16 desembre 2014

Sant Cugat: s'aprova el pressupost del 2015. Però, que va passar amb el darrer pressupost tancat?

Ahir el ple de l'Ajuntament de Sant Cugat va aprovar definitivament el pressupost del 2015, el darrer d'aquest mandat de la Mercè Conesa. Abans de deixar el Sant Cugat Informa vaig explicar d'on venien els ingressos, amb l'execució tancada, del 2013 i a quins bancs deu diners l'ajuntament de Sant Cugat hores d'ara. És un dèficit a la nostra política, també a la local, passar comptes a fons de com ha acabat el que es va començar més d'un any abans. Potser per això mateix, perquè se sap com va acabar massa tard.

Avui, us explicaré quin és el resultat definitiu del darrer pressupost tancat que, segurament, serà el darrer del que en sabrem resultats definitius. Perquè abans de les properes eleccions municipals no hi haurà temps suficient, espero equivocar-me, per tancar definitivament el del 2014 al ple i no és que tècnicament no es pugui.

Es van acomplir les previsions del pressupost del 2013?

Ja vaig explicar en el dos anteriors reportatges que una cosa és el que s'aprova i una altra de ben diferent el que s'acaba executant. El pressupost aprovat va ser de més de 111 milions d'euros però al final es va modificar durant l'any un 17% més fins els gairebé 130 milions. Però, i això és important retenir-ho, es va executar un 85%. O sigui, aproximadament, la xifra inicialment aprovada. És difícil analitzar la despesa d'un pressupost de forma anual perquè sempre queden despeses d'anys anteriors pendents de pagar i sobrants, el que s'anomena "romanents" que es fan servir per altres menesters.

La segona qüestió important és però si aquestes modificacions van ser iguals en totes les "partides". I més tenint en compte el context social i econòmic en el que ens trobem. Fem una ullada. Començarem per les que tenen menys pes en el pressupost. Es va aconseguir amortitzar 9 milions d'euros de préstecs que es el que s'havia previst - aquest any es preveu una xifra similar - i hi van haver dues sorpreses: més de 300 mil euros d'execucions subsidiàries i més d'1 milió d'euros no previstos de transferència a ENDESA. Pel que fa les inversions, s'havien previst inicialment més de 13 milions que van arribar amb modificacions als 22 milions d'euros però només es va executar un 55%. Què es va fer? El clavegueram del Parc Central, més de 400 mil euros del pressupost de lliure disposició de Mira-sol, La Floresta i Les Planes, més d'1 milió de millora de la via pública, 100 mil € pel soterrament de les línies d'Alta Tensió, 250.000 per la urbanització de la Muntanyesa Nord, 370 mil euros en instal·lacions esportives, etc. Ah! I gairebé 7 milions en expropiacions - i s'havia previst 4 milions a l'inici. Algunes de les que no es van fer van ser les urbanitzacions del Camí Can Pagan, Bell Indret o la Capella de Sant Joan. Tampoc es va començar la nova Biblioteca Central, ni la Depuradora de Sol i Aire, ni l'EBAR de Can Borrull i l'EDAR de Vallvidrera.

Les prioritats pressupostàries

Ja ho deia en la crònica sobre els ingressos. Els diners són els que són però es demostra on destines els diners les prioritats polítiques d'un govern. Sentim a parlar moltes vegades que el govern municipal de Sant Cugat destina a "les persones" un gruix important del pressupost. Aquesta partida és difícil de desgranar del pressupost amb aquest títol però ho intentarem explicitar de forma senzilla. 

Per un costat tindríem tot allò que té a veure amb alcaldia, protocol, publicitat, premsa, correspondència, l'observatori, comunicació institucional, etc, fàcil de criticar però que en certa forma sembla imprescindible si volem ser informats del que fa la "casa gran". El pressupost inicial va ser de 600 mil euros, el definitiu de 500 mil, "a 6 euros per barba". Aquí podem destacar les partides de 66 mil € de protocol, 50 mil € de "despeses diverses" o els 116 mil € de publicitat, agenda, etc. a l'empresa local, editora del TOT Sant Cugat, sense concurs, perquè "no hi ha competidor", es veu.



Després hi ha la part que té a veure amb assessoraments externs, jurídics, manteniments, etc. que puja a gairebé 700 mil euros i on destaca per un costat els 246 mil € en defensa jurídica i, per un altra, no haver executat ni un euro del pressupost per actualitzar i revisar diferents plans d'emergència. D'aquí passem al manteniment de la via pública, tot un clàssic en les intervencions del regidor de la CUP, Ignasi Bea. Més d'2 milions d'euros el manteniment d'edificis, clavegueram, enllumenat, senyalització, etc. Un altre milió per l'enllumenat públic. 3 milions d'euros més en consums d'electricitat (2,2M), aigua (0,3M) i gas (0,4M) que, per cert, es va modificar un 14% sobre la previsió inicial del pressupost. Més de 8 milions d'euros en la gestió de residus, uns 90 euros per cada un dels veïns i veïnes. A més hem de sumar-hi 3 milions de la neteja dels edificis municipals - que es va modificar a l'alça un 25% - i 3 milions de la concessió de Parcs i Jardins més l'arbrat viari que també va patir una modificació a l'alça d'un 17%. El transport públic ens costa, per la seva concessió, 2,8 milions d'euros, un 10% més del que estava previst inicialment. Pel que fa a infraestructures informàtiques i de telecomunicacions la casa gran s'havia de gastar més d'1,5 milions d'euros però al final no ha arribat al milió. A la Diputació, que fa molt bé la feina de recaptació d'impostos, li paguem 1,4 milions d'euros per aquesta tasca.

I entrem al que podríem anomenar "les persones". Comencem per la CULTURA. A aquest àmbit es destina 1,6 milions d'euros, dels que 600 mil són per la Xarxa de Centres Cívics Polivalents. La següent partida important és la de suport a entitats, més de 300 mil euros, amb una modificació a l'alça durant l'any d'un 39%. La següent és la Festa Major, amb més de 270 mil €, una partida a més que es va haver de modificar més d'un 40% atès que s'havia previst inicialment una mica més de 160 mil. L'altra partida important és la d'Activitats Populars Tradicionals, amb 100 mil euros, que patí una retallada de 65 mil euros durant l'any. Hi ha una partida que va tenir una modificació important que és la del Centre de Recursos de la Casa de Cultura que passà de 7 mil euros als definitius 60 mil. A Joventut la retallada fou important en unes partides ja de per sí molt minses. Dels 78 mil euros inicials només es van executar 41 mil. Es pot dir el mateix a Participació ciutadana on dels 30 mil euros previstos es van gastar 16 mil.

