29 de novembre 2009

Setmana especial

Dijous de la setmana passada cugat.cat ho avançava per sorpresa. En pocs dies deixaria de ser el portaveu del Grup Municipal cedint aquesta responsabilitat al company i president local Joan Calderon. No per sentida era una decisió prou compartida. Compartida amb la meva gent i amb la meva família. Deixo de ser portaveu pel que això representa per la meva organització. Un portaveu a d'estar a l'alçada del que el nostre electorat i la nostra ciutat demana. Requereix estar en els actes més importants, tocar tots els temes, assistir a totes les reunions,... reclama molt de temps de dedicació. Una ciutat com Sant Cugat, amb una important activitat política i social, amb uns mitjans potents, demana molta dedicació i jo, en aquests moments, no puc respondre a aquesta demanda.

Fa sis anys vaig començar aquest camí amb la meva gent. Un camí ple de dificultats però amb moltes il·lusions. No ha estat possible aconseguir allò amb el que somniàvem - ja n'he parlat altres vegades – i que era canviar la majoria de govern de la nostra ciutat. En aquests moments però la meva activitat prioritària, que no la meva prioritat, és fer d'ICV una força encara més forta, que pugui seguir incidint de forma important, com ho estem fent, en el Govern del país i també que arribi en les millors condicions possibles a les properes contesses electorals : les eleccions al Parlament i les municipals del 2011. A Sant Cugat i a la resta del país, per suposat a la nostra comarca.

Deixo de ser portaveu perquè crec que aquest honor s'ha de traslladar al dia a dia amb la màxima dedicació, una dedicació que en aquests moments, malauradament, no puc donar-li. El Joan de ben segur que ho farà. Nova energia pel projecte ecosocialista a Sant Cugat. I no el deixo, els deixo, sols. Seguiré com a regidor del Grup Municipal d'ICV-EUiA perquè m'agrada estar a peu de carrer i perquè no vull perdre el pols de la ciutat.

I perquè vull continuar insistint en construir un projecte de l'esquerra verda a la nostra ciutat que, sumant amb la resta de forces d'esquerra de Sant Cugat, aconsegueixi il·lusionar a la gent de la ciutat. Tenim molts reptes per endavant i junts segur que ho aconseguirem però cadascú ho ha de fer des d'allà on pugui. Jo estic compromès doblement : amb ICV i amb Sant Cugat.


la noticia seguida als diversos mitjans :

cugat.cat, 19 de novembre

cugat.cat, 25 de novembre
El Punt, 25 de novembre

23 de novembre 2009

Del ple de la setmana passada encara

Deia que seguiria parlant del ple perquè donava per més d’un post al bloc i així ho faig. En aquest ple sembla que el PP volia provocar i la veritat és que ho va aconseguir. Presentaven dues mocions : una per denunciar el boicot a la cantant Noa per part dels que per ells “són un mal per la societat” i una altra per celebrar la caiguda del Mur de Berlín 20 anys després.

Lògicament el nostre grup no va donar suport a cap de les dues. Varem ser els únics, malgrat la noticia de cugat.cat sobre la unanimitat en el rebuig a les mocions. CiU es va encarregar de presentar una moció alternativa a la del mur perquè l’original era impresentable.

Qui es pensa que és el PP denunciant segons quines dictadures ? quan ells són els primers a no condemnar la dictadura que durant 40 anys va oprimir el nostre país. Qui es pensa que és el PP condemnant el lliure dret a la manifestació – en el cas de l’actuació de la Noa a Sant Cugat - ?. En ambdós casos el PP ha buscat qüestionar el nostre compromís demòcrata però no ho ha aconseguit. No donarem suport a mocions del PP que denunciïn actituds antidemocràtiques mentre ells no condemnin la més gran de totes, la que varem patir al nostre país.

En el cas del mur, varem denunciar a més la hipocresia, no només per part del PP, d’aquells que denuncien els murs comunistes però que al mateix temps que celebren la seva caiguda, aixequen altres murs vergonyants entre els rics i els pobres – el que separa Espanya del Marroc o el que ho fa entre EUA i Mèxic en són exemples clars – o entre poderosos i oprimits – el del Sahara o el de Palestina també en serien exemples – .No serà, com deia en Taibo fa uns anys a una xerrada sobre la pau a Sant Cugat, que hi ha “fills de puta bons i fills de puta dolents”?

