22 de maig 2015

Tots els partits són iguals?

Ahir parlant amb un bon amic sobre les eleccions municipals em feia veure la diferència entre candidatures de les anomenades veïnals i les que representen sigles de partits. Ell em deia que les primeres defensen les qüestions concretes que interessen realment a la gent en unes eleccions locals. I els segons, continuava, representaven més ideologies que pertoquen més a àmbits nacionals.

Jo li respongué que aquests altres partits també estan composats per veïns i veïnes de la ciutat que viuen i treballen aquí i que proposen idees concretes per millorar el seu funcionament. I que la ideologia, la política, és necessària també en l'àmbit municipal, fins i tot en l'arranjament de voreres. O és el mateix prioritzar l'arranjament dels carrers del centre que els dels barris perifèrics? O que aquest arranjament el facin empreses constructores de l'IBEX 35 o bé cooperatives o empreses d'inclusió social?.

Qui hi haurà representat a partir de dilluns a l'ajuntament? Foto: Trini Canals

En tot cas, el millor és repassar què diuen les diferents candidatures i, com deia l'anunci, comparar i decidir què ens agrada més, no us sembla?

Què diuen els diferents programes?

Som-hi doncs. Fem una ullada a les diferents candidatures que es presenten a aquestes eleccions i en traiem les principals propostes, sobretot aquelles que les diferencien, almenys des del meu punt de vista.

N'hi ha dues, VOX i PP, que competeixen en abaixar impostos i ajudar a les famílies, però a unes determinades famílies, les que es poden concebre com a institució. Ambdues forces, conjuntament amb Ciudadanos - C's, critiquen amb duresa la despesa pública en general, la de subvencions clientelars a algunes entitats, i proposen fer més eficaç l'administració - o sigui reduir el gruix dels serveis públics - tot i que amb matisos. També ho fa ICV-EUiA però plantejant reduir l'estructura política i la despesa en manteniments i subministraments.

En els seus programes econòmics els diferents partits ens parlen de fiscalitat des de dues perspectives diferents. VOX i PP fan molt d'èmfasi en la baixada dels impostos locals, fins el punt de treure la taxa de clavegueram en el segon cas. C's planteja una revisió cadastral perquè l'IBI moderi la seva quota. Cal dir però que les propostes relatives a l'IBI tenen poc recorregut. Des d'ERC, ICV i la CUP el plantejament fiscal es fa des de perspectives diferents que es resumeixen en obtenir ajudes en el pagament dels impostos depenent de la situació de vulnerabilitat que es té. Hi ha dues propostes específiques però que surten de la normalitat que són les de SI i la UASC. La primera proposa que l'ajuntament pagui tots els seus impostos a l'Agència Tributària de Catalunya (també ho fa ERC) i els segons, que s'intenti recuperar tot el que està impagat en impostos d'anys anteriors.

En l'apartat de política de promoció econòmica tothom està preocupat per l'atur i per la creació d'ocupació però les fórmules per fer-hi front son ben diverses. CiU gallardeja d'haver creat gairebé 7.000 llocs de treball en el darrer mandat i vol seguir en la mateixa línia, treballant perquè vinguin més empreses - que són les que creen ocupació, segons ells - i perquè facin convenis amb el SOM perquè aquests llocs de treball es creïn a la ciutat. Tanmateix aspiren a  mantenir i, fins i tot, augmentar els pressupostos en polítiques socials i ensenyament - proposen dedicar 500 mil euros al manteniment dels centres de primària durant el proper mandat -. ERC mostra especial preocupació per l'atur juvenil, que representa un 27% de l'índex d'atur de la ciutat - molt més baix que el de la mitjana de les ciutats veïnes -. En aquest sentit, proposen una finestreta única per facilitar els tràmits administratius per les petites empreses i els emprenedors que comencen a la ciutat i arribar a acords amb algunes entitats financeres per tal de facilitar als anteriors microcrèdits. Sumen a aquestes propostes una rebaixa considerable de la taxa de residus als establiments comercials de nova creació i una subvenció de fins a 2.000€ per a la modernització dels comerços . Els socialistes lliguen la creació d'ocupació a la formació, destacant-ne la proposta de coordinar les necessitats de les empreses a l'oferta dels centres educatius. La proposta força de la CUP és l'aposta decidida a favor de l'economia social i solidària que es pot exemplificar en la creació d'un viver de cooperatives municipal.

En el cas de SI plantegen impulsar pressupostos participatius, començant per una partida del pressupost ordinari - CiU també proposa fer-ho però en les inversions, un 10% -. VOX vol que es facin bonificacions en les zones blaves a favor del comerç local, UASC que el superàvit de l'ajuntament i el rati d'endeutament no cal que sigui tant petit quan hi ha necessitats a atendre a la ciutat - que els diners "estiguin al camp", com deia en Cruyff, vaja! -.

Les polítiques adreçades a la gent

Sinó hi ha prou diferències en el que he explicat fins ara, crec que en el que segueix en trobareu algunes més. La primera, que em sembla d'una hipocresia increïble, és la doble vara de mesurar que tenen VOX, PP i C's entre cultura i esports. Mentre en el primer àmbit no sembla que tinguin massa interès en ajudar a les entitats, ni que entenguin que la cultura és un element de cohesió social, davant la segona es desviuen en el seu programa en reclamar coordinació amb les entitats, més subvencions, ajudes i inversions en nous equipaments. VOX, per exemple proposa mecenatge per la cultura perquè no depengui de l'ajuntament. Per C's, la cultura la fan les persones i no les associacions i pel PP el bilingüisme és la qüestió central en aquest àmbit...

La resta de partits proposen mantenir el pressupost de cultura, l'impuls de la cultura tradicional i popular i que la llengua catalana sigui la d'informació, relació i senyalització de l'ajuntament, en el cas de SI, que el Consell de Cultura sigui operatiu i la creació d'un espai per joves creadors i aprofitar espais verds per l'expressió cultural, en el cas de UASC. ERC coincideix en el primer assumpte i a més proposa co-decidir amb les entitats la priorització de les necessitats i una part de les subvencions que reben per tal de fer activitats extraordinàries. En el cas de la CUP, pensen que ha d'arribar a tot arreu, no només per la via del consum i l'oci sinó també per la de la participació i la creació artística i cultural. En aquest sentit, proposen crear sales polivalents en els barris i districtes que permetin la programació cultural local i la creació artística. ICV qualifica la ciutat com culturalment molt rica però insta a treballar per revertir la capacitat dels actors culturals de la ciutat en la ciutadania i també a replantejar-se de dalt a baix els equipament que hi ha.

En el cas del PSC, com ho era en la promoció econòmica, l'aposta de la cultura és la creativitat. Segons el seu candidat manca lligam entre la cultura pública i la privada" i anuncien una aposta clara per la formació artística pública, potenciant l'educació secundària artística. La candidatura governant, CiU, centrarà la seva actuació en el proper mandat, si té majoria, en la construcció d'una gran biblioteca central urbana, en eixamplar la xarxa de museus amb l'espai Grau Garriga situat a la Casa Can Quitèria vinculat a la Casa Aymat i Can Maristany i desenvolupant un itinerari de les arts plàstiques i de l'art.

Tothom vol tenir cura de les instal·lacions esportives i coordinació amb les entitats. Però com a diferenciació podem ressaltar, la descentralització que proposa SI,  l'aprovació d'un pla d'instal·lacions esportives pel 2020 amb tots els agents implicats que proposa UASC, la utilització de les instal·lacions municipals per part de les entitats esportives en les vacances escolars de forma gratuïta que proposa ERC, per poder-se finançar, recuperar competències a l'OMET perquè garanteixi que hi ha esport extraescolar i no descentralitzi a tots els centres escolars, com proposa la CUP, replantejar-se la inversió en el nou pavelló de La Guinardera pel seu cost i millorar altres instal·lacions ja existents i invertir més en les entitats com fan altres ciutats metropolitanes, com proposa ICV o la construcció d'un pavelló al nou Institut Leonardo Da Vinci i un Bike Parc a Volpelleres, com proposa CiU.

