests moments, no puc respondre a aquesta demanda.

Fa sis anys vaig començar aquest camí amb la meva gent. Un camí ple de dificultats però amb moltes il·lusions. No ha estat possible aconseguir allò amb el que somniàvem - ja n'he parlat altres vegades – i que era canviar la majoria de govern de la nostra ciutat. En aquests moments però la meva activitat prioritària, que no la meva prioritat, és fer d'ICV una força encara més forta, que pugui seguir incidint de forma important, com ho estem fent, en el Govern del país i també que arribi en les millors condicions possibles a les properes contesses electorals : les eleccions al Parlament i les municipals del 2011. A Sant Cugat i a la resta del país, per suposat a la nostra comarca.

Deixo de ser portaveu perquè crec que aquest honor s'ha de traslladar al dia a dia amb la màxima dedicació, una dedicació que en aquests moments, malauradament, no puc donar-li. El Joan de ben segur que ho farà. Nova energia pel projecte ecosocialista a Sant Cugat. I no el deixo, els deixo, sols. Seguiré com a regidor del Grup Municipal d'ICV-EUiA perquè m'agrada estar a peu de carrer i perquè no vull perdre el pols de la ciutat.

I perquè vull continuar insistint en construir un projecte de l'esquerra verda a la nostra ciutat que, sumant amb la resta de forces d'esquerra de Sant Cugat, aconsegueixi il·lusionar a la gent de la ciutat. Tenim molts reptes per endavant i junts segur que ho aconseguirem però cadascú ho ha de fer des d'allà on pugui. Jo estic compromès doblement : amb ICV i amb Sant Cugat.


la noticia seguida als diversos mitjans :

cugat.cat, 19 de novembre

cugat.cat, 25 de novembre
El Punt, 25 de novembre

23 de novembre 2009

Del ple de la setmana passada encara

Deia que seguiria parlant del ple perquè donava per més d’un post al bloc i així ho faig. En aquest ple sembla que el PP volia provocar i la veritat és que ho va aconseguir. Presentaven dues mocions : una per denunciar el boicot a la cantant Noa per part dels que per ells “són un mal per la societat” i una altra per celebrar la caiguda del Mur de Berlín 20 anys després.

Lògicament el nostre grup no va donar suport a cap de les dues. Varem ser els únics, malgrat la noticia de cugat.cat sobre la unanimitat en el rebuig a les mocions. CiU es va encarregar de presentar una moció alternativa a la del mur perquè l’original era impresentable.

Qui es pensa que és el PP denunciant segons quines dictadures ? quan ells són els primers a no condemnar la dictadura que durant 40 anys va oprimir el nostre país. Qui es pensa que és el PP condemnant el lliure dret a la manifestació – en el cas de l’actuació de la Noa a Sant Cugat - ?. En ambdós casos el PP ha buscat qüestionar el nostre compromís demòcrata però no ho ha aconseguit. No donarem suport a mocions del PP que denunciïn actituds antidemocràtiques mentre ells no condemnin la més gran de totes, la que varem patir al nostre país.

En el cas del mur, varem denunciar a més la hipocresia, no només per part del PP, d’aquells que denuncien els murs comunistes però que al mateix temps que celebren la seva caiguda, aixequen altres murs vergonyants entre els rics i els pobres – el que separa Espanya del Marroc o el que ho fa entre EUA i Mèxic en són exemples clars – o entre poderosos i oprimits – el del Sahara o el de Palestina també en serien exemples – .No serà, com deia en Taibo fa uns anys a una xerrada sobre la pau a Sant Cugat, que hi ha “fills de puta bons i fills de puta dolents”?

Pel que fa al tema Noa seré clar : amb tot el respecte artístic cap a aquesta cantant penso que no és una decisió massa encertada portar-la com a cap de cartell dels actes de celebració del dia Internacional contra la violència masclista. Amb la seva defensa de la guerra com a opció legitima la matança de civils, també de dones innocents.

Els altres dos punts importants del ple van ser l’aprovació de les ordenances fiscals i l’inici del pla especial per l’ampliació del Tanatori municipal. En el primer punt dir que no hem arribat a acord aquest any per diversos motius. Perquè no han volgut discutir al mateix temps el marc d’ingressos i despeses, en un any que s’havia de ser valent i imaginatiu alhora. Perquè en un any de crisi l’ajuntament trasllada la càrrega fiscal a la majoria de la gent treballadora, augmentant d'un 4 a un 8% el rebut de l’IBI. Perquè no han acceptat ajudar a la gent que pitjor ho passa subvencionant determinats impostos. Al final ERC ha donat suport a unes ordenances ben maquillades que projecten com a fiscalitat progressista però que premien en els rebuts de l’IBI a qui te més patrimoni i alhora és família nombrosa o, i aquest any també, monoparental. I és clar ajudaran als vidus o vídues que tinguin ingressos inferiors a 9 mil €.....

