29 de gener 2012

10 anys després del pacte del nou creixement

article publicat al Diari de Sant Cugat d'aquest divendres 27 de gener

Aquest mes de gener fa deu anys des que l'alcalde Recoder i el portaveu d'ICV Francesc Godàs signaven el pacte del Pla Parcial d'Ordenació del sector Can Matas, Volpelleres i Guinardera. També ho va fer el PSC. És moment de fer balanç d'aquell acord polític, de la seva repercussió a la ciutat i de com imaginem la seva gestió futura en els temps que corren.

El creixement del que estem parlant es feia si o si, donada la seva qualificació urbanística, aquest és un element important a tenir en compte per no perdre'ns en debats estèrils, existents en aquells moments. Es tractava d'incidir en la proposta del nou equip de govern que substituïa, pels pèls, al de l'alcalde Aymerich i que entomava aquest projecte amb criteris diferents, que facilitaven la presa en consideració per part d'alguns partits a l'oposició. ICV s'havia oposat al model de l'alcalde Aymerich que pretenia aprofundir més encara en la ciutat difusa, malgastadora de recursos, i assumia uns criteris per part de l'equip d’en Recoder més raonables de ciutat  compacta. Ens hi varem abocar. Un bon grapat de trobades amb especialistes, agents socials i de debats interns a la nostra organització ens van portar l'any 2000, amb el lideratge indiscutible del nostre regidor Joan Balada, a fer una proposta de més de 30 punts per tal de donar suport al nou planejament urbanístic. Aritmèticament no feia falta el nostre vot, però amb bon criteri l'alcalde Recoder desitjava reforçar aquella decisió amb el màxim de consens possible més enllà del seu govern amb el PP. Per ICV era un pas per la limitació del creixement,previst pel Pla General predemocràtic,a 100 mil habitants.

Estació Volpelleres (foto cugat.cat)

De la nostra proposta es va acceptar gairebé tot: la connexió amb la ciutat existent, l'estació nova de FFGC, la centralitat comercial d'ambdós barris amb mercat inclòs, la previsió de suficients equipaments per donar resposta a qui hi havia d'anar a viure, escoles de primària, escoles bressol, equipaments esportius, un nou CAP a Can Matas i un institut a Volpelleres, un centre cívic a cadascun d'ells i una qüestió important ja en aquells moments, la previsió d'habitatge públic per sobre del 20%, en un moment en que només s'havia de reservar un 10% dels nous planejaments. De fet els habitatges de PROMUSA construïts en aquests barris signifiquen més del 50% dels de venda des del 2000 i més del 83% dels de lloguer construïts a tota la ciutat, pel que fa a habitatge públic. Les escoles ja avui en funcionament van donar la raó a les nostres reivindicacions d'ampliació del mapa escolar públic a la ciutat. De la resta de punts, avui encara n'hi ha de pendents: l'aprovació del pla de mobilitat i el tancament de la ciutat de forma consensuada per la zona de Collserola, Torre Negra, Can Busquets, Can Monmany, zones verdes,...

Ens trobem ara en una cruïlla a la que hem de donar resposta. L'esclat de la bombolla immobiliària ha provocat que en aquests moments tinguem un barri mig buit mentre moltes persones de la nostra ciutat es troben sense habitatge: més de mil esperen habitatge públic. Què fem? Una proposta concreta: aconseguir que els propietaris dels solars i pisos buits els cedeixin a l'ajuntament perquè els converteixi en habitatge públic de lloguer. La pilota està en la nostra teulada.


Aquest article el signem a quatre mans:

Joan Balada, regidor d’ICV 1995-2003
Francesc Godàs, portaveu d’ICV 1995-2003
Xavier Boix, portaveu d’ICV 2003-2010
Joan Calderon, portaveu d’ICV des del 2010