Pel que fa a la gent més vulnerable, ICV planteja introduir un ajut per elles, augmentar l'atenció domiciliària i els plans de salut per joves i infants. Des de fa uns anys proposa, com defensa en el seu programa aquesta candidatura i la CUP, garantir l'accés de tota la ciutadania als serveis públics mitjançant quotes que guardin relació amb la renda (l'anomenada tarificació social). Pel que fa a l'habitatge, VOX vol replantejar on es fa aquest tipus de política social, SI vol impulsar i gestionar els habitatges buits de les entitats financeres per fer habitatge social de lloguer, UASC planteja la promoció dels pisos tutelats per gent gran i els compartits entre gent gran i gent jove i C's proposa que l'habitatge de lloguer no costi als seus usuaris més del 30% dels ingressos i que l'habitatge públic serveixi per fomentar l'arrelament a la ciutat dels residents.


Per acabar, i com a propostes més especials de les diferents candidatures, ressalto crear una tinença d'alcaldia de descentralització per parar més atenció als diferents barris i recuperar la gestió dels serveis urbans a mesura que acabin les cessions per revertir aquesta en benefici de la ciutat, com fa UASC. Aquesta proposta també la fa la CUP de forma clara han de ser de titularitat pública, sobretot els més essencials pel desenvolupament de la ciutat com l'aigua, la llum, el transport públic, etc la conseqüència de la remunicipalització dels serveis és la rendibilitat social perquè els beneficis es redistribueixen pel conjunt de la ciutadania i es poden millorar les condicions dels treballadors. Aquesta proposta també la defensa ICV que, en el cas de l'aigua, planteja un procés de deliberació que acabi en una consulta ciutadana.

20 de maig 2015

49,84 milions d'euros d'inversió en polítiques socials?

Anunci electoral de CiU
Ja és habitual que en les campanyes electorals determinats partits prometin actuacions a la ciutat, accions als veïns en el seu barri, fins i tot que facin arranjaments o inversions que no se sap ben bé d'on han sortit però, què carai!, quan arriben les eleccions tothom té pressa per acabar-les - i això passa no només a Sant Cugat -.

També escoltem aquests dies fins i tot algunes bajanades dites per candidats a les eleccions locals que responen més a un desconeixement de la ciutat i al funcionament dels marcs legals - que sempre es poden trencar és clar, però difícilment des dels ajuntaments -. Però el que ha estat de nota, bona nota, és la campanya del partit governant. Com és normal li treuen rendiment a la seva acció de govern - malament aniríem sinó - i haureu vist que hi ha diferents tipus de cartells que ens donen dades d'aquesta acció. Són dades interessants i potents, però són certes? Són contrastables? Algú ho ha fet? La resta de partits, pel que s'ha vist a la campanya, no.

La dada del 92% de satisfacció de viure a Sant Cugat, des del meu punt de vista, és una presa de pèl electoral. Seria més adequada per un anunci de fidelització de ciutat. Si us han preguntat a l'enquesta de l'observatori, dubto molt que responeu que NO a esteu satisfets de viure a Sant Cugat?. I això no té res a veure amb el partit governant. Bé, una mica sí que hi pot tenir a veure, però molt relativament.


Evolució de la despesa corrent 2011 - 2014 en polítiques socials
La dada però que m'ha cridat més l'atenció és la dels 49,84 milions d'euros que segons el cartell en el que surt la candidata de CiU, Mercè Conesa, s'han invertit entre el 2011 i el 2014 en polítiques socials i d'atenció a les persones (Ciutat amiga de la gent gran, Ciutat d'oportunitats per la joventut, Ciutat dels infants i les famílies, Foment de l'esport i vida saludable, Ciutat educadora, culta i creativa, Ciutat tranquil·la, segura, cívica i saludable, i foment de l'ocupabilitat de les persones). Està bé, a més, que hi posin aquests detalls encara que sigui en lletra més petita perquè facilita trobar les partides en l'execució del pressupost.