Per acabar : comença el procés urbanístic perquè el tanatori de Sant Cugat es pugui ampliar i així pugui permetre fer cerimònies no catòliques. I ho dic així perquè fins ara només es podien fer cerimònies catòlics, al Monestir això si, a la nostra ciutat. I era perquè no hi havia demanda segons el portaveu de CiU Joan Recasens. Fa quatre anys - quan varem presentar una moció que recollia aquesta demanda - que ens va dir el regidor d’Unió que hi estaven treballant. I ho ha anat repetint cada cop – fins a tres vegades – que li preguntava la regidora Assun Reyes. No sembla que aquesta hagi estat una prioritat per l’equip de govern municipal, ni per pietat. I quanta gent ho haurà passat malament en un moment tant difícil com és el d’acompanyar la teva família en el comiat dels teus difunts.

17 de novembre 2009

Apunts del ple de novembre


Ple complicat el d’ahir. Hi ha qui tenia interès en fer veure que allò que es debatia al ple no tenia res a veure amb la ciutat. Res més lluny de la realitat tot i que és una bona estratègia per distreure a la concurrència. A banda de les declaracions sobre temes d’actualitat, com ara l’anual contra la violència masclista o sobre els infants en el 20è aniversari de la declaració de l’ONU sobre els seus drets, varem tractar temes que són d’interès dels nostres veïns i veïnes.


Una primera declaració sobre el paper dels ajuntaments davant els casos de corrupció. Amb dos missatges importants : cal lluitar contra aquesta i el que la possibilita i, cal defensar a qui, la majoria, treballa pel be comú i amb vocació de servei públic. Però en el cas de la nostra ciutat varem aconseguir – i dic varem perquè la declaració proposada tant pel PP com pel PSC eren pura declaració formal – que en la declaració ens comprometéssim a presentar d’aquí a tres mesos una proposta d’accions concretes a favor de la transparència i el bon govern. De la llista que proposàvem nosaltres en subratllo tres que per nosaltres seran inajornables : modificació de l’organisme de comunicació, creació del consell assessor urbanístic i presència dels grups de l’oposició a les juntes de govern dels organismes autònoms. Veurem com acaba la cosa, deixant ben clar que si no és per concretar accions a nosaltres no ens hi trobaran.


Al ple d’ahir el nostre grup municipal va introduir una acció més en benefici d’aquells col·lectius que pitjor ho estan passant en aquesta època de crisi. El ple va aprovar per unanimitat la inclusió de clàusules socials en els concursos que faci l’ajuntament per les noves actuacions del Fons Estatal 2010. A més varem forçar que els projectes que presenta l’ajuntament passin –en forma de dació de compte això si - pel ple municipal. Una forma més d’introduir llum a les decisions de l’equip de govern.


El ple es veia però condicionat per dues qüestions més que no puc deixar a banda. Per un costat la petició per part de la Plataforma per la consulta sobre la independència a la ciutat d’utilització del PAV3 per la realització de l’acte final de la campanya per la consulta del 13D. Haig de dir que no s’ha fet be per part de ningú. La plataforma per demanar-ho de paraula enlloc de fer-ho directament amb instància abans de que se’n fessin ressò els mitjans de comunicació. L’ajuntament per respondre de forma negativa a un dret legítim i forçar un informe del secretari de l’ajuntament contrari a que l’ajuntament faciliti una instal·lació a aquesta entitat i, ERC per seguir utilitzant aquest tema de forma partidista.


Votar que si a la moció d’octubre no li podia sortir gratis a l’alcalde Recoder, els focus d’octubre han suposat que la campanya esculli la nostra ciutat per fer l’acte final de la campanya.... algú es vanagloriava de que fóssim la ciutat més important on es farà la consulta... és lògic doncs que s’hi faci aquest acte. Nosaltres varem pensar però que aquesta moció suposava un greuge per altres entitats, que tan difícil ho tenen per utilitzar instal·lacions municipals. Però d’altra banda entenem que aquesta entitat, com qualsevol altra, te dret a que l’ajuntament li faciliti un espai públic per fer un acte. Varem proposar un canvi a la moció inicial d’ERC : “ús de la instal·lació....” per “ús d’una instal.lació...” i hi donarem suport.