Pel que fa a les POLÍTIQUES SOCIALS, com són els ajuts socials, beques menjador, atenció domiciliària, centres oberts, transport adaptat, entitats del 3er sector, etc. la previsió inicial era de 2,8 milions d'euros, que es van modificar a l'alça un 16% però, al final, es va acabar executant el pressupost inicial aproximadament. També és important tenir en compte què s'ha dedicat a polítiques d'ocupació. En total el SOM va destinar gairebé 500 mil € a plans d'ocupació durant el 2013. A polítiques de gènere s'hi dedicaren més de 60 mil euros, a cooperació 450 mil, a la gent gran 15 mil i a nova ciutadania més de 80 mil euros havent-se duplicat la partida d'acollida. En el cas de salut pública només es va executar un 60% del pressupost previst, sent la promoció de la salut comunitària la que va rebre més en un pressupost més aviat magre de només 56 mil euros.

Pel que fa als ESPORTS, entre manteniment d'instal·lacions, subvencions a entitats i la concessió a l'OMET, la despesa en aquest àmbit puja a més de 1,2 milions d'euros. En aquest àmbit, el de 'les persones' també cal comptar amb les partides de seguretat ciutadana, un àmbit que a la nostra ciutat compta amb una valoració molt alta per part de la ciutadania. El total de la partida és de més de mig milió d'euros, sense comptar el personal, però a la liquidació es va executar menys de 400 mil €. Motiu? No es van desenvolupar cap dels plans de protecció civil. Menció a part és el Museu que amb una previsió de despesa de 260 mil euros va acabar gastant més de 300 mil euros per les activitats "temporals" que va fer aquell any.


Una altra part de les despeses municipals són les que es fan a les empreses públiques o organismes autònoms i patronats. Organismes que ha anat creant el consistori, que funcionen de forma certament opaca però flexible, des del punt de vista empresarial. Aquí podem incloure cugat.cat, que ara serà entitat pública empresarial però que el 2013 era l'Organisme Autònom Municipal de Comunicació i Informació Ciutadana. El seu pressupost de despesa: més de 900 mil €. L'Institut de Gestió Estratègica, amb un pressupost directe des de l'ajuntament de més de 700 mil €, que cal sumar a la Fundació Sant Cugat Actiu a la que es transferiren 178 mil €. També hi trobem l'Organisme Autònom del Centre Cultural o, el que és el mateix, el Teatre Auditori i tot el que l'envolta, al que es va transferir més d'1,5 milions d'euros. I l'altre ens important és el Patronat Municipal d'Educació amb les escoles bressol, l'escola de música i d'art al que es transferí més de 3,5 milions d'euros. I la "joia de la corona" i que, certament, està en una veritable crisi de credibilitat: PROMUSA. L'empresa promotora municipal d'habitatge públic va passar d'una xifra de "negoci" el 2012 de 13,5 milions d'€ a 924 mil € el 2013 i amb unes pèrdues de més d'1,7 milions d'€.

(Totes les dades són extretes de la memòria del Compte General publicada a la web municipal)

02 desembre 2014

Què coi és això de "Tornarem a Informar"?

El Jordi Pascual en la seva intervenció explicant com entenem la informació. Foto: Tino Rubio
Fa una mica més d'un mes varem crear un perfil a les xarxes socials amb el nom de 'Tornarem a Informar'. Aquesta decisió no era perquè sí. Feia uns dies que havíem deixat de publicar al Sant Cugat Informa i ens havia quedat mal cuerpo. Un any enrere presentava el projecte com l'oportunitat d'obrir un espai comunicatiu alternatiu, col·laboratiu, generador de sinergies amb el teixit associatiu i ho estàvem aconseguint. No amb certes dificultats, és evident, tots els començaments són difícils. Fer "d'home orquestra" no és fàcil i la vessant interessant del projecte, la que em va decidir a ficar-m'hi, el fet de treballar en xarxa i la fortalesa que això comporta, acabà sent un eslògan. En la pràctica ni hi havia línia editorial - la qual cosa ens permetia llibertat, això sí - ni estratègia empresarial ni comercial. Un desastre en tota regla. En tot cas, ha estat una primera aventura empresarial en la que he après i he perdut. Als Estats Units diuen que això és fantàstic!. Deia al principi que el nom 'Tornarem a Informar' no era perquè sí, té un doble significat, provisional. Un primer és que no marxem, que pensem seguir, perquè molta més gent de la que pensàvem ens ha reclamat i, el segon, perquè ho tornarem a fer, el fet d'informar vull dir, perquè una cosa és explicar que passa un fet de forma asèptica - no objectiva - i una altra ben diferent és informar-ne.

Amb tot, feia temps que amb dos col·laboradors més, en Jordi Pascual i el Miquel Margalef, estudiants de Periodisme i locutors de Ràdio La Floresta, estàvem explorant la possibilitat de treballar plegats. A mi però no se m'acut cap forma de fer-ho que no sigui amb un relació professional digne, cosa que en aquest sector acostuma a faltar. I a manca de capital: risc i treball, aquesta era la meva proposta i la van assumir. Faltava però donar-li forma. Érem als volts de l'estiu i vam coincidir amb la presentació de les experiències guanyadores del concurs de cooperatives organitzat per l'ajuntament l'any passat i amb la posada en marxa del projecte editorial del diari cooperatiu digital sentit crític. De les dues n'hem begut.

Què volem que sigui el nou mitjà?


El Miquel explicant les futures seccions. Foto: Tino Rubio
Ja que ens hi posem de nou podem fer aquelles coses que teníem ganes de fer en una estructura que ens vàrem trobar tancada en el diari on estàvem fins fa un mes. Per tant, es tracta tant dels fons com de la forma. El nou mitjà volem que sigui un mitjà crític, que "separi el gra de la palla", que lluiti contra la infoxicació. No pretenem caure en l'error de seguir l'agenda d'una ciutat com la nostra embogida d'actualitat en tots els àmbits sinó de plantejar aquelles qüestions que pensem que cal situar com a destacades per la seva incidència sobre determinats col·lectius o perquè creiem que cal donar-lis visibilitat perquè només així podem aportar el nostre gra de sorra en la transformació social.

