26 de juliol 2012

El Cas Palau i el PAV3


La setmana passada tornava el malson a la nostra ciutat,érem altra cop subjecte de notícia,l’espoli del Palau tenia entre les seves presumptes causes l’adjudicació de les obres del Pavelló de la Rambla del Celler. Fa uns mesos,quan la notícia va arribar a la capçalera dels diaris,els partits de l’oposició varem demanar explicacions als màxims responsables del govern de la nostra ciutat. La resposta: indignació,rebuig,”això és electoralisme”,”i tu més”,”som l’ajuntament més transparent”,...

vídeo de la campanya municipals 2007 CiU "Recoder 100x100"
 
Aquesta cursa per netejar la cara del govern,de la ciutat i,de passada de CiU i els seus màxims responsables locals va acabar per mostrar als portaveus municipals els interminables expedients dels projectes de les obres del Pavelló de la Rambla del Celler que com els mitjans,i també nosaltres i molts altres han recordat i denunciat,va acabar patint una desviació pressupostària d’un 20% sobre l’adjudicació inicial – fet usual a la nostra ciutat i malauradament en altres -. Com era d’esperar no en va sortir res. Els expedients no van proclamar cap incidència més enllà de la desviació pressupostària i dels problemes que van haver de patir les entitats i els usuaris durant massa mesos després de la seva inauguració.

vídeo de la campanya municipals 2011 CiU "Dóna un nou impuls"

Si hi hagués algun problema,cosa que no manifesto,no estaria pas en els expedients de l’ajuntament. Algú pot pensar que qui treballa al nostre ajuntament per mèrit propi deixaria que es fessin males pràctiques a costa dels diners públics?,jo no,en tinc total convenciment. Tampoc ho vull pensar dels partits de la meva ciutat. Però enlloc de fer proclames sobre la transparència i fer cares d’emprenyat el més fàcil és fer com fan el partits als Estats Units. Sembla que alguns es volen semblar als nord-americans només en algunes coses. I em refereixo òbviament al finançament de les campanyes electorals. És aquí on rau l’epicentre del possible conflicte d’interessos entre el que és públic i el que és privat. I no m’estic referint al cas Palau i el PAV3,que quedi clar. Per què no anem més enllà de l’escenificació tòpica i arribem al compromís transcendent amb la ciutadania? Per què no traiem els partits santcugatencs les factures de les dues darreres campanyes electorals i els seus pressupostos i fem callar a qui pensa que “hi ha gat amagat”. O és que realment n’hi ha de gat amagat?. 

aquest article ha estat publicat dijous 26 de juliol a cugat.cat. Adjunto dos vídeos de les campanyes del 2007 i 2011 de CiU per fer memòria

14 de juliol 2012

Dit i fet #novullrepagar


Dijous a la tarda varem fer una acció al carrer per explicar a la gent de Sant Cugat la injustícia,ineficàcia i improvisació de les mesures preses pels governs de dretes de la Generalitat i Central pel que fa als medicaments.


L’euro per recepta però també l’augment del percentatge de pagament dels medicaments i la retirada de més de 400 són una doble imposició pels catalans i catalanes que estem pagant el doble govern de dretes del PP a Madrid i de CiU a Catalunya. És per aquest motiu que hem iniciat una campanya contra l’impost de la malaltia i que esgotarem totes les vies polítiques i jurídiques per tal d’acabar amb la taxa catalana. De moment les persones que es neguin a pagar l’euro per recepta i vulguin assessorament jurídic podran enviar un correu electrònic a noalrepagament@iniciativa.cat i informar-se en aquest enllaç.

els cinc impresos i el rebut

Ahir divendres em vaig atansar a la farmàcia de Valldoreix a buscar els meus medicaments. Malauradament estic entre les persones que en la roda de premsa declaràvem que eren les víctimes d’aquestes polítiques de Mas i Rajoy: treballadors/es,aturats/des,malalts/es crònics/ques i/o persones que no tenen cap ingrés (ho podeu veure en aquest gràfic). Quan anava a pagar els cinc medicaments prescrits per la meva malaltia –sí,cinc – vaig pensar que em tocava predicar amb l’exemple i vaig preguntar el preu. “10,45 €”,em va respondre la farmacèutica; “i a això li hem de sumar 5 € més o hi ha algun que no tingui un preu superior a 1,67 €?”,vaig preguntar-li jo; “no,tots pugen per sobre d’aquest preu,per tant seran 15,45€”,em va respondre. Em vaig armar de valor – fer-se insubmís no és fàcil,ho confesso – i li vaig preguntar,amb una cua fins a la porta,si em podia donar l’imprès per tal de negar-me a pagar l’euro per medicament i amb cara d’estupefacció em va respondre educadament que sí però que havia de portar una fotocòpia del DNI. Horror!,no m’havia llegit les instruccions de la web d’ICV – o de DEMPEUS - ... li vaig dir que em guardés els medicaments que tornava de seguida i ho vaig fer,i tant que sí!

