26 de setembre 2007

LA NACIÓ CATALANA DIU PROU !!

En el proper ple de l’ajuntament de Sant Cugat, el 15 d’octubre, el Grup Municipal d’ICV-EUiA presentarà una proposta d’acord perquè el poble de Sant Cugat a través dels seus legítims representants digui PROU.
L’objectiu bàsic del retorn dels documents catalans de l’Arxiu de la Guerra Civil de Salamanca és restituir-los a les persones, partits, sindicats i entitats de tota mena que en van ser espoliats el 1939. Aquest procés s’ha interromput des de l’octubre passat, quan els tècnics acabaren la identificació dels documents i objectes catalans. Recentment ha mort l’artista Carles Fontserè, que tant havia lluitat per la recuperació dels seus cartells, sense poder veure aquesta restitució. No es pot consentir que cap altre afectat pugui desaparèixer sense veure la justa restitució dels seus béns i per aquest motiu proposarem al Ple els següents acords :

Primer.- Adherir-se a la denúncia d’aquesta situació feta per la Comissió de la Dignitat, persones, partits, sindicats i entitats afectades per l’espoli.

Segon.- Demanar al Ministre de Cultura César Antonio Molina Sánchez que immediatament prossegueixi, en cooperació amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el procés d’identificació dels documents i objectes catalans de l’Arxiu de la Guerra Civil requisats a persones i entitats catalanes.

Tercer.- Que un cop corroborada la identificació, la Comissió Mixta Ministeri de Cultura -Generalitat, en el termini de tres mesos que preveu la Llei, retorni a la Generalitat de Catalunya els documents i objectes arrabassats per la força el 1939, amb la finalitat que aquesta en pugui fer efectiva la restitució als seus legítims propietaris.

Quart.- Adherir-se a l’acte convocat per la Comissió de la Dignitat pel dia 21 d’octubre al Palau Sant Jordi amb el títol “La Nació Catalana diu PROU, volem tots els papers”.

Cinquè.- Comunicar aquests acords al Ministre de Cultura, el Conseller de Cultura de la Generalitat i la Comissió de la Dignitat.

24 de setembre 2007

Molt be pel Grup d’IU-ICV al Congrés!!


Ho llegia a El Pais del passat 14 de setembre : “Paso a Meiràs”, a l’editorial del diari ens parlaven de la fortuna de la família Franco i de les actituds davant de la Xunta de Galícia que vol declarar aquesta finca com a be d’interès nacional per tal que pugui ésser visitada per la ciutadania uns dies a la setmana. Però deia més aquest editorial i allò que deia, us convido a llegir-lo, em va deixar estranyat. No és un tema aquest de debat polític obert?, és normal que la Família Franco, hereva d’un dictador, tingui possessions que són il·legítimes i que han arribat a les seves mans fruit del lladronici injust durant la llarga i fosca dictadura?, només és capaç la Xunta de demanar que es pugui visitar uns dies a l’any? És massa d’hora potser encara per posar aquest tema sobre la taula?

Doncs be, aquesta setmana es discutirà al Congreso de los Diputados i a iniciativa del Grup d’IU-ICV una proposició no de llei per tal que el govern espanyol pugui recuperar un edifici que, tot i estar en mans de la família Franco, hauria de formar part del patrimoni de l'Estat. La formació ecosocialista vol que el govern espanyol col·labori amb el gallec per tal d'agilitar el procediment administratiu necessari per declarar el Pazo de Meirás patrimoni cultural i estudiï la possibilitat d'expropiar-lo.

La iniciativa legislativa d'IU-ICV no es limita, però, a Meirás, sinó que vol posar ordre en totes les propietats que Franco va rebre en la seva condició de Cap d'Estat. Els procediments pels quals diferents edificis i terrenys van anar a parar als Franco són complexos, i van des de les propietats adquirides a les requisades, passant per altres que van ser cedides o regalades per individus o institucions. La intenció d'IU-ICV és que totes aquestes propietats vagin a parar a mans de l'Estat.