Serà un mitjà amb més opinió - voldríem espais fixes tipus blogs -, seccions similars al diari anterior - una de les aportacions positives d'aquell mitjà - com entitats, educació - no només formal, sinó en el lleure també -, salut, cultura - en totes les seves vessants -, esports, economia, etc. A més, hi haurà una aposta clara per l'audiovisual i per les infografies, per fer més entenedores i digeribles les notícies. I donarem molt espai a les col·laboracions externes fent possible que la ciutadania sigui la nostra font d'informació, les nostres antenes al carrer. També voldrem incorporar espais on es recullin fotografies de la ciutat a partir de les xarxes socials, un espai creatiu com la vinyeta, les "cartes" ciutadanes, una agenda dinàmica de l'activitat de la ciutat, un altre sobre economia social i cooperativa i d'informació sobre la nostra pròpia cooperativa i, per acabar - i oberts a més propostes vostres -, una secció on es recolliran destacats d'aprovacions de documents públics referents a la nostra ciutat.

Com pensem tirar endavant aquest projecte?

Jo mateix explicant com pensem el tema cooperatiu. Foto: Tino Rubio
De forma cooperativa. A ningú se li escapa que no és fàcil que un mitjà d'aquestes característiques s'obri camí a la nostra ciutat seguint les pautes tradicionals. Ja he explicat que una forma de fer-ho era amb una xarxa darrera. Segueixo pensant que és una opció bona però cal que qui ho impulsi s'ho cregui i posi per davant els interessos ciutadans. No hi renunciem.

De moment però una altra forma de fer-ho és des de baix, amb el compromís de la gent. En primer lloc dels propis treballadors del mitjà. Nosaltres i qui s'hi vulgui implicar estem disposats a iniciar aquest projecte constituint una cooperativa de treball. La inversió inicial no és alta. Varem presentar el projecte al concurs de cooperatives d'aquest any de l'Ajuntament però no hem tingut sort. Hem quedat eliminats. La injecció del premi ens hagués anat bé per engegar però no podrà ser. Ho haurem de fer com ho han fet altres mitjans com La Marea, Alternativas Económicas o Crític. Demanant un petit finançament a la banca ètica o bé via micromecenatge - sobretot per construir una bona plana web -.

L'altra vessant important sou vosaltres. Perquè com els mitjans que us he explicat, aquesta cooperativa que pensem constituir, serà una cooperativa de treballadors i de socis. Socis que han de creure en aquest projecte i que participaran no per treure'n rendiments econòmics sinó per participar en les seves assemblees, en el seu consell de redacció - hi podrà participar una representació dels socis de l'assemblea -, tenir una sèrie d'avantatges, etc. Que demanarem a canvi? Una quota menor que la que aportarem els treballadors pel capital inicial. Tot això ho decidirem durant aquest mes depenent també de la resposta que tinguem de la gent i, evidentment, quan elaborem de forma participada els estatuts de la cooperativa.

Lògicament, el finançament del nou mitjà no s'acaba aquí. Vindrà també via anunciants però segur que aquesta via ens la condicionarem nosaltres mateixos i que no deixarem que qualsevol empresa ens posi un anunci. Oi que no?. I també treballarem per tenir subscripcions, amb continguts específics. També estem treballant un espai poc explorat a la nostra ciutat encara avui que és l'anomenat streaming (un tipus de TV per internet) en diferents àmbits encara avui poc rendibilitats i que a nivell publicitari ens pot aportar un bon retorn que ens ajudi a finançar el projecte. Pensem fer com a mitjà una aportació a la reflexió local més enllà de la publicació diària. Volem generar reflexió en forma de trobades periòdiques en diferents àmbits i també editar almenys de forma anual un monogràfic en format paper.

Calendari

En aquests moments ja hem presentat aquest projecte en una primera assemblea oberta a l'Ateneu amb força assistència, hem demanat a la cooperativa Projecte Ictineo - creadora de la web de La Directa - que ens faci una proposta per la web i voldríem començar a publicar abans de final d'any en una web provisional. És que tenim notícies al congelador i no volem que se'ns encartonin els dits!.

El nom


A tot això, encara no tenim el nom del diari!. Fa unes setmanes vam demanar que ens féssiu arribar idees i vam rebre un allau de propostes, fins a 24 - incloses en l'enquesta - i 9 més fora de temps. Encara podeu dir-hi la vostra!. Aquesta iniciativa és una primera pluja d'idees i l'enquesta, en la que han participat un centenar de persones ens marca el camí de cap a on hauríem d'anar, almenys quins són els noms que agraden més a la gent que des del primer dia ens esteu donant més suport. Lògicament el nom definitiu el decidirem conjuntament amb un equip multidisciplinar que, tenint en compte aquesta feinada i si els dominis estan o no lliures a la xarxa, ens ajudarà a prendre la millor decisió perquè la capçalera del nou diari digital marqui aquestes idees, valors i objectius que he intentat transmetre en aquest article. I com que en tenim 33 de noms i el meu número favorit és el 4, proposo un nou nom per fer-ne 34, a veure què us sembla. És un nom que me l'ha proposat l'Encarna i que em sembla força apropiat perquè fa comunitat, perquè s'usa quan passa alguna cosa important, perquè molesta a alguna gent, perquè fa poble, perquè no només ha d'estar associat a l'església, també el trobem en algunes escoles rurals. Es tracta del "batall", que és la peça en forma de porra suspesa que fa sonar la campana, en castellà seria el "badajo". Batall.cat, què us sembla? ;-).

27 novembre 2014

Qui és qui en això de la premsa digital

Ara fa un temps que em vaig llençar a la piscina de la comunicació local, "agafar el tren" deia en un article del mes de novembre de l'any passat. Sempre m'he sentit atret per la informació, devorador de premsa com a usuari, normalment esclau d'ella, encara que fos indirectament. En els darrers anys he arribat a la conclusió, professionalment formada, que els mitjans de comunicació tenen un paper clau en la construcció de la consciència ciutadana, en la cohesió social. No es tracta tant de qualificar-los de quart poder o no - avui el primer poder estaria en mans d'ens no escollits democràticament que tenen una ascendència sobre els governants escollits molt superior a la que té la ciutadania sobirana - sinó d'esbrinar si realment compleixen aquella finalitat per la que teòricament existeixen que és informar, garantint així el dret humà a la llibertat d'opinió i expressió.

Aquest és el logo que utilitzem per la campanya actual del nou diari
Diuen els teòrics i acadèmics de la comunicació que en els propers temps de la premsa en paper només sobreviurà aquella que, des d'un contingut generalista, mantingui en nòmina grans professionals del periodisme que, sent capaços d'abstreure's de l'actualitat rabiosa, ofereixin reportatges a fons de qualitat, articles d'opinió, etc. L'actualitat la tractaran en la seva versió digital. Premsa doncs que s'haurà convertit en multiplataforma i, per tant, adequat als nous temps. La resta de mitjans que podran sobreviure seran de tamany menor, lligats al territori, propers a la gent, locals i digitals, adequats a tots els dispositius digitals que vagin sortint al mercat. A més, hauran de ser interactius, no només deixant sinó provocant que la ciutadania pugui participar de la informació que s'elabori en les redaccions, sempre passant, això sí pel filtre professional per acabar amb un bon treball editorial. Haurà d'encabir en un mateix espai text, audiovisual, xarxes socials i, fins i tot, connexions en directe de TV i/o ràdio.