L’altra qüestió que sobrevolava el ple era l’entrevista d’ahir al diari Avui a l’alcalde Recoder. En vaig fer referència en la meva intervenció a la moció de CiU demanant una vegada més la construcció del Quart Cinturó. En van fer referència altres portaveus també. Només vull dir però una cosa : lleig, molt lleig el que va dir ahir l’alcalde a l’entrevista amb el Sr. Sostres... “els d’Iniciativa no en tenen ni idea, d’ecologisme” o “fa 20 anys, quan va caure el mur, aquesta gent es va quedar sense idees ni referents....”. La veritat és que no m’esperava aquest tipus de declaracions d’aquell que es diu moderat. No em molesta però em sap greu aquesta dèria que te en desqualificar de forma tan primària l’adversari polític. Que hi farem ! sembla que no és tan bon noi com semblava...


En seguiré parlant - del ple - perquè dona per molt...


caricatura de Joan Vizcarra de l'Avui
cugat.cat segueix el ple al minut
tvsantcugat seguia la presentació de la nostra moció

11 de novembre 2009

Sobre l’impost de successions

Aquests dies el debat sobre el manteniment de l'impost de successions acapara titulars de premsa. En aquest sentit cal dir que ICV ha aconseguit que no s’elimini l’impost de successions com ha reclamat de manera insistent CIU, i també ERC. Des d’ICV volem que els treballadors i treballadores i les classes mitges no paguin aquest impost, però no acceptem ni acceptarem que els rics i les grans fortunes deixin de pagar-lo. Volem que el 15% de la població que paga avui aquest impost i que suposa el 88% de la recaptació, 800 milions d’euros, segueixi pagant.

En època de crisi no podem permetre eliminar un impost que equival a 250 escoles públiques. Voler eliminar aquest impost no és d’esquerres perquè suposa que els rics a Catalunya paguin menys. Les negociacions per millor la progressivitat i la justícia de l’impost avancen de manera serena i en la direcció que defensa ICV. ICV però no necessita gesticular.

ICV segueix defensant una sortida justa a la crisi, on els rics paguin més. El darrers èxits de la nostra actuació parlamentària han estat la reforma de la “llei Beckham” aconseguida per ICV al Congrés dels diputats o mantenir la desgravació de 400 euros per a les rendes més baixes.

Adjunto en aquest post quatre articles interessants. El primer, de la Marina Llansana d’ERC al que dono resposta amb el nostre escrit. El segon, de la nostra portaveu al Parlament la Dolors Camats, sobre la diferència de tracte a les ONG. El tercer, del nostre eurodiputat Raül Romeva sobre la darrera reunió preparatòria de la cimera de Copenhague sobre canvi climàtic. I el darrer del meu company a la direcció comarcal, el Santi Cayuela, sobre fiscalitat i recursos públics.

04 de novembre 2009

bufem aquesta boira que ens tapa aquests dies!!!

Fa dies que no escric al bloc. Com algú deia fa un temps el Facebook sembla que li treu pistonada al bloc perquè en el teu perfil pots anar penjant, gràcies a les noves tecnologies òbviament, allò que et ve al cap a mesura que es van produint les teves vivències. La veritat és que fa dies que penso escriure alguna cosa sobre la situació creada en la darrera setmana i m’atreveixo d’entrada amb el següent.

En els darrers dies la boira de la corrupció ha enfosquit el panorama polític català. Allò que semblava que només podia donar-se en d’altres indrets s’ha constatat que no és aliè a la política catalana i l’anomenat oasi català sembla que trontolla. Faig algunes reflexions al respecte que espero que serveixin per ampliar el debat polític i ciutadà al respecte del que ens està passant.

En els darrers deu anys s’ha desenvolupat una activitat frenètica en l’àmbit de la promoció immobiliària al nostre país. Alguns poders han vist com de forma fàcil i ràpida podien enriquir-se. Fins i tot des de diversos àmbits es defensava el model econòmic basat en la construcció com un model de futur, malgrat que això ha implicat l’encariment dels preus de l’habitatge i els dèficits en l’àmbit laboral – treball precari i manca de formació -. Les decisions polítiques preses per part del Govern Aznar, promovent la urbanització de tot el sòl que no ho estigués ja ha facilitat òbviament aquesta situació. Ens trobem doncs amb una realitat provocada pel sistema sòcio - econòmic i acompanyada per decisions polítiques transcendentals que van anar en contra d’allò pel que, segons ells, van ser pensades.

