29 de gener 2012

10 anys després del pacte del nou creixement

article publicat al Diari de Sant Cugat d'aquest divendres 27 de gener

Aquest mes de gener fa deu anys des que l'alcalde Recoder i el portaveu d'ICV Francesc Godàs signaven el pacte del Pla Parcial d'Ordenació del sector Can Matas, Volpelleres i Guinardera. També ho va fer el PSC. És moment de fer balanç d'aquell acord polític, de la seva repercussió a la ciutat i de com imaginem la seva gestió futura en els temps que corren.

El creixement del que estem parlant es feia si o si, donada la seva qualificació urbanística, aquest és un element important a tenir en compte per no perdre'ns en debats estèrils, existents en aquells moments. Es tractava d'incidir en la proposta del nou equip de govern que substituïa, pels pèls, al de l'alcalde Aymerich i que entomava aquest projecte amb criteris diferents, que facilitaven la presa en consideració per part d'alguns partits a l'oposició. ICV s'havia oposat al model de l'alcalde Aymerich que pretenia aprofundir més encara en la ciutat difusa, malgastadora de recursos, i assumia uns criteris per part de l'equip d’en Recoder més raonables de ciutat  compacta. Ens hi varem abocar. Un bon grapat de trobades amb especialistes, agents socials i de debats interns a la nostra organització ens van portar l'any 2000, amb el lideratge indiscutible del nostre regidor Joan Balada, a fer una proposta de més de 30 punts per tal de donar suport al nou planejament urbanístic. Aritmèticament no feia falta el nostre vot, però amb bon criteri l'alcalde Recoder desitjava reforçar aquella decisió amb el màxim de consens possible més enllà del seu govern amb el PP. Per ICV era un pas per la limitació del creixement,previst pel Pla General predemocràtic,a 100 mil habitants.

Estació Volpelleres (foto cugat.cat)

De la nostra proposta es va acceptar gairebé tot: la connexió amb la ciutat existent, l'estació nova de FFGC, la centralitat comercial d'ambdós barris amb mercat inclòs, la previsió de suficients equipaments per donar resposta a qui hi havia d'anar a viure, escoles de primària, escoles bressol, equipaments esportius, un nou CAP a Can Matas i un institut a Volpelleres, un centre cívic a cadascun d'ells i una qüestió important ja en aquells moments, la previsió d'habitatge públic per sobre del 20%, en un moment en que només s'havia de reservar un 10% dels nous planejaments. De fet els habitatges de PROMUSA construïts en aquests barris signifiquen més del 50% dels de venda des del 2000 i més del 83% dels de lloguer construïts a tota la ciutat, pel que fa a habitatge públic. Les escoles ja avui en funcionament van donar la raó a les nostres reivindicacions d'ampliació del mapa escolar públic a la ciutat. De la resta de punts, avui encara n'hi ha de pendents: l'aprovació del pla de mobilitat i el tancament de la ciutat de forma consensuada per la zona de Collserola, Torre Negra, Can Busquets, Can Monmany, zones verdes,...

Ens trobem ara en una cruïlla a la que hem de donar resposta. L'esclat de la bombolla immobiliària ha provocat que en aquests moments tinguem un barri mig buit mentre moltes persones de la nostra ciutat es troben sense habitatge: més de mil esperen habitatge públic. Què fem? Una proposta concreta: aconseguir que els propietaris dels solars i pisos buits els cedeixin a l'ajuntament perquè els converteixi en habitatge públic de lloguer. La pilota està en la nostra teulada.


Aquest article el signem a quatre mans:

Joan Balada, regidor d’ICV 1995-2003
Francesc Godàs, portaveu d’ICV 1995-2003
Xavier Boix, portaveu d’ICV 2003-2010
Joan Calderon, portaveu d’ICV des del 2010

26 de gener 2012

El Vallès Occidental també surt escaldat amb el pressupost 2012 del Govern




Dolors Camats,Eva Herrero i Manel Pérez a Terrassa
Llegia ahir un article del meu homòleg Arnau Funes,d’ICV del Baix Llobregat, sobre les polítiques del Govern a la seva comarca i especialment a les que es desencadenen del pressupost que aquests dies s’està presentant al Parlament de Catalunya i pensava que a la meva comarca passa efectivament el mateix. Avui he fet quatre números i aquest és el resultat.

He comparat les xifres del pressupost del 2010,i aquí confesso que són les del projecte perquè no trobo l'execució del pressupost per enlloc,amb les que s'estan presentant al Parlament i,en algun cas i ho explico tot seguit,que a darrera hora s'han canviat per part del conseller Recoder en el cas del perllongament del Metro del Vallès a Terrassa.


Les xifres són brutals. Si a nivell de Catalunya la inversió prevista el 2010 era de sis mil milions d'€ aquest any es proposa 2.800 milions, el que suposa passar de 800 €/hab a 369 €/hab,a la nostra comarca la inversió,i restades aquelles inversions que no tenen impacte en el dia a dia de la gent que viu i treballa en el Vallès Occidental – com poden ser les del CAR per exemple – la inversió del 2010 era de gairebé 230 milions d'€ i aquest any,descomptant l'aturada de la inversió al Metro del Vallès a Terrassa,és de 89 milions. Una vergonya. Això vol dir que si el 2010 cada habitant rebia 260 €/hab aquest any no arriba als 100 € - 99,7 € per ser exactes - .
M'aturo però amb el tema del Metro del Vallès perquè si és molt greu aturar la inversió a Terrassa per sorpresa encara ho és més que ni tant sols es preveiessin per Sabadell aquest any – i que l'alcalde d'aquesta ciutat se n'assabenti per la premsa i que el PSC no hagi fet ni tant sols esmenes.... -.
Dolors Camats,Silvia Carrasco i Carme Garcia a Sabadell

Divendres varem presentar amb la portaveu del Grup Parlamentari Dolors Camats a les dues cocapitals la feinada d'esmenes que el nostre Grup ha presentat al pressupost del 2012. Som el Grup que més n'ha presentat: 830 – perquè ningú digui que no hi ha alternatives i d'elles 50 tenen a veure amb la nostra comarca i en temes tant diversos com equipaments educatius,de salut o de dependència,en inversions ambientals i en infraestructures de mobilitat,especialment les que tenen a veure amb el ferrocarril i amb una que sembla que tothom ha oblidat:el Tramvallès. En aquest cas només vull recordar que el projecte del Tramvallès és un projecte recolzat per tots els ajuntaments vallesans,excepte el de Montcada,i que és una opció sostenible ambientalment i econòmica i que donaria servei a una part de la població que avui no te opció alternativa de transport públic i més després de conèixer les retallades en les línies d'autobús entre Rubí,Sant Cugat i Cerdanyola.

En aquest enllaç podeu seguir el debat sobre el pressupost en territori, en aquest el d'educació i en aquest el de salut, com a debats més importants del pressupost. En aquest enllaç trobareu la informació sobre les esmenes d'ICV del Vallès Occidental i en aquest altre la plana web que hem posat en marxa a nivell nacional per informar sobre les esmenes presentades i per facilitar que ens feu arribar més propostes.

22 de gener 2012

Piulades (3) i altres



Divendres els tertulians i tertuliana del Matí de Catalunya Ràdio, Pere Portabella, Manuel Milian Mestre, Antoni Puigverd i Lali Vintró, eren interpel·lats pel conductor del programa a ressaltar el protagonista de la setmana. L'un va parlar del capità del creuer enfonsat a Itàlia, i va aprofitar per fer un paral·lelisme amb una societat individualista davant la més solidària del passat, un altre va ressaltar la mort de Manuel Fraga, personatge segons ell polièdric (...) i la Lali va fer esment de la situació en la que es trobava el jutge Garzón, que després d'actuar contra tot el que es mou sense conseqüències ara es troba assetjat per tocar la corrupció de la dreta i els crims del franquisme. Bona tertúlia la d'aquest dia de la setmana que us convido a escoltar.

