26 agost 2014

Guanyem Sant Cugat o Assemblea d'Esquerres?

Ahir vaig escriure el meu primer article d'opinió com a editor tornant de vacances, us el copio al meu blog perquè tal com us vaig avançar serà el meu espai també per comunicar-me més directament amb vosaltres.

Assemblea d'esquerres del 25 de juny
Tornem de vacances i tot es comença a resituar a Sant Cugat. Obrirà el forn habitual, la farmàcia, l'estanc i, fins i tot, la biblioteca tornarà a funcionar a ple rendiment. A partir de la propera setmana començarem a parlar ja de política local, el primer ple és el dia 15, i informarem de les primeres propostes dels partits, alguns d'ells com el PSC i UASC, que no 'estiven' tant com els altres durant l'estiu, ja n'han començat a presentar.

Durant aquests darrers mesos en diferents mitjans hem assistit al fenomen 'Podemos', no sé ben bé si per imperatiu mediàtic, per voluntat d'algunes capçaleres econòmic - informatives o si perquè realment ho mereix la proposta encara cívic - política. El que és cert és que s'estan activant noves propostes polítiques de cara a les properes eleccions locals a nivell català que conviuen amb propostes diguem-ne 'tradicionals' o, com es diu ara, representants de la 'vella política'. Sigui com sigui aquí al costat, a Barcelona, ha explotat una proposta política nova que se suma a la que fa un any i mig van engegar l'Arcadi Oliveres i la Teresa Forcades, el Procés Constituent. Amb una objectiu força comú plantegen fer una candidatura conjunta des de l'esquerra per 'guanyar Barcelona', amb aquest nom, Guanyem, han arribat als 30 mil recolzaments abans del termini que s'havien imposat.

Quina repercussió tindrà aquest moviment a Sant Cugat? Tota, segur. Per un costat, la nostra ciutat ja no és aliena a les dinàmiques metropolitanes, malgrat les diferències importants electorals des del punt de vista de majories polítiques i socials. Tots els ingredients els podem trobar també aquí: (segueix llegint)

21 agost 2014

Recupero el meu blog

Sí, recupero el meu blog. Penso que és la millor manera de ressaltar allò que vull fer arribar directament a la gent. Fa anys que parlo amb gent, primer en la meva vessant sindicalista, després en la política i en els darrers mesos, 9 per ser exacte, en la informativa. Haureu vist que escapo de fer servir el terme 'periodístic' perquè no vull manllevar un qualificatiu que no mereixo al no estar acadèmicament format per desenvolupar aquesta professió. Altres ho fan sense estar-ne tampoc però allà ells. Aquestes darreres setmanes he pogut llegir molt i entre el que llegit - tot relacionat amb el món de la comunicació no sigui dit que no ens formem! - he descobert la intensa i interessant vida d'un periodista de referència pel nostre país i la nostra ciutat, en Ramon Barnils. Tot una troballa gràcies al treball de la Laia Altarriba que en fa una biografia a partir de les entrevistes amb 20 personatges claus en la seva vida. La veritat és que la seva lectura m'ha refermat en la feina engegada i ha relativitzat el fet de la formació acadèmica, no però l'experiència vital i el bagatge cultural.

Avui però vull referir-me a un fet que em neguiteja. Com, al front dels conflictes bèl·lics, qui va a cicatritzar les ferides - ONG's - i a aixecar acte del que hi passa - corresponsals i reporters - són utilitzats com a ostatges i, fins i tot, com ha passat aquesta setmana, són assassinats víctimes de decisions alienes a ells. Una de les primeres entrevistes que vàrem publicar al Sant Cugat Informa va ser al fotògraf de Sant Cugat Jordi Camí que té despatx professional al Carrer Sant Martí. En aquella entrevista parlava de quin tipus de vida representa la d'un reporter de guerra, similar a la d'un corresponsal suposo, què els mou a ficar-s'hi, com s'ha de ser i la importància de que existeixin. Just en aquell moment en Ricardo García Vilanova era en mans dels seus segrestadors, sortosament ell va sortir en vida. Us recordo l'entrevista en homenatge al periodista nord-americà assassinat James Foley.
James Foley a Siria el 2012, Nicole Tung via freejamesfoley.org

“El Ricard Garcia és una gran company de feina”

Algú va encunyar per la nostra ciutat el terme “ciutat d'artistes” i de debò que no va anar gens errat, cada setmana tenim mostres sobrades de la varietat de cites d'art que ens presenten veïns i veïnes de Sant Cugat. La setmana passada el fotògraf Jordi Camí va obrir despatx professional al C/ Sant Martí, 18, allà on els seus pares van tenir durant anys la seva papereria – llibreria. Un despatx que pel fet d'estar a peu de carrer ens ofereix una RE-visió de part de la seva obra fotogràfica admirable des del carrer estant. M'atanso a la inauguració perquè aquests dies la fotografia, per molts motius és d'actualitat. Avui mateix s'inaugura una altra exposició a la Biblioteca Central Gabriel Ferrater organitzada pel Grup Foto Sant Cugat en homenatge a Salvador Espriu.

Jordi Camí, fotògraf, artista, reporter? “dins la fotografia he tocat moltes tecles, sempre he estat molt interessat pel reportatge, vaig començar al Diari de Barcelona, després sense voler em vaig trobar fent fotos al gabinet de l'ajuntament, vaig fer fotos d'interiorisme i publicitàries,... mai m'he sentit artista malgrat molta gent m'ho deia i amb els anys, veient el meu treball, he pensat que potser  pot tenir una sortida que no havia contemplat, pensava que era una paraula pretensiosa...en aquests moments penso que tinc material que es pot penjar a les parets d'una casa sense que ofengui a ningú. Durant molts anys he fet documentals de viatges que s'han publicat a revistes i dominicals...”. Quin és però el teu ideal? “el reportatge és el que més m'agrada, hi ha moltes facetes i l'he practicat segons el moment de vida i el que m'interessava socialment, no ho he fet pel que m'interessava vendre sinó que ho feia i després procurava trobar-li la rendibilitat econòmica. Si no m'entra es nota el resultat del treball”.

La nova ubicació vol dir una nova etapa professional? “els nous temps són complicats i el que faig és diversificar, hi ha circumstàncies personals que hem lliguen més aquí i intento estar-hi a gust”. Li pregunto per si alguna de les feines li ha produït més satisfacció que d'altres, per quina d'elles ha resultat rodona en els seus resultats... “et contestaré de dues formes, he viatjat amb la meva companya, la Gemma, arribàvem a una redacció amb un text fet per ella i les meves fotos. Com a rodó va ser una ruta feta per Perú, Bolívia i Xile després d'una malaltia important meva just abans de marxar i va ser una sortida que físicament em va recuperar molt i professionalment i econòmicament ens va sortir rodona. Després hi ha treballs, com els socials que costa molt col·locar-los i aconseguir que arribin a la gent és un èxit, no perquè signis el reportatge sinó perquè si veus que arriba a molta gent penses que plas! ha arribat una denúncia, què be!”, quin exemple pots donar? “un que vaig fer a El Caire... (continua llegint)

13 novembre 2013

El Procés Constituent de Sant Cugat asseu a la mateixa taula ICV, CUP i l'Assemblea de Drets Socials


En el segon acte de la Festa de Tardor d'enguany la sala del Terra Dolça es va omplir a vessar de públic esperonat per la pregunta plantejada per l'assemblea santcugatenca del Procés Constituent. Una autopregunta que es feia la pròpia plataforma cívico política, representada pel jurista i membre de l'observatori DESC Gerardo Pisarello, sobre el per què del propi procès encapçalat pels activistes Arcadi Oliveres i Teresa Forcades, que volia rebre la resposta de forces polítiques amb representació institucional a la nostra ciutat com ICV i la CUP i d'un moviment cívic emergent com l'Assemblea de DretsSocials que des de fa set mesos camina de forma incansable coordinant les lluites quotidianes contra les retallades a l'Estat del Benestar a la nostra ciutat.

