02 de febrer 2012

Hi ha alternativa

Article d'opinió publicat avui a cugat.cat
  
Durant la darrera setmana el debat sobre el pressupost del Govern català ha estat centre d'atenció per part de la majoria dels mitjans de comunicació. Aquests però amb l'espai que li poden dedicar a cada tema s'han limitat a ressaltar aquelles propostes més llamineres,curioses,conflictives o contradictòries. Una de les millors iniciatives durant la majoria progressista al Parlament de Catalunya va ser la d'obrir a la ciutadania la tasca parlamentària,la participació de la societat en els tràmits legislatius n'és un exemple – a Madrid ni es fa ni es te intenció de fer-ho – i també ho és la possibilitat d'accedir als debats plenaris i en comissió a través de la web,en directe i en diferit,de forma per cert molt ben editada – no estaria malament que es fes el mateix també a nivell municipal - .

He seguit aquests debats amb interès,i els he compartit via xarxes socials,perquè volia escoltar sense intermediaris les raons d'uns i altres i tinc clara una cosa:hi ha diferències ideològiques evidents,sortosament i legítima i,el que és més important:hi ha alternativa també. Algúns/es ens volen fer creure que no hi ha alternatives a les polítiques que s'estan fent. Això és un tic profundament antidemocràtic. Una cosa és que una majoria parlamentària de forma legítima,amb la legitimitat que li donen els vots vull dir,decideixi fer un tipus de polítiques i una altra,ben diferent,és que es negui l'alternativa. Negar l'alternativa és negar la democràcia. I en els debats d'aquests dies al Parlament de Catalunya s'ha pogut apreciar que hi ha alternativa.



Em crida l'atenció a més que l'alternativa,que entre d'altres representa l'esquerra verda nacional,defensa posicionaments cada cop amb més suport social. Llegia en un mitjà que el president del grup assessor econòmic del govern,el Sr. Alemany – d'Abertis per cert -, defensa que amb austeritat només no anem enlloc,que només amb retallades anem de cap a la recessió. El president del consell assessor de salut del govern, el Sr. Vilardell, defensava en una entrevista en un altre mitjà,que cal mantenir el nivell de la sanitat pública del nostre país i que per això cal una fiscalitat més progressiva i la garantia d'accés per tothom. Dos veus com podeu veure que se sumen a les moltes altres que defensen que les polítiques d'austeritat mal entesa,la que aplica el nostre govern com alumne avantatjat del govern espanyol,són polítiques que ens porten a l'abisme de la recessió.

Hi ha qui reivindica inversions i polítiques socials sense pensar en l'altra part de la moneda:els ingressos. Nosaltres ho hem dit alt i clar:si no paga qui més te,qui més contamina i qui més especula,és impossible redistribuir la riquesa. Hi ha qui prefereix acontentar els taurons de Brusel·les,i a més en fa bandera,i hi ha qui reivindica que cal invertir més en polítiques socials,generadores de cohesió però també de llocs de treball, i en infraestructures socialment justes i ambientalment compromeses com pot ser el transport públic. Aquesta és la diferència. Ho podeu copsar entrant a la plana web de parlament.cat i escoltar les raons d'uns i altres,sense intermediaris.

En els següents enllaços teniu les intervencions dels representants del Grup Parlamentari d'ICV-EUiA a les comissions específiques de cada departament del Govern de Catalunya: