Una gran notícia

Una gran notícia. Sense matisos. El Govern de la Generalitat ha tret a informació pública aquesta setmana passada el decret que declara Collserola com a Parc Natural. El dia 2 de desembre del 2009 passarà a la història com el dia que un Govern, el d’Entesa, pren la valenta decisió de convertir al Parc amb més pressions urbanístiques del país en Parc Natural. I això no és qualsevol cosa. Hi ha molt espais naturals al país que mereixen ser tractats com a tal. De fet, en els darrers anys molts d’ells ho van ser i encara en queden molts per ser-ho. Però en el cas del Parc de Collserola la decisió no era fàcil.

Al voltant de Collserola hi vivim més de 3 milions d’habitants, existeixen milers d’activitats econòmiques importantíssimes pel país i la pressió no només immobiliària sinó també d’us humà és considerable.

Cada dia milions de persones es mouen al voltant del parc i fàcilment podria haver passat a ser un parc urbà que conservés alguns vestigis del passat. Però no només es converteix amb Parc Natural, amb el que això comporta de preservació, sinó que s’amplia l’abast del pla especial d’interès natural (PEIN) i es declaren reserves naturals dues zones en les que la nostra ciutat hi te una incidència especial : la Font Groga i la Rierada.

Aquesta decisió transcendental ha comptat des del principi amb el lideratge del Departament de Medi Ambient, encapçalat primer pel conseller Milà i després pel conseller Baltasar, ambdós d’ICV. I amb la feina tècnica i política de les persones que dia a dia treballen perquè aquest país preservi aquells espais que volem deixar en les millors condicions per les futures generacions. Encara recordo quan el primer director general de Medi Natural, el Ramon Luque, es va comprometre a tirar endavant aquest repte, que ha acabat tancant la Núria Buenaventura i el seu equip.

No ha estat gens fàcil, i encara falta camí per recórrer – aquesta setmana llegim com des d’interessos legítims contraposats la plataforma en defensa de Collserola i els propietaris dels sector de la Torre Negra anuncien les seves al•legacions al projecte -, de moment 45 dies d’informació pública, després d’un llarg període de discussió i debat amb les administracions implicades – ajuntaments i consorci del parc – i amb els companys de viatge – PTOP ha estat un os dur – però ja hem fet un important pas endavant que no te volta enrere.

Pel que fa a Sant Cugat des d’ICV valoràvem la declaració com a excepcional. S’han acomplert els nostres desitjos. La nostra lluita – la d’ICV però també i més important encara, la de la ciutadania – per la preservació de la Torre Negra i Can Busquets s’ha vist premiada per la seva incorporació als límits del Parc Natural, dins les més de 800 ha incorporades amb la proposta decretada. Encara recordo les iniciatives promogudes pel nostre Grup Parlamentari i aquella del 2003 a la que CiU responia, descartant-la, que no calia aquest grau de protecció per Collserola i que, per cert, el PSC responia amb l’abstenció.

Ara espero que tothom estigui a l’alçada de les circumstàncies : el Govern sense fer un pas enrere i el nostre ajuntament amb la mateixa contundència amb que defensa la protecció i preservació de la Torre Negra ho ha de fer amb la resta de sectors que tenen la mateixa qualificació urbanística. En aquest sentit encara no entenc, potser caldrà preguntar-ho, la disposició transitòria demanada des de Sant Cugat perquè l’espai de Can Busquets formi part del Parc Natural d’aquí a dos anys....

Una bona noticia per carregar piles per aquest darrer de lluita

tractament de la noticia als diferents mitjans:
cugat.cat
tvsc 1 i tvsc 2
El Punt 1 i El Punt 2

Setmana especial

Dijous de la setmana passada cugat.cat ho avançava per sorpresa. En pocs dies deixaria de ser el portaveu del Grup Municipal cedint aquesta responsabilitat al company i president local Joan Calderon. No per sentida era una decisió prou compartida. Compartida amb la meva gent i amb la meva família. Deixo de ser portaveu pel que això representa per la meva organització. Un portaveu a d'estar a l'alçada del que el nostre electorat i la nostra ciutat demana. Requereix estar en els actes més importants, tocar tots els temes, assistir a totes les reunions,... reclama molt de temps de dedicació. Una ciutat com Sant Cugat, amb una important activitat política i social, amb uns mitjans potents, demana molta dedicació i jo, en aquests moments, no puc respondre a aquesta demanda.

Fa sis anys vaig començar aquest camí amb la meva gent. Un camí ple de dificultats però amb moltes il·lusions. No ha estat possible aconseguir allò amb el que somniàvem - ja n'he parlat altres vegades – i que era canviar la majoria de govern de la nostra ciutat. En aquests moments però la meva activitat prioritària, que no la meva prioritat, és fer d'ICV una força encara més forta, que pugui seguir incidint de forma important, com ho estem fent, en el Govern del país i també que arribi en les millors condicions possibles a les properes contesses electorals : les eleccions al Parlament i les municipals del 2011. A Sant Cugat i a la resta del país, per suposat a la nostra comarca.