Catalunya ja fa temps que és un espai mediàtic important a nivell digital. I a més, en aquest cas, l'audiència es pot quantificar d'una forma molt més objectiva que no pas en el cas del paper. Perquè us feu una idea de qui és qui en la premsa digital a casa nostra us faig cinc cèntims de com està el panorama en aquests moments. La veritat és que jo no en tenia ni idea fins que les audiències no van entrar en les meves prioritats professionals fa uns mesos. Haig de confessar que no era una obsessió com ho pot ser per altres però sí és un tema important perquè depenent d'aquestes tens més possibilitats d'aconseguir publicitat, una de les fonts més importants - sinó la que més - d'ingressos.

Per fer aquest rànquing faig servir l'índex mensual OJD que es publica cada mes, que és una auditoria de mitjans independent a la que les empreses editores s'hi inscriuen lliurement pagant una quota mensual - qui no està inscrit no hi surt -. El criteri de classificació són les visites úniques (només es comptabilitza una vegada les que es fan d'un ordinador) mensuals tot i que també es mesuren les visites i les planes visitades. El TOP TEN són diaris d'informació general encara que n'hi ha dos de territorials. El més llegit és l'Ara.cat ( amb 2.350.575 de visites úniques), seguit de Nació Digital (2.203.909), Vilaweb (1.604.338), El Punt Avui (1.076.781), El Periódico (533.300), El Singular (438.533), Directe (422.200), Racó Català (365.777), Diari de Girona (296.040) i Nació Digital del Camp (281.179). Els dos darrers són els "territorials" perquè, malgrat també informen de notícies de caràcter general, es circumscriuen a un àmbit geogràfic concret, en aquest cas la zona gironina i de Tarragona, respectivament. En el segon cas, si suméssim els lectors d'aquest amb la capçalera general seria el diari més llegit del país. D'aquests deu primers es pot dir que el Singular.cat, té una progressió a l'alça important en els darrers mesos, com Vilaweb i l'Ara. Una altra qüestió important a tenir en compte és si la web és complementària a l'edició en paper o si es tracta d'un diari estrictament digital.

Entre els especialitzats destaquen TimeOut (234.765 visites úniques), ADOLESCENTS.CAT (205.266), socpetit.cat (131.228), NÚVOL (113.649) i Descobrir.cat (98.672).

Però en la meva introducció parlava de la informació de proximitat com a premsa digital de futur. A més, avui presentem conjuntament amb tres companys un nou projecte editorial a Sant Cugat que s'haurà de fer espai enmig d'aquests mitjans que us descric a continuació. Ho faig com a inventari i exclusivament amb criteri "formal" perquè ja he dit que només són els que surten a l'índex OJD. Queden doncs molts fora, justament alguns dels més interessants des del punt de vista dels continguts.

En l'àmbit de la premsa "local" els més llegits superen el que seria aquest entorn estricte com pot ser El9Nou (amb 76.491 visites úniques) que té dues edicions, una al Vallès Oriental i l'altra a Osona o l'Osona.com (amb 62.821) del grup Nació Digital i l'aragirona.cat (amb 62.026) del Directe.cat. Tot seguit tenim ja dos mitjans estrictament locals, de Sant Cugat, el TOT Sant Cugat (amb 51.753) que ha tingut una progressió des de principi d'any d'un 40% en l'audiència i, a continuació, cugat.cat, el mitjà públic (amb 47.472) amb un 2% de progressió en el mateix període. De totes formes, cal tenir en compte el caràcter més informatiu del segon respecte el primer, que dona molta informació publicitària i de serveis. Darrera els dos diaris santcugatencs vindrien mitjans com Capgròs.com (amb 46.303) de Mataró i el Maresme, Eix Diari (amb 42.826) del Garraf, Alt i Baix Penedès o iSabadell (amb 37.451).

Queda, com apunt final, la presència del que va ser fins fa un mes el diari digital que vaig engegar a Sant Cugat i la xarxa del que formava i forma part. Ho vaig explicar en el seu moment però avui ho torno a fer per si a algú no li ha arribat. Una xarxa de mitjans locals digitals és un projecte molt interessant i sense cap dubte pot tenir molt sentit. Però sempre i quan treballi en xarxa amb totes les seves fortaleses. Aquesta era la idea inicial del que avui és el Grup Informa. El seu creixement però sembla que ha emboirat els seus creadors. La xarxa inicial s'ha convertit en un seguit de diaris en el territori que només aprofiten la plataforma web - que ja és important - i els anuncis generals, però que ni tant sols intenta coordinar la seva línia editorial ni l'estratègia empresarial. Les decisions es prenen de forma unilateral des de la seu central i, malgrat no censurar cap notícia, tampoc hi ha criteri informatiu. Nomes cal veure que la majoria de les notícies no van signades per ningú. Difícilment es poden explotar les avantatges d'una xarxa amb aquest funcionament. Per aquest motiu no segueixo amb aquest projecte que amb tanta il·lusió vaig iniciar a Sant Cugat. Les dades dels mitjans que la conformen no són però negatives donada la seva trajectòria, però serà un gegant amb peus de fang. El Terrassa Informa té 11.581 visites úniques, el Sabadell Informa 8.371 - després d'haver arribat a gairebé 13.000 el mes de setembre -, el Rubí Informa 5.387 - amb una progressió de més del 50% en els 3 darrers mesos - i el Sant Cugat Informa 5.987 - amb un 20% de creixement en els darrers 3 mesos -. Han obert ja a Granollers i estan a punt d'obrir a Manresa... Recordeu que avui a 2/4 de 8 presentem el nostre projecte cooperatiu a l'Ateneu!!!

25 novembre 2014

Cal Temerari fa carrer

Alguna de la gent promotora de Cal Temerari. Foto: Xavier Boix
Aquest diumenge, una tartana amb dos matxos es passejava pel centre de Sant Cugat amb una colla de nois i noies damunt. A un costat del carro s'hi podia llegir un rètol que hi posava "Cal Temerari, propera obertura". Al voltant, un seguici a mode de circ ambulant que anava informant als vianants de què anava "la cosa". I és que la gent de Cal Temerari sortíem al carrer perquè cada dia està més a prop obrir les portes del nou espai. Però, de moment, com deia aquell "si la gent no ve a mi jo vaig cap a la gent". I justament era aquesta la idea. Donar a conèixer el projecte, perquè cal que quanta més gent el conegui millor, perquè necessita del suport popular, com tots els projectes que neixen des de baix i van contracorrent. Noves i velles formes de donar-se a conèixer convivint de manera harmònica. Desenes de persones fruint a la Plaça del Rei d'un curiós espectacle de carrer, perquè no deixà indiferent, i d'un vermut a 1 €. Tota una declaració d'intencions.

