20 gener 2015

Ja tenim nom pel nou mitjà de comunicació de Sant Cugat

Però encara no us el podem dir... L. Us el direm quan finalitzem el concurs que convoquem amb aquest article per tal de dissenyar la capçalera del mitjà, el que serà la imatge en consonància amb el seu nom. Convoquem a totes aquelles persones del món del disseny gràfic, professionals o en vies de ser-ho, perquè es posin en contacte amb nosaltres (tornaremainformar@gmail.com) mostrant el seu interès en participar en aquest concurs. Serà en aquell moment quan els direm el nom de la capçalera en format TOP SECRET. Què hi guanyarà qui hi participi? A més a més del reconeixement per ser autor o autora de la nostra capçalera - que mai se sap a on arribarà... -, tindrà una subscripció anual gratuïta i  serà el nostre proveïdor prioritari en aquest àmbit durant 1 any.

El Jordi Pascual, el Miquel Margalef i jo mateix
Portem més d'un mes treballant en el concepte d'aquest nou mitjà, ja us vàrem avançar bona part de la informació el passat 2 de desembre en aquest article on teniu molts detalls de com serà. Ara ja tenim l'equip de treball gairebé tancat. Hem estudiat totes les propostes que hem rebut per la futura web i aquest cap de setmana hem fet un intensiu per triar-ne una. Ah! I, encara amb el perfil Tornarem a Informar, estem a Instagram i us convidem a entrar al de Twitter i a la plana de Facebook.

El millor de tot plegat ha estat però el procés de treball d'aquests dos mesos. Hem connectat i conegut a tanta gent!. Us explicàvem en aquell apunt que havíem rebut més de 30 noms. Més d'un centenar de persones van respondre l'enquesta en la que preguntàvem quin d'aquests creien que era el millor. I després hem fet una segona ronda més qualitativa, amb argumentacions, en la que hi ha participat una trentena de persones de Sant Cugat d'àmbits ben diferents. La meitat d'aquestes persones participen habitualment de moviments socials, polítics, veïnals, cooperatius, etc. Una tercera part pertanyen al món de la comunicació, 3 provenen del món de l'empresa i 3 de la creació audiovisual, per anomenar només alguns exemples. En aquesta consulta a més vam posar a consideració quin domini havien d'usar (.cat o .coop) i la validació del nostre sistema de finançament.


Tenim la certesa que ho estem fent bé, potser anem més a poc a poc del que volíem però perquè ens estem recolzant en molta gent. És el que té fer les coses de forma participada i escoltar les opinions, que alenteix les decisions però alhora les converteix en més fermes i col·lectives. Ara esperem que s'apunti força gent al concurs per dissenyar la capçalera. Abans de final de gener hauria d'estar tancat el tema. I és que ens estem escrivint a sobre!!!

12 gener 2015

Qui és qui en això de la premsa digital (i 2)

Fa un mes i mig, motivat per la presentació del projecte que estem promovent un grup de gent per construir un nou mitjà de comunicació local a Sant Cugat, vaig escriure aquest article sobre el paper de la premsa en l'actualitat i el que se n'espera d'ella en el futur i quins eren en aquells moments els mitjans digitals amb més audiència a Catalunya. Em referia en aquells moments tant als digitals catalans d'informació generalista com de temàtica específica com, també, aquells que es circumscriuen a un àmbit geogràfic específic, mitjans locals o comarcals.

Avui, tancat el 2014, és un bon moment per fer balanç d'on estan els principals mitjans digitals en català, en les seves diferents vessants. També faig una immersió en el món de la comunicació espanyola donat que és un referent per molts de nosaltres. La referència en ambdós casos són les dades de l'Oficina de Justificació de la Difusió (OJD) que publica les dades de forma mensual.
www.estanis.cat

Els mitjans en català

El primer dels mitjans digitals és Nació Digital.cat, el diari dirigit pel Salvador Cot, amb moltes capçaleres locals - com La Torre del Palau, Manresainfo, Nació Granollers, Osona.com, Aguaita, entre d'altres - o La Flama, Vadevi o Ecodiari, com a diaris sectorials, ha tingut un creixement de més d'un 80% d'audiència en el darrer any passant d'1,3 milions de visitants únics al gener a una mica més de 2 el desembre, després d'haver superat els 2,4 milions de visitants únics el mes de novembre. Una de les dades que crida més l'atenció d'aquest mitjà és el temps d'estada de les visites: entre 8 i 10 minuts per visita, una dada molt bona.

El segon mitjà és el Diari Ara, en competència brutal amb l'anterior. Aquest però amb el reforç de la seva edició en paper i, això sí, amb un disseny més modern i l'accés a molts continguts restringit a subscriptors, la qual cosa condiciona de forma important les visites. El seu creixement el 2014 ha estat d'un 29%, passant dels 1,7 milions de visitants únics a principis d'any als més de 1,9 del desembre, tot i que durant els mesos de setembre, octubre i novembre han estat al voltant dels 2,3 milions. En aquest cas destaca el número de visites ja que els de l'Ara reben més d'1 milió més de visites que els de Naciódigital - el que vol dir que la gent repeteix des del mateix ordinador -.

