setmana atepeïda

Fa dies que no escric al meu bloc. No és que no tingui coses per explicar, passa que he estat actualitzant els links d’altres blocs perquè pugueu navegar més quan entreu al meu. La setmana passada, a més, va ser força atapeïda. Voldria ressaltar dues qüestions que la van marcar i que comparteixo amb els que em seguiu.

La primera d’elles te a veure amb la situació política a Cerdanyola. Dimecres el Toni i tot el Grup Municipal de la coalició van poder compartir amb més de 300 amics i amigues, ciutadans i ciutadanes de la seva localitat els motius pels quals estan com estan, i sobretot van poder dir ben alt i clar què volen fer a partir d’ara. De forma gens demagògica, els i les companyes d’ICV-EUiA de Cerdanyola volen el millor per la ciutat, fins i tot el Toni va exclamar que el càrrec d’alcalde no seria un impediment per desbloquejar la situació.

Ara be, no permetrem que tòtems socialistes vinguin de fora a menysprear els nostres companys i companyes. Si el Toni és l’alcalde ho és perquè reunia les condicions per ser-ho, va ser capaç de sumar per tirar endavant els projectes endegats en el mandat anterior. Ara però el soci de govern, per problemes bàsicament de personalismes, no respecta el pacte i traspassa les línies vermelles de qualsevol relació política en l’àmbit local : posar en qüestió la dignitat d’un alcalde. Penso que a partir d’ara només hi ha dos camins a seguir : governar amb minoria a l’ajuntament i amb majoria a la ciutat o, que el PSC faci una moció de censura, opció ben legítima però que, malgrat les declaracions del seu secretari d’organització nacional, no crec que estiguin en disposició de fer. Amb qui faran la moció ? amb CiU o amb el PP? Cal que un dels dos o els dos votessin el nou alcalde. Els interessaria, a aquells que sempre es mouen per càlculs electorals, que el proper cap de llista no sigui el candidat/a a l’alcaldia en una probable moció de censura ? li commino al Sr. Zaragoza a que, en lloc de culpar a l’alcalde Morral d’agafar-se a la cadira, animi els seus a pactar una majoria de govern. No serà fàcil que ho aconsegueixin !

El cap de setmana he pogut fruir d’una part de la nostra feina. La feina dels polítics. He pogut, acompanyant al conseller Saura, assistir no només a la inauguració de dos parcs de bombers –Lleida i Tremp- i una Regió d’Emergències –Lleida- que bona falta feia sinó també, i això encara ha estat molt més agraït, acompanyar a la família dels bombers de la Generalitat en honorar els seus morts, els nostres morts.

Aquest ha estat un estiu des del punt de vista dels incendis pitjor que els dels anteriors anys. No pels incendis forestals que no han estat massa importants sinó pels de terrenys agrícoles –més de 7 mil ha.- però el pitjor de tot ha estat la mort de 7 persones que han donat la seva vida per la resta de la societat. Dos pilots a començament de l’estiu i cinc bombers especialistes al gran incendi d’Horta de Sant Joan. La gran família dels bombers li van fer un sentit i emotiu homenatge en la més estricta intimitat. Dissabte, en un acte més festiu, varem poder donar les gràcies en forma d’homenatge als homes i dones que en els darrers 25 anys han construït el cos de bombers de Tremp. Una festa molt maca amb la presentació de l’exposició “ens hi tornaríem a apuntar” com a preàmbul.

(foto Toni Morral de Emma Ansola a El Punt)