A aquesta situació podem respondre des de l’esquerra verda que s’han fet passes perquè aquesta situació no s’eternitzés. Des dels governs català, primer i espanyol, després, s’han promogut reformes legislatives que dificulten justament aquestes males praxis per part dels diferents promotors tant privats com públics, a més d’introduir dosi de transparència i informació públiques, les successives lleis d’urbanisme i del sòl en són un exemple. La constitució de l’Oficina Antifrau a Catalunya de ben segur que també ajudarà al control de les possibles males arts per part de les diferents administracions.

Però amb tot això no n’hi ha prou. Cal un paper més preponderant de la ciutadania en la presa de decisions de l’administració. La desafecció ciutadana no pot esdevenir un debilitament encara més important del sistema democràtic del que ens hem dotat. Per això és necessari un compromís per part dels partits en la transparència de les nostres decisions a les institucions però també dins les parets de les nostres organitzacions. De delinqüents polítics sempre han hagut i hauran però és necessari que aquesta situació esdevingui una excepció de facto però, sobretot, en l’imaginari col·lectiu.

Em regira l’estomac quan sento l’inefable “tots fan el mateix”. Perquè massa homes i dones donem part de la nostra vida, de forma voluntària, per la vocació que tenim de servei públic. Cal però que des de la societat i, també d’aquells que fan d’altaveus d’una banda a l’altra fem un exercici de defensa del servei públic de la política. En la situació actual cal més que mai la política. Ahir, gràcies a la política varem aconseguir que la deducció de 400 € es mantingui per les rendes més altes, o que els contractes de les estrelles del futbol tributin pel que toca o que es destinin 8 milions d’€ a les Terres de l’Ebre que amb el que està caient prou que els fa falta....

Quan sento parlar dels sous dels polítics i de si treballem o no em regira l’estomac. Però és que quan sentim les noticies o els programes, o les tertúlies de bar, aquest és un recurs habitual. Jo puc dir, no només per mi, que la majoria dediquem moltes hores a la societat, i és així perquè d’una altra forma no ens sortiríem. També puc dir que només faltaria que els que ens dediquem a la política no tinguéssim un sous dignes. Que volem ? que només s’hi dediquin els rics ? per defensar els seus interessos?, no! cal dignificar la política i la seva pràctica. I en aquest sentit em sembla molt interessant les propostes que des d’ICV hem presentat aquesta setmana. No són noves, fa 4 anys ja les fèiem però ningú estava disposat a assumir-les.

I plantejo una situació que es repeteix al llarg i ample de la geografia catalana : a la nostra ciutat, de 80 mil habitants i amb una activitat frenètica en tots els nivells, el govern municipal disposa de 14 regidors/es amb responsabilitats concretes, d’aquests 6 són tinents d’alcalde i del total 12 s’hi dediquen de forma prioritària. I qui fa el seguiment polític de la seva acció de govern ? doncs 11 regidors i regidores que no tenen aquesta tasca com a prioritària en la seva vida, perquè la seva està en d’altres àmbits. Reflexionem sobre això també ?

Us proposo la lectura d'un article de El Punt sobre aquestes temes i un article en defensa de l'exercici de la política del Josep Ma.Balcells al mateix diari


foto : cugat.cat

23 d’octubre 2009

El nostre ple....


Si, dic el “nostre ple” perquè pel que he vist en determinats fòrums i mitjans de comunicació no tothom va entendre el ple de la mateixa forma. I per la mateixa raó, no tothom ha donat la mateixa importància als temes que s’hi van tractar.

Varem començar el ple amb la presentació per part del Síndic de Greuges de l’informe anual. Us recomano la lectura de l’informe i les seves conclusions. Val la pena !, manca d’eficàcia de l’administració, lentitud en les respostes, manca de control urbanístic, greuges per part de la policia local, problemes relacionats amb el medi ambient, mobbing immobiliari, problemes en l’administració de la llei de dependència. Ens va tocar ben be el crostó, a uns però més que a d’altres.


I mentre l’edifici de l’ajuntament es “pintava” de rosa per celebrar el “dia contra el Càncer de mama”, començàvem el ple amb la sala plena de gom a gom i la presencia dels mitjans més importants del país. Que estava passant ? doncs que en una estona en aquella sala s’aprovaria una moció de suport a les consultes populars en la ciutat més gran governada per CiU. La resta no importava, ni als mitjans ni a la majoria de la gent que hi era present.


En aquest ple hem aprovat a instància del nostre Grup Municipal que en el proper plec de clàusules es tingui en compte els darrers avenços en accessibilitat als contenidors d’escombreries i que els criteris es pactin amb els membres de la Taula de mobilitat reduïda (vegeu aqui TVSC). En aquest ple hem aprovat, a instàncies del nostre grup municipal, que els aturats sense subsidi d’atur gaudeixin d’un títol de transport gratuït i específic, de bonificacions d’un 75% en les activitats de l’OMET, del 100% en els preus públics de cursos per adults municipals i d’ajudes, que cal estudiar cara l’aprovació del Pressupost 2010, en les activitats del patronat municipal d’educació també pels seus infants (vegeu aquí TVSC).