Evolució de les inversions 2011-2014 en polítiques socials
I això és el que he fet. Anar a l'execució del pressupost que hi ha a la web de l'ajuntament. I què hi trobem, com he explicat en algun altre article?: doncs que no quadren les dades. Resulta que en aquests 4 anys l'ajuntament s'ha gastat en aquests capítols 114,6 milions d'euros. Direu: aquest xicot està sonat i li està donant peixet a CiU. Doncs potser sí. Però no crec que tenint com tenen els números a la seva disposició hagin tirat pel capbaix, no us sembla?. Què passa amb aquests números? Com podreu veure a les gràfiques, en la despesa corrent, d'aquests 114,6 milions, 49 milions - un 43% -, és per personal, el que deixaria la despesa en 65 milions d'euros. Però segueix sent superior!, us direu. Doncs sí!. D'aquests 65 milions però si li traiem la partida de seguretat i ordre públic - sense comptar el capítol de personal - ens quedem amb 38,7 milions d'euros. Què vol dir això? Que per polítiques estrictament socials - vegi's ocupació, educació, cultura, esports, habitatge i sanitat - en 4 anys la despesa o inversió social ha estat de 38,7 milions d'euros executats, o sigui diners que estan emparaulats o pagats.


També podria ser que quan ens parlen d'inversions parlin d'inversions de debò, de diners que es dediquen a nous equipaments i no a despesa corrent. En aquest cas les inversions en aquests 4 anys han estat de 10,2 milions d'euros. Si ho sumem a la xifra anterior ens podria donar els 48,9 milions dels que parla la publicitat de CiU. Però si tenim en compte el mateix criteri i traiem la part de seguretat ciutadana hauríem de reduir més de 2 milions en aquest concepte. Aquestes són les xifres que he trobat jo, comptant les partides que estan penjades a la web de l'ajuntament. No sé quines són les que ha fet servir CiU. Estaria bé saber-ho però.

08 de maig 2015

Pere Soler, la passió per la política

Poques vegades trobes persones tant compromeses amb unes idees i un projecte polític com el candidat del PSC a Sant Cugat, en Pere Soler. De fet, durant els darrers 4 anys, el "noi dels ulls blaus" com li diuen algunes àvies del barri de Sant Francesc, ha provocat alguna situació agitada al ple a conseqüència de l'apassionament amb el que viu la seva vocació política, que sovint el porta a intervencions més "calentes" del que és habitual en l'oasi polític santcugatenc.
Raül Pulido

I és que més d'un deu pensar que en els moments actuals posar-se al capdavant de la llista del PSC, i més a una ciutat com Sant Cugat, és gairebé una heroïcitat. Cal dir que el candidat socialista ha rebut només que agraïments i suports des del carrer Nicaragua, fet notori en temps de "llistes fantasmes". Aquesta setmana però els socialistes santcugatencs han mostrat tota la seva musculatura. Aquest dimarts, davant casa seva, al Celler Cooperativa, van omplir amb més d'un centenar de persones i amb la presència del seu primer secretari Miquel Iceta per presentar tota la candidatura. Una candidatura que, com es va encarregar de recordar el cap de llista "és tota de casa, amb gent que fins i tot ha nascut a Sant Cugat", un atac clar a llistes que porten representants residents a fora o fins i tot al cap de llista de C's que viu a Terrassa  -tot i haver afirmat que vivia a Sant Cugat al debat organitzat al TOT -.
Àngel Casas, Pere Soler i Miquel Iceta

Però és que no només van omplir el Celler sinó que van reunir a "velles glòries" del socialisme local, com l'ex-alcalde Àngel Casas, persones de referència de la ciutat i, sobretot, es van conjurar contra els mals auguris que sobrevolen la parròquia del vell PSC i, començant per l'Iceta, que va proclamar que "serem la sorpresa de les eleccions municipals a Sant Cugat" i acabant amb el propi alcaldable que, en una xerrada informal amb la premsa dimecres, dóna com a punt de sortida els tres regidors que van estar a punt d'aconseguir el 2011 i com a objectiu plausible els quatre, volen elevar la moral de la seva militància que sembla estar més "enxufada" que mai. Així ho repeteixen cada cop que se'ls pregunta per l'èxode que han patit arreu i de forma especialment dolorosa aquí, encapçalat pel seu ex-portaveu i candidat fins fa 3 mesos Ferran Villaseñor, avui segon a la llista d'ERC.