Hi ha un segon grup de diaris digitals, el segon i el tercer, que estan lluny dels líders malgrat algun mes el primer ha estat a punt d'enxampar-los. Aquests diaris són Vilaweb i El Punt Avui. El primer d'ells és una referència en l'àmbit digital perquè ha estat pioner en la introducció de noves tècniques i continguts. La seva trajectòria però ha estat un pèl irregular i ara s'està estabilitzant, passant de ser "un diari de diaris" a un "diari nacional". Durant el darrer any ha crescut un 33%, de 900 mil visites úniques a 1,2 milions. El mes de novembre però va arribar a 1,8 milions. Un tret important és també la durada de les entrades, per sobre dels 12 minuts - en els primers mesos de l'any per sobre dels 20!-. Pel que fa al segon, reforçat també per l'edició impresa, el seu comportament ha estat d'un creixement del 36% que li ha fet passar d'una audiència de 691 mil visitants únics al gener a 937 mil al desembre. Durant els tres mesos anteriors va passar del milió de visites úniques però per poc. A diferència de l'anterior, les visites, les planes vistes i el temps d'estada és aproximadament la meitat.

noalamatgirona.wordpress.com
Amb dades ja molt similars tenim una sèrie de diaris d'abast nacional que es mouen al voltant del mig milió de visites úniques: El Periódico, Directe i El Singular. Pel que fa a les publicacions digitals especialistes, les que tenen més audiència són Time Out, socpetit.cat, cuina.cat i descobrir.cat (les dues darreres del Punt Avui). La primera amb més de 300 mil visites úniques, la segona amb visites úniques al voltant de les 150 mil i les dues darreres al voltant de les 100 mil.

Els mitjans locals

Quan arribem als mitjans locals ens trobem amb un fet transcendent per qui som de Sant Cugat i és que els dos mitjans digitals de la ciutat són els primers en el rànquing si ens referim als mitjans estrictament locals. Davant trobem capçaleres amb noms de ciutat - Diaridegirona.cat, aragirona.cat, NacióGranollers.cat - que donen informació d'un àmbit que va molt més enllà de la ciutat perquè aquesta és capital de comarca. O bé ens trobem amb Barcelona TV que és una canal de TV i, per tant, no és comparable - i la ciutat tampoc, tot sigui dit -.

Així doncs el TOT Sant Cugat i cugat.cat són els mitjans de comunicació amb més audiència de Catalunya amb informació local, la qual cosa és significativa. Vol dir que fan una tasca necessària i que la gent a la nostra ciutat té interès en saber què passa al seu voltant. Però, quines són les dades?. En el darrer any el TOT ha tingut una evolució del 50%, passant de les 36.857 visites úniques el mes de gener a les 55.579 del mes de desembre, un rècord històric per la publicació del Carrer Sant Antoni. Pel que fa a cugat.cat, l'evolució ha estat més modesta, un 13%, passant dels 46 mil inicials als més de 52 mil de final d'any. És una bona dada i més tenint en compte el important descens de l'agost i, sobretot, el d'octubre (-5%) i novembre (-15%). Ara bé, tal i com explicava en l'article anterior, cal analitzar les dades d'ambdós mitjans per la caracterització de cadascun.

El primer a més de donar informació dóna molts serveis comercials i, per tant, no tota l'audiència cerca notícies o opinió, a diferència del que passa amb cugat.cat, el mitjà públic que, bàsicament, el que ofereix és informació i opinió. Aquest fet es reforça amb les dades de les "planes" visitades i, sobretot, els temps d'estada en cadascun dels dos mitjans. Si el TOT ha rebut al llarg de l'any 574.010 visites úniques per 504.299 de cugat.cat, les planes de cugat.cat han rebut 2.155.378 visites per 2.052.537 les del TOT, un 5% més. El temps d'estada a la plana de cugat.cat supera gairebé sempre els 2' i al TOT només va passar en el primer trimestre.

La premsa espanyola


Quins són els líders a Espanya? Si atenem als diaris generalistes de notícies i, per ordre de més a menys, els líders són 20minutos.es, amb 27,6M visitants únics/mes el desembre i una progressió del 18% durant l'any, Público.es, amb 7 milions i una progressió del 29.5%, havent arribat a superar els 8,5 milions, eldiario.es, amb 5,4 milions i una progressió del 50%, La Razón, amb 3,1 milions de visites úniques i un 3% de progressió respecte el gener però que els mesos d'octubre i novembre va arribar als 3,8 i 3,6 milions de lectors únics i, finalment, infolibre, que ja estaria per sota de capçaleres catalanes, amb 1,4 milions de visites úniques el desembre i una progressió del 119%. Pel mig quedarien moltes capçaleres temàtiques com Milanuncios.com, Hola.com, Segundamano.com, Eleconomista.es, Guiainfantil.com, Europapress o Infojobs. No cal dir que entre els 5 diaris digitals amb més audiència de l'estat, 3 són de caire progressista. El que és una molt bona notícia.

09 gener 2015

Un "comissari polític" al capdavant de cugat.cat

Es diu Xavier Fornells i a partir del passat 1 de gener "mana" una mica més encara. Així és. La ciutat líder en premis a la transparència i el bon govern ha posat al capdavant del primer consell d'administració de la nova Entitat Pública Empresarial (EPEL) cugat.cat al director d'àrea de serveis a les persones de l'Ajuntament. Com podeu veure, un càrrec de confiança polític "molt independent".

Però expliquem d'on ve tot plegat perquè s'entengui una mica donat que fins ara els moviments que s'han fet han estat molt "sigil·losos" i discrets. Fins ara el nostre mitjà de comunicació públic era un Organisme Autònom Municipal, figura jurídica que no s'adia a la Llei de Comunicació Audiovisual de Catalunya - com passa amb la majoria de mitjans públics locals del país -. Aquest ens estava conformat per una Junta de Govern, on només hi havia representació de l'equip de govern, que feia i desfeia sense donar massa explicacions, i d'un consell general que es reunia un cop a l'any - o dos - i que, com us podeu imaginar, tenia un paper de mer testimoni, sense cap tipus de força - determinat també per la correlació de força al ple, és clar -.
D'esquerra a dreta, Fornells, Colomina, Pérez Tornero, Toro i Silva Alcalde. Font: Cugat.cat

Amb la nova formulació, el nou organigrama passa a tenir un consell assessor on estan representats diferents àmbits de la ciutat - des dels comerços, fins els veïns, passant per les entitats esportives a les culturals i els grups amb representació al ple - al capdavant del qual s'ha escollit la presidenta de Sant Cugat Comerç (sic). L'altra pota de l'organigrama és el consell d'administració, que és realment l'òrgan de govern de cugat.cat, la plataforma multimèdia pública, i que, entre les seves funcions tindrà proposar el o la directora, el contracte - programa amb l'ajuntament i el pressupost del mitjà, entre d'altres. Aquest consell tindrà un mandat de 5 anys i els seus membres no reben emoluments per la seva participació.


Desconec més detalls del seu funcionament perquè no he estat capaç de trobar ni els estatuts ni el reglament aprovat, ni a la plana de cugat.cat ni a la de l'ajuntament - fa molt de la ciutat transparent això -. Com tampoc coneixem com van anar les negociacions dels grups municipals per arribar a l'acord perquè en el ple on es va aprovar la seva composició només va intervenir el regidor no adscrit, l'ex-popular Bruno de Salvador, que va posar en valor el currículum de tots ells i elles. No seré jo qui posi en qüestió la trajectòria de cap d'ells, ans al contrari! El tenen molt important en l'àmbit de la comunicació. El que sí que poso en qüestió i no puc entendre de cap manera és que al capdavant s'hagi posat a un directiu de confiança del govern, fet que semblaria incompatible amb la independència que se li hauria de suposar. També passaria amb una altra de les proposades, l'Anna Toro, treballadora del gabinet de premsa de l'ajuntament. No hi ha més veïns i veïnes a la nostra ciutat, de l'àmbit de la comunicació que, com la Carme Colomina, el José Manuel Pérez Tornero i el Josep-Manuel Silva Alcalde, que són els altres tres membres escollits, podrien haver acceptat aquest encàrrec?.

16 desembre 2014

Sant Cugat: s'aprova el pressupost del 2015. Però, que va passar amb el darrer pressupost tancat?

Ahir el ple de l'Ajuntament de Sant Cugat va aprovar definitivament el pressupost del 2015, el darrer d'aquest mandat de la Mercè Conesa. Abans de deixar el Sant Cugat Informa vaig explicar d'on venien els ingressos, amb l'execució tancada, del 2013 i a quins bancs deu diners l'ajuntament de Sant Cugat hores d'ara. És un dèficit a la nostra política, també a la local, passar comptes a fons de com ha acabat el que es va començar més d'un any abans. Potser per això mateix, perquè se sap com va acabar massa tard.

Avui, us explicaré quin és el resultat definitiu del darrer pressupost tancat que, segurament, serà el darrer del que en sabrem resultats definitius. Perquè abans de les properes eleccions municipals no hi haurà temps suficient, espero equivocar-me, per tancar definitivament el del 2014 al ple i no és que tècnicament no es pugui.

Es van acomplir les previsions del pressupost del 2013?

Ja vaig explicar en el dos anteriors reportatges que una cosa és el que s'aprova i una altra de ben diferent el que s'acaba executant. El pressupost aprovat va ser de més de 111 milions d'euros però al final es va modificar durant l'any un 17% més fins els gairebé 130 milions. Però, i això és important retenir-ho, es va executar un 85%. O sigui, aproximadament, la xifra inicialment aprovada. És difícil analitzar la despesa d'un pressupost de forma anual perquè sempre queden despeses d'anys anteriors pendents de pagar i sobrants, el que s'anomena "romanents" que es fan servir per altres menesters.

