21 de setembre 2011

En pocs dies molta feina

Vaig recuperar la feina bloggera abans de la Diada,que marca habitualment el inici del curs polític del país. Però aquest any,malauradament,no ha estat així. La fal·lera del “govern dels millors” en retallar “l’estat del migestar” no ens ha deixat desconnectar perquè els problemes de molta gent s’han convertit en la nostra prioritat de treball i no s’han aturat durant l’estiu. Al contrari s’han agreujat. Aquests “fanàtics del dolor” com diu Krugman no han dubtat en fer servir la tisora allà on més mal fa,en els serveis públics de salut,educació i serveis socials,obrint la plana,potser no massa explicada durant la campanya electoral,del menú més neoliberal d’Artur Mas que trenca aquell estat del benestar – migestar com diu en Llamazares – que van crear els governs socialcristians de Jordi Pujol,passant de l’assistència dels 80 i 90 a l’estigmatització,quan no criminalització de la pobresa.

Divendres passat vaig acompanyar a la nostra diputada Laia Ortiz a visitar 3 municipis de la nostra comarca on les conseqüències d’aquestes mesures estan produint més estralls. A Badia del Vallès ens varem entrevistar amb l’Associació de Veïns per tal de copsar de primera ma la problemàtica causada pel tancament de les urgències del CAP d’aquesta ciutat. Aquest CAP dóna serveis a uns 40 mil habitants – de Badia i Barberà – que no compten amb alternatives reals doncs no hi ha transport públic – ni taxis ni autobusos nocturns – que facilitin anar a altres centres “propers”. Aquest és un cas especialment greu donada la tipologia de la població d’aquesta ciutat,molt envellida,amb pocs recursos econòmics,amb un percentatge alt de problemes de mobilitat i amb trastorns en la salut greus. Un CAP fruit de les lluites veïnals,unes lluites que s’han recuperat – en els darrers 60 dies i nits ha estat ocupat pels veïns/es – i que han estat respostes pel Govern amb actituds prepotents fora de mida per part de les forces de seguretat.

A Sabadell varem visitar juntament amb la portaveu d’ICV Carme Garcia el CAP de Ca N’Oriac. Aquest cap,que dona servei a més de 30 mil persones del barri i barris veïns,ha vist també retallat el seu servei d’urgències amb la derivació dels/les malalts al Taulí,col·lapsat per aquestes mesures estivals. Durant l’estiu més de 100 persones s’han reunit diàriament per reivindicar amb la seva actuació diària el dret a un servei de salut digne,gent valenta i perseverant. Un CAP que compta ara amb seguretat privada i que descompta metges i infermeres. En ambdós casos – Badia i Sabadell – moltes de les persones malaltes són derivades a l’Hospital General o a l’Aliança, amb el que comporta de sobrecost d’assistència mèdica i que confirma que aquest Govern aprofita la crisi no només per retallar serveis públics sinó per donar negoci directament – HGC i Aliança – als lobbys que defensa i també indirectament,provocant que la gent es plantegi fer-se una assegurança mèdica privada.

La visita la vàrem acabar a Viladecavalls on conjuntament amb l’alcalde Carles Rodríguez es va visitar el CAP de CanTrias,un dels més “escrits” durant aquest estiu,que no només ha tancat urgències sinó que no ha donat cap tipus de servei oficial durant l’agost i el mes en el que estem. I dic oficial perquè justament en aquest centre un grup de metges/esses i infermers/es estan atenent els usuaris de forma voluntària. Aquesta és una decisió de la Mútua de Terrassa,proveïdor en aquesta zona de serveis de salut i que aspira,amb aquests antecedents!,a seguir gestionant els dos CAP que ja existeixen a Sant Cugat i,com no,el nou CAP que es preveu que comenci a funcionar abans de final d’any. Segur que en seguirem parlant....malauradament!

foto pròpia del CAP Ca N'Oriac

09 de setembre 2011

Sobirania nacional

Comença el nou curs polític farcit d’elements que fan encara més apassionant la situació present i futura. Pels que hem estat per aquí, l’estiu ha estat farcit de successos als que des de la política havíem de donar resposta i ho hem fet. Les indecents decisions del “Govern dels millors” sent fort amb els més febles quan és tant feble amb els més forts són una pista del pla d’acció política que vol imposar el nostre Govern, que claudica volgudament als criteris imposats des d’una Europa liderada per les polítiques més dretanes dels darrers temps.

Aquesta situació s’emmarca en un context preelectoral i a les portes com cada any de la Diada Nacional de Catalunya. Aquest any, un després de la sentència del TC contra l’Estatut de Catalunya, estem doblement afectats. Afectats per la pèrdua de sobirania nacional amb l’augment de les ànsies recentralitzadores dels poders de l’Estat, començant pel govern i acabant en els estaments judicials però també afectats en allò que qualsevol constitució democràtica planteja com a principi irrenunciable: la sobirania popular. I la constitucionalització de l’aprimament de l’Estat pactada pels dos grans partits espanyols és una puntada de peu al dret de la ciutadania a dir la seva en una qüestió gens menor com és la capacitat d’endeutament de les administracions per executar les seves polítiques i que perjudica greument a Catalunya – com a la resta de comunitats – però que és una sentència de mort per l’acció política als ajuntaments.

Hi ha qui aquests dies aprofitarà la Diada per envoltar-se amb la senyera i proclamar la necessitat de defensar la nostra sobirania com a poble o la nostra llengua com a element d’identitat, però no oblidem que aquests mateixos no dubten en perdre sobirania davant aquells als que defensen en les seves polítiques, com poden ser el mercats financers, bancs i grans riqueses o que no tenen cap interès en reforçar els cursos de català per adults i estrangers o vetllar perquè en escoles concertades d’elit la nostra llengua sigui realment la llengua vehicular.

Aquests són dies en els que l’esquerra nacional, independentista o no, ha de lluitar conjuntament per la cohesió del nostre país, tant des de la defensa de la pervivència de la llengua com a garantia d’ascensor social, com dels serveis públics de qualitat. Avui els que reclamem més sobirania política hem de treballar junts. Pels qui som, encara, federalistes, els nostres adversaris no són els qui demanen la suposada via ràpida de la independència sinó aquella dreta nacional catalana o espanyola que està trencant la cohesió nacional desfent la cohesió social. Aquella dreta catalana que ha donat ales en els darrers mesos a qui més mal ha fet al nostre país en els darrers 10 anys.