Seguirem el debat atentament, a veure que hi diuen alguns, no ?

19 de setembre 2007

Por el puente matagatos pasaron dos gatos...

Hola que tal? a què ve la frase del títol? Doncs al ple de dilluns d’aquesta setmana. Coses a destacar : retirada general de punts importants d’urbanisme. Tot el que havia d’anar, una vegada més i ja són...., sobre Can Monmany, La Floresta i Valldoreix res de res. A canvi nosaltres vàrem retirar la moció que teníem presentada ja per registre i que volia seure en una mateixa taula a tothom qui estava interessat en el desenllaç d’aquestes qüestions : Ajuntament (tots és clar!), EMD i veïns (tots també, no només els propietaris), i si calia, demanar que comparegués la Generalitat. Tot això amb una sola (be, dues) raons : desencallar l’assumpte i demostrar que aquí no hi ha mans negres que valguin, aquí només hi ha incompetència de l’equip de govern de CiU, amb l’ajuda inestimable dels seus “palmeros” (i ells/elles sabran qui són...). He dit que vàrem retirar la moció a la Junta de Portaveus de divendres 14 a canvi de que seiem en la mateixa taula per discutir els expedients l’ajuntament i l’EMD, què havia estat deixada de banda incomprensiblement (!!). Dels veïns ja no en dic res... encara espero que algú d’ells ens digui si li semblava be la moció o els plantejaments urbanístics que es fan pel futur del seu barri, nosaltres més no podem fer...

Només no va anar això? NO!!!!! Una moció de bandera (i mai millor dit) d’ERC batuda per una alternativa (s’ha de reconèixer que en Recasens es va escarrassar) de CiU, PSC i nosaltres que recorda l’aprovada el juliol de 2002, amb els vots del PSC, ERC i nosaltres i OH!! Atenció!! l’abstenció de CiU, en aquells moments en les mans de la dreta espanyolista (PP).

Debut del Joan, veure intervenció, (FELICITATS JOAN PER TENIR NOU BLOC!!!) que va fer allò que esperen molta gent de nosaltres: baixar el discurs polític a la vida quotidiana i al llenguatge comprensible del carrer : ESE ES MI JUAN!! I sobre un tema tant feixuc (sobretot pel Joly) com és el tancament del Compte General del 2006.

Es va aprovar també un recurs de reposició cap a PTOP per aprovar la Modificació Puntual del PGM al sector de Lestonnac (si algú vol informació al respecte cap problema : igual m’animo un d’aquests dies a explicar-ho) que en principi i després de la nostra participació en la discussió des de maig de l’any passat i també del PSC, creiem que és un bon negoci per la ciutat, com a mínim de moment. Aquí ERC va derrapar : després de votar favorablement l’aprovació inicial i provisional i no participar del debat públic sobre la qüestió, van i s’abstenen, clar que fins fa 5 mesos la seva portaveu era la Mercè Conesa...

Per acabar la resposta al títol del post d’avui. Jo vaig de vacances a un poble a 20 minuts de Fraga, es diu Chalamera (en parlaré més endavant d’aquesta zona) i allà em van ensenyar un joc que diu així : “en el puente matagatos mataron 2,3,4,(i així successivament) gatos i los mato el (aquí va un número dels que juguen el joc però posem pel cas que és el 3...) 3 (per lo del 3er tinent d’alcalde) BELLACO, i a continuació respon : MIENTES BELLACO !! i així segueix per anar eliminant als que juguen, doncs dilluns el BELLACO era en Jordi Joly. Quina aixecada de camisa! Resulta que porten a aprovació la venda (ells en diuen alienació) de dues propietats municipals : l’Impulsis del C/ de la Creu i les oficines del C/ Vallès. Aquesta venda s’havia pactat quan vàrem donar suport a la construcció del nou ajuntament que aniria destinada al pagament d’aquest... doncs no !! ara resulta que el pacte no val, que ja s’ha fet un pla financer, que no es poden lligar ingressos a despeses finalistes.... un rotllo que ens va portar sobre la marxa a nosaltres i el PSC a abstenir-nos en una qüestió que, en principi, era el que havíem acordat en el mandat anterior. Per cert : aquests edificis en el seu moment els vàrem comprar per 36 milions de Pessetes i ara els vendrem per 1,5 milions d’€... no està malament no ?