L'objectiu ara és definir el projecte en detall, pel que s'està treballant en comissions i, sobretot, seguir sumant gent al projecte en forma d'associats. I no hi ha excuses! Jo mateix no tinc ingressos en aquest moment i m'he fet soci perquè hi ha una opció per les persones en aquesta situació vital. O sigui que ja ho sabeu. A continuació us explico què és Cal Temerari. Ho feia fa un mes quan van presentar el projecte.

No és un hotel d'entitats, ni un nou restaurant, ni un viver d'empreses, ni un casal. No, és un "ja n'hi ha prou!" a les condicions en que molta gent de la nostra ciutat se les ha de veure per tirar endavant el seu projecte vital, tant sigui des del punt de vista individual com, sobretot, des del punt de vista col·lectiu.

I aquest cop va de veres. I sinó de què més de 100 persones es ficarien en un embolat de més de 140 mil euros, amb més de 200 persones fent d'avaladors?. Us expliquem de què va tot plegat. Per començar es tracta d'un projecte polític, si és que com a política entenem tot allò que fem en la nostra vida quotidiana, menjar, treballar, relacionar-nos, fer cultura, etc. Un projecte polític transformador, basat en l'autogestió, que fuig de la subvenció i del paraigua de les institucions - almenys de moment, perquè la futura assemblea haurà de decidir quina relació té l'associació amb aquestes -. El projecte es basa doncs en quatre eixos bàsics: l'economia cooperativa i solidària, la intervenció comunitària - política en estat pur -, el foment de la cultura popular i la contracultura i la cooperació i el treball en xarxa.

Concretem el projecte

Fa més d'un mes ho avançàvem al Sant Cugat Informa amb molt èxit d'audiència, "l'assemblea promotora de Cal Temerari neix amb l'objectiu d'arribar a ser punt de referència de l'associacionisme de Sant Cugat". I en aquell moment feien públic un primer manifest per començar a il·lusionar a la gent i buscar les primeres complicitats. Les van trobar de seguida. I van aconseguir el primer objectiu. Coop57, banca ètica, els ha facilitat el primer crèdit per la rehabilitació d'aquesta casa de poble de la Plana de l'Hospital, 23, amb tanta història darrere, la casa d'en Peret, Cal Temerari, serà moltes coses alhora, però sobretot serà allò que els socis i sòcies de l'assemblea de l'associació vulguin que sigui.

De moment es concreta el projecte en dues vessants diferenciades. Per una banda, un espai gastronòmic, gestionat per la cooperativa La Temerària s.c.c.l. que arrendarà la part proporcional del lloguer del local a l'entitat. Una cooperativa que funcionarà de forma assembleària, que serà una empresa sense ànim de lucre que destinarà els seus excedents a projectes socials i que treballarà per recuperar la cuina catalana i tradicional de qualitat a preus a l'abast de tothom.

De l'altra banda, la part social, ubicada a les estances del pis de dalt i algunes de la planta baixa d'aquesta casa de més de 300 m2 de sostre, on hi haurà cuina per a col·lectius, espai d'emmagatzematge, sala polivalent per a xerrades, seminaris, tertúlies, tallers, etc, sales de reunions, espai per cooperatives i per a entitats sense sostre. Ja hi ha cua per entrar!.

Presentació i Assemblea

Dissabte hi va haver la presentació pública i una assemblea oberta posterior. En línia amb la campanya que estan fent a les xarxes socials, tres portaveus de l'assemblea promotora - que és la que de moment està duent a terme les tasques pròpies abans de posar en marxa el local - van presentar-nos el projecte, que el podeu consultar en aquest enllaç. La Núria Gibert va basar el naixement d'aquest projecte en "el marc de referència de la ciutat en la que vivim, la situació habitacional i els preus de lloguer estratosfèricament allunyada de les economies de les entitats sense ànim de lucre. Aquest fet genera, que costi moltíssim tenir espais i que aquells qui en tenen hagin d'hipotecar bona part de la seva feina per tal de generar economies de resistència". L'objectiu de l'associació, que és hereva de l'Associació Cultural Sant Cugat, és arribar com a mínim als 250 socis perquè el projecte sigui viable econòmicament. El lloguer és de 2.000 euros al mes i el crèdit de 140.000 euros a 10 anys. El plantejament econòmic sembla però prou viable doncs preveuen cobrir-lo amb les quotes de les persones associades, donacions i les activitats autogestionades.

Aquest darrer fet és important. En Xavier Manyoses va explicar a l'assemblea que el mes de gener tancarà el Casal Popular La Guitza i, tot i que Cal Temerari no el substitueix, sí que assumirà activitats que es promovien des d'aquest com ara el Quinto de nadal o la Festa Major Alternativa.


A partir d'ara queda molta feina a fer. Per un costat, comencen les obres de rehabilitació que haurien d'acabar el mes de gener o febrer i que van a càrrec de la cooperativa Celobert i Diva - cooperativa de manobres -. També començaran en breu una campanya de captació de sòcies i socis que es poden inscriure en quatre modalitats diferents depenent dels seus ingressos i possibilitats però que, segons Manyoses, "tindran els mateixos drets i deures" i que voldrien arribar a aplegar-ne 500. També iniciaran una campanya de micromecenatge i a avaluar quines entitats i cooperatives poden encabir-se en el projecte, perquè no hi haurà prou espai per tothom. Realment una feinada a prova de TEMERARIS!

18 novembre 2014

Tornen les cadires salvatges!