La segona qüestió important és però si aquestes modificacions van ser iguals en totes les "partides". I més tenint en compte el context social i econòmic en el que ens trobem. Fem una ullada. Començarem per les que tenen menys pes en el pressupost. Es va aconseguir amortitzar 9 milions d'euros de préstecs que es el que s'havia previst - aquest any es preveu una xifra similar - i hi van haver dues sorpreses: més de 300 mil euros d'execucions subsidiàries i més d'1 milió d'euros no previstos de transferència a ENDESA. Pel que fa les inversions, s'havien previst inicialment més de 13 milions que van arribar amb modificacions als 22 milions d'euros però només es va executar un 55%. Què es va fer? El clavegueram del Parc Central, més de 400 mil euros del pressupost de lliure disposició de Mira-sol, La Floresta i Les Planes, més d'1 milió de millora de la via pública, 100 mil € pel soterrament de les línies d'Alta Tensió, 250.000 per la urbanització de la Muntanyesa Nord, 370 mil euros en instal·lacions esportives, etc. Ah! I gairebé 7 milions en expropiacions - i s'havia previst 4 milions a l'inici. Algunes de les que no es van fer van ser les urbanitzacions del Camí Can Pagan, Bell Indret o la Capella de Sant Joan. Tampoc es va començar la nova Biblioteca Central, ni la Depuradora de Sol i Aire, ni l'EBAR de Can Borrull i l'EDAR de Vallvidrera.

Les prioritats pressupostàries

Ja ho deia en la crònica sobre els ingressos. Els diners són els que són però es demostra on destines els diners les prioritats polítiques d'un govern. Sentim a parlar moltes vegades que el govern municipal de Sant Cugat destina a "les persones" un gruix important del pressupost. Aquesta partida és difícil de desgranar del pressupost amb aquest títol però ho intentarem explicitar de forma senzilla. 

Per un costat tindríem tot allò que té a veure amb alcaldia, protocol, publicitat, premsa, correspondència, l'observatori, comunicació institucional, etc, fàcil de criticar però que en certa forma sembla imprescindible si volem ser informats del que fa la "casa gran". El pressupost inicial va ser de 600 mil euros, el definitiu de 500 mil, "a 6 euros per barba". Aquí podem destacar les partides de 66 mil € de protocol, 50 mil € de "despeses diverses" o els 116 mil € de publicitat, agenda, etc. a l'empresa local, editora del TOT Sant Cugat, sense concurs, perquè "no hi ha competidor", es veu.



Després hi ha la part que té a veure amb assessoraments externs, jurídics, manteniments, etc. que puja a gairebé 700 mil euros i on destaca per un costat els 246 mil € en defensa jurídica i, per un altra, no haver executat ni un euro del pressupost per actualitzar i revisar diferents plans d'emergència. D'aquí passem al manteniment de la via pública, tot un clàssic en les intervencions del regidor de la CUP, Ignasi Bea. Més d'2 milions d'euros el manteniment d'edificis, clavegueram, enllumenat, senyalització, etc. Un altre milió per l'enllumenat públic. 3 milions d'euros més en consums d'electricitat (2,2M), aigua (0,3M) i gas (0,4M) que, per cert, es va modificar un 14% sobre la previsió inicial del pressupost. Més de 8 milions d'euros en la gestió de residus, uns 90 euros per cada un dels veïns i veïnes. A més hem de sumar-hi 3 milions de la neteja dels edificis municipals - que es va modificar a l'alça un 25% - i 3 milions de la concessió de Parcs i Jardins més l'arbrat viari que també va patir una modificació a l'alça d'un 17%. El transport públic ens costa, per la seva concessió, 2,8 milions d'euros, un 10% més del que estava previst inicialment. Pel que fa a infraestructures informàtiques i de telecomunicacions la casa gran s'havia de gastar més d'1,5 milions d'euros però al final no ha arribat al milió. A la Diputació, que fa molt bé la feina de recaptació d'impostos, li paguem 1,4 milions d'euros per aquesta tasca.

I entrem al que podríem anomenar "les persones". Comencem per la CULTURA. A aquest àmbit es destina 1,6 milions d'euros, dels que 600 mil són per la Xarxa de Centres Cívics Polivalents. La següent partida important és la de suport a entitats, més de 300 mil euros, amb una modificació a l'alça durant l'any d'un 39%. La següent és la Festa Major, amb més de 270 mil €, una partida a més que es va haver de modificar més d'un 40% atès que s'havia previst inicialment una mica més de 160 mil. L'altra partida important és la d'Activitats Populars Tradicionals, amb 100 mil euros, que patí una retallada de 65 mil euros durant l'any. Hi ha una partida que va tenir una modificació important que és la del Centre de Recursos de la Casa de Cultura que passà de 7 mil euros als definitius 60 mil. A Joventut la retallada fou important en unes partides ja de per sí molt minses. Dels 78 mil euros inicials només es van executar 41 mil. Es pot dir el mateix a Participació ciutadana on dels 30 mil euros previstos es van gastar 16 mil.