Deixo de ser portaveu perquè crec que aquest honor s'ha de traslladar al dia a dia amb la màxima dedicació, una dedicació que en aquests moments, malauradament, no puc donar-li. El Joan de ben segur que ho farà. Nova energia pel projecte ecosocialista a Sant Cugat. I no el deixo, els deixo, sols. Seguiré com a regidor del Grup Municipal d'ICV-EUiA perquè m'agrada estar a peu de carrer i perquè no vull perdre el pols de la ciutat.

I perquè vull continuar insistint en construir un projecte de l'esquerra verda a la nostra ciutat que, sumant amb la resta de forces d'esquerra de Sant Cugat, aconsegueixi il·lusionar a la gent de la ciutat. Tenim molts reptes per endavant i junts segur que ho aconseguirem però cadascú ho ha de fer des d'allà on pugui. Jo estic compromès doblement : amb ICV i amb Sant Cugat.

la noticia seguida als diversos mitjans :

cugat.cat, 19 de novembre
cugat.cat, 25 de novembre
El Punt, 25 de novembre

Del ple de la setmana passada encara

Deia que seguiria parlant del ple perquè donava per més d’un post al bloc i així ho faig. En aquest ple sembla que el PP volia provocar i la veritat és que ho va aconseguir. Presentaven dues mocions : una per denunciar el boicot a la cantant Noa per part dels que per ells “són un mal per la societat” i una altra per celebrar la caiguda del Mur de Berlín 20 anys després.

Lògicament el nostre grup no va donar suport a cap de les dues. Varem ser els únics, malgrat la noticia de cugat.cat sobre la unanimitat en el rebuig a les mocions. CiU es va encarregar de presentar una moció alternativa a la del mur perquè l’original era impresentable.

Qui es pensa que és el PP denunciant segons quines dictadures ? quan ells són els primers a no condemnar la dictadura que durant 40 anys va oprimir el nostre país. Qui es pensa que és el PP condemnant el lliure dret a la manifestació – en el cas de l’actuació de la Noa a Sant Cugat - ?. En ambdós casos el PP ha buscat qüestionar el nostre compromís demòcrata però no ho ha aconseguit. No donarem suport a mocions del PP que denunciïn actituds antidemocràtiques mentre ells no condemnin la més gran de totes, la que varem patir al nostre país.

En el cas del mur, varem denunciar a més la hipocresia, no només per part del PP, d’aquells que denuncien els murs comunistes però que al mateix temps que celebren la seva caiguda, aixequen altres murs vergonyants entre els rics i els pobres – el que separa Espanya del Marroc o el que ho fa entre EUA i Mèxic en són exemples clars – o entre poderosos i oprimits – el del Sahara o el de Palestina també en serien exemples – .No serà, com deia en Taibo fa uns anys a una xerrada sobre la pau a Sant Cugat, que hi ha “fills de puta bons i fills de puta dolents”?

Pel que fa al tema Noa seré clar : amb tot el respecte artístic cap a aquesta cantant penso que no és una decisió massa encertada portar-la com a cap de cartell dels actes de celebració del dia Internacional contra la violència masclista. Amb la seva defensa de la guerra com a opció legitima la matança de civils, també de dones innocents.

Els altres dos punts importants del ple van ser l’aprovació de les ordenances fiscals i l’inici del pla especial per l’ampliació del Tanatori municipal. En el primer punt dir que no hem arribat a acord aquest any per diversos motius. Perquè no han volgut discutir al mateix temps el marc d’ingressos i despeses, en un any que s’havia de ser valent i imaginatiu alhora. Perquè en un any de crisi l’ajuntament trasllada la càrrega fiscal a la majoria de la gent treballadora, augmentant d'un 4 a un 8% el rebut de l’IBI. Perquè no han acceptat ajudar a la gent que pitjor ho passa subvencionant determinats impostos. Al final ERC ha donat suport a unes ordenances ben maquillades que projecten com a fiscalitat progressista però que premien en els rebuts de l’IBI a qui te més patrimoni i alhora és família nombrosa o, i aquest any també, monoparental. I és clar ajudaran als vidus o vídues que tinguin ingressos inferiors a 9 mil €.....

Per acabar : comença el procés urbanístic perquè el tanatori de Sant Cugat es pugui ampliar i així pugui permetre fer cerimònies no catòliques. I ho dic així perquè fins ara només es podien fer cerimònies catòlics, al Monestir això si, a la nostra ciutat. I era perquè no hi havia demanda segons el portaveu de CiU Joan Recasens. Fa quatre anys - quan varem presentar una moció que recollia aquesta demanda - que ens va dir el regidor d’Unió que hi estaven treballant. I ho ha anat repetint cada cop – fins a tres vegades – que li preguntava la regidora Assun Reyes. No sembla que aquesta hagi estat una prioritat per l’equip de govern municipal, ni per pietat. I quanta gent ho haurà passat malament en un moment tant difícil com és el d’acompanyar la teva família en el comiat dels teus difunts.