Taula Rodona "Procés Constituent per a què?"
La periodista del TOT Sant  Cugat Anna Mira presentà una taula rodona on cadascuna de les organitzacions presents va plantejar els seus posicionaments davant la situació político social actual i els instruments per sortir-nos-en. Gerardo Pisarello va ressaltar l'especificitat en el marc europeu del qüestionament del marc constitucional i la necessitat de “canviar-ho tot”, la constatació que dins el paisatge de crisi sistèmica, institucional, on tanta gent qüestiona els principals actors passats i presents, “s'obren finestres d'oportunitats que fan que moltes coses siguin possibles i sinó ho fem nosaltres potser ho faran altres amb conseqüències ben diferents”. Per part de l'ADS l'Oriol Sánchez* en una línia similar va plantejar entre d'altres qüestions que també “les alternatives es construeixen amb pressió social i conscienciació ciutadana de que la lluita és necessària”.

Pel que fa als partits presents en Jordi Casas, que representava a ICV, va recordar que en l'àmbit local dos anys enrere la seva agrupació havia plantejat un “espai comú de les esquerres” que va acabar en via morta perquè no va trobar bona acollida per part de la resta d'organitzacions polítiques. A nivell local i nacional però ICV creu que “el Procés Constituent hauria de fer de ciment per construir l'alternativa”. Finalment Guim Pros, en representació de les CUP de la ciutat va plantejar un sí rotund al Procés Constituent però amb dosis d'incredulitat, sobretot condicionats a la qüestió nacional i “sense necessitat de forçar cap màquina perquè ja coincidim en les lluites quotidianes, no és cap drama no anar junts electoralment parlant”.

Al final de l'acte hi va haver un seguit d'intervencions majoritàriament crítiques amb el sistema tradicional de partits i amb el paper que les forces d'esquerra han fet en els darrers anys. Entre el públic però es podia veure la presència de força gent molt destacada tant d'ICV com de la CUP. No es va concretar res de treball a nivell local des del Procés Constituent de cara a les eleccions municipals del 2015, encara que es va fer una crida a que “cercant la complicitat d'altres pobles caminem cap a la utopia concreta” però només – i ja és molt! - en una futura república catalana

*L'Oriol Sánchez no està enllaçat, per la dificultat en trobar un enllaç segur, suposo que això deu ser, depèn com t'ho miris, una sort per ell però.

12 novembre 2013

La Festa de la Tardor comença plantejant-se el perquè de la crisi


Aquesta tarda la Fundació Sant Cugat ha ofert el primer acte de la Festa de la Tardor d'enguany. A la Casa de Cultura de la ciutat s'han aplegat una trentena de persones per veure la pel·lícula “Por què?! Una crisis endèmica”, dirigida per Marc Balaguer i realitzada pel mateix autor, en Jaume Vilalta i el veí santcugatenc Jesús Angel Prieto.

Jaume Vilalta, Marc Balaguer i Jesús A. Prieto
La pel·lícula és un recull de reflexions d'acadèmics, polítics, periodistes, de corrents ideològiques "moderades", segons els propis autors, fora d'alguna excepció rellevant com en Vicenç Navarro o Josep Ramoneda. Aquesta opció l'escullen els autors per tal de fer un relat homogeni de les causes de la crisi en les seves vessants econòmiques, socials i polítiques doncs aspira més a fer una narració del que ens ha portat a la situació actual que a fer propostes de futur malgrat en dibuixa alguna. El que queda clar això sí és que aquesta crisi representa el final d'un model. Almenys així ho sembla per la sintonía amb la que s'acomiada la pel·lícula: un “Rèquiem” ben trobat que toca a morts!.