Pel que fa a les POLÍTIQUES SOCIALS, com són els ajuts socials, beques menjador, atenció domiciliària, centres oberts, transport adaptat, entitats del 3er sector, etc. la previsió inicial era de 2,8 milions d'euros, que es van modificar a l'alça un 16% però, al final, es va acabar executant el pressupost inicial aproximadament. També és important tenir en compte què s'ha dedicat a polítiques d'ocupació. En total el SOM va destinar gairebé 500 mil € a plans d'ocupació durant el 2013. A polítiques de gènere s'hi dedicaren més de 60 mil euros, a cooperació 450 mil, a la gent gran 15 mil i a nova ciutadania més de 80 mil euros havent-se duplicat la partida d'acollida. En el cas de salut pública només es va executar un 60% del pressupost previst, sent la promoció de la salut comunitària la que va rebre més en un pressupost més aviat magre de només 56 mil euros.

Pel que fa als ESPORTS, entre manteniment d'instal·lacions, subvencions a entitats i la concessió a l'OMET, la despesa en aquest àmbit puja a més de 1,2 milions d'euros. En aquest àmbit, el de 'les persones' també cal comptar amb les partides de seguretat ciutadana, un àmbit que a la nostra ciutat compta amb una valoració molt alta per part de la ciutadania. El total de la partida és de més de mig milió d'euros, sense comptar el personal, però a la liquidació es va executar menys de 400 mil €. Motiu? No es van desenvolupar cap dels plans de protecció civil. Menció a part és el Museu que amb una previsió de despesa de 260 mil euros va acabar gastant més de 300 mil euros per les activitats "temporals" que va fer aquell any.


Una altra part de les despeses municipals són les que es fan a les empreses públiques o organismes autònoms i patronats. Organismes que ha anat creant el consistori, que funcionen de forma certament opaca però flexible, des del punt de vista empresarial. Aquí podem incloure cugat.cat, que ara serà entitat pública empresarial però que el 2013 era l'Organisme Autònom Municipal de Comunicació i Informació Ciutadana. El seu pressupost de despesa: més de 900 mil €. L'Institut de Gestió Estratègica, amb un pressupost directe des de l'ajuntament de més de 700 mil €, que cal sumar a la Fundació Sant Cugat Actiu a la que es transferiren 178 mil €. També hi trobem l'Organisme Autònom del Centre Cultural o, el que és el mateix, el Teatre Auditori i tot el que l'envolta, al que es va transferir més d'1,5 milions d'euros. I l'altre ens important és el Patronat Municipal d'Educació amb les escoles bressol, l'escola de música i d'art al que es transferí més de 3,5 milions d'euros. I la "joia de la corona" i que, certament, està en una veritable crisi de credibilitat: PROMUSA. L'empresa promotora municipal d'habitatge públic va passar d'una xifra de "negoci" el 2012 de 13,5 milions d'€ a 924 mil € el 2013 i amb unes pèrdues de més d'1,7 milions d'€.

(Totes les dades són extretes de la memòria del Compte General publicada a la web municipal)

02 desembre 2014

Què coi és això de "Tornarem a Informar"?

El Jordi Pascual en la seva intervenció explicant com entenem la informació. Foto: Tino Rubio
Fa una mica més d'un mes varem crear un perfil a les xarxes socials amb el nom de 'Tornarem a Informar'. Aquesta decisió no era perquè sí. Feia uns dies que havíem deixat de publicar al Sant Cugat Informa i ens havia quedat mal cuerpo. Un any enrere presentava el projecte com l'oportunitat d'obrir un espai comunicatiu alternatiu, col·laboratiu, generador de sinergies amb el teixit associatiu i ho estàvem aconseguint. No amb certes dificultats, és evident, tots els començaments són difícils. Fer "d'home orquestra" no és fàcil i la vessant interessant del projecte, la que em va decidir a ficar-m'hi, el fet de treballar en xarxa i la fortalesa que això comporta, acabà sent un eslògan. En la pràctica ni hi havia línia editorial - la qual cosa ens permetia llibertat, això sí - ni estratègia empresarial ni comercial. Un desastre en tota regla. En tot cas, ha estat una primera aventura empresarial en la que he après i he perdut. Als Estats Units diuen que això és fantàstic!. Deia al principi que el nom 'Tornarem a Informar' no era perquè sí, té un doble significat, provisional. Un primer és que no marxem, que pensem seguir, perquè molta més gent de la que pensàvem ens ha reclamat i, el segon, perquè ho tornarem a fer, el fet d'informar vull dir, perquè una cosa és explicar que passa un fet de forma asèptica - no objectiva - i una altra ben diferent és informar-ne.