Pilar Gorina
A l'acte del Celler, va ser un "exiliat" santcugatenc i ara candidat a Premià de Mar, l'estimat David Gutiérrez, el que es va encarregar d'escalfar l'ambient recordant els que s'havien "canviat de jaqueta" i d'explicar que els "socialistes sempre estan al costat de la classe treballadora" - és clar que quan escoltes l'himne de campanya que et recorda a Zapatero un no es pot estar de recordar que la major vaga general se li va muntar a aquest president, justament del seu mateix partit -. Però és innegable que entre la gent socialista, especialment entre la gent de base, la defensa dels serveis públics està a prova de bomba. Se'n va encarregar de recordar-ho la incombustible Pilar Gorina, mestra i pedagoga, sisena a la llista, que en la seva pràctica diària no només defensa sinó que porta a la pràctica el que avui s'anomena "l'educació viva", el que justament va demanar implantar a la nostra ciutat perquè "l'educació és present".

Una de les personalitats que dóna suport a Soler i la seva candidatura és la Victòria Camps que, en la intervenció que va fer davant el públic present, va confessar que seguia pensant que calia defensar els valors de la social democràcia i que el paper del PSC en el procés nacional era el més honest, coherent i difícil. Un Miquel Iceta que va haver de marxar perquè tenia un acte, el 125, a una altra localitat, va tenir temps per dir que valorava molt la "fidelitat del candidat al projecte socialista" i que a arreu on va "els nostres candidats parlen de persones, reactivar l'economia, transparència, eficiència i eficàcia", per acabar afirmant que el PSC és una força de govern, propositiva i responsable i que a Sant Cugat "hi ha gent que no ha sentit a prop l'estat del benestar ni tant sols l'ajuntament".
Pere Soler
Finalment, el cap de llista, Pere Soler, va veure complert el somni d'un polític amb fusta, il·lusionat, ser l'alcaldable del projecte que representes. Se'l notava nerviós alhora que desitjava dir-ho tot en la poca estona que li tocava parlar. Té ganes d'aconseguir un bon resultat i no serà fàcil, els vents no els bufen a favor, la paraula clau és "l'efecte rebot" segons ells i es veu que quan a Sant Cugat comencen a pujar després comencen arreu de Catalunya. En la seva intervenció, com sol fer als plens, va començar a "disparar" a l'adversari sense miraments i alhora a proposar alternatives. Contra Esart, més Angeleta Ferrer, contra la "Smart City", una ciutat més útil per la gent, menys OMET i més esport per tothom, va parlar de la ciutat cara, de baixar impostos via revisió cadastral, dels desnonaments silenciosos que hi ha a la ciutat, de l'exemple de ciutats metropolitanes que tenen més serveis públics amb menys pressupost. Tota l'artilleria a l'escenari com si s'acabés la campanya! I és que és com una metralleta política quan es posa el micròfon a la boca i de ben segur que no ens deixarà de sorprendre durant aquesta campanya.
Rosa Masip i Gabriel Gullit
L'acte polític, que serà el més important de la campanya - en aquesta han confessat els seus responsables no en podran fer més per motius econòmics -, va comptar amb les actuacions voluntàries de'n Raül Pulido i del Gabriel Gullit, del grup Esquerda, acompanyat de la número 4 de la llista, la Rosa Masip. La resta de campanya serà a peu de carrer, cos a cos amb la gent perquè segons la gent de la candidatura el Pere Soler guanya en les distàncies curtes i es creix - encara més -.

