28 d’octubre 2008

Més coses de la setmana passada

I després del ple seguíem amb diverses trobades de tot tipus. Em trobava dimarts passat amb els companys de Castellbisbal per tal d’estudiar mesures polítiques o jurídiques contra la manca d’iniciativa per part de l’ajuntament d’aquest poble davant uns fets produïts l’any passat en una finca anomenada Can Galí. Sembla que en aquest cas l’ajuntament socialista utilitza tots els recursos administratius a l’abast per tal d’alentir la resposta als abocaments irregulars de terres a aquesta finca qualificada de especial interès agrícola.

Dimecres per la nit vàrem fer una nova trobada a la seu d’ICV Sant Cugat per tal d’aportar les nostres propostes als documents de l’Assemblea Nacional que es farà els propers 21, 22 i 23 de novembre a Sabadell. Ens calia aquest debat, de fet ens cal més debat polític. Ens cal anar més enllà del debat estrictament local, amb tota la importància que te. Aquesta serà l’assemblea del canvi de marxa. Ens trobem en un moment d’important transcendència política i social. Mai com ara havíem tingut a les nostres mans les eines precises per transformar la societat però, també mai com ara – o al menys fa molts anys – havíem de conjugar aquestes possibilitats amb una època de vaques primes com aquesta que tenim i, de ben segur, seguirem tenint.

El sistema capitalista en el seu màxim exponent – l’ultraliberalisme de lliure mercat – està a punt de petar. Ens trobem davant una crisi polièdrica. Una crisi financera i econòmica – no volen dir el mateix necessàriament -, una crisi energètica, una crisi financera i una crisi de governança. Davant d’això la gent d’ICV hem de treballar per obtenir l’hegemonia cultural, la centralitat de les polítiques que compartim amb altres agents.

Què vol dir això ? que hem d’esforçar-nos per dotar-nos d’instruments per tal de fer arribar a la gent les nostres propostes perquè no paguin els de sempre els excessos d’uns pocs, perquè aconseguim un veritable model sostenible en el camp dels transports, de les energies, una nova cultura de l’aigua,... perquè aconseguim un món més just per TOTHOM, que els preus dels aliments bàsics no estiguin en mans d’uns poderosos i les seves transnacionals i, perquè les decisions sobre allò que passa en aquest món es prenguin de la forma més democràtica possible, donant-li valor - disminuint el pes dels de sempre - a les institucions que ja tenim. La ONU, el Parlament Europeu i, com aquests, altres organismes representatius han de ser els que governin el futur del nostre planeta, on s’han de prendre les decisions que cregui la majoria de la gent. Cal radicalitat democràtica en les relacions transnacionals.

Estic convençut que la majoria de les idees que defensem van a favor de la majoria de la gent, només cal que ens articulem i enfortim per transmetre-les sense intermediaris i, alhora, i no menys important, de posar-les a funcionar allà on ho podem fer, cosa d’altra banda que no sempre aconseguim per diferents motius.

Avui podeu accedir a l’entrevista que em van fer ahir a Ràdio Sant Cugat, com podreu veure res a veure amb el titular de la notícia que en referència a aquesta entrevista surt també avui a Ràdio Sant Cugat.

26 d’octubre 2008

Sobre el ple de dilluns, tot i que tard...

Començava la setmana amb la celebració del ple d’octubre. S’aprovava inicialment la proposta d’ordenances fiscals del 2009 amb un acord de mínims entre ERC i CiU al que el Grup d’ICV-EUiA presentarà al·legacions i davant el que ens vàrem posicionar en contra. Perquè no coneixem encara en què ens volem gastar els ingressos, perquè ens sembla que no es fa l’esforç que caldria per introduir elements de distribució de la riquesa i perquè l’equip de govern ha estat gens amatent a les propostes que es puguin fer des de l’oposició. Ho farem en el tràmit d’exposició pública.

També s’aprovava iniciar gestions per tal que la ciutat s’endeuti per valor de més de 20 milions d’€. I és que no surten els números al govern municipal. La crisi immobiliària suposa una caiguda considerable d’ingressos directes i indirectes – la venda d’alguns immobles està sent més difícil del que des d’economia es preveia. Nosaltres sempre hem defensat que la ciutat pot endeutar-se per fer més inversions però no sabem encara avui perquè voldran tots aquests milions... en el cas que finalment es porti al ple un Pla Econòmic Financer serà el moment de debatre sobre el què i el com d’aquests diners.

