Bones noticies pel nostre país. Es confirma que quan tots remem cap el mateix rumb les coses van be. Al Govern de Catalunya no li ha tremolat el pols en aquest darrer any de dates confuses i ha aguantat amb fermesa per finalment aconseguir el millor finançament que mai ha tingut Catalunya. Més de cinc vegades millor que el que va aconseguir CiU en el seu vodevil al Majestic amb el aleshores president espanyol Aznar. I és que CiU ha preferit aquesta vegada anar contra el Govern enlloc d’anar a favor del país. I no ho han aconseguit. En aquest procés de negociació de govern a govern, per tant bilateral malgrat alguns vulguin confondre’ns i no partidista, ha guanyat Catalunya. Cap partit pot arrogar-se l’autoria de l’acord i tots els grups que donem suport al Govern en som igual de responsables.
M’agradaria saber que en pensen personatges com Pujol o Roca del posicionament dels seus hereus. Avui malauradament l’alcalde Recoder, vist per molts com polític responsable i centrat, ha sortit defensant la mateixa línia estratègica que en Mas i Puig. S’han quedat sols, be, s’han quedat amb el PP. El PP denunciant l’Estatut i ells denunciant el finançament. No seran però tant valents, per alguna cosa serà, de denunciar formalment aquest finançament, perquè saben que és el millor que podíem aconseguir amb l’Estatut a la ma.
Perquè serà que CiU, partit que es diu de govern, no és responsable quan toca?, no em val l’argument que avui brandava el regidor Puigneró a la tertúlia de cugat.cat : “hem votat la LEC”. La LEC l’han votada no per defensar el país sinó per defensar els sectors socials que ells representen. Malauradament, també en aquest cas, l’esquerra cerca el consens.
Com ho hem fet a la nostra ciutat en els darrers 10 anys, aniversari que ara celebra CiU i, sobretot, l’alcalde Recoder. En els grans temes de ciutat hem estat al costat del govern, amb fermesa i sense xecs en blanc. En la defensa de la preservació de la Torre Negra, defensa que tornem a encetar en el proper ple. En el nou creixement de Sant Cugat, introduint millores que sense la nostra aportació, i la del PSC, no haguessin existit. Donant suport a un pressupost municipal quan més ho necessita la ciutat, davant d’una crisi econòmica extraordinària i per tal de fer un pressupost que posa de relleu les polítiques socials i de reactivació econòmica.
S’han quedat sols. Ni els agents econòmics més propers a les seves tesis els han fet costat. Crec que ho pagaran car. Mentrestant el Govern ha demostrat cohesió i voluntat de seguir desenvolupant polítiques de progrés pel nostre país.
Felicitem-nos doncs. Pel bon finançament i pel bon govern.
Us adjunto link a un article d'interès :

- Jordi Sánchez a El Periódico
-

En diversos mitjans de comunicació es qüestiona aquests dies la idoneïtat que la nostra coalició pugui avui escenificar diferències importants amb els nostres socis de govern amb una qüestió tant important com l’educació al nostre país.

Alguns comentaris al fil dels arguments que en els darrers dos anys hem treballat la nostra coalició al costat d’una part ben important de la comunitat educativa: aquesta llei és una oportunitat perduda, com titulàvem ahir l’acte que varem fer acompanyats de bona part dels col·lectius que com nosaltres tenen un sabor agredolç de la llei que el Parlament està a punt d’aprovar aquest mati i que seguiré pel Canal Parlament.

És una llei que serà de consens polític, no debades una gran majoria parlamentària li donarà suport, però que no respon al consens social que si va acompanyar el Pacte Nacional per l’Educació. És una llei que amb l’argument de l’estabilitat comportarà una arbitrarietat ben pensada per tal de garantir uns drets a aquells que des d’un Govern d’esquerres no hauríem de prioritzar. Una llei que potser no serà canviada en molts anys i malgrat pugui haver alternança al govern, però que suposarà, depenent dels colors del govern, una inestabilitat a base de decrets i ordres per gestionar-la.

Tal i com deia ahir el company Pep Pàmies de Terrassa, es tracta d’una llei que volem pensar que la majoria del país no pot assumir. O és que podem assumir que la coeducació no sigui un requeriment per rebre o no recursos públics ?, o que ho sigui que una escola concertada assumeixi la quota d’alumnes amb necessitats especials que li pot pertocar ?. El país pot admetre que el que alguns ajuntaments havien aconseguit amb les oficines de matriculació escolar, recorregut, per cert, per escoles / empreses amb clars interessos, es tiri per terra, frustrant la legítima aspiració dels municipis de dirigir els recursos educatius en el seu territori i exercir de govern descentralitzat ?. Pot assumir que aquesta llei, per posar un exemple més, no garanteixi l’educació al llarg de la vida com una obligació de l’administració pública ?.

És evident per nosaltres que aquesta llei respon als equilibris que ha de fer un país divers, amb ideologies diferents, que responen a interessos contraposats i a la defensa de les classes que avui encara perduren. Nosaltres a partir de demà seguirem lluitant per una escola pública de qualitat, igualitària i laica. Seguir al Govern garanteix que les greus deficiències d’aquesta llei no serveixin per anar en contra d’aquests principis, els mateixos que van guiar als que varem signar el Pacte Nacional de l’Educació, al que nosaltres, com una bona part de la comunitat educativa, som lleials. No ho són els que han primat pactar políticament amb els que no el varen signar i que defensen legítimament uns interessos que no són els nostres.