Pel que fa al tema Noa seré clar : amb tot el respecte artístic cap a aquesta cantant penso que no és una decisió massa encertada portar-la com a cap de cartell dels actes de celebració del dia Internacional contra la violència masclista. Amb la seva defensa de la guerra com a opció legitima la matança de civils, també de dones innocents.

Els altres dos punts importants del ple van ser l’aprovació de les ordenances fiscals i l’inici del pla especial per l’ampliació del Tanatori municipal. En el primer punt dir que no hem arribat a acord aquest any per diversos motius. Perquè no han volgut discutir al mateix temps el marc d’ingressos i despeses, en un any que s’havia de ser valent i imaginatiu alhora. Perquè en un any de crisi l’ajuntament trasllada la càrrega fiscal a la majoria de la gent treballadora, augmentant d'un 4 a un 8% el rebut de l’IBI. Perquè no han acceptat ajudar a la gent que pitjor ho passa subvencionant determinats impostos. Al final ERC ha donat suport a unes ordenances ben maquillades que projecten com a fiscalitat progressista però que premien en els rebuts de l’IBI a qui te més patrimoni i alhora és família nombrosa o, i aquest any també, monoparental. I és clar ajudaran als vidus o vídues que tinguin ingressos inferiors a 9 mil €.....

Per acabar : comença el procés urbanístic perquè el tanatori de Sant Cugat es pugui ampliar i així pugui permetre fer cerimònies no catòliques. I ho dic així perquè fins ara només es podien fer cerimònies catòlics, al Monestir això si, a la nostra ciutat. I era perquè no hi havia demanda segons el portaveu de CiU Joan Recasens. Fa quatre anys - quan varem presentar una moció que recollia aquesta demanda - que ens va dir el regidor d’Unió que hi estaven treballant. I ho ha anat repetint cada cop – fins a tres vegades – que li preguntava la regidora Assun Reyes. No sembla que aquesta hagi estat una prioritat per l’equip de govern municipal, ni per pietat. I quanta gent ho haurà passat malament en un moment tant difícil com és el d’acompanyar la teva família en el comiat dels teus difunts.

17 de novembre 2009

Apunts del ple de novembre


Ple complicat el d’ahir. Hi ha qui tenia interès en fer veure que allò que es debatia al ple no tenia res a veure amb la ciutat. Res més lluny de la realitat tot i que és una bona estratègia per distreure a la concurrència. A banda de les declaracions sobre temes d’actualitat, com ara l’anual contra la violència masclista o sobre els infants en el 20è aniversari de la declaració de l’ONU sobre els seus drets, varem tractar temes que són d’interès dels nostres veïns i veïnes.


Una primera declaració sobre el paper dels ajuntaments davant els casos de corrupció. Amb dos missatges importants : cal lluitar contra aquesta i el que la possibilita i, cal defensar a qui, la majoria, treballa pel be comú i amb vocació de servei públic. Però en el cas de la nostra ciutat varem aconseguir – i dic varem perquè la declaració proposada tant pel PP com pel PSC eren pura declaració formal – que en la declaració ens comprometéssim a presentar d’aquí a tres mesos una proposta d’accions concretes a favor de la transparència i el bon govern. De la llista que proposàvem nosaltres en subratllo tres que per nosaltres seran inajornables : modificació de l’organisme de comunicació, creació del consell assessor urbanístic i presència dels grups de l’oposició a les juntes de govern dels organismes autònoms. Veurem com acaba la cosa, deixant ben clar que si no és per concretar accions a nosaltres no ens hi trobaran.


Al ple d’ahir el nostre grup municipal va introduir una acció més en benefici d’aquells col·lectius que pitjor ho estan passant en aquesta època de crisi. El ple va aprovar per unanimitat la inclusió de clàusules socials en els concursos que faci l’ajuntament per les noves actuacions del Fons Estatal 2010. A més varem forçar que els projectes que presenta l’ajuntament passin –en forma de dació de compte això si - pel ple municipal. Una forma més d’introduir llum a les decisions de l’equip de govern.


El ple es veia però condicionat per dues qüestions més que no puc deixar a banda. Per un costat la petició per part de la Plataforma per la consulta sobre la independència a la ciutat d’utilització del PAV3 per la realització de l’acte final de la campanya per la consulta del 13D. Haig de dir que no s’ha fet be per part de ningú. La plataforma per demanar-ho de paraula enlloc de fer-ho directament amb instància abans de que se’n fessin ressò els mitjans de comunicació. L’ajuntament per respondre de forma negativa a un dret legítim i forçar un informe del secretari de l’ajuntament contrari a que l’ajuntament faciliti una instal·lació a aquesta entitat i, ERC per seguir utilitzant aquest tema de forma partidista.