Dos temes referents a Valldoreix van posar de relleu la manca de connexió institucional entre les dues administracions de Sant Cugat. Massa vegades l’ajuntament de Sant Cugat decideix prendre decisions sobre qüestions que afecten l’EMD sense el seu concurs. No ens podem ho permetre ! el respecte institucional és imprescindible i el treball conjunt també pel be dels valldoreixencs/ques. No comment pel que fa les declaracions de la vocal Solé al ple.

Per finalitzar : sobre l’escola bressol que està en els darrers dies en boca de tothom. Vàrem denunciar al ple la seva il·legalitat. Aquest centre infantil – no se com anomenar-lo sinó – fa 8 anys que funciona amb una llicència municipal d’escola bressol i sense permís de la Generalitat. Es tracta d’una banda d’un cas clar d’intrusisme professional. De l’altra, de frau als consumidors i usuaris, que en aquests anys pensaven que portaven els seus infants a una escola bressol. Em sap greu per ells i elles i, per totes les escoles bressol de Sant Cugat, la majoria, que treballen amb totes les condicions i amb els controls per part de l’administració.

En aquest cas l’ajuntament ha posat de relleu la manca de mecanismes de control. Un ajuntament el nostre premiat per la seva gestió i que falla en el control d’aquelles petites coses que fan creïble la política per la majoria de la gent. No pot ser que l’ajuntament es quedi amb els braços creuats davant aquestes situacions. Hem demanat que es faci una llista dels centres que compten amb llicència municipal d’escola bressol i es controli si veritablement tenen permís per fer-ho.

A continuació alguns links amb l'actualitat explicada :

1. Ràdio Sant Cugat, dijous 23 d'octubre

2. A TVSC, dimecres 22 d'octubre

19 d’octubre 2008

Quin luxe de seminari

Em preocupen les declaracions que en les darreres setmanes s'han fet sobre els concerts a l'escola d'elit. Amb exemples a la nostra ciutat. No hi ha motius jurídics que ho emparin, en tot cas motius polítics que responen a la pressió de determinats lobbies. El concert no és un dret sinó un instrument de planificació. Si demà no hi haguessin nens i nenes a Sant Cugat (cosa que no desitjo) no caldria que el Govern subvencionés les concertades. En el projecte de la Llei d'Educació de Catalunya, amb el que no estem d'acord, es parla entre d'altres coses dels "principis" de les escoles que reben diners públics, com la gratuïtat, el mateix procediment d'accés al centre, l'escolarització de nens i nenes immigrants i l'escola mixta. Per nosaltres són requisits i no principis el que ha de marcar els criteris dels concerts, que no poden en cap cas establir-se de forma automàtica com passa ara. En tot cas, seria bo que aquells que li donen suport expliquin les seves virtuts. Dijous 23 serà un bon moment perquè el Conseller Maragall ho aclareixi a la xerrada que organitza la Fundació Sant Cugat.

Aquest dissabte vaig assistir al Seminari sobre polítiques de mobilitat sostenible, organitzat per la Fundació Nous Horitzons. Participació de luxe : Heiner Monheim, professor de la Universitat de Trier (Alemanya) i fundador de l'Associació Alternativa al Tràfic Viari; Ricard Riol, president de la PTP; Paul Beeckmans, assessor en qüestions de mobilitat i turisme del grup verd al Parlament Europeu i Manel Ferri, responsable del Departament del Mobilitat de CCOO a Catalunya, entre d’altres. El tancament per part de’n Jordi Guillot. Aspectes que vull destacar : si no hi ha socio-vergència política sí existeix en l’àmbit de les infraestructures. Estem obligats a cercar aliances per anar més enllà de la nostra força institucional i trencar tòpics. Es van explicar les novetats sobre el tramvia de Barcelona, sembla que ara tothom ve a la posició que nosaltres teníem fa 10 anys. En Pérez Moya ens va explicar que la mesura dels 80 kms/h no ha comportat que la gent deixi el seu cotxe a casa com semblava que havia de passar, la congestió ha disminuït a les autovies d’entrada a Barcelona – els manuals de trànsit ens diuen que la màxima capacitat de les vies s’aconsegueix anant a 70 o 80 kms/h. A ciutats com Cornellà i Badalona, per posar dos exemples, han baixat més d’un 7% les emissions de Nox, s’ha rebaixat un 29 % els accidents i un 50% els morts i ferits greus, tot i que aquestes no eren les raons per aplicar aquesta mesura.