El nostre grup va introduir una esmena important en la moció institucional sobre l’aniversari de les NN.UU., recollida aquesta setmana pel Diari de Sant Cugat en el titular de la notícia. El ple de Sant Cugat demanà la supressió del dret a veto en el Consell de Seguretat de NN.UU. enfortint el paper de la seva Assemblea General.


A proposta de CiU varem demanar per unanimitat l’eliminació de les zones tarifàries per la T-12. Varem aprovar una nova ordenança per la gestió dels usos comercials i el canvi del Leonardo da Vinci per un nou gran IES al costat de la futura estació de FFGC de Vollpelleres. Varem poder denunciar també que en la modificació número 17 del pressupost 2009 hi aparegués una partida per pagar més de 200 mil € per interessos de demora, de la que en demanarem un informe jurídic i en farem seguiment i que s’incrementessin en 150 mil € les partides destinades a la defensa dels contenciosos administratius.


Però no, l’objectiu estava posat en el posicionament de tots plegats davant la moció sobre la consulta popular. Nosaltres no varem votar pensant en el que diran sinó en el que estava escrit en el text. En aquest sentit, em sembla que expressar el reconeixement per aquelles entitats que s’han animat a fer una consulta sobre la sobirania del nostre país, manifestar el nostre respecte per aquells que des de posicionaments legítims defensen posicions diferents però comparteixen projectes comuns, mantenint l’ajuntament al marge del procés i que els processos de participació enriqueixen la societat, no és incoherent amb els posicionaments de la nostra coalició. Com sembla que algú està fent córrer.


De fet, varem demostrar la nostra coherència donant suport, com CiU, a una moció del PSC que tant inoportuna com certa ens demanava el ple suport a l’Estatut de Catalunya. Algú però va pensar que s’aprovés el que s’aprovés el més important és que els mitjans més afins, i els que no també, tinguessin teca per dir el que han dit.....”l’ajuntament de Sant Cugat dona suport.......”. Fins i tot algun diari com El País explicava l’endemà que havíem ofert locals municipals per realitzar la consulta, quan l’alcalde l’única cosa que va dir fou que com qualsevol entitat o organització podien fer us de locals municipals per les seves reunions....


Jo el que penso és que el moviment es demostra caminant. Que no ens ha de fer por res. Que hem de respectar tot allò que la gent defensi de forma pacífica i reclamar que es respecti el nostre projecte. Però que ho faci tothom. Els que pensen que no hi fem res a Espanya, els que pensen que malgrat sempre hi serem (i en realitat ja els està be) val la pena utilitzar aquesta situació per la seva subsistència i els que pensen que mai canviarem d’opinió malgrat els seus maltractaments... no em valen els adjectius qualificatius si estan buits de contingut.


fotos de cugat.cat (ajuntament) o nacionesunidas.org (ass.nn.uu.)

links d'interès sobre el ple : tot el ple a cugat.cat, El Punt, AVUI, sobre la consulta a TVSC i TVSC

14 d’octubre 2009

Polítiques quotidianes

Entre cessaments “peperos” conseqüència de corrupteles indecents, finançament legal (?¿) però immoral de la casa gran per part de Can Bitllet i bafarades consultives, nosaltres anem fent la nostra en allò que anomenem “millora de la quotidianitat”.

El ple del dilluns vinent segurament serà seguit per molts mitjans perquè sembla ser molt important el posicionament que pugui tenir en la moció sobre les consultes el nou líder espiritual del catalanisme de dretes que tenim com alcalde. En el seu moment es veurà el posicionament de cadascú, falta veure que acabem votant.... vull dir que falta veure si acabarem votant el text que presenta la plataforma o un altre text “per fer quedar be”. Nosaltres ahir varem aprovar votar amb coherència amb la nostra trajectòria política i no posar la bena abans que la ferida...

El que deia : ahir varem presentar als mitjans la moció que portarem al ple de dilluns 19 per tal que en el proper concurs per la gestió dels residus i la neteja de la ciutat s’incorpori el principi de l’accessibilitat en els contenidors d’escombraries. Cal decidir quin sistema és el més apropiat, la taula de persones amb discapacitats i la de gent amb mobilitat reduïda segur que ens podran ajudar a encertar en l’elecció. El que és ben clar és que s’ha de garantir el dret de tothom a fer la gestió dels residus de forma selectiva. A més, ens importa que el tema de la nova concessió sigui un tema d’actualitat, perquè significa una doble oportunitat : la millora de la gestió econòmica de la concessió i la millora ambiental d’una bona nova concessió.

En el proper ple presentarem també la moció que en el darrer varem retirar i en la que demanem que l’ajuntament subvencioni el preus públics en general (educació i cultura) i els del transport públic en particular, a les persones que estan a l’atur sense subsidi. El posicionament de l’equip de govern en aquesta votació serà la pedra de toc també pel futur de les negociacions de les ordenances fiscals i del pressupost del 2010.

noticia RSC sobre l'accessibilitat dels contenidors
noticia RSC sobre les ajudes a aturats/des sense subsidi

13 d’octubre 2009

setmana atepeïda


Fa dies que no escric al meu bloc. No és que no tingui coses per explicar, passa que he estat actualitzant els links d’altres blocs perquè pugueu navegar més quan entreu al meu. La setmana passada, a més, va ser força atapeïda. Voldria ressaltar dues qüestions que la van marcar i que comparteixo amb els que em seguiu.


La primera d’elles te a veure amb la situació política a Cerdanyola. Dimecres el Toni i tot el Grup Municipal de la coalició van poder compartir amb més de 300 amics i amigues, ciutadans i ciutadanes de la seva localitat els motius pels quals estan com estan, i sobretot van poder dir ben alt i clar què volen fer a partir d’ara. De forma gens demagògica, els i les companyes d’ICV-EUiA de Cerdanyola volen el millor per la ciutat, fins i tot el Toni va exclamar que el càrrec d’alcalde no seria un impediment per desbloquejar la situació.


Ara be, no permetrem que tòtems socialistes vinguin de fora a menysprear els nostres companys i companyes. Si el Toni és l’alcalde ho és perquè reunia les condicions per ser-ho, va ser capaç de sumar per tirar endavant els projectes endegats en el mandat anterior. Ara però el soci de govern, per problemes bàsicament de personalismes, no respecta el pacte i traspassa les línies vermelles de qualsevol relació política en l’àmbit local : posar en qüestió la dignitat d’un alcalde. Penso que a partir d’ara només hi ha dos camins a seguir : governar amb minoria a l’ajuntament i amb majoria a la ciutat o, que el PSC faci una moció de censura, opció ben legítima però que, malgrat les declaracions del seu secretari d’organització nacional, no crec que estiguin en disposició de fer. Amb qui faran la moció ? amb CiU o amb el PP? Cal que un dels dos o els dos votessin el nou alcalde. Els interessaria, a aquells que sempre es mouen per càlculs electorals, que el proper cap de llista no sigui el candidat/a a l’alcaldia en una probable moció de censura ? li commino al Sr. Zaragoza a que, en lloc de culpar a l’alcalde Morral d’agafar-se a la cadira, animi els seus a pactar una majoria de govern. No serà fàcil que ho aconsegueixin !


El cap de setmana he pogut fruir d’una part de la nostra feina. La feina dels polítics. He pogut, acompanyant al conseller Saura, assistir no només a la inauguració de dos parcs de bombers –Lleida i Tremp- i una Regió d’Emergències –Lleida- que bona falta feia sinó també, i això encara ha estat molt més agraït, acompanyar a la família dels bombers de la Generalitat en honorar els seus morts, els nostres morts.


Aquest ha estat un estiu des del punt de vista dels incendis pitjor que els dels anteriors anys. No pels incendis forestals que no han estat massa importants sinó pels de terrenys agrícoles –més de 7 mil ha.- però el pitjor de tot ha estat la mort de 7 persones que han donat la seva vida per la resta de la societat. Dos pilots a començament de l’estiu i cinc bombers especialistes al gran incendi d’Horta de Sant Joan. La gran família dels bombers li van fer un sentit i emotiu homenatge en la més estricta intimitat. Dissabte, en un acte més festiu, varem poder donar les gràcies en forma d’homenatge als homes i dones que en els darrers 25 anys han construït el cos de bombers de Tremp. Una festa molt maca amb la presentació de l’exposició “ens hi tornaríem a apuntar” com a preàmbul.


(foto Toni Morral de Emma Ansola a El Punt)

04 d’octubre 2009

L'alcalde ens enganya amb La Floresta

No és que se n'hagi anat l'alcalde amb La Floresta i ens hagi deixat plantats sinó que amb els temes que afecten La Floresta històricament ens enganya. Des de 1999, quan el Recoder es va presentar per primera vegada com a cap de llista de CiU va prometre, com ho fèiem nosaltres, que acabaria tot el procés d'urbanització del districte de La Floresta. Què ha fet d'aleshores ençà ?.

