12 de novembre 2012

Privatitzant l'aigua comencem a construir estructures d'Estat



Escoltem en les darreres setmanes al president – candidat Mas parlar de la necessitat de construir estructures d'Estat per estar preparats per la independència. Jo diria més aviat que hem de disposar d'aquestes per desenvolupar de la millor forma possible les nostres competències d'autogovern ho siguem o no. Vet aquí que enmig d'aquest debat, que significa un dels debats centrals de la política d'un govern, comença la “moguda de l'aigua” que intentaré explicar de forma senzilla perquè penso que és tan important com tan increïble ha estat la seva poca presència en els mitjans de comunicació del país.

L'aigua, com l'educació,la salut,el treball, és un be de primera necessitat, i les polítiques associades són polítiques estratègiques d'un país que, des del nostre punt del vista, ha de liderar el govern. Què ha passat a Catalunya? Han passat dues coses molt importants: a nivell de la Generalitat l'empresa pública que s'encarrega de portar l'aigua fins les localitats on viuen més de 5 milions de persones – des dels embassaments i la dessaladora del Prat – i que te com a nom Aigües Ter – Llobregat s'ha posat a concurs la seva gestió. Què vol dir això? Vol dir que durant 50 anys l'estratègia de gestió de l'aigua en alta, allò que se'n diu “les polítiques del cicle de l'aigua”, no les decidirà el govern sinó que les decidirà una empresa amb criteris cost benefici i no sòcio – ambientals. Aquesta és la primera de les males notícies d'aquesta setmana: dimarts 6 es va consumar la concessió a Acciona, que ha estat l'empresa que ha guanyat el concurs enmig d'un bodevil en que una altra empresa “catalana” com AGBAR amb accionariat majoritari francès ( Suez ) i de La Caixa volia parar un concurs que havia perdut.




L'altra “cosa” important que ha passat és que a l'Àrea Metropolitana deBarcelona, administració que mancomuna els serveis dels 36 municipis metropolitans, entre ells el del sanejament i depuració de l'aigua el PSC i CiU han aprovat, només amb el vot contrari d'ICV-EUiA, la constitució d'una empresa mixta amb capital majoritari privat (85%) per gestionar l'aigua metropolitana amb AGBAR. Això suposa el següent: en els propers 35 anys i sense concurs AGBAR gestionarà l'aigua d'us de boca de tots els municipis que ja te concedits, i hi ha dubtes raonables sobre la legalitat de la concessió, la dels municipis dels que no te la concessió i dels que la tindrà sense concurs públic i, a més del sanejament i la depuració que fins ara realitzava una empresa pública metropolitana. Aquesta estafa es va perpetrar també dimarts 6, casualitat?, i representarà com l'anterior un greuge important per la ciutadania que després de suportar aquest any pujades per sobre del 15% en el rebut de l'aigua aquest mateix any, rebrà a partir de l'any que ve pujades per sobre del 20%. Diran des de CiU que les empreses públiques de l'aigua estaven endeutades. I tenen raó. Ho estaven perquè havien fet les inversions que mai s'havien fet per promoure unes veritables polítiques de l'aigua sostenibles i innovadores. Polítiques referents per molts països europeus. El problema és que mentre el Govern posava diners per tapar el deute de TV3 o l'Institut Cartogràfic, el Ramon Llull, o els increments de la Línia 9, que van rebre aportacions de la disposició 3era de l'Estatut que anaven adreçats a polítiques del cicle de l'aigua i van acabar “sota terra”, l'ACA i ATLl s'endeutaven per fer aquestes obres imprescindibles. Si al nostre país existís una “agència catalana de carreteres” seria l'empresa pública més endeutada.

En definitiva, volem un país lliure, volem el dret a decidir però mentrestant ens estem venent les “joies de la corona”. Si algun dia el poble de Catalunya decideix que siguem independents qui governi es girarà i no tindrà res a governar. Només haurà d'assistir a consells d'administració en minoria i parar la ma a les concessions. I aquests dies ja s'està parlant del Clínic que fa quatre dies reclamàvem com a competència imprescindible a traspassar per part de Madrid...

Article publicat a cugat.cat el passat dijous 8 de novembre