Ara vindrà la discussió també interna sobre el PNI (Pacte Nacional de les Infrastructures). En aquesta qüestió, espinosa per la nostra distància amb el PSC, necessitem aliats. Alguns d’ells estaven en aquest seminari, d’altres hem de sumar-los a una confrontació davant un model que no és el nostre. Un model que ha de ser concret i possible. No ens podem permetre un nou pacte, quina inflació de pactes!!, que no es porti a la pràctica. No pot venir determinat per promeses ferroviàries que no es podran construir mai, i més amb el finançament que tenim !. Una idea clara del seminari : MOBILITAT = GESTIÓ, no necessàriament a més inversió i més cara.

Recomanacions :

Sobre la crisi financera : article de Jose Saramago, "Crimen (financiero) contra la humanidad", a Público

Sobre les infrastructures : article de Manel Larrosa . "Els País de les meravelles. Un eix amb 16 carrils ?" a El PUNT

13 d’octubre 2008

A consumir !

Avui us recomano un article de Carlos Taibo a PÚBLICO. Títol : ¡A consumir!. Ressaltar dues coses; una amb la que estic d’acord i que està expressada amb encert, “muchas veces se ha recordado que la inferencia de que es más que probable que el ser humano supere la ley de la gravedad no aconseja concluir – parece – que es razonable construir rascacielos sin ascensores ni escaleras”; l’altra, que no comparteixo, estreta de les paraules de Terry Eagleton dedicades a Samuel Beckett, autor de “Tot Esperant Godot” : “comprendió que el realismo sobrio y cargado de pesadumbre sirve a la causa de la emancipación humana más lealmente que la utopía cargada de ilusión”. I és que crec que el realisme pot, ha d’anar acompanyat de la utopia, d’allò que es pot aconseguir, malgrat sigui difícil. Defenso que les il•lusions mouen l’activitat racional, és el seu fi, fonamentat en unes actuacions realistes i responsables.

Dissabte ICV va organitzar un acte important, malgrat la seva poca transcendència en els mitjans de comunicació. En una mateixa taula : Raül Romeva, Gabriella dalla Corte – vicepresidenta de Nuevos Colectivos-, Ghassan Saliba – secretari d’immigració de CC.OO. -, Isabel Martínez – portaveu de SOS Racisme – i Joan Herrera. Per explicar i denunciar la Directiva del Retorn, la Directiva de la Vergonya.

Alguns apunts d’aquesta taula rodona : els moviments migratoris, que han existit sempre, són un dret humà. La majoria dretana a Europa pot fer encara més greu la transposició d’aquesta directiva. A Espanya depèn de qui i amb quins objectius la transposa. Si algun dia governés un partit com el PP, cosa que no desitjo, el PSOE no tindria cap credibilitat, perquè dels seus representants, i a diferència d’altres partits socialistes europeus, només dos van votar en contra de la directiva. La historia ensenya, fa 100 anys a Argentina es va aprovar una llei molt similar, en aquest cas contra els europeus migrants. Cap persona ha de ser privada de la seva llibertat si no ha comès cap delicte. Algunes propostes com la “targeta blava” són un clar exemple de colonialisme laboral. Les matisacions fetes per De la Vega a Corbacho són mer fum, la política real la marca Corbacho.

Aquesta Directiva és tan vergonyosa que ha fet que la vice-presidenta del Govern Espanyol hagi tingut que fer una gira per Sudamèrica per dir que no s’aplicarà (!!). Els CIE (Centres d’Internament per Estrangers), dels que en tenim un exemple a la Zona Franca de Barcelona, suposen una situació d’aparheid jurídic. Els CIE representen el nostre particular Guantánamo. La construcció Europea ha passat de la conquesta de drets nous a perdre’n, en un procés d’harmonització des de sota. Una de les conclusions és que el Pacte Nacional de la Immigració només es podrà signar des de la bel•ligerància a aquesta directiva.