Dels 29,5 km de carrers per urbanitzar, o millor dit asfaltar i posar-los al dia com en qualsevol lloc de la ciutat, hores d'ara només 4,5 han estat arranjats completament, i en aquest cas, a més, l'ajuntament de la ciutat ha hagut de retornar una part important de les contribucions especials perquè alguns dels veins i veines que van anar al contenciós per error de forma l'han guanyat. Queden doncs 25 km per arranjar, dels que 3 s'estan fent i s'han de reparar a La Serreta, on les obres van començar fa més de 3 anys. La resta, 22 km, estan pendents de fer.

En l'acord signat entre CiU i ICV per tal de donar-los suport en el pressupost d'enguany, varem acordar començar aquest any un dels sectors pendents. La sorpresa però va arribar dilluns passat al Grup de Treball d'urbanisme d'aquest districte. La tinent d'alcalde del ram, la Mercè Conesa, ens sorprenia amb la desagradable noticia que ni aquesta acord es satisfarà ni tenen la voluntat de tirar endavant la urbanització del districte d'aquí al final del mandat.

La causa ? La situació econòmica de l'ajuntament. Però aquesta, com molt be van dir els veïns i veïnes presents a la reunió, no és una causa assumible. Mentre l'ajuntament nedava en l'abundància econòmica, aquest objectiu, el de la urbanització de La Floresta, no va ser prioritari i ara, clar, la situació financera fa que no es pugui donar resposta a les necessitats de la gent que viu en aquest districte deixat de la ma de l'equip de govern durant tants anys.

Pels que no ho saben, les obres d'urbanització del districte, com ho han estat les de Mira-sol, són assumides en un 80% pels qui hi viuen. Per tant, estem parlant que l'ajuntament de Sant Cugat és incapaç en aquests moments d'assumir una despesa d'aproximadament uns 10 milions d'€. Els altres 30 els haurien d'assumir els qui hi viuen. Un cost a més que pel fet d'haver-se suspès durant més de 7 anys ha multiplicat per 4 el cost dels projectes inicials. Un escàndol.

Queda clar doncs que amb la cara de bon noi ell va fent de les seves, enganya a qui varem donar suport als seus pressupostos per millorar la qualitat de vida de la gent de La Floresta -també ho ha fet no tirant en davant la millora del transport urbà al districte tal i com varem pactar i ens van explicar a principis d'any- però també, i això és més greu, a la gent de La Floresta.

Aquells qui s'arroguen la gran capacitat de gestió, la millora dels processos traspassats del “bon saber” de l'empresa privada a la gestió pública, tenen empantanegat tot un barri per no prioritzar però també, i això és molt més greu, per haver de pagar entre tots els errors de gestió d'una empresa, PROMUSA, que enlloc de dedicar-se només a construir habitatge públic, va voler fer d'empresa de gestió urbanística. Resultat : contenciosos perduts a La Floresta i Mira-sol, per errors de forma i administratius, que d'haver-nos-los estalviat, avui molt bona part del que queda per fer de La Floresta podria estar fet. Si ho haguessin prioritzat, és clar !

Ahir l'alcalde, en la celebració dels 90 anys de l'associació de veins i propietaris del barri va dir que el problema és que no hi havia una via de diàleg adequada... i que viure al costat del bosc tenia aventatges però també inconvenients...

Aquí teniu enllaços a la noticia de cugat.cat sobre el 90 aniversari de l'AVPF, sobre les nostres declaracions a cugat.cat i a TVSC

25 de setembre 2009

Més sobre el ple de dilluns 21

En el ple de dilluns van passar moltes coses més que les que explicava dimecres. L’ara regidor trànsfuga del PP, Fernando Vázquez-Dodero, deixava per sorpresa el seu Grup Municipal per passar a ser no-adscrit. Respecto la seva decisió però penso que quan et presentes en una candidatura que t’escull en un ordre determinat et deus a aquell col·lectiu i si més endavant t’adones que no estàs a gust, fins el punt que la convivència personal i/o política és insostenible, el que has de fer és anar-te’n a casa. De totes formes és fàcil opinar sobre la qüestió sense saber exactament què ha passat.