Dues consideracions per acabar : el reconeixement a les nostres diputades Laia Ortiz i Dolors Camats per la feina feta, pel seu esforç pedagògic i la seva voluntat d’escoltar a la comunitat i garantir la defensar de les seves aspiracions que en bona part són les nostres. La segona : us imagineu la gestió d’aquesta llei en mans d’un govern convergent recolzat pel PP ?. Siguem però positius com ens demanava ahir el director d’Unescocat, en Miquel Àngel Essomba.

Si us ve de gust saber quines son les esmenes del nostre grup parlamentari podeu accedir-hi clicant aquí. Aquí també podeu escoltar les nostres raons donades en la darrera roda de premsa abans del ple.

Porto una quinzena d’allò menys avorrida. Molts temes a comentar d’aquests dies. Començo però per ressaltar que el Raül Romeva ha estat escollit vicepresident del Grup Verd del Parlament Europeu, un reconeixement sense dubte a la seva tasca i una oportunitat de projectar encara més la nostra visió sobre la política europea i mundial, de ben segur que en els propers cinc anys el Raül tindrà encara més espai, aprofitant també la crescuda del Grup Verd Europeu, d’encapçalar les propostes contra la política ultraliberal mundial.

Aquests dies he anat enviant al Facebook les activitats que anava fent i en vull recuperar alguna que em sembla remarcable. Dilluns passat fèiem balanç de la campanya a favor del Tramvallès a Cerdanyola, on ahir presentaven la moció i es tancava el circuit d’ajuntaments que s’han mostrat partidaris de desenvolupar aquesta infraestructura. La feina però no s’acaba aquí, ara cal animar a que l’acceptin els dos ajuntaments que no van recolzar la proposta i que, sobretot, el Govern l’executi, atès que l’ha incorporat en el Pacte Nacional d’Infraestructures i en el PTRMB.

Aquesta setmana vivíem el fet lamentable de que CiU digui una cosa i en faci una altra. De fet no ens hauria d’estranyar, tot i que normalment el problema és que el que diu no ens agrada gens !. Al mateix temps que de forma irresponsable no recolzen al Govern en la negociació del nou finançament prometent-nos èxits futurs (5 milions d’€) quan tornin al Govern, s’ajunten amb UPN per llançar-li el salvavides al PSOE al Congrés, aturant una reforma fiscal que beneficia a la majoria i normalitza la política fiscal europeïtzant-la i el cas de la pressió fiscal als esportistes d’elit n’és un exemple però no és el més important.

Divendres passat vaig tenir l’honor de fer una xerrada a l’A.VV. de Canyelles, en motiu del 25è aniversari de l’Escola d’Adults del barri, sobre el conflicte sahrauí. Acompanyant al subdelegat del Front Polisari a Catalunya, Mah Yahdih, varem poder explicar a un públic entregat la història del conflicte i les seves conseqüències, de les que els que vivim a l’Estat Espanyol en som prou responsables i poc coneixedors. La meva recent visita als campaments fa encara més fort el meu compromís amb aquest poble i la seva lluita, i més combatiu contra aquells que diuen una cosa i en fan una altra...

Per acabar, avui comença la nostra Festa Major. Us animo a participar de forma activa i compromesa. Bona Festa !

Dilluns va haver ple. No va ser un de qualsevol. Prenia possessió de la seva acta de regidor en Jaume Massanés en substitució de l’Àssun Reyes. D’aquest canvi vull destacar dues coses : la decisió de deixar la primera línia de la política per part de l’Àssun provoca que el nostre grup municipal no tingui representació femenina. És una situació complicada per una formació com la nostra que es reclama també com a feminista. En Jaume però aporta un altre valor que cal ressaltar en una llista electoral: el fet de ser independent, no militant. Si tinguéssim 14 regidors/es això no ens passaria... si CiU hagués tret 3 regidors i plegués la Mercè Conesa estaria en la mateixa situació que nosaltres.
Podeu veure aquí la llista presentada per CiU.

El més important però és que en Jaume va començar amb força però es va trobar amb la dura realitat d’una majoria absoluta que només vol pactar mocions “polítiques” i no les que obliguen a fer “gestió” i, sobretot, que comprometen la seva acció de govern. La moció presentada pel nostre Grup Municipal, retirada i per tant encara amb possibilitats de ser acordada, proposava la redacció d’un Pla d’Actuació de Manteniment de la ciutat, un pla que fet de forma compartida amb el teixit ciutadà, hauria de ser el compromís del govern de la ciutat pel que fa a la neteja i conservació de l’espai públic. Sant Cugat no és el país de l’Alícia, te deficiències importants de manteniment. El Jaume va lliurar als mitjans i els portaveus de la resta de grups un dossier fotogràfic de l’estat del centre i dels districtes.

Un any més no onejarà la bandera de l’Arc de Sant Martí al balcó de l’ajuntament i aquest any en plena Festa Major. Una vegada més ens van presentar una moció alternativa que feia desaparèixer “bisexual” del text, no parlava d’homofòbia,... una llàstima perquè nosaltres volíem votació secreta de la moció original d’ICV i ERC que de ben segur hagués comportat alguna sorpresa....

Benvingut una vegada més Jaume, deu ni do l’expectativa aixecada, només cal veure la claca que l’acompanyava. Penso que varem fer un bon fitxatge, persona treballadora, honesta, coherent i coneixedora de la realitat de la vida quotidiana a la nostra ciutat. Els mitjans a la darrera setmana s’han fet ressò de l’entrada del nou regidor. Clar que no tots els mitjans, el Diari de Sant Cugat i el TOT ni cas. La premsa del règim és així... que hi farem !!

- tvsc

- rsc

Per cert, la noticia de RSC te una foto molt bonica del Jaume i l'Àssun