Votar que si a la moció d’octubre no li podia sortir gratis a l’alcalde Recoder, els focus d’octubre han suposat que la campanya esculli la nostra ciutat per fer l’acte final de la campanya.... algú es vanagloriava de que fóssim la ciutat més important on es farà la consulta... és lògic doncs que s’hi faci aquest acte. Nosaltres varem pensar però que aquesta moció suposava un greuge per altres entitats, que tan difícil ho tenen per utilitzar instal·lacions municipals. Però d’altra banda entenem que aquesta entitat, com qualsevol altra, te dret a que l’ajuntament li faciliti un espai públic per fer un acte. Varem proposar un canvi a la moció inicial d’ERC : “ús de la instal·lació....” per “ús d’una instal.lació...” i hi donarem suport.


L’altra qüestió que sobrevolava el ple era l’entrevista d’ahir al diari Avui a l’alcalde Recoder. En vaig fer referència en la meva intervenció a la moció de CiU demanant una vegada més la construcció del Quart Cinturó. En van fer referència altres portaveus també. Només vull dir però una cosa : lleig, molt lleig el que va dir ahir l’alcalde a l’entrevista amb el Sr. Sostres... “els d’Iniciativa no en tenen ni idea, d’ecologisme” o “fa 20 anys, quan va caure el mur, aquesta gent es va quedar sense idees ni referents....”. La veritat és que no m’esperava aquest tipus de declaracions d’aquell que es diu moderat. No em molesta però em sap greu aquesta dèria que te en desqualificar de forma tan primària l’adversari polític. Que hi farem ! sembla que no és tan bon noi com semblava...


En seguiré parlant - del ple - perquè dona per molt...


caricatura de Joan Vizcarra de l'Avui
cugat.cat segueix el ple al minut
tvsantcugat seguia la presentació de la nostra moció

11 de novembre 2009

Sobre l’impost de successions

Aquests dies el debat sobre el manteniment de l'impost de successions acapara titulars de premsa. En aquest sentit cal dir que ICV ha aconseguit que no s’elimini l’impost de successions com ha reclamat de manera insistent CIU, i també ERC. Des d’ICV volem que els treballadors i treballadores i les classes mitges no paguin aquest impost, però no acceptem ni acceptarem que els rics i les grans fortunes deixin de pagar-lo. Volem que el 15% de la població que paga avui aquest impost i que suposa el 88% de la recaptació, 800 milions d’euros, segueixi pagant.

En època de crisi no podem permetre eliminar un impost que equival a 250 escoles públiques. Voler eliminar aquest impost no és d’esquerres perquè suposa que els rics a Catalunya paguin menys. Les negociacions per millor la progressivitat i la justícia de l’impost avancen de manera serena i en la direcció que defensa ICV. ICV però no necessita gesticular.

ICV segueix defensant una sortida justa a la crisi, on els rics paguin més. El darrers èxits de la nostra actuació parlamentària han estat la reforma de la “llei Beckham” aconseguida per ICV al Congrés dels diputats o mantenir la desgravació de 400 euros per a les rendes més baixes.

Adjunto en aquest post quatre articles interessants. El primer, de la Marina Llansana d’ERC al que dono resposta amb el nostre escrit. El segon, de la nostra portaveu al Parlament la Dolors Camats, sobre la diferència de tracte a les ONG. El tercer, del nostre eurodiputat Raül Romeva sobre la darrera reunió preparatòria de la cimera de Copenhague sobre canvi climàtic. I el darrer del meu company a la direcció comarcal, el Santi Cayuela, sobre fiscalitat i recursos públics.

04 de novembre 2009

bufem aquesta boira que ens tapa aquests dies!!!

Fa dies que no escric al bloc. Com algú deia fa un temps el Facebook sembla que li treu pistonada al bloc perquè en el teu perfil pots anar penjant, gràcies a les noves tecnologies òbviament, allò que et ve al cap a mesura que es van produint les teves vivències. La veritat és que fa dies que penso escriure alguna cosa sobre la situació creada en la darrera setmana i m’atreveixo d’entrada amb el següent.