Invitació Jornada diumenge 23 de novembre
Per fi Sant Cugat reconeix uns artistes que fa més de quatre anys que donen forma els arbres caiguts de Collserola. Ha costat! Fins ara només posaven pals a les rodes. Finalment, van poder compartir la seva obra amb la gent a l'entrada del claustre, en unes condicions indignes però de la qualitat del seu art. L'espai és màgic perquè màgic és el romànic del Monestir però que hi fossin allà només era un accident a l'agenda del museu que ni tant sols es va molestar a treure els plafons penjats a les vidrieres que tapaven l'obra exposada i que, per tant, no es podia veure des del carrer... les cadires salvatges finalment van baixar a la "urbanita" i en Roger Casadellà va fer la millor presentació que es podria fer de l'obra que en René Müller i l'Ariane Patout fan a l'aire lliure, al que anomenen el "LandArt". A l'estiu vaig entrevistar l'Ariane, que em va sorprendre amb el seu esperit creatiu. Aquest diumenge podreu, els que no ho heu fet ja, descobrir les cadires salvatges, a la Masia Can Soler de Collserola amb la mateixa presentació que hi va haver al Monestir fa unes setmanes a càrrec del Roger. A més, també descobrireu l'Escola d'Art Floral de Catalunya.
Imatge Exposició "Perdona, pensava que eres una cadira", Foto: Tino Rubio

"Som encara un país subdesenvolupat, la gent es compra abans un iPad o roba", entrevistem a l'Ariane Patout al seu espai La Musa de La Floresta

L'Ariane Patout va néixer a Barcelona però de seguida va venir a Valldoreix amb els seus pares. Allà va passar la seva infantesa, rodejada d'arbres, d'això segurament li deu venir la dèria!. Des de petita li agradava ja diu "treballar amb les mans, inventar-se coses" i, quan va arribar el moment de triar estudis, malgrat les reticències paternes, comprensibles d'altra banda, ho va fer pel batxillerat artístic. D'aquí, a l'Escola Massana de Barcelona, de la que diu que "estic molt contenta d'haver-hi anat a fer un cicle formatiu de grau superior i això que en aquells moments no era un títol oficial i a casa em deien si volia anar a altres escoles, però vaig decidir pagar-m'ho jo i seguir allà fent arts aplicades al mur durant dos anys i arts aplicades a l'escultura, quatre anys més". Va acabar fent també un curs de gravat i, fins i tot, un màster de direcció artística a l'Escola de Cinema de Terrassa.

Ariane i René a la inauguració de l'exposició al Monestir. Foto: Xavier Boix
De la seva experiència amb el món de l'audiovisual m'explica que "ficar-te en un rodatge a temps complet després d'escoltar un dels meus mestres dient que no pot ser que avui tothom comenci de gratis estant format, jo no m'ho podia permetre. A més, el cinema em dona la sensació que té alguna cosa com de malbaratament, construeixes una cosa i la llences, a mi m'agrada construir i que quedi, amb material noble, clar que això és la meva part romàntica...". Fins començar a "viure" de l'art l'Ariane ha fet de tot, "fins acabar la Massana vaig fer des de cangur de gossos a treballar a fàbriques, de cambrera,... després fent complements per vestuari a una empresa d'atrezzo, uns quants anys al Teatre Auditori al taller d'escenografia, on vaig aprendre molt. Però al final era com està en una cadena de muntatge, odiava molt està al soterrani i amb llum de fluorescent, però forma part de la creació amb volum, això sí, i la part física també i com a noia em supero".



Acaba de guanyar un premi FAD al projecte Leña de Luxe que creà amb en René Müller d'arquitectura efímera "no el vam poder anar a recollir, perquè estàvem fent un projecte fora, sona bé no que no puguis anar a recollir-lo per això? ens van començar a caure missatges. Em fa molta il·lusió, m'omple d'orgull perquè a més jo era finalista a dues categories, també a art i artesania amb l'obra "engranajes orbitales" que ara està exposada al Museu del Disseny de Barcelona. A nivell de reconeixement és un projecte molt important i segur que ens donarà continuïtat".

Roger Casadellà. Foto: Xavier Boix
El projecte Leña de Luxe va néixer el 2009 després de la devastació dels boscos per la ventada i la nevada que hi va haver en aquell any "amb el René ens vam conèixer perquè ell és fuster i vam començar a fer feines de bricolatge junts però vam començar aquest projecte com un joc. Vam començar a fer cadires sense parar i fèiem el registre de fotos i quan vam veure que al Facebook a la gent li agradava varem pensar que podíem batejar la història de forma anònima, sense signar, vam fer un blog, i vam seguir fent cadires, escales,... Quan estàvem en l'entorn urbà de cop venia algú i, a vegades, ens "pillaven", frenaven de cop, venien i pensaves: 'hòstia o abraçada', 'esteu matant els arbres?, estem fent llenya!', però sempre era una abraçada i felicitats". Li dic que les primeres cadires que vaig veure són les que hi havia davant la farmàcia del CAP de Valldoreix, "va ser el dia de reis, era un lloc més urbanitzat com ara al costat de l'AP7 on vam fer les Twin Chairs, de les que vam presentar una sol·licitud a l'ajuntament i després d'esperar 6 mesos sense resposta vam "tirar milles". També m'explica que al Parc de Collserola, tot i agradar-li la seva obra, li fa por obrir aquesta porta i que altres puguin començar a transformar el paisatge de qualsevol manera.

Un projecte molt interessant és el que té sobre la taula l'ajuntament de Barcelona des de fa 2 anys, "sí, i se'l perdran, perquè es diu la cadira autòctona i el penso portar a altres municipis. És un projecte lligat amb el replantament d'arbres, arbres que estan malats, que creixen malament, son perillosos, els arbres que tallen però els replanten i queden soques per la ciutat, del que es tracta és de transformar les soques en cadires i explicar quin arbre hi havia, on es plantarà i perquè, perquè trobo que hi ha gent que no sap ni quin arbre hi ha allà, com si fos mobiliari, és tant important tenir arbres i ser conscients de que en tens!".

Però tornem al seu cau de La Floresta, perquè quan he anat a entrevistar-la no m'imaginava que al traspassar aquella porta de La Mussa em trobaria allà una galeria d'art tant increïble. A l'Avinguda Emeterio Escudero, entre riera i riera, entre revolt i revolt, hi ha un magatzem que és una galeria, taller i casa seva. I a dins hi trobareu peces fantàstiques, diferents a les del bosc però amb el mateix esperit. "De sempre córrer i de que et collin en tot a finalment donar-li vida a La Musa, a la sala, fer les teves creacions. Ho pots fer com a artista de diumenge i tens una feina entre setmana i ho fas quan pots i treus el que treus el temps que pots o finalment dius prou i vull fer el que m'agrada, potser seré més pobra,... vaig començar súper emocionada, tenia una llista amb tot el que havia de fer, faré la web, les fotos i pensava que el que feia ho vendria de seguida perquè si li agradava a la gent ho compraria... però hi ha 2 feines: una és ser artista i l'altra és vendre i no neixes amb aquesta faceta. Ara soc com una empresa de 6 persones que estic a tot arreu, que no em puc relaxar perquè no saps si el que guanyes avui ho guanyaràs el mes que ve". I és que, és clar, ha de preocupar-se, diu, del transport, la logística, els mailings, les fotos, la web, reunions, i la creació!, "hi ha dos èxits: que a la gent li agradi i l'econòmic, que és el real i pràctic, perquè tots necessitem pagar el lloguer i menjar, l'èxit no vol dir que siguis més ric perquè has d'invertir en estar en llocs, a mi potser no m'ha costat tant la carrera com a altres oficis però de ben segur que en els darrers anys ja he invertit els mateixos diners que altres". En el seu procés de creació una escultura està acabada "quan la presentes, la il·lumines, la poso aquí, actualitzo la web, hi ha obres que son part d'una col·lecció i per tant no les ensenyo fins que no l'acabo tota". La web és on actualitza l'obra i a les xarxes socials només comparteix esdeveniments en els que participa.