09 d’octubre 2008

Amb quina aigua rega el Golf de Sant Cugat ?

Us adjunto la nota de premsa que avui hem fet arribar als mitjans des de diverses entitats i partits. La veritat és que la noticia pot ser un escàndol. Només afegeixo dues observacions al que ja diu la noticia :

1.- En plena crisi de la sequera ja vam preguntar sobre l’ús que feien de l’aigua als clubs de golf de la ciutat. La resposta per part de la responsable de medi ambient fou que estava “controlat” i en el cas del de Sant Cugat, que ho feien amb mitjans propis i pous. De moment com a mínim no està gens clar.
2.- Pel que fa a la urbanització i davant l’argument que defensa l’equip de govern sobre la condició de nucli dispers de la Costa del Golf recordar que fa uns mesos es va aprovar amb la majoria de CiU una modificació puntual del PGM de l’Eixample Sud – Turó de’n Lluc i Costa del Golf, i l’argument per aprovar aquest planejament d’aquesta forma era justament que era un sector continu...

Adjunto notícia : (link noticia Ràdio Sant Cugat)

El passat 27 d'agost el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya publicava un anunci de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) pel qual se sotmetia a informació pública la sol•licitud de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès per a l'autorització d'abocament de les aigües residuals de la urbanització Costa del Golf al torrent de Llaceres, al peu del Parc de Collserola, torrent que transcorre per la Torre Negra.

Primera sorpresa. En quines condicions fou aprovada aquesta urbanització els anys 90
si encara s'ha de tramitar aquesta autorització? Si més no, l'ajuntament de Sant Cugat del Vallès, la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona i l'ACA (la successora de la Junta de Sanejament) han de respondre aquesta pregunta.

En consultar l'expedient d'autorització d'abocament constatem que la solució proposada per
l'ajuntament i informada favorablement per l'ACA considera la urbanització Costa del Golf com un nucli urbà inferior a 2.000 habitants, talment com si estigués completament aïllada enmig de la regió metropolitana de Barcelona. Recordem que amb dades del 2007 Sant Cugat té 74.345 habitants.

Segona sorpresa. Aquesta consideració de població de menys de 2.000 habitants permet proposar uns paràmetres d'abocament que no s'adapten a la Directiva Marc
de l'Aigua ni a la Directiva 91/271/CEE sobre el tractament d'aigües residuals urbanes.
Ajuntament i ACA ens poden explicar quin criteri utilitzen per a determinar que la urbanització no forma part de la trama urbana de Sant Cugat?

En analitzar la sol•licitud i buscar solucions alternatives a l'abocament sol•licitat descobrim que el Club de Golf Sant Cugat està tramitant des del 2002 una concessió d'aigua per a regar les seves instal•lacions, que foren dissenyades i construïdes el 1917.

Tercera sorpresa. El Club de Golf Sant Cugat no té cap concessió d'aigües per a regar les seves instal•lacions.
Com està regant? Amb aigua de pluja només? Amb el suport de la xarxa d'aigua potable? Amb aigua de pous no legalitzats?
Mentre hi ha hagut vigent el decret de Sequera i les mesures excepcionals, alguna administració ha mirat com regava el golf mentre els ciutadans feien cas de les recomanacions d'estalvi? Qui els ha estat subministrant aigua?
Ajuntament, ACA, l'empresa distribuïdora d'aigua a Sant Cugat ens haurien de poder
respondre aquestes preguntes i què han estat fent des del 1917.

És evident que exigim respostes convincents per part de les administracions, a més que obrin els expedients informatius i sancionadors necessaris. I també solucions, que han de passar pel tancament provisional del camp de golf si és necessari.
L'ACA està a punt d'aprovar el Programa de Reutilització d'Aigua a Catalunya, i té uns criteris per a la tramitació, resolució i informe dels procediments administratius de concessió d'aigües per reg d'instal•lacions esportives, aprovats pel Consell d'Administració el 7 d'abril de 2005.

Fan la feina o l'hem de fer nosaltres?