Al cap d’una estona allà estava jo,tant orgullós del pas fet,omplint un imprès per medicament. És que ho posen fàcil,eh?. La farmacèutica m’ajudava perquè en el fons a ells són els primers que els fot haver de fer de recaptadors d’impostos. Jo li vaig expressar el meu convenciment que el recurs el guanyarem perquè aquesta taxa no te fonamentació jurídica. Perquè s’imposa sobre un dret bàsic,es grava un servei que no és nou,vulnera la Llei General Tributària,la Llei de Taxes i Preus Públics de la Generalitat i la LOFCA i,les receptes no s’adquireixen voluntàriament sinó que són prescrites pels metges. O és que posen en dubte la seva professionalitat?.


Vídeo - notícia de TVSC

06 de juliol 2012

Una de places


foto Pça Barcelona pròpia
Acabada la Festa Major de Sant Cugat sembla que coincidim amb la valoració dels nostres governants en que les places de la nostra vil·la han guanyat preeminència en la festa grossa d’aquest any. L’han guanyat per bé i per mal però. Comencem amb una molt bona notícia. Després de la mort sobtada de la Plaça Barcelona,de la deixadesa de funcions del vell edifici consistorial,de la manca de projecte d’aquest històric equipament,avui podem convenir que s’ha complert amb un pacte verbal de l’anterior mandat: la remodelació d’aquest emblemàtic espai havia de mantenir el seu esperit de poble,els seus arbres,el seu espai interior de terra,la seva font,ser de vianants i,el més important,comptar amb la participació del veïnat. No estava clar que es pogués fer aquesta remodelació tan aviat però s’ha fet i potser ha costat molt menys que la majoria de les places de la nostra ciutat perquè s’ha fet amb la brigada de l’ajuntament i reaprofitant materials preexistents com les llambordes que ja havien en la plaça.

A mi m’agrada molt com ha quedat. Combina el sabor vell amb incorporació de tocs moderns com els fanals que s’han posat,l’escenari... Cal felicitar l’equip de l’escola d’arquitectura de Sant Cugat. Ara només falten algunes coses importants: que no passin cotxes – en aquest sentit s’ha de ser valent i estricte en la prohibició del seu pas,ara ja no hi ha arguments!! -, que hi hagi activitat de forma regular – m’atreveixo a nivell personal a proposar que s’hi ubiqui la Fira d’artesans o Firart per exemple,hem de pensar que ja hi ha tres terrasses de bars funcionant – i,finalment,que si li doni un sentit a l’edifici del vell ajuntament a més del que té ara o alternativament al que té – en la nostra proposta al pla d’equipaments i programàtica proposàvem que fos un equipament cultural de reforç a les entitats i generador de moviment com a sala polivalent per petits esdeveniments - ,...

Plaça Lluis Millet (TOT Sant Cugat)
Acabo amb una mala notícia,una mala i repetida notícia que caldria esmenar. És la Plaça de Lluis Millet. Aquesta és una plaça maleïda. Ha quedat com un cul de sac. Malauradament. I això que està al costat d’una de les estacions més transitades del país,que té un dels restaurants amb més clients i unes terrasses fantàstiques i més que concorregudes. Fa uns mesos una de les granges més importants de Barcelona va apostar per la nostra ciutat i va haver de plegar per manca de públic. Uns dies després de marxar li van posar un petit parc infantil davant,llàstima que no es decidissin abans qui ho van fer!. Durant aquests dies només s’hi ha fet un petit – tot i que amb un excel·lent nivell – espectacle de hip-hop escolar. Res més. Per què no s’hi fan més actes de la Festa Major? No és un bon lloc al costat de l’estació? No mereixen aquests establiments el mateix tracte que els que estan a la Plaça Octavià,o a la Plaça de l’Om,o al costat dels cinemes,per exemple?... o és que molesta a algú que s’hi faci soroll a aquesta zona?. Penso que és un espai malaguanyat per la ciutat.

Article publicat a cugat.cat