Aquesta és sense dubte la part pràctica, no romàntica, de la feina d'artista i està molt bé compartir-la per part d'una artista jove com l'Ariane, sense treure-li ni un bri de màgia a la seva feina, ni al fet de poder exposar a llocs com París, "és un honor que et convidin a París a exposar però t'ho pagues tot tu, i t'ho fas tot tu", al Drap Art del CCCB, a dues galeries de Suïssa o a la Galeria Beaskoa de Barcelona, "a vegades però tinc la sensació que estic decorant locals, hi ha gent que et colla molt i després el marge pel galerista és alt i no fa l'activitat comercial que hauria de fer, a mi em costa 150 euros mínim muntar una exposició, i després hi ha gent que et diu posa'm una peça a l'entrada del meu...el que sigui, per promocionar-me i jo penso, per què no me la compra? no tinc cap padrí, ni soc rica, però tampoc puc decorar locals, l'art és molt complicat, és un producte difícil de vendre, som encara un país subdesenvolupat, la gent abans es compra un Ipad o roba". Però amb tot, l'Ariane sobreviu, aquest any m'explica que "l'ha salvat amb Suïssa" on va començar fent un simposi d'escultura treballant a mà de cara al públic i guanyant-lo i va acabar venent força amb una aventura surrealista a la duana espanyola que va retenir el camió amb les seves peces de fusta "vaig haver de fer l'exposició dibuixant a la paret".

L'Ariane també treballa el bronze i ara ha començat amb la ceràmica i amb la fusta està amb la d'il·luminació i ha incorporat el color un altre cop. La darrera feina que ha fet ha estat a Andorra, recuperant el Land Art dels anys 70 anglosaxó, del que un representant era en Christo, amb un projecte del Govern andorrà anomenat 'Andorra de la terra al cel', que ha tingut molta projecció però que no sembla que a nivell personal li hagi fet molta gràcia treballar amb les institucions, "però això ja és una altra pel·lícula". Sobre aquest art em comenta que es tracta de "fer transformacions al paisatge, jo però utilitzo els materials de la natura sense malmetre la natura, el que fa ell - en Christo - és més efímer".


Així que ja ho sabeu, sobretot qui està enamorat d'allò que li agrada fer, l'Ariane ho té clar, "em van començar a sortir feinetes perquè no costa tant quan fas coses que t'agraden". Això sí, t'has d'adequar al que tens, i s'escolta el cant del gall a mig matí i com miola el gat pel mig del menjador.

15 novembre 2014

Per què una cooperativa?

Són moltes les raons per les que decidim constituir-nos en cooperativa per engegar aquest nou mitjà de comunicació local. La primera de totes però és perquè volíem crear una empresa de més d'una persona, que és la fórmula com vaig començar aquest trajecte dins el món de la informació local en format digital. I quina és la forma més democràtica, col·laborativa, horitzontal, per fer-ho? Pensem que una cooperativa. En el moment en que ho vàrem decidir, cap a l'estiu, hi havia dos fets que ens van marcar de forma important. S'estava gestant el diari digital, a nivell nacional, Crític, també en format cooperativa, de treballadors i de col·laboradors. I just en aquell mateix moment es presentà al Celler Cooperatiu de Sant Cugat una avaluació de l'estat de l'economia cooperativa a Sant Cugat i dels projectes que l'any 2013 van guanyar el concurs convocat per l'Ajuntament. Però a més dels valors intrínsecs d'una empresa cooperativa també hi ha els associats a un mitjà de comunicació. Aquests els anirem desenvolupant més endavant.

Per saber-ne més i conèixer com funciona una cooperativa vam entrevistar a una d'aquestes empreses. Aquí teniu l'entrevista a Sinergia 360º, un projecte molt interessant.
Aquest és l'equip de Sinergia 360º

Sinergia 360º: "valorem a les persones pel que són i no pel que tenen"

Fa dies que es parla de cooperatives a Sant Cugat. De fet, des que es va organitzar el I Concurs d'Emprenedoria i treball associat de l'Ajuntament que hi ha hagut un xup - xup que s'ha allargat fins que fa unes setmanes es van presentar els resultats d'un estudi sobre el present i futur de les cooperatives a la ciutat. Entre aquestes cooperatives ja hi podem comptar una de les que van guanyar el concurs, SINERGIA-360, la eQooperativa, una nova empresa amb un petit present i amb futur prometedor, almenys això és el que li convindria a la nostra societat.

I per què li convindria? doncs perquè aquesta empresa no només és una cooperativa d'iniciativa social sense ànim de lucre, que ja és molt!, sinó que la seva voluntat és valorar les persones pel que són i no pel que tenen. Sinergia-360 està composada, de moment, per 4 persones sòcies. L'August, la Paola, l'Ester i la Noemí es van posar d'acord per presentar-se al concurs convocat per l'Ajuntament adreçat a cooperatives de la ciutat. La idea va néixer de l'August Corrons, economista a la UOC, "de l'àrea d'economia i ficat en temes socials", ens diu. L'Ester Ballart ens comenta que li va transmetre la idea i la va entusiasmar, "es cap on hem d'anar", afirma. L'August segueix "hi ha una crisi que ve derivada dels euros, de la seva escassetat i del monopoli dels bancs. L'euro no te cap valor, és un tros de paper però està reconegut. Els eQ - que és la moneda social - és el mateix però no estan reconeguts i el que volem és que ho estiguin, però representant el valor de les persones. No hi ha ni or que recolzi l'euro ni banc oficial, tot son bancs privats. Quan es juga al Monopoly tos els jugadors accepten que aquells diners tenen un valor, perquè no fem que les persones es puguin aprofitar d'això?".