Les administracions es guanyen la credibilitat exercint les competències que tenen atribuïdes i exercitant-les. Si ho fan de manera arbitrària, són parcials. Si ho fan de manera equitativa, són democràtiques.

Sovint s'atribueix als moviments ecologistes una intolerància que no ens és pròpia. Ara estem fent un exercici de responsabilitat social denunciant aquesta situació i actuació parcial de les administracions. Denunciem, de fet, que les administracions no segueixen les normes que elles mateixes estableixen.

La responsabilitat social és també una exigència per les administracions (hauria de ser un dels seus objectius). I pel Club de Golf Sant Cugat també.

ADENC-EdC, Assemblea de Joves de Sant Cugat, Grup de Natura del Club Muntanyenc Sant
Cugat, CUP-Sant Cugat, ERC Sant Cugat, ICV Sant Cugat i PSC Sant Cugat

08 d’octubre 2008

L’actualitat fa xup-xup

Ningú podrà dir que no estem entretinguts. Entre la crisi financera i les seves repercussions en la vida quotidiana de la gent, el debat de política general del Parlament de Catalunya i la preparació de la nostra Assemblea Nacional anem farcits de temes i de trobades a tots nivells.

Sobre la crisi financera resumeixo el meu posicionament : “que no paguin els de sempre!”. En aquest sentit algunes consideracions. Mentre els bancs presumien (i alguns encara ho fan) d’importants beneficis ningú podia intervenir. Ara és l’Estat el que ha de garantir el risc d’aquests per tal de que l’economia del país no es col·lapsi. Fins i tot, i a Sant Cugat en tenim exemples concrets, incompleixen el Pacte Nacional de l’Habitatge negant operacions de compra a adjudicataris d’habitatges de promoció pública. Tal i com diu avui el Joan Herrera, l’Estat hauria de ser més actiu a través de l’ICO. Pel que fa a la crisi en el sistema productiu i en la previsible pujada de l’atur, és evident que les empreses han de complir la llei, com deia el President Montilla en el debat de política general, però també han de ser obligatòriament solidàries amb el país. I si el país ha dedicat diners de tots i totes a ajudar a algunes empreses ara no ens podem quedar de braços creuats quan ens comuniquen que marxen, qui sap si a altres països on les condicions laborals són molt pitjors. Ahir es va celebrar la Jornada Mundial per un Treball Digne.

Del debat i sense temps encara de poder-me mirar les resolucions aprovades, destacar només que penso que l’acord sobre finançament és positiu per la projecció d’unitat dels partits catalans però al mateix temps també penso que l’acord és un mer tràmit que respon a tacticismes de CiU i que no aporta res nou que no estigués ja a l’Estatut que reclamem que s’ha de complir perquè és Llei. Què ha aportat de nou l’acord al que ja teníem ? només hi veig el recolzament d’ERC, que no és poc.

Sobre l’Assemblea Nacional. La setmana passada compartíem els documents a Sant Cugat amb el nostre secretari d’organització, en Màrius Garcia. Ahir el Secretari General d’ICV, Jordi Guillot, venia a presentar-los als mitjans de la nostra ciutat. No està gens malament no ? Dissabte fèiem la Convenció de Gènere, un debat intens que pretenia establir les condicions per la igualtat (que no paritat) a la nostra organització. ICV sortirà de l’Assemblea amb més il·lusió i força organitzativa per tal d’encarar els molts reptes de futur. De ben segur que en Joan Saura (que ahir va presentar els avals i serà el nostre president de nou) sabrà llegir i interpretar les necessitats de la nostra organització, que no passen només pel relleu generacional, tot i que s’han de projectar nous lideratges. Ens juguem molt, no només ICV, sinó, i més important, el país. Perquè només amb la nostra presència milers d’homes i dones veuen defensats amb els nostres valors i idees els seus drets.

Alguns link interessants


- Baltasar assegura intervencionisme per donar sortida al mercat a pisos nous

- La mayor apuesta de Zapatero en teoría

- Capitalismo tóxico i corrupción

- Empleo digno, si; 65 hores no

- Sinrazones para la paz

- link noticia Jordi Guillot a TVSC


I divertits o ridículs


- Saura quiere que Herrera sea el próximo secretario general

- ICV elige nueva dirección en noviembre para intentar frenar l apérdida de votos