Amb tot, feia temps que amb dos col·laboradors més, en Jordi Pascual i el Miquel Margalef, estudiants de Periodisme i locutors de Ràdio La Floresta, estàvem explorant la possibilitat de treballar plegats. A mi però no se m'acut cap forma de fer-ho que no sigui amb un relació professional digne, cosa que en aquest sector acostuma a faltar. I a manca de capital: risc i treball, aquesta era la meva proposta i la van assumir. Faltava però donar-li forma. Érem als volts de l'estiu i vam coincidir amb la presentació de les experiències guanyadores del concurs de cooperatives organitzat per l'ajuntament l'any passat i amb la posada en marxa del projecte editorial del diari cooperatiu digital sentit crític. De les dues n'hem begut.

Què volem que sigui el nou mitjà?


El Miquel explicant les futures seccions. Foto: Tino Rubio
Ja que ens hi posem de nou podem fer aquelles coses que teníem ganes de fer en una estructura que ens vàrem trobar tancada en el diari on estàvem fins fa un mes. Per tant, es tracta tant dels fons com de la forma. El nou mitjà volem que sigui un mitjà crític, que "separi el gra de la palla", que lluiti contra la infoxicació. No pretenem caure en l'error de seguir l'agenda d'una ciutat com la nostra embogida d'actualitat en tots els àmbits sinó de plantejar aquelles qüestions que pensem que cal situar com a destacades per la seva incidència sobre determinats col·lectius o perquè creiem que cal donar-lis visibilitat perquè només així podem aportar el nostre gra de sorra en la transformació social.

Serà un mitjà amb més opinió - voldríem espais fixes tipus blogs -, seccions similars al diari anterior - una de les aportacions positives d'aquell mitjà - com entitats, educació - no només formal, sinó en el lleure també -, salut, cultura - en totes les seves vessants -, esports, economia, etc. A més, hi haurà una aposta clara per l'audiovisual i per les infografies, per fer més entenedores i digeribles les notícies. I donarem molt espai a les col·laboracions externes fent possible que la ciutadania sigui la nostra font d'informació, les nostres antenes al carrer. També voldrem incorporar espais on es recullin fotografies de la ciutat a partir de les xarxes socials, un espai creatiu com la vinyeta, les "cartes" ciutadanes, una agenda dinàmica de l'activitat de la ciutat, un altre sobre economia social i cooperativa i d'informació sobre la nostra pròpia cooperativa i, per acabar - i oberts a més propostes vostres -, una secció on es recolliran destacats d'aprovacions de documents públics referents a la nostra ciutat.

Com pensem tirar endavant aquest projecte?

Jo mateix explicant com pensem el tema cooperatiu. Foto: Tino Rubio
De forma cooperativa. A ningú se li escapa que no és fàcil que un mitjà d'aquestes característiques s'obri camí a la nostra ciutat seguint les pautes tradicionals. Ja he explicat que una forma de fer-ho era amb una xarxa darrera. Segueixo pensant que és una opció bona però cal que qui ho impulsi s'ho cregui i posi per davant els interessos ciutadans. No hi renunciem.

De moment però una altra forma de fer-ho és des de baix, amb el compromís de la gent. En primer lloc dels propis treballadors del mitjà. Nosaltres i qui s'hi vulgui implicar estem disposats a iniciar aquest projecte constituint una cooperativa de treball. La inversió inicial no és alta. Varem presentar el projecte al concurs de cooperatives d'aquest any de l'Ajuntament però no hem tingut sort. Hem quedat eliminats. La injecció del premi ens hagués anat bé per engegar però no podrà ser. Ho haurem de fer com ho han fet altres mitjans com La Marea, Alternativas Económicas o Crític. Demanant un petit finançament a la banca ètica o bé via micromecenatge - sobretot per construir una bona plana web -.

L'altra vessant important sou vosaltres. Perquè com els mitjans que us he explicat, aquesta cooperativa que pensem constituir, serà una cooperativa de treballadors i de socis. Socis que han de creure en aquest projecte i que participaran no per treure'n rendiments econòmics sinó per participar en les seves assemblees, en el seu consell de redacció - hi podrà participar una representació dels socis de l'assemblea -, tenir una sèrie d'avantatges, etc. Que demanarem a canvi? Una quota menor que la que aportarem els treballadors pel capital inicial. Tot això ho decidirem durant aquest mes depenent també de la resposta que tinguem de la gent i, evidentment, quan elaborem de forma participada els estatuts de la cooperativa.