Personalment però no m’ha agradat la declaració feta pel company de ple. Publicitar que donaràs la teva assignació com regidor a una ONG em sembla populista i demagog, i fa mal a la política en general i al municipalisme en particular. L’assignació que rebem els càrrecs públics és per la nostra dedicació (clar que uns tenen la que tenen) i es tracta d’unes quantitats que habitualment, al menys en el cas de la nostra ciutat, no compensen el que perdem per la nostra dedicació professional a altres activitats. En tot cas, cadascú pot fer el que vulgui amb els seus diners, només faltaria, però en aquest cas el Fernando no fa cap favor a la resta de regidors/es del ple.


En el ple de dilluns l’equip de govern, conjuntament amb la resta de grups excepte el nostre, va aprovar les al·legacions al PTMRB. ICV ens varem abstenir. Ho vàrem fer per diversos motius. La part positiva d’aquest Pla Territorial pesa més que la negativa, sobretot pel que fa a la nostra ciutat –no així en d’altres de la nostra comarca com ara les que hi ha a la zona de la Riera de Caldes-. El Govern demostra que per primer cop, i després de tants i tants anys, te voluntat de planificar el territori, i en el cas de l’Àrea Metropolitana això és una molt bona noticia.


El Pla Territorial fa una aposta clara per donar prioritat al transport públic front al privat, tot i que encara segueix mantenint “tics” de “polítiques desarrolistes nadalenques” com ara la que afecta clarament a la nostra ciutat : el desenvolupament del Vial Interpolar, que si be en la nostra ciutat pot tenir algun sentit al voler connectar la B-30 amb centres d’activitat –que podria fer-se mitjançant bones sortides i entrades d’autopista i la millora de la carretera de Molins actual- no ho te quan dissenya una autovia paral·lela a la B-30 i l’AP-7 amb els esquemes actuals i sense pensar que justament la promoció d’aquesta planificació ha de servir per traspassar usuaris/es del cotxe al transport col·lectiu. Ens felicitem tanmateix perquè en el projecte d’aprovació inicial hi surt una diferència important respecte a l’avantprojecte : la xarxa del Tramvallès passa a ser un projecte estratègic i nosaltres hem estat dels que li hem donat empenta des dels plens municipals.


Aquest Pla acaba amb l’amenaça històrica dels dos vials que trencaven la connexió entre la ciutat i Collserola, el de Cornisa i el d’Enllaç. Dilluns l’ajuntament, amb bon criteri, va demanar que també acabi amb la Ronda Sud i que aposti pel vial d’un carril per banda que ha de tancar la ciutat al voltant d’Esade i el Col.legi Europa. L’ajuntament però no ha aprofitat les seves al.legacions, i els grups que van donar suport tampoc, per reclamar que el planejament preservi definitivament també la preservació dels sectors urbanitzables no delimitats –les famoses zones 21- com Can Busquets, Can Vasconcel o el Turó d’en Lluc.


L’equip de govern també segueix apostant, amb l’ajuda de la resta de grups, per foradar encara més Collserola, mantenint la seva demanda que es prolongui la via d’Avinguda Tibidabo fins a la nostra ciutat, construint doncs un ramal paral·lel dels FFGC. El Govern però ha decidit prioritzar la connexió al Vallès des de Barcelona per la zona de nou creixement de Cerdanyola, amb una decisió penso que correcta donada la implantació futura de moltes noves activitats i residents en una zona sense transport públic i que representa la desaparició definitiva del projecte del Túnel d'Horta viari. Jo no dic que en un futur no s’hagi de pensar en aquesta proposta que lidera l’alcalde Recoder. Parlant-ne l’altre dia amb el director dels FFGC en la visita a les obres de l’estació de Vollpelleres em va semblar que el fet d’allargar la línia de Sabadell fins Castellar, tot i la nova estació santcugatenca i la cua de maniobres de Plaça Catalunya pot comportar problemes de capacitat, però em sembla més intel.ligent gestionar la mobilitat que tenim via semi-directes i/o millora de les freqüències de RENFE que no pas foradar el proper Parc Natural de Collserola. ICV i EUiA presentem les nostres pròpies al.legacions al Pla.


Per acabar : un dels temes dels que faré a partir d’ara un especial seguiment serà el transport públic a la nostra ciutat i sobretot les condicions en que tenim les parades d’autobús i la poca eficàcia de les línies dels nostres autobusos. Després del ple de dilluns encara tinc més clar que ha de ser un tema dels que hem de fer bandera en la nostra acció política. Segur que en seguirem parlant.


Per acabar us recomano un article del Vicenç Navarro que parlava ahir sobre "la molt limitada democràcia als Estats Units"


noticies als mitjans sobre el ple i el punts que toco en aquest apunt :

sobre l'affaire PP : aquí, aquí (RSC) i aquí (TVSC)

sobre el PTRMB: aquí i aquí (visió de Via Vallès)