03 de maig 2015

Debat a 10 per començar la "carrera" cap a les municipals de Sant Cugat

No voldria pas que semblés un retret cap a l'organització del debat que es va celebrar dimecres a la Casa de Cultura. Però un debat entre 10 caps de llista no aporta massa cosa més que conèixer-los les cares i esperar que alguna d'elles faci una pífia - cosa que no va passar...-. Això sí, almenys la gent del TOT Sant Cugat va quedar bé amb totes les candidatures que es presenten i els va donar l'oportunitat d'estar a la mateixa alçada alhora. És una opció.
De dreta a esquerra: Vox, SI, UASC, C's i ERC-MES

Però passem al debat en sí que suposo que serà el que més interessarà a la gent que llegeix aquest article. Dues constatacions: només una de les candidates va optar en el debat per l'enfrontament directe, emergint com una alternativa formal a l'alcaldia de la Mercè Conesa. La Mireia Ingla, d'ERC-MES, va discutir de "tu a tu" les polítiques convergents. Almenys formalment, perquè va incomodar a la candidata Conesa més que ningú al debat: "aquest govern no té ni idea del que és la participació ciutadana", li va etzibar en el segon bloc del debat.

I es van plantejar dues concepcions diferents de governar la ciutat. Perquè no s'acaba tot en les formes, que en aquest tipus de format de debat però treuen avantatja, sinó també en saber transmetre idees concretes pel govern local. I aquí es produïren dos blocs: els que segueixen pensant que el mercat (vegi's les empreses) i tenir alguns euros més a la butxaca acabaran amb la pobresa i l'atur i els que, almenys sobre el paper, pensen que sinó actua l'administració com a distribuïdora de la riquesa no hi ha res a fer. Entre els primers, en Jorge Carreras del Partit Popular defensà baixar els impostos municipals i alhora "crear una regidoria de família per atendre la família com a institució". El candidat de Ciutadans - C's, Aldo Ciprian, defensà que l'ajuntament ha de fer només allò pel que té competències i "deixar-se de rescatar segons quines entitats, associacions i empreses públiques", referint-se a les ajudes que l'Ajuntament ha donat per l'activitat d'Òmnium, per exemple o de PROMUSA. Segons aquest candidat qui crea ocupació son les empreses i no l'administració, "surt més a compte Càritas que el Servei d'Ocupació Municipal", va afirmar. El darrer candidat d'aquest bloc és Ignacio Garriga, de VOX, defensor també de les ajudes a "la família" a partir d'un Pla Integral que s'abordaria des de la reducció del sobrecost que representa l'Ajuntament i baixant els impostos municipals. Què és "la família" per VOX, la prioritat són les nombroses, les monoparentals i les que tenen persones amb discapacitats a càrrec.
D'esquerra a dreta: Josep Ma Vallès, CiU, PP, PSC, ICV i CUP

Front a aquesta concepció trobem el bloc polític defensor de les iniciatives públiques. Començant pel candidat socialista Pere Soler que va plantejar desenvolupar la llei de dependència i la tarificació social i lluitar perquè el màxim de treballs de Sant Cugat fossin per gent d'aquí - un 40% ha de marxar cada dia fora -. Jaume Massanés d'UASC, va incidir molt en l'habitatge de protecció compartit per gent gran i jove i treballar per solucionar la manca d'accés laboral pels majors de 45 anys. És evident que el problema de l'habitatge havia de ser un dels temes estrella del debat en una de les 3 ciutats més cares del país. Així doncs, la candidata de SI, Maria Rosa Comellas, proposà fer una gestió dels pisos buits de les entitats financeres i una cura especial per les persones aturades de llarga durada per tal de lluitar contra la cronificació de la pobresa.

L'alcaldable d'ICV-EUiA, Roser Casamitjana, va denunciar la desigualtat entre persones i entre barris i defensà la necessitat de destinar tot l'habitatge públic a lloguer, realitzar un pla de xoc contra l'atur juvenil i descobrir la pobresa no declarada. Per part de la CUP - PC, la Núria Gibert, va anar més enllà i proposà un habitatge a preus públics en relació a la renda de les famílies i eliminar bonificacions impositives a famílies nombroses que no les necessiten. Finalment, la Mireia Ingla, d'ERC - MES, proposà subvencions en el rebut de l'IBI a famílies en risc d'exclusió social, arribar al 15% en habitatges públics de caràcter social i implementar el decret de pobresa energètica des de l'ajuntament. Per lluitar contra el que passa sovint que és que "en una ciutat com la nostra a la gent li fa vergonya declarar-se pobra, crearem la història social compartida per actuar des de totes les àrees de l'ajuntament".