16 de setembre 2007

Renoi quina setmana la que acaba !!



Vàrem començar la setmana amb el llarg pont cap a la Diada. Una Diada aquesta que per tots era esperada i que, com ja vaig escriure en el seu moment - ho publica aquesta setmana el Diari de Sant Cugat- ha estat un exemple clar d'escalfament de boques polítiques. Per començar però el dia 10 va acabar el termini per la presentació d'avals del candidat a cap de llista d'ICV a les properes eleccions al Congreso de los Diputados. En Joan ha rebut més de 200 avals, entre els quals hi era el meu, per tal de desenvolupar propostes polítiques catalanistes, d'esquerres i ecologistes a Madrid. Cal més presència de la nostra gent a Madrid per condicionar el govern socialdemòcrata de ZP (Jose Luis no ens fallis!!).

La Diada a Sant Cugat va comptar amb força presència de gent, no només de gent propera als partits polítics. Hi havia bon ambient a la Plaça Rafael Casanova de la nostra ciutat. Per fi hem desterrat la mala educació en l'ofrena i no s'han sentit ofenses contra cap dels col·lectius participants, com havia passat altres anys. Alguns s'han fet sortosament grans !!, ja era hora. Televisió de Sant Cugat en fa un bon seguiment i es pot accedir al programa especial en la seva web. Demencial la intervenció dels representants de CiU. Sentint en Bonastre i, òbviament, tancant els ulls, un podia pensar que qui parlava no representava una força que ha estat 23 anys al Govern de Catalunya. Una llàstima !, de fet, una estona més tard i amb un discurs institucional força equilibrat l'alcalde Lluis Recoder contradeia el co-president de la federació nacionalista ressaltant que no podem quedar-nos en els versos del poeta.

I hem seguit la setmana preparant el ple d’avui dilluns. Al final serà un ple “light”. Només alguns temes d'importància però que segurament comportaran poc debat al ple. La moció d'ERC per apuntar-nos a la plataforma “Un país, una bandera” que va més lluny que la darrera vegada que la va presentar el juliol de 2002. Veurem què passa avui, doncs en la darrera votació, en la que es demanava un fet assumible per la seva simbologia, com era que només onegés la senyera per la Diada, els tres partits d'esquerra hi vàrem donar suport, el PP hi va votar en contra i CiU es va abstenir !! Clar que en la d’avui ens demanen que aprovem contravenir la llei, que malgrat personalment no m'agrada, ens diu que han de conviure en els actes oficials els símbols de l'Estat Espanyol, de Catalunya i, en la nostra ciutat, de Sant Cugat. Veurem si els “partits seriosos” ens posicionem de la mateixa manera.

