17 d’octubre 2011

Taller d’Idees

Li diem així a un procés en el que hem posat molt entusiasme. ICV Sant Cugat varem reaccionar immediatament al resultat de les darreres eleccions municipals. No ens podíem quedar de braços creuats. No podíem admetre el comentari aquell de “encara a vosaltres no us ha anat tant malament...”,que sobretot venia de la dreta local. Perquè realment ens ha anat malament,però no només a ICV-EUiA sinó a l’esquerra santcugatenca en general. Amb una constatació però: allò que durant tants anys hem defensat,massa vegades en solitari a nivell local,es reforça amb l’arribada d’un nou actor envoltat de la pàtina virginal de no sovintejar les institucions,la CUP. Les nostres idees – una bona part al menys – estan representades ara per quatre regidors/a i no tres com fins aleshores.

I per què fem aquest procés?. Els mitjans,ai els mitjans!,voldrien saber quin nou lideratge pren la nostra organització. El problema però no és el lideratge. La qüestió és molt més polièdrica. Una organització política és un instrument que utilitza la ciutadania per incidir en el dia a dia i governar la comunitat. És evident que aquest instrument,en aquest cas ICV,o no serveix tal com està plantejat o li falta oli o un “reset” per tornar a ser una eina útil. I en això estem.

Un grup de persones d’ICV i properes als nostres valors i principis ens hi hem posat en cos i ànima,amb l’ajuda de professionals de la dinamització de grups i la participació ciutadana,per arribar a conclusions que permetin,amb temps,construir una alternativa engrescadora,útil,creïble,imaginativa a la majoria de dretes de la nostra ciutat. Aquest és un procés sense límits,que pot anar si volem més enllà de les nostres pròpies sigles. Perquè aquest cop va de debò. Nosaltres com a organització política volem arribar a unes conclusions que ens permetin saber el què,el com i el qui per poder aportar tota la nostra força i experiència a alguna cosa més que un partit polític.

Divendres 21 a les 19h ens volem trobar amb aquelles persones que ens van seguir donant confiança el passat 22 de maig i que demanem que es comprometin una mica més. Però també ens volem trobar amb tota aquella gent que o va deixar de donar-nos suport o no veu per quin motiu ho ha de fer tot i compartir amb nosaltres una part important de la nostra diagnosi i de les nostres propostes per la ciutat i el món. Personalment espero que sigui un èxit,ens ho mereixem com a ciutat,mereixem una esquerra reeixida que sigui capaç de teixir xarxa per combatre l’atac més sagnant contra l’estat social que estem patint des de fa molts anys. Ens mereixem que l’esperança torni a moure aquella gent que fa tant de temps que treballa per un món més just,més sostenible,més solidari,més cult.

Plantegem el debat en sis punts que es poden ampliar: com prenem les decisions que afecten la ciutadania? Com informem i ens informem? Com podem seguir sent un partit de lluita i de govern? Com incidim en la pèrdua de valors d’esquerres? Què podem aportar d’alternatiu al govern de la nostra ciutat? Com podem treballar amb i al mateix temps reforçar el teixit associatiu local? Com ho podem fer perquè de baix a dalt hi hagi un front ampli de l’esquerra santcugatenca més enllà dels partits tradicionals? Quin paper hi hem de jugar?. Sense cap mena de dubtes estem tocant el moll de l’os del problema de l’esquerra política i social de la nostra ciutat. Les respostes a aquestes preguntes ens donaran les claus de com ens hem d’organitzar a partir d’ara i quines persones han de tirar endavant aquest procés. Però de moment el moviment es demostra caminant i nosaltres ja fa dies que caminem.

nota de la presentació a:

14 d’octubre 2011

#ixqno?

La rellevància que estan agafant en els darrers temps les xarxes socials fa que deixem de banda la reflexió més profunda i els plantejaments més elaborats. Jo també m’he apuntat al carro del missatge de 140 caràcters,com si d’un titular de premsa es tractés i a retwittejar idees i textos que em semblen interessants compartir. Però davant la força d’altres idees cal que des d’Iniciativa donem la batalla de les idees i,aquestes,no es poden resumir sempre en 140 caràcters.

He decidit que per la campanya de les eleccions generals faré servir el hashtag “#ixqno?” perquè vull combatre el desànim de la gent del carrer i,fins i tot,el complexe de partit petit que massa vegades tenim des de la nostra organització. Sí ja ho se que peco d’optimista massa vegades i després passa el que passa però aquesta vegada penso que hem de picar alt. Si al final el resultat no és el que desitgem al menys ho haurem intentat. No sóm gent que es resigni fàcilment la gent d’ICV i aquest cop posem tota la carn a la graella.

Per un costat comptem amb un candidat a Barcelona que penso que és el millor que podíem tenir. El Coscu representa la lluita històrica pels drets socials i laborals per la seva trajectòria,però també representa l’esforç de l’esquerra social i política del nostre país per adequar-se a les necessitats dels nous temps. El pacifisme,el feminisme i l’ecologisme són indestriables del fil roig que sempre hem representat. Com ho és el fet de reivindicar-nos com a partit de lluita i de govern amb tot el que això comporta.

Però aquests dies penso que hi ha diferents factors que ens han de fer mirar la propera contesa electoral amb esperança. En les enquestes que han anat sortint un percentatge gens menyspreable de la població prefereix més impostos davant la retallada de l’estat del benestar,no és menor aquest aspecte quan els únics que defensem i hem defensat aquesta opció hem estat nosaltres. Tampoc és menor el fet que hem estat capaços de teixir novament aliança amb EUiA,amb totes les dificultats que comporta aquesta coalició electoral però amb l’esperit de proveir a l’electorat d’esquerres i ecologista d’una oferta política honesta i amb una trajectòria de feina feta al Congrés. També hem donat un toc d’atenció clar a la ciutadania malgrat la majoria de mitjans no se’n facin ressò:ICV i EUiA representen avui els agents polítics que a Europa estan assolint resultats importants que condicionaran les polítiques europees dels propers anys.

I per què no - #ixqno?- ens podem convertir en jutge de la política espanyola dels propers quatre anys?. Per què no l’esquerra verda – EQUO – i l’esquerra tradicional – IU – pot condicionar la política espanyola?. Ens resignarem a que el PP imposi de forma absoluta les seves polítiques? O que aquestes siguin condicionades per CiU o el PNB? Per què? Per què segueixi tot igual o pitjor?. Defenso que en aquests moments,més que mai,hem de reivindicar la sobirania popular per canviar les coses i canvi vol dir fer coses noves,vol dir transformació,vol dir parlar i no callar. Hi ha alternativa,la crisi no existeix per gràcia divina,te noms i cognoms,i el proper 20N hem de treure la màscara a qui l’ha provocat i a qui no pensa fer res perquè ho paguin.

us linko una canço de "sol i serena" amb el mateix títol que aquest post