El 9 contra 1 el va haver de respondre l'actual alcaldessa i candidata de CiU, Mercè Conesa, posant en valor l'acció del seu govern. Davant l'afirmació del conductor del debat Josep Ma. Vallès que "a Sant Cugat els pobres són més pobres perquè Sant Cugat és més cara", Conesa va esmentar l'aprovació del Pla d'Inclusió Social aprovat amb el consens de totes les forces del ple i que segons ella ha suposat una despesa de 9 milions d'euros - en tot el mandat -. "En el 99 ja vaig dir que a Sant Cugat hi havia pobres", va afirmar. No recorda però que en aquell any, una companya seva de consistori i de partit, la Marta Subirà, defensava que no es fes el 2on CAP perquè "a Sant Cugat, la majoria de la gent ja té assegurances privades". Com sempre però, CiU, com fan els partits del centre dreta, associen la sortida de la crisi i la recuperació econòmica a la creació d'ocupació i la iniciativa privada, per tant, la millor carta que va presentar com a govern local va ser la creació de 6.700 llocs de treball a la ciutat i més de 200 empreses. També es va referir a l'habitatge i, en aquest sentit, va afirmar que PROMUSA, ha construït 500 habitatges de lloguer en la seva història i, en aquest mandat, ha construït 107, dades que ningú va contestar i que jo contrasto.
Foto de "família" després del debat a 10

En els darrers anys PROMUSA ha construït i projectat molt poca obra pública pel que fa a habitatge. En el darrer mandat ha construït i adjudicat 42 habitatges al Camí de la Creu - antiga seu del CPA - en règim de venda (2012) i 86 habitatges en règim de lloguer general impulsades per Altimira (Banco Santander) a Can Matas amb preus més alts del normal. Per tant, en aquest mandat s'hauran adjudicat per part de PROMUSA, 128 habitatges. Habitatges de lloguer per a joves no n'hi ha cap en projecte, per a gent gran hi ha els 42 que han d'anar a l'antiga "benzinera Griful" de Rius i Taulet, de règim general n'hi ha 60 pendents de licitar les obres a Can Mates i, de venda, s'estan construint 24 darrera el Monestir, a l'Avinguda Francesc Macià. Totes aquestes dades estan extretes de la web de PROMUSA.


Durant els propers dies seguiré parlant de la campanya electoral de les municipals de Sant Cugat i faré referència encara a aquest debat de dimecres passat. 

16 de març 2015

La premsa digital en l'arrencada del 2015


Ja sabeu que m'agrada repassar "com està el pati" en l'àmbit de la premsa digital. Àmbit que des de fa molts mesos em preocupa i ocupa la major part de les hores del meu dia a dia. Malgrat la base de la informació que comparteixo amb vosaltres és merament quantitativa també incorporo elements més qualitatius, totalment subjectius, perquè són fruit de la meva interpretació personal. En aquesta ocasió podré a més incorporar alguna dada de mitjans alternatius, que no estan inclosos en les dades auditades per l'Observatori de Justificació de la Difusió (OJD) però que en xerrades a les que he assistit han estat publicitades.

Començo amb l'estructura habitual perquè pugueu comparar amb l'article anterior del mes de gener, en el que feia balanç del 2014. El primer titular és que "Naciodigital.cat segueix sent el líder de la premsa catalana a internet". Després d'una arrencada més potent de l'Ara.cat el mes de gener, el mes de febrer el diari de'n Salvador Cot ha recuperat territori i ha pujat més d'un 6,4%, arribant als 2,1 milions de visites úniques, gairebé 600 mil més que el mateix mes de l'any passat. No és el mateix en el cas del segon diari que, respecte l'any passat perd unes 70 mil visites úniques situant-se per sota dels 1,9 milions, tot i rebent més visites totals que el primer. El NacióDigital segueix tenint una durada de visita superior al segon, superior als 7'.