Dissabte, i per acabar, van passar dues coses que vull ressaltar. Per un costat es va desenvolupar a Barcelona la Jornada del “triangle de Mar Blava: l’esquerra que avança” com a espai de debat de l'esquerra ecologista dels Països Catalans. Hi van participar personatges polítics tant destacats com la diputada a les Corts Valencianes Mònica Oltra, expulsada ahir per EU !!, la consellera de Benestar Social del Govern de les Illes i representant del Bloc, Josefina Santiago; l’Àngels Candela, tinent d’alcalde de l’Ajuntament d’Elx, a banda dels nostres consellers i diputats, així com de’n Ricard Gomà amb una intervenció força interessant. Els mitjans, públics i privats, no s’han fet ressò és clar (només faltaria que algú veiés que hi ha alternativa al “pa nostre de cada dia”). Clar que aquests mateixos mitjans (tots sense exclusió) estaven concentrats en les disputes dins de CiU. Que si en Duran diu que de moment no vol que l’anomenin candidat no sigui cas que no li agradi el que li voldran fer defensar, algú es creu que no ho tenen parlat això ja?, que si els sobiranistes – que recolzen a Mas !!- volen prescindir d’UDC i, la darrera i amb foto !! escola d’estiu de CiU amb la comèdia de GALEUSCAT, amb els “socis” de PNV i BNG (no comento res de l’Imaz perquè és que no m’interessa en absolut el que faci aquest bon home o no) i que m’agradaria que algú donés explicacions, són els mateixos que la passada setmana van deixar “tirats” als grups parlamentaris catalans demanant la compareixença de’n Zapatero al Congrés per donar explicacions sobre el tema infrastructures, d’això se’n diu solidaritat nacional, sí senyor !!

09 de setembre 2007

Vivenda.. ui, ui, quina por !!

No tinc cap mena de dubte que el Govern vol el millor pel nostre país. No tinc cap mena de dubte que el nostre conseller d'Habitatge, el company Cesc Baltasar vol tirar endavant la solució a la preocupació més important de la nostra societat, l'accés a l'habitatge però : per això cal un pacte amb la patronal de la construcció que limitarà la possibilitat, novedosa en el nostre Estat, d'introduir habitatge públic en les promocions que es facin en sol consolidat a les que es facin sobre més de 5.000 m2 en lloc de sobre 2.000 com es proposava al principi ? Existeix la possibilitat de promoure nou habitatge en espais tan considerables ? Val la pena un pacte amb qui segurament seguiria construint igual perquè una part de l'habitatge que facin de protecció oficial el gestionin ells (!!)? Cal un pacte nacional amb el vot de CiU ? Perquè ? És que les polítiques de CiU van dirigides a la solució del problema ? Ells ho farien si fossin al govern ? O ho fem perquè algú estigui tranquil ? Perquè els grans pactes siguin realment nacionals ? Jo crec que seran nacionals si solucionen els problemes de la majoria, representada de forma considerable al Parlament per qui dóna suport al Govern i, per aquells, molts, que no han anat a votat perquè estan decebuts amb aquells de qui esperen que no dubtin tant davant temes tan transcendentals com el que ens ocupa. D'altra banda em preocupa que la UGT posi pegues a que l'habitatge de protecció oficial de compra es pugui transmetre a partir dels 30 anys i no dels 90 com es proposava al principi per part del Departament, això no vol dir que no es pogués vendre abans però havia de ser a l'administració, al col·lectiu que ha fet possible que aquella persona accedís a un habitatge en unes millors condicions, ah ! Però des de la UGT defensen que els treballadors també tenen dret a especular, vaja !! potser que es centrin en altres temes més importants, no us sembla ?

"Els 210"

Els dos darrers anys he pogut conviure amb una professional del periodisme que arribarà lluny, l'Arantza Díez. D'aquesta convivència professional i humana n'hem tret un profit important, ens ha ajudat molt a que ICV tingués una repercussió mediàtica sense precedents a la nostra ciutat, serà difícil substituir-la. També ens ha ajudat a que el que nosaltres volíem dir arribés a la gent tal i com ells volen que els arribin les coses. Ens va deixar just quan més la necessitàvem, tot i que va donar el màxim del que ella podia donar per tal que la campanya electoral de les darrers municipals fos un èxit. Crec que pel que fa a la seva feina se'ns va reconèixer l'esforç esmerçat. Al mateix temps ella estava fent un màster a TV3 i durant la campanya les pràctiques. Aquestes pràctiques les va fer amb un reportatge produït per ella i dos companys més seguint el conflicte del tancament de SAS d'Abrera, no li he donat la importància que mereixia fins avui. Veient les imatges m'he emocionat. Han sabut recuperar per la gent la realitat del nostre país, una realitat on segueix existint la lluita de classes, la lluita de la classe obrera oprimida per una capital sense fronteres que no te escrúpols davant cap govern. Gràcies Arantza per la teva feina a ICV, gràcies Arantza per fer que un conflicte com el de SAS, viscut de forma planera hagi pogut arribar a la gent. Una abraçada !!