Al final de l'acte ha hagut un debat entre els autors i les persones assistents on s'ha posat en valor el fet que es reflexioni al voltant de les causes de la crisi, els seus culpables, que la Fundació Sant Cugat, entitat que des de fa més de 15 anys promou i incentiva la vida ciutadana, especialment mitjançant l’organització de debats i participant activament en la configuració de l’opinió pública, hagi optat per presentar aquesta pel·lícula a la nostra ciutat i s'ha lamentat que, en general, la valoració qualitativa sigui molt bona però no sigui així la receptivitat quantitativa.

La pel·licula és possible veure-la a la plana web de Luki Media i la seva durada és de 80 minuts.

03 novembre 2013

Ve un tren, l'agafo?


Dilluns passat parlava d'emprendre i del que em semblava que significava per mi aquest terme. Efectivament, en la “5ena. Jornada d'Emprenedoria” organitzada per la Cambra de Comerç de Terrassa i Comarca, ESADE i l'Ajuntament de Sant Cugat es van confirmar les meves afirmacions. L'emprenedoria no és només engegar un negoci sinó a més que aquest respongui a una necessitat que avui no està coberta, una innovació. I les persones convidades a explicar les seves experiències vitals eren exemples de projectes d'emprenedoria d'èxit en diversos camps, des de la del botiguer que ha fet marca“pernilera” fins la molt interessant iniciativa col·laborativa d'emprenedoria amb objectius socials i ambientals.

Deia en l'anterior article, que va rebre un bon grapat de visites per cert, que “a la nostra ciutat hi ha molt buits per omplir”, com en moltes altres afegeixo. Concreto més en aquest article per tal de rebre els vostres comentaris, suggeriments, idees i, sobretot, recolzament.... o no.

A Sant Cugat avui hi ha una TV, una ràdio (que s'ha convertit amb una important inversió en una productora multimèdia), un Diari setmanal en paper, una revista setmanal gratuïta i dos portals informatius digitals. En tots els casos estic parlant de formats informatius genèrics. En una ciutat de 85 mil habitants penso que és suficient però que hi ha marge per més mitjans. I més quan un dels dos portals digitals és el públic i l'altre és el complement de la publicació en paper del Diari de Sant Cugat i el TOT Sant Cugat, totes elles publicacions amb una trajectòria històrica i un seguiment important.

foto el·laboració pròpia
Us preguntareu doncs què és el que faig jo per aquí el mig... doncs bé, fa uns mesos via Linkedin es va posar en contacte amb mi l'editor d'una incipient xarxa de portals informatius locals digitals per explicar-me el seu projecte. El seu primer objectiu era Sant Cugat i em proposava si jo volia fer-me càrrec del projecte a la nostra ciutat. Uau! Explicar el que passa a la meva ciutat des de l'altra banda! Quina il·lusió! La veritat és que em fa joia el repte. Informar per empoderar seria l'objectiu del meu projecte personal. Perquè la fórmula del projecte empresarial és via franquícia donada la capacitat econòmica que tenen i la voluntat que cadascun dels nodes d'aquesta xarxa sigui en sí mateix un projecte empresarial viu. Que qui el lideri s'ho faci seu, que el defensi i el visqui en el dia a dia.

Eus aquí on estic ara. El pla d'empresa està fet, cal fer-ho a més per la inversió inicial. L'espai mediàtic definit: una informació alternativa, més humana, més profunda, que no es quedi amb la primera mirada de la notícia sinó que vagi un pas més enllà, que doni veu “als que avui no en tenen”, un espai de comunicació de baix a dalt, on l'opinió no sigui monopoli de la gent de sempre, que expliqui històries de gent corrent que cada dia construeixen històries heroiques a la nostra ciutat, que faci també servei públic i promogui ciutadania activa. Un mitjà viu en les xarxes socials que comunica però que interactua. No només que doni sinó que rebi. En tots els camps, en la cultura, en l'esport, en la política, en l'educació, etc.