En els darrers dies la boira de la corrupció ha enfosquit el panorama polític català. Allò que semblava que només podia donar-se en d’altres indrets s’ha constatat que no és aliè a la política catalana i l’anomenat oasi català sembla que trontolla. Faig algunes reflexions al respecte que espero que serveixin per ampliar el debat polític i ciutadà al respecte del que ens està passant.

En els darrers deu anys s’ha desenvolupat una activitat frenètica en l’àmbit de la promoció immobiliària al nostre país. Alguns poders han vist com de forma fàcil i ràpida podien enriquir-se. Fins i tot des de diversos àmbits es defensava el model econòmic basat en la construcció com un model de futur, malgrat que això ha implicat l’encariment dels preus de l’habitatge i els dèficits en l’àmbit laboral – treball precari i manca de formació -. Les decisions polítiques preses per part del Govern Aznar, promovent la urbanització de tot el sòl que no ho estigués ja ha facilitat òbviament aquesta situació. Ens trobem doncs amb una realitat provocada pel sistema sòcio - econòmic i acompanyada per decisions polítiques transcendentals que van anar en contra d’allò pel que, segons ells, van ser pensades.

A aquesta situació podem respondre des de l’esquerra verda que s’han fet passes perquè aquesta situació no s’eternitzés. Des dels governs català, primer i espanyol, després, s’han promogut reformes legislatives que dificulten justament aquestes males praxis per part dels diferents promotors tant privats com públics, a més d’introduir dosi de transparència i informació públiques, les successives lleis d’urbanisme i del sòl en són un exemple. La constitució de l’Oficina Antifrau a Catalunya de ben segur que també ajudarà al control de les possibles males arts per part de les diferents administracions.

Però amb tot això no n’hi ha prou. Cal un paper més preponderant de la ciutadania en la presa de decisions de l’administració. La desafecció ciutadana no pot esdevenir un debilitament encara més important del sistema democràtic del que ens hem dotat. Per això és necessari un compromís per part dels partits en la transparència de les nostres decisions a les institucions però també dins les parets de les nostres organitzacions. De delinqüents polítics sempre han hagut i hauran però és necessari que aquesta situació esdevingui una excepció de facto però, sobretot, en l’imaginari col·lectiu.

Em regira l’estomac quan sento l’inefable “tots fan el mateix”. Perquè massa homes i dones donem part de la nostra vida, de forma voluntària, per la vocació que tenim de servei públic. Cal però que des de la societat i, també d’aquells que fan d’altaveus d’una banda a l’altra fem un exercici de defensa del servei públic de la política. En la situació actual cal més que mai la política. Ahir, gràcies a la política varem aconseguir que la deducció de 400 € es mantingui per les rendes més altes, o que els contractes de les estrelles del futbol tributin pel que toca o que es destinin 8 milions d’€ a les Terres de l’Ebre que amb el que està caient prou que els fa falta....

Quan sento parlar dels sous dels polítics i de si treballem o no em regira l’estomac. Però és que quan sentim les noticies o els programes, o les tertúlies de bar, aquest és un recurs habitual. Jo puc dir, no només per mi, que la majoria dediquem moltes hores a la societat, i és així perquè d’una altra forma no ens sortiríem. També puc dir que només faltaria que els que ens dediquem a la política no tinguéssim un sous dignes. Que volem ? que només s’hi dediquin els rics ? per defensar els seus interessos?, no! cal dignificar la política i la seva pràctica. I en aquest sentit em sembla molt interessant les propostes que des d’ICV hem presentat aquesta setmana. No són noves, fa 4 anys ja les fèiem però ningú estava disposat a assumir-les.

I plantejo una situació que es repeteix al llarg i ample de la geografia catalana : a la nostra ciutat, de 80 mil habitants i amb una activitat frenètica en tots els nivells, el govern municipal disposa de 14 regidors/es amb responsabilitats concretes, d’aquests 6 són tinents d’alcalde i del total 12 s’hi dediquen de forma prioritària. I qui fa el seguiment polític de la seva acció de govern ? doncs 11 regidors i regidores que no tenen aquesta tasca com a prioritària en la seva vida, perquè la seva està en d’altres àmbits. Reflexionem sobre això també ?

Us proposo la lectura d'un article de El Punt sobre aquestes temes i un article en defensa de l'exercici de la política del Josep Ma.Balcells al mateix diari


foto : cugat.cat