Em permeto enllaçar-vos diferents articles d'opinió i notícies que m'han cridat l'atenció aquesta setmana i que comparteixo amb vosaltres. Òbviament ho faig per generar reflexió i,sobretot,debat,que és l'objectiu d'aquest blog. Dilluns passat a El Pais Josep Ramoneda escrivia “la democracia en peligro”,reflexió sobre l'alternativa en política com a garantia de més democràcia i que aquesta alternativa no es pot limitar al canvi de persones sinó als canvis de les polítiques.


Diumenge 15 a EL PUNT AVUI un opinador de referència com Francesc Sanuy ens parla de la manca d'inversió a Catalunya en “vinguin afaitats primer” però des d'una perspectiva diferent a la que és habitual darrerament en la que prioritza l'explicació del que significa la conxorxa de classe entre els buròcrates de la “Villa y corte” i els seus amigatxos i  la política de recentralització que ens cau a sobre amb el PP al govern.

També a El Pais de dilluns hi podíem trobar un bon article sobre les ciutats eficients i sostenibles, les “smart city”, tant de moda darrerament pels que vivim a Sant Cugat. I en el mateix diari però en l'edició de dimecres una noticia sobre el darrer pas de revenja del conseller Puig sobre l'obra del govern anterior amb la dilució del comitè d'ètica de la policia.

El Periodico de Catalunya ha fet una relació d'articles també molt interessants sobre la realitat de diferents barris del país i la seva salut lligada estretament a les actuacions i dinàmiques que s'hi fan,sobretot en el camp de la nova ciutadania però no només. El 18 parlava dels barris del Fondo a Santa Coloma de Gramenet i Sant Roc a Badalona. S'evidencia en aquesta sèrie d'articles que la intervenció comunitària des de la priorització política és una qüestió cabdal.
 
Com cap altra vegada el debat sobre la fiscalitat és d'actualitat i el diari Ara no és alié, el passat 16 de gener titulava "els catalans paguen l'IRPF dels suecs però menys IVA" a un article on explica la tributació en ambdós paísos. Haig de dir que no estic d'acord amb el titular de la notícia doncs aquí la major part de l'ingrés fiscal recau sobre la classe mitja i allà sobre les rendes més altes, les mateixes dades justifiquen la meva apreciació però potser els que es queden amb el titular es queden amb la idea i qui dia passa any empeny...

El Pais de diumenge passat feia un reportatge sobre les execucions hipotecàries extrajudicials,que s'han quintuplicat en els darrers cinc anys i que en molt casos poden representar que els bancs,insaciables,es puguin adjudicar un pis per 1€,una vergonya tenint en compte que l'administració pública no para de rescatar bancs i en canvi a la gent no hi ha qui la rescati.

Expansión Catalunya ens explica a la seva edició del passat dilluns 16 els "deu projectes de l'època de vaques grosses",infrastructures i equipaments pensats a l'engròs que avui tindrien una execució més austera i on es va primar el disseny a la funcionalitat i que,en algun cas de forma vergonyosa van encarir el seu pressupost. És bo saber però en quins casos aquests projectes s'han encarit de forma desmesurada i en quins territoris ha passat això.

I,per acabar,en el recurrent i imprescindible debat sobre el nivells administratius del nostre país val la pena llegir la crònica que feia el Punt Avui dimecres 18 on explica la petjada dels consells comarcals en determinats territoris. Jo he estat conseller comarcal els del 2007 al 2011 i quan escolto que s'han de fer desaparèixer penso que aquesta afirmació no es pot fer alegrement sense pensar en alternatives realistes. En la nostra comarca la desaparició del consell comarcal posaria en greus dificultats a la majoria de municipis. Cal doncs un debat serè i trepitjant la realitat per prendre decisions sobre la racionalització de l'entramat institucional del país,que si be és veritat que fa falta cal fer-ho amb respostes de garantia per les administracions més vulnerables.