03 de setembre 2007

Algunes consideracions sobre el creixement de Sant Cugat


En la darrera setmana he caminat molt per Sant Cugat. Sobretot per indrets que no són de pas i que m’han fet reflexionat sobre alguna opinió escoltada per persones properes en relació al creixement urbanístic planificat i el creixement real de la nostra ciutat. Tothom sap que en els propers anys, 5 o 6, s’han planificat unes 6.000 vivendes en els dos nous barris de Can Matas i Vullpalleres. Quan això, vull dir el creixement, es va posar sobre la taula per primera vegada, a instàncies del govern de CiU encapçalat per l’alcalde Aymerich i promogut per les immobiliàries que havien comprat els terrenys als seus propietaris, es proposava una extensió de cases aparionades model Mira-sol que era de totes totes insostenible i que, a més, no representava cap benefici per la ciutat. Per sort, aquell projecte es va poder aturar i el nou govern del nou alcalde Recoder va presentar un projecte que amb moltes hores de treball per part de companys i companyes d’ICV i del PSC,i amb la flexibilitat dels governants d’aleshores,per conveniència davant d’una decisió tan arriscada,va aconseguir que aquell creixement fos sostenible en si mateix en el sentit d’aconseguir per primera vegada que els nous barris tinguessin els seus propis equipaments i serveis, cosa que mai s’havia aconseguit a la nostra ciutat i del que estem patint les conseqüències.

Al marge dels incompliments de CiU, i dels seus socis en el darrer mandat, davant certs punts dels acords del 2001, hi ha unes consideracions sobre les que m’agradaria iniciar un debat i que vénen de veure en directe espais de Sant Cugat que en el seu moment van ser víctimes de l’especulació urbanística i de la complicitat dels governs de CiU i que avui són espais urbanitzats a mitges. M’estic referint sobretot a Can Trabal i la Costa del Golf (ai si l’ex-regidor Busquets s’hagués animat a incloure-la en el Pla Especial de protecció de la Torre-Negra!), dos espais plens de cases aparionades, cases d’alt standing, ... que conviuen inexplicablement amb terrenys buits plens de males herbes... i amb els serveis bàsics. En cap dels dos indrets ha arribat encara la recollida selectiva de residus –be, a d’altres indrets de la ciutat més consolidats tampoc-.

I jo em pregunto, i intentaré cercar resposta, quan un promotor –o varis-, amb l’ajuda inestimable de l’administració,converteixen uns terrenys en urbanitzables i comencen a promoure la seva urbanització, no hauria de ser obligatori finalitzar tot el procés ?, quina força te l’administració per obligar-lo a finalitzar el desenvolupament i donar-li coherència –dins la incoherència de la seva urbanització-?, tot això, mentre veiem els esforços que fan els promotors dels dos nous barris per vendre les noves vivendes... seria bo reflexionar sobre aquestes qüestions i no permetre més desenvolupaments urbanístics fins que els que existeixen estiguin ben consolidats i siguin ateses les seves necessitats bàsiques i les que es desprenen de la seva pròpia existència.

01 de setembre 2007

El canvi climàtic i el fet nacional

Sembla que el canvi climàtic no només afecta la meteorologia i, per tant, el clima que ens trobem la majoria dels que fem vacances durant el mes d'agost, que cada cop som menys per sort de tothom, sinó que també puja la temperatura de l'ambient polític i posa en ebullició la picabaralla partidista dels darrers dies d'agost preparant l'inici de curs a les portes de la Diada Nacional i a l'inici d'una llarga, massa llarga, campanya electoral al Congrés dels Diputats.