Lògicament, el finançament del nou mitjà no s'acaba aquí. Vindrà també via anunciants però segur que aquesta via ens la condicionarem nosaltres mateixos i que no deixarem que qualsevol empresa ens posi un anunci. Oi que no?. I també treballarem per tenir subscripcions, amb continguts específics. També estem treballant un espai poc explorat a la nostra ciutat encara avui que és l'anomenat streaming (un tipus de TV per internet) en diferents àmbits encara avui poc rendibilitats i que a nivell publicitari ens pot aportar un bon retorn que ens ajudi a finançar el projecte. Pensem fer com a mitjà una aportació a la reflexió local més enllà de la publicació diària. Volem generar reflexió en forma de trobades periòdiques en diferents àmbits i també editar almenys de forma anual un monogràfic en format paper.

Calendari

En aquests moments ja hem presentat aquest projecte en una primera assemblea oberta a l'Ateneu amb força assistència, hem demanat a la cooperativa Projecte Ictineo - creadora de la web de La Directa - que ens faci una proposta per la web i voldríem començar a publicar abans de final d'any en una web provisional. És que tenim notícies al congelador i no volem que se'ns encartonin els dits!.

El nom


A tot això, encara no tenim el nom del diari!. Fa unes setmanes vam demanar que ens féssiu arribar idees i vam rebre un allau de propostes, fins a 24 - incloses en l'enquesta - i 9 més fora de temps. Encara podeu dir-hi la vostra!. Aquesta iniciativa és una primera pluja d'idees i l'enquesta, en la que han participat un centenar de persones ens marca el camí de cap a on hauríem d'anar, almenys quins són els noms que agraden més a la gent que des del primer dia ens esteu donant més suport. Lògicament el nom definitiu el decidirem conjuntament amb un equip multidisciplinar que, tenint en compte aquesta feinada i si els dominis estan o no lliures a la xarxa, ens ajudarà a prendre la millor decisió perquè la capçalera del nou diari digital marqui aquestes idees, valors i objectius que he intentat transmetre en aquest article. I com que en tenim 33 de noms i el meu número favorit és el 4, proposo un nou nom per fer-ne 34, a veure què us sembla. És un nom que me l'ha proposat l'Encarna i que em sembla força apropiat perquè fa comunitat, perquè s'usa quan passa alguna cosa important, perquè molesta a alguna gent, perquè fa poble, perquè no només ha d'estar associat a l'església, també el trobem en algunes escoles rurals. Es tracta del "batall", que és la peça en forma de porra suspesa que fa sonar la campana, en castellà seria el "badajo". Batall.cat, què us sembla? ;-).

27 novembre 2014

Qui és qui en això de la premsa digital

Ara fa un temps que em vaig llençar a la piscina de la comunicació local, "agafar el tren" deia en un article del mes de novembre de l'any passat. Sempre m'he sentit atret per la informació, devorador de premsa com a usuari, normalment esclau d'ella, encara que fos indirectament. En els darrers anys he arribat a la conclusió, professionalment formada, que els mitjans de comunicació tenen un paper clau en la construcció de la consciència ciutadana, en la cohesió social. No es tracta tant de qualificar-los de quart poder o no - avui el primer poder estaria en mans d'ens no escollits democràticament que tenen una ascendència sobre els governants escollits molt superior a la que té la ciutadania sobirana - sinó d'esbrinar si realment compleixen aquella finalitat per la que teòricament existeixen que és informar, garantint així el dret humà a la llibertat d'opinió i expressió.

Aquest és el logo que utilitzem per la campanya actual del nou diari
Diuen els teòrics i acadèmics de la comunicació que en els propers temps de la premsa en paper només sobreviurà aquella que, des d'un contingut generalista, mantingui en nòmina grans professionals del periodisme que, sent capaços d'abstreure's de l'actualitat rabiosa, ofereixin reportatges a fons de qualitat, articles d'opinió, etc. L'actualitat la tractaran en la seva versió digital. Premsa doncs que s'haurà convertit en multiplataforma i, per tant, adequat als nous temps. La resta de mitjans que podran sobreviure seran de tamany menor, lligats al territori, propers a la gent, locals i digitals, adequats a tots els dispositius digitals que vagin sortint al mercat. A més, hauran de ser interactius, no només deixant sinó provocant que la ciutadania pugui participar de la informació que s'elabori en les redaccions, sempre passant, això sí pel filtre professional per acabar amb un bon treball editorial. Haurà d'encabir en un mateix espai text, audiovisual, xarxes socials i, fins i tot, connexions en directe de TV i/o ràdio.

Catalunya ja fa temps que és un espai mediàtic important a nivell digital. I a més, en aquest cas, l'audiència es pot quantificar d'una forma molt més objectiva que no pas en el cas del paper. Perquè us feu una idea de qui és qui en la premsa digital a casa nostra us faig cinc cèntims de com està el panorama en aquests moments. La veritat és que jo no en tenia ni idea fins que les audiències no van entrar en les meves prioritats professionals fa uns mesos. Haig de confessar que no era una obsessió com ho pot ser per altres però sí és un tema important perquè depenent d'aquestes tens més possibilitats d'aconseguir publicitat, una de les fonts més importants - sinó la que més - d'ingressos.