Com us podeu imaginar això ha de donar per menjar. Poca cosa més però. Què us sembla?, dóna la nostra ciutat per un mitjà nou d'aquestes característiques? Creieu que fa falta? En un moment com el que estem penseu que serà molt difícil trobar gent que recolzi el projecte? Els que teniu petits comerços, empreses, professionals liberals,... donareu un cop de mà a aquest nou mitjà?. No us talleu i feu-me arribar els vostres comentaris. Fer un estudi de mercat com cal costa molts diners però avui sabem que cada dia visiten cugat.cat més de 1.000 persones, com en el cas del TOT Sant Cugat digital. Mireu si hi ha marge perquè la informació local engresqui a més santcugatenc/ques! I més tenint en compte que la nostra ciutat és de les ciutats on l'us d'internet i les noves tecnologies te un percentatge més alt d'entre les ciutats del nostre país.

28 octubre 2013

Emprendre o no? Aquesta és la qüestió!


Fa just quatre mesos que vaig deixar de “cotitzar”. La meva vida professional és llarga, només cal veure l'informe de vida laboral que t'envien periòdicament des del “Ministerio de Empleo y Seguridad Social” i em dono compte dels anys que tinc i del que ja he dedicat a “fer feina”. El meu currículum el podeu repassar en el meu perfil deLinkedin, l'he anat perfeccionant a mesura que m'he anat endinsant en el fascinant món de la recerca d'una nova feina. En articles anteriors, ja fa dies d'això perquè he estat molt atabalat en el tema, us feia una relació de diferents recursos per fer justament recerca de feina. Avui us en en faig alguna més:
  • l'aplicació jobeeper a http://jobeeper.com/
Del Blog TESACU**
Avui però em centro en “això d'empendre”. L'IEC ho qualifica com “començar una cosa, especialment que suposa un esforç considerable, que inclou dificultats, riscos, etc.”. Del llatí “prendere”, o sigui prendre, riscos s'entén. I evolucionant més endavant en la història com a “aventurers”, ens trobem que la paraula s'usa el s. XVIII en l'Encyclopédie, “entrepeneur”, però en aquest cas com una persona mitjancera entre capital i treball. Fins que en el s. XX hi ha qui ha introduït perspectives diferents en el terme que encara perduren perquè al terme se l'utilitza per qualificar realitats ben diferents: des d'empresaris que arrisquen econòmicament però que no aporten cap innovació ni benefici socials a qui veient una necessitat en fa una virtut, innova, inventa, se la juga i crea*. Una cosa és l'emprenedoria i una altra és la mentalitat empresarial, comercial, “ser negociant”,... que també està molt be! Però que no te res a veure...

Bé, doncs tornant al primer paràgraf, i després de treballar per tercers a l'empresa privada, de dedicar hores d'oci personal i familiar al meu esport preferit que és el bàsquet, d'haver-me dedicat amb cos i ànima a “la cosa pública” en els darrers anys tant voluntàriament com de forma professional, m'atreu molt posar-me pel meu compte i engegar un projecte professional del que en sigui el responsable i l'ànima. A la nostra ciutat hi ha molts buits per omplir. Però n'hi ha un que crec que s'ha de tapar abans que l'aigua ens arribi al coll i hi estic treballant. No estic sol, és un projecte en xarxa que es fa en altres ciutats properes i m'engresca molt. En els propers dies posaré el termòmetre i espero “temperatura confort”.

* "Herois globals", The Economist,març 2009
** La foto me l'ha cedida molt amablement la Teresa, autora d'un blog que vaig descobrir ahir mateix sobre Educació 2.0, Formació TIC, Social Media i Coaching TIC: TESACU, l'únic problema és que tindreu que posar-vos amb el diccionari al costat perquè escriu en valencià...