Estem vivint un període de la nostra història que serà transcendental per al futur del nostre país i alguns líders polítics catalans es permeten llicències que diuen molt poc del que s'espera d'aquells que han de retornar al poble allò que el poble ens ha tret a la política en general: la confiança en què la política serveix per fer possible allò que desitgem i necessitem la majoria. Acabat un llarg procés de desgast institucional per tal de dotar-nos d'un millor instrument d'autogovern per millorar el dia a dia de la gent, ja hi ha qui pretén introduir noves discussions que només serveixen per enredar i treure-li importància a la discussió sobre aquelles qüestions que sí afecten realment la vida de la gent que viu i treballa a Catalunya.

Crec sincerament que a aquestes persones –els i les que viuen i treballen a Catalunya– els interessa tenir un treball digne i estable, un sou que els faci possible tirar endavant els seus projectes vitals, moure's pel territori d'una forma justa i sostenible, deixar als nostres descendents un territori el més semblant possible al que nosaltres ens hem trobat... ¿per què, doncs, es parla ara de referèndums que no porten enlloc en comptes de les realitats quotidianes? Jo estic d'acord amb el dret a l'autodeterminació dels pobles, també el nostre, el català. Però no crec que aquest tema hagi de ser ara el centre del debat, sinó que ho hauria de ser el fet que l'estat espanyol respecti, com no podria ser d'una altra manera, la llei, l'Estatut aprovat pel poble català i per les institucions que ens representen.

Però, ¿quina és la realitat política que ens envolta? Doncs un PSC-PSOE que mira massa de reüll a un PP que està jugant les seves darreres cartes per recuperar el poder i que ha optat pel discurs post-franquista d'enfrontament de territoris enlloc de fer un discurs conservador modern. Un PSC-PSOE amb por, que internament té problemes de consciència per la defensa dels interessos del nostre país i alhora ha de defensar l'acció de govern Zapatero –que, d'altra banda, és el menys dolent que ens podria passar. Un PSC-PSOE que no té model d'estat i que amb l'aprovació de l'Estatut pensa que ja n'hi ha prou, sense aprofundir en la reforma a fons de les estructures polítiques de l'Estat, que farien possible un pas més en la descentralització del poder 30 anys després de la Transició.

Davant d'això tenim una CiU que no paeix el fet de no tocar poder –malauradament no és així a la nostra ciutat– i que s'apunta al joc de a veure qui la diu més grossa trencant amb la tradició del “peix al cove” que la va portar als èxits electorals i als fracassos de país que avui estem patint en el dia a dia. ¿Algú ha sentit algun líder de CiU qüestionar el paper de la monarquia, per posar un exemple? Com lliga això amb una Catalunya sobirana?

Què fem, doncs? Jo crec que està clar. Lligar en curt al govern socialista. El PP no tornarà al poder perquè necessita per això una majoria absoluta que no tindrà en molts anys. El PSOE necessita, per donar un pas més cap a un nou model d'estat, perdre pes a favor d'opcions que volen transformar la societat, preparar el nostre país i qui hi viu i treballa per un futur millor. Això vol dir més ICV, més autogovern, més ecologia, més justícia social, una constitució republicana… I al 2014, ja veurem...

MALO

Aquesta setmana he sabut que el Parlament comença el seu període de sessions amb la tramitació per la via d'urgència del “Projecte de llei dels drets de les dones per a l'eradicació de la violència masclista”. Aquesta és una bona notícia donada la realitat que ens envolta i que podem llegir cada dia en la premsa. Tant de bo no fes falta legislar sobre el maltractament contra les dones, una xacra de la nostra societat que entre tots i totes hem de fer desaparèixer i que ens acompanya des de fa massa anys i s'ha destapat de forma valenta en els darrers temps. Us penjo una cançó que te relació amb aquesta terrible realitat que encara avui afecta a massa dones.