Per fer aquest rànquing faig servir l'índex mensual OJD que es publica cada mes, que és una auditoria de mitjans independent a la que les empreses editores s'hi inscriuen lliurement pagant una quota mensual - qui no està inscrit no hi surt -. El criteri de classificació són les visites úniques (només es comptabilitza una vegada les que es fan d'un ordinador) mensuals tot i que també es mesuren les visites i les planes visitades. El TOP TEN són diaris d'informació general encara que n'hi ha dos de territorials. El més llegit és l'Ara.cat ( amb 2.350.575 de visites úniques), seguit de Nació Digital (2.203.909), Vilaweb (1.604.338), El Punt Avui (1.076.781), El Periódico (533.300), El Singular (438.533), Directe (422.200), Racó Català (365.777), Diari de Girona (296.040) i Nació Digital del Camp (281.179). Els dos darrers són els "territorials" perquè, malgrat també informen de notícies de caràcter general, es circumscriuen a un àmbit geogràfic concret, en aquest cas la zona gironina i de Tarragona, respectivament. En el segon cas, si suméssim els lectors d'aquest amb la capçalera general seria el diari més llegit del país. D'aquests deu primers es pot dir que el Singular.cat, té una progressió a l'alça important en els darrers mesos, com Vilaweb i l'Ara. Una altra qüestió important a tenir en compte és si la web és complementària a l'edició en paper o si es tracta d'un diari estrictament digital.

Entre els especialitzats destaquen TimeOut (234.765 visites úniques), ADOLESCENTS.CAT (205.266), socpetit.cat (131.228), NÚVOL (113.649) i Descobrir.cat (98.672).

Però en la meva introducció parlava de la informació de proximitat com a premsa digital de futur. A més, avui presentem conjuntament amb tres companys un nou projecte editorial a Sant Cugat que s'haurà de fer espai enmig d'aquests mitjans que us descric a continuació. Ho faig com a inventari i exclusivament amb criteri "formal" perquè ja he dit que només són els que surten a l'índex OJD. Queden doncs molts fora, justament alguns dels més interessants des del punt de vista dels continguts.

En l'àmbit de la premsa "local" els més llegits superen el que seria aquest entorn estricte com pot ser El9Nou (amb 76.491 visites úniques) que té dues edicions, una al Vallès Oriental i l'altra a Osona o l'Osona.com (amb 62.821) del grup Nació Digital i l'aragirona.cat (amb 62.026) del Directe.cat. Tot seguit tenim ja dos mitjans estrictament locals, de Sant Cugat, el TOT Sant Cugat (amb 51.753) que ha tingut una progressió des de principi d'any d'un 40% en l'audiència i, a continuació, cugat.cat, el mitjà públic (amb 47.472) amb un 2% de progressió en el mateix període. De totes formes, cal tenir en compte el caràcter més informatiu del segon respecte el primer, que dona molta informació publicitària i de serveis. Darrera els dos diaris santcugatencs vindrien mitjans com Capgròs.com (amb 46.303) de Mataró i el Maresme, Eix Diari (amb 42.826) del Garraf, Alt i Baix Penedès o iSabadell (amb 37.451).

Queda, com apunt final, la presència del que va ser fins fa un mes el diari digital que vaig engegar a Sant Cugat i la xarxa del que formava i forma part. Ho vaig explicar en el seu moment però avui ho torno a fer per si a algú no li ha arribat. Una xarxa de mitjans locals digitals és un projecte molt interessant i sense cap dubte pot tenir molt sentit. Però sempre i quan treballi en xarxa amb totes les seves fortaleses. Aquesta era la idea inicial del que avui és el Grup Informa. El seu creixement però sembla que ha emboirat els seus creadors. La xarxa inicial s'ha convertit en un seguit de diaris en el territori que només aprofiten la plataforma web - que ja és important - i els anuncis generals, però que ni tant sols intenta coordinar la seva línia editorial ni l'estratègia empresarial. Les decisions es prenen de forma unilateral des de la seu central i, malgrat no censurar cap notícia, tampoc hi ha criteri informatiu. Nomes cal veure que la majoria de les notícies no van signades per ningú. Difícilment es poden explotar les avantatges d'una xarxa amb aquest funcionament. Per aquest motiu no segueixo amb aquest projecte que amb tanta il·lusió vaig iniciar a Sant Cugat. Les dades dels mitjans que la conformen no són però negatives donada la seva trajectòria, però serà un gegant amb peus de fang. El Terrassa Informa té 11.581 visites úniques, el Sabadell Informa 8.371 - després d'haver arribat a gairebé 13.000 el mes de setembre -, el Rubí Informa 5.387 - amb una progressió de més del 50% en els 3 darrers mesos - i el Sant Cugat Informa 5.987 - amb un 20% de creixement en els darrers 3 mesos -. Han obert ja a Granollers i estan a punt d'obrir a Manresa... Recordeu que avui a 2/4 de 8 presentem el nostre projecte cooperatiu a l'Ateneu!!!