Dit i fet #novullrepagar

Dijous a la tarda varem fer una acció al carrer per explicar a la gent de Sant Cugat la injustícia,ineficàcia i improvisació de les mesures preses pels governs de dretes de la Generalitat i Central pel que fa als medicaments.

L’euro per recepta però també l’augment del percentatge de pagament dels medicaments i la retirada de més de 400 són una doble imposició pels catalans i catalanes que estem pagant el doble govern de dretes del PP a Madrid i de CiU a Catalunya. És per aquest motiu que hem iniciat una campanya contra l’impost de la malaltia i que esgotarem totes les vies polítiques i jurídiques per tal d’acabar amb la taxa catalana. De moment les persones que es neguin a pagar l’euro per recepta i vulguin assessorament jurídic podran enviar un correu electrònic a noalrepagament@iniciativa.cat i informar-se en aquest enllaç.

els cinc impresos i el rebut

Ahir divendres em vaig atansar a la farmàcia de Valldoreix a buscar els meus medicaments. Malauradament estic entre les persones que en la roda de premsa declaràvem que eren les víctimes d’aquestes polítiques de Mas i Rajoy: treballadors/es,aturats/des,malalts/es crònics/ques i/o persones que no tenen cap ingrés (ho podeu veure en aquest gràfic). Quan anava a pagar els cinc medicaments prescrits per la meva malaltia –sí,cinc – vaig pensar que em tocava predicar amb l’exemple i vaig preguntar el preu. “10,45 €”,em va respondre la farmacèutica; “i a això li hem de sumar 5 € més o hi ha algun que no tingui un preu superior a 1,67 €?”,vaig preguntar-li jo; “no,tots pugen per sobre d’aquest preu,per tant seran 15,45€”,em va respondre. Em vaig armar de valor – fer-se insubmís no és fàcil,ho confesso – i li vaig preguntar,amb una cua fins a la porta,si em podia donar l’imprès per tal de negar-me a pagar l’euro per medicament i amb cara d’estupefacció em va respondre educadament que sí però que havia de portar una fotocòpia del DNI. Horror!,no m’havia llegit les instruccions de la web d’ICV – o de DEMPEUS - ... li vaig dir que em guardés els medicaments que tornava de seguida i ho vaig fer,i tant que sí!

Al cap d’una estona allà estava jo,tant orgullós del pas fet,omplint un imprès per medicament. És que ho posen fàcil,eh?. La farmacèutica m’ajudava perquè en el fons a ells són els primers que els fot haver de fer de recaptadors d’impostos. Jo li vaig expressar el meu convenciment que el recurs el guanyarem perquè aquesta taxa no te fonamentació jurídica. Perquè s’imposa sobre un dret bàsic,es grava un servei que no és nou,vulnera la Llei General Tributària,la Llei de Taxes i Preus Públics de la Generalitat i la LOFCA i,les receptes no s’adquireixen voluntàriament sinó que són prescrites pels metges. O és que posen en dubte la seva professionalitat?.

Vídeo - notícia de TVSC