21 de gener 2012

El govern també castiga Sant Cugat amb el pressupost del 2012

Dimecres ho explicava en roda de premsa. ICV hem presentat una esmena a la totalitat als pressupostos del 2012 perquè són una triple retallada per als ciutadans i no serviran per reactivar l’economia, sinó tot el contrari,ens portaran a la recessió. El consum és molt baix com s'ha vist durant la campanya de Nadal i aquesta situació arrossega les inversions de les empreses i l'economia en general.
Àngels Ponsa

Aquests pressupostos afecten de forma directa als serveis socials bàsics, castiguen a les classes populars apujant serveis bàsics com el transport públic, l'aigua o introduint el tiquet moderador als medicaments, quin eufemisme!,i també a través dels ajuntaments a qui s'està retallant  els seus ingressos.

Menció especial mereix el tracte que rep la sanitat i el benestar social en els pressupostos del 2012. No és cert que les Polítiques Socials mantinguin el seu Pressupost,donat que el Departament de Benestar i Família redueix el seu Pressupost el 2012 en un -1% respecte del 2011. Comparat amb el 2010 (darrer any del govern d'entesa) la reducció acumulada pel govern CiU en aquest departament és del 10,9%. Aquesta nova realitat situa Catalunya darrera de tots els països de la UE en despesa en salut i educació (amb un 7,7% del PIB). El 2012 ens quedarem en tan sols el 6,5% del PIB, exactament a la meitat de la mitjana UE-27 (13%) i a gairebé 2 punts de la pitjor xifra de la UE que correspon a Romania.
Joan Recasens

Les nostres alternatives per estalviar fins a 2.000 milions d'euros sense retallar la despesa social ni vendre patrimoni ni precaritzar els serveis públics passen entre d'altres coses per la introducció d’un un nou impost sobre la riquesa (ho prometia en Mas a la campanya electoral) i l'activitat financera, l'augment dels impostos especials sobre tabac i l'alcohol,una nova taxa sobre l'activitat nuclear,aplicar un gravamen sobre la protecció civil,i un pla "seriós" contra el frau fiscal.

Avui el país està pitjor que ara fa un any. Les dades oficials ens diuen que l'atur al 4rt trimestre de 2010 estava al 17'98% i al 3er trimestre de 2011 està al 19,43. El govern CiU no té projecte de país i les retallades que està duent a terme són totalment ideològiques. Mas fa d’alumne avançat de les polítiques de Merkel.

Les esmenes que presentem espero que tinguin el suport dels diputats Recoder i Recasens i la diputada Ponsa, doncs en la seva majoria o són fruit d’una proposta institucional,o ha estat acceptada pel seu grup o,fins i tot,han estat qüestions reivindicades de forma oberta i activa per part de CiU a la nostra ciutat.

Pel que fa a Sant Cugat el nostre Grup Parlamentari presentarà 4 esmenes concretes per tal que s’executin obres imprescindibles per la ciutat:

•    HPO de l’INCASOL  Francesc Macià: 1,3MM €
•    IES Leonardo da Vinci: 1,7MM €
•    2a residència gent gran: 1,9MM €
•    Jutjats de 1era instància: 2MM €
Lluis Recoder

En l’àmbit supramunicipal però lligat directament també amb la nostra ciutat presentem tres esmenes:

•    Projecte Hospital Vicenç Ferrer
•    Projecte Tramvallès
•    Elaboració PDU del Parc Natural de Collserola




En aquests enllaços podeu seguir les intervencions del Joan Boada en l'esmena a la totalitat del Pressupost que es podria resumir en "hi ha vida intel·ligent a CiU?" i la intervenció,la primera que fa des del faristol,del nou diputat Josep Vendrell defensant l'esmena a la llei d'acompanyament que és la que crea l'impost sobre els medicaments, els increments de taxes en transport públic, aigua, justícia,...que es pot resumir en "dir que no hi alternativa és sumament antidemocràtic". Abans de publicar aquest article ICV-EUiA posa a la disposició de la ciutadania una aplicació per tal de donar a conèixer les nostres esmenes al pressupost de la Generalitat i recollir encara més propostes pel tràmit parlamentari perquè #hihaalternativa


També podeu llegir la notícia de les esmenes d'ICV als següents enllaços:


15 de gener 2012

No som conscients del poder que tenim a les nostre mans

Manuel Fuentes, Matí Catalunya Ràdio
Escoltava divendres la tertúlia de Catalunya Ràdio i pensava en el poder que tenim a les nostres mans. Les noves tecnologies han trencat el sostre de vidre que fins fa molt poc temps depenia dels “mass media” i l'oligarquia dels líders d'opinió. A la tertúlia l'Antoni Puigverd parlava de les infraestructures que en els darrers temps s'ha demostrat que s'han fet pensant en uns beneficis que no tenen res a veure amb l'interès públic i deia que ell ja n'havia parlat feia temps i que també ho havia fet ICV. Gràcies! ja era hora que algun tertulià posés en valor la feina, massa cops ridiculitzada, de la gent d'ICV defensant coses tant de sentit comú i, com s'ha demostrat, gens extravagants com que no es podia invertir sense pensar en el benefici col·lectiu.
Ve al cas això pel fet que en aquests darrers temps m'he fet activista combatiu de les informacions que fan determinats mitjans, especialment els públics, de manera que quan escolto en algun programa de Catalunya Ràdio o TV3 algun anàlisi amb el que no estic d'acord o be es silencia alguna notícia de posicionaments socials o polítics alternatius a la "veritat suprema dels poderosos" no me'n puc estar d'intervenir a la xarxa i donar la meva opinió, fins el punt que dijous passat, en el programa DIVENDRES, el seu economista de capçalera, en Xavier Sala i Martin, feia una valoració de la política fiscal absolutament esbiaixada per la visió ultra-lliberal que representa i vaig twitejar que "no estaria malament que en aquests anàlisi es contrastés l'opinió d'aquest senyor amb la de Vicenç Navarro". I em va respondre el mateix Sala i Martin, altres també ho van fer en un sentit i altre, dient que no tenia cap problema amb debatre però que en Navarro no era economista (sic). Aquesta és la força de la que parlo. Amb un tweet meu, com qualsevol altre podria haver fet, molta gent pot veure que hi ha qui pensa diferent i, fins i tot, que hi ha alternatives a les veritats absolutes.

En els darrers temps hi ha interessants iniciatives que cerquen la força de la gent per canviar les coses, més enllà de les organitzacions que lluiten per un mon millor. La gent d'ATTAC, que be hagués estat que els escoltessin quan fa temps denunciaven certs comportaments, promouen el coneixement, el sentit crític i la mobilització ciutadana a través d'ACORDEM, una plana web que us recomano visitar sovint. Una altra proposta interessant és la de ACTUABLE, una plataforma en xarxa que inicia accions, suma forces i provoca canvis, com podeu veure en la seva plana d'inici. I és que com diu Lluis Duch en una entrevista que li feia La Vanguardia a "la contra": "Todo ciudadano está obligado a hacer política. Y no me refiero a votar, sino a comprometerse activamente en el gobierno de su comunidad. En Atenas privaban de la ciudadanía y desterraban a quienes no querían ser políticos".

En la darrera setmana han passat moltes coses però em vull centrar en dues que tenen coses en comú: la negociació entre sindicats i patronal i l'atac de les agències de qualificació a alguns països de la zona euro. En un moment en el que la patronal espanyola, també la catalana, ja te al govern a qui volia, una negociació amb els sindicats es fa més que difícil. El dictat de la Merkel i de Rosell junts estan en la taula de Rajoy per ser aprovat en el proper consell de ministres. Mentrestant fan veure que volen un pacte social, venent-nos que una reforma laboral serà la clau per crear ocupació, quan s'ha demostrat que les darreres reformes laborals no només no n'han creat sinó que han ajudat a destruir-la. Aquí podeu escoltar l'entrevista que li feia Manuel Fuentes dijous al "Matí de Catalunya Ràdio" al secretari general de CC.OO. en la que li deixa clar al "líder d'audiència" dues coses: la legitimitat democràtica dels sindicats per negociar reformes, cosa que posa en dubte dia si dia també en Fuentes, i que la solució als mals de la crisi no passa per la reforma laboral sinó per la reforma fiscal, la lluita contra el frau fiscal i la reactivació econòmica del país. En aquesta mateixa línia va l'estratègia de les agències de qualificació, de les que ja en parlaven Jaume Asens i Gerardo Pisarello en aquest article titulat "las agencias privadas de calificación del riesgo" el mes de març, que posen deures als estats del sud d'Europa per saciar les seva cobdícia. Cal que la gent ho sàpiga. El problema no és Europa, sinó les polítiques neoliberals de la majoria dels seus governs; el problema no és la legislació laboral sinó la creació d'ocupació de qualitat; el problema no és només "Madrid" i el mantra del pacte fiscal entre Catalunya i Espanya, sinó també el pacte fiscal entre classes. Els sindicats han proposat aquesta setmana una consulta sobre les retallades del govern a costa dels més febles, en parlava des d'una perspectiva ben diferent a la meva Salvador Cardús al diari ARA a l'article "consultes i responsabilitat" i avui en Joan Tardà a Publico (aquí una entrada similar al seu blog), amb la que hi estic tant d'acord com ho estava quan en Joan Herrera ho proposava ja fa temps davant la demanda d'Artur Mas de la consulta pel pacte fiscal. Perquè si de consultar es tracta tant important és consultar el model de relació Catalunya - Espanya, com el model de país que volem, o no?.

I parlant de país us proposo els següents enllaços que he trobat durant la setmana al twitter:

  • de David Jiménez, corresponsal a Àsia de El Mundo, al seu blog, "el suicidio del periódico", una reflexió sobre el paper dels diaris en paper i la feina dels periodistes. Aquests dies a més en que el meu diari preferit "PUBLICO" és noticia pel concurs de creditors en el que està immers.
  • de Lluis Duch i Albert Chillón, a La Vanguardia, del 6/1/2012, "el desgovern de la salut", una crítica aferrissada a la deriva a la que ens porten les polítiques neoliberals del govern dels millors en les polítiques de sanitat.
  • i, per acabar, una troballa molt interessant: el blog "Paisaje Transversal", una iniciativa a la xarxa de participació en el camp de la gestió urbanística interdisciplinar.
Bona setmana!!!

07 de gener 2012

Sant tornem-hi que no ha estat res i piulades (2)

    Aquest dies molta gent es desitja bon any amb un pèl d’angúnia. Com si desitjar que passem un bon any amb la situació en la que estem fos una frivolitat. És veritat que la situació per molta gent és molt difícil. Ho és també per a moltes empreses i administracions. També ho és la situació política al país. Però tot això no hauria de comportar que ens puguem desitjar un bon any, o si?.

    Jo espero, així ho he desitjat a molta gent, que com a mínim sigui tant bo com el 2011. El 2013 ja arribarà!. Ho deia en el meu darrer post del 2011. Aquest serà un any de lluita però també de reflexió compartida, des del que és més proper – a la nostra ciutat – fins allò més general a nivell nacional. Cal una recàrrega de nous objectius. Per sort una bona part de la nostra proposta ideològica la tenim feta, l’hem defensat en el darrer any a tots els nivells. Però la realitat social canvia i, per tant, el corpus ideològic d’una organització política ha d’anar-se adequant per donar resposta a la ciutadania.

    Tindrem temps d’anar parlant de tot una mica. De moment comença la cursa al PSOE per veure qui encapçala un projecte polític necessari al nostre país però que m’ensumo que cada cop serà menys imprescindible. El PP ha començat el seu viatge amb un rumb contrari al que tothom esperàvem ja que no ens havien explicat que volien fer per treure’ns de la crisi econòmica que patim. CiU segueix un any després penjant la llufa de la situació actual en el govern anterior i en Madrid. Aquest és el seu únic argument, mentre poc a poc va desmuntant allò que tants anys ens ha costat construir entre molts/es.

    Us enllaço alguns articles d’opinió d’aquest darrer mes que em semblen interessants per compartir i una entrevista al director de Triodos que us recomano llegir. Espero que us resulti tot plegat interessant.