Parlem però de l'empresa perquè hem introduït conceptes importants que cal explicar amb deteniment. Els demanem que ens qualifiquin l'empresa perquè s'entengui a què es dedica, a primera vista no és tan fàcil, ens ho explica l'August, "som una plataforma que posa en contacte usuaris per tal d'aprofitar de cadascun d'ells el millor, perquè cada persona pugui aportar el que ell és independentment del que tingui". Per tant, en aquesta plataforma on - line qui s'hi subscriu hi pot posar ofertes o demandar serveis. "Les transaccions es fan en part amb una moneda social - l'eQ - i en part amb euros - depèn dels tractes entre les parts - al cap i a la fi el que fa és donar poder a les persones i no a les entitats bancàries", ens explica l'Ester Ballart.

Ens preguntem però a quin tipus de gent pot interessar aquest model d'empresa, de negoci, perquè de fet estem com recuperant vells models de transaccions de productes. "Hi tenen cabuda tots els perfils d'usuaris, qui vol comprar, autònoms, empreses, persones que estiguin a l'atur, gent que vulgui complementar els seus ingressos", afirmar l'Ester. S'hi pot adreçar gent que vol fer intercanvis d'objectes, vendre el que no necessita, tant si és de 2a mà com si és tracta de coses noves o serveis, per exemple, "necessito un pintor, doncs pactem un preu una part en euros i l'altra en eQ". Amb aquesta nova economia la gent pot guanyar més capacitat adquisitiva i també les empreses, ho explica l'August, "empreses que tenen capacitat productiva però que per problema de mercat no estan al 100% del seu rendiment poden aprofitar la capacitat ociosa a través de la moneda social. Per exemple un restaurant entre setmana està mig buit, pot posar llocs a disposició del públic i enlloc de tenir buit en treu un rendiment, guanyant un saldo amb moneda social. Això es pot fer en altres empreses estacionaries i ho poden fer a canvi de serveis de perruqueria o de que li facin una plana web, per exemple. Es tracta d'aprofitar els temps ociosos". També podem incloure la "capacitat ociosa de les persones", segons diu l'Artur, o el que seria aquella capacitat que no aprofiten perquè ningú els contracta i en canvi tenen i a més tenen el temps per desenvolupar-la. Què cal que facin? doncs entrar a la plataforma i oferir els seus serveis. Em pregunto si Sinergia-360 podria ser una solució als ERO que hi ha al llarg i ample del territori, "una solució intermèdia seria oferir un servei per aprofitar l'excedent de mà d'obra, si".

En aquest moment hi ha possibilitat, es dona el marc, perquè la gent entengui això dels eQ?, l'Ester m'explica que una part de la ciutadania comença a entendre el que és el consum col·laboratiu - canvio casa meva per casa teva -, es tracta d'un tema de confiança. Com dèiem abans estem tornant a l'economia dels avis o dels pobles, al troc, "si però el tradicional era entre dues persones i una necessitat en el mateix temps, el que proposem nosaltres  és un troc digital que arriba a molta gent tot i que recupera valors antics, que no han desaparegut mai, utilitzant els recursos al màxim".

Sinergia-360 va ser un dels projectes guanyadors del Concurs de cooperatives impulsat per l'Ajuntament, conjuntament amb l'Ortiga i Sabor Afegit. El repte el van afrontar amb l'equip de quatre persones i van complir els requisits demanats per l'ajuntament, superiors als que demana per la convocatòria d'aquest any. La valoració per part de l'Ester i l'August és molt positiva. Fa un any i mig que el segon va començar a pensar en el projecte i un any que en van començar a parlar. Fins fa ben poc temps ningú parlava del concepte "moneda social". El procés de selecció - per qui vulgui presentar-se al nou d'aquest any - és "un procés exigent des de la preselecció fins que guanyes el premi, en el nostre cas al novembre". Un cop guanyat el concurs però comença un període d'acompanyament a l'espai de "coworking" Centre Vita, al Camí Can Ametller, on conviuen amb altres petites empreses i on reben formació des d'economia i finances fins a reflexions sobre el que aporta l'empresa a la societat, "canviant el paradigma perquè som un tipus d'empresa diferent", ens diu l'Ester. L'ajuda econòmica la reben a mesura que van aconseguint fites. Al final del procés de 6 mesos es constitueixen com a cooperativa. És, per tant, una nova empresa de Sant Cugat, una petita empresa amb grans objectius de transformació social. Encara no ha generat ingressos però ha generat un impacte en la nostra atenció. Té ja 80 usuaris registrats, de moment vinculats sobretot al món de les cooperatives, gent a l'atur - en aquest àmbit hi ha una gran oportunitat -, autònoms, persones que volen incrementar els seu poder adquisitiu.

"De fet, nosaltres també volem constituir-nos com a paraigua d'altres entitats sense que perdin la seva personalitat, per exemple una AMPA, perquè tinguin una imatge corporativa, un subdomini nostre, una plataforma, els facilitem els intercanvis i formen part de la nostra comunitat. I estem parlant amb altres comunitats perquè passin a formar part de la nostra", per tant tenen encara més reptes per després de vacances, a més de créixer com a empresa, fer com grups i subgrups, us imagineu el dibuix?. Però a més de fer de xarxa cap a dins també en fan cap a fora. Son socis fundadors de Dinero Positivo (POSITIVEMONEY), perquè volen fer difusió de l'engany dels bancs com entitats privades que poden emetre diners i generar interessos i que necessitem sempre créixer a costa del medi ambient. "Són entitats privilegiades als que se'ls ha concedit el poder d'emetre diner i que quan vas a demanar un préstec no treuen diners de la caixa forta sinó que pitgen un botó de l'ordinador i generen deute, i això no està clar i cal dir les coses com són. I ens serveix a nosaltres per explicar que hi ha solucions complementàries, sense descartar l'euro", ens explica l'August. Formen part també de la Xarxa d'Economia Solidària (XES) i el treball amb euros el fan amb entitats de banca ètica i cooperativa com Triodos Bank, amb el que estan en procés d'arribar a acords, amb la Caixa d'Enginyers i amb Oikocredit.


Per acabar i pel que fa a la qüestió del model d'empresa els pregunto sobre l'aportació que en el seu cas suposa el fet de ser una cooperativa enlloc de ser un altre tipus d'empresa - una SL o una SA, per exemple -, "d'entrada és una estructura més humana, plana, oferim el que realment som, prediquem amb l'exemple, fem el que som", ens diuen. Definitivament fan el que diuen i diuen el que pensen i aquesta és una garantia de funcionament per una empresa, no haver d'amagar res. Segur que podran ajudar a transformar la societat i a posar en qüestió un sistema que posa com a valor el diner quan aquest necessita per tenir sentit el treball de les persones. La resta és pura especulació.