En el grup "perseguidor" seguim trobant els mateixos que l'any passat: Vilaweb i El Punt Avui. Els dos s'han estabilitzat en les dades del 2014, el primer en 1,2 milions de visites úniques i el segon superant les 900 mil. I també en les durades de les estades de les visites, sent el primer el diari generalista en el que més s'hi està la gent, cosa que diu molt de la seva qualitat. En el tercer grup hi trobem, com en el darrer anàlisi que vaig fer, a Directe, El Periódico i El Singular. Però hi hem de sumar també el Racocatalà que degut a les baixades d'audiències de la resta "recupera posicions" amb unes xifres que igualen les de fa un any: 306 mil visites úniques. L'únic de la resta que ha fet una evolució positiva és Directe.cat que ha progressat un 275% respecte el mateix mes del 2014 fins les 444 mil visites úniques. El Periódico està en la part baixa de les seves xifres anuals i El Singular, tot i millorar un 19% les del febrer del 2014 porta un 56% de descens des del desembre. Un altre del mitjans que crida l'atenció és l'E-Notícies que cau un 69% respecte el mateix mes de l'any passat i que porta 4 mesos seguits caient en la seva audiència amb un total d'un 34% de pèrdua de visites úniques fins els 163 mil d'aquest febrer. La Directa, per les dades que ens va donar la Gemma Garcia en la seva intervenció de la setmana passada a Sant Cugat té una audiència mensual d'unes 300 mil visites úniques i elcritic.cat, publicant una notícia al dia, 90 mil. Segurament el "refredament" del procés nacional juga un paper important en les xifres de molts d'aquests mitjans de caràcter català.

El TOT Sant Cugat fa un salt espectacular

La Laura Grau, protagonista del mes / Foto de periodismodehoy2013

En el darrer anàlisi explicava que els mitjans digitals de Sant Cugat eren els mitjans de caràcter estrictament local amb més audiència de tota Catalunya. El que vol dir que la gent de la ciutat té ganes de saber què passa al seu voltant i que està molt "connectada". Aquest mes però, no se per quin motiu o per quin contingut especial - en singular o plural -, el TOT Sant Cugat ha batut tots els rècords: ha doblat els seus registres de fa un any passant de 48 mil visites úniques el febrer del 2014 a les més de 96 mil d'aquest darrer mes. Cal felicitar-los perquè, malgrat no ser totes les visites pels continguts informatius - de les notícies vull dir - és una feinada. La marxa del TOT és clarament ascendent. La feina de la Laura Grau, com a directora de l'edició digital, es nota força, des del passat mes d'octubre - no compto el setembre perquè l'agost és un mes estrany- no han deixat d'augmentar les visites en un progressió de gairebé un 80%!. I a més ara han canviat la plana fent-la més atractiva a les visites.

Pel que fa a cugat.cat, el mitjà públic de referència, la seva progressió és molt més suau. Respecte el mateix mes de l'any passat també ha millorat, un 13%, de 42 mil visites úniques a gairebé 48 mil. Però com a mitjà públic de referència hauria de marcar-se com a fita està sempre per sobre de les 50 mil, dada que ha aconseguit en diferents mesos durant el 2014. De ben segur que quan s'estabilitzi el seu òrgan de direcció ho aconseguiran. 

L'altre mitjà de comunicació, que vaig engegar jo mateix, i del que m'avergonyeix el tarannà que segueix des de la meva marxa, el Sant Cugat Informa, només cal veure la caiguda d'audiència: un 46% en els dos darrers mesos, 3.870 visites úniques, després de deixar-lo el mes d'octubre en gairebé 6.000.

I a Espanya, què?

A la mateixa trobada, organitzada per Imago Catalunya, sobre construcció de biocivilització i també en l'organitzada per la UNIPAU sobre els mitjans i el seu paper davant els conflictes, vaig comentar, vàrem comentar, que la premsa està en crisi però el periodisme no i que, en aquests moments, gràcies a internet, comptem amb alguns mitjans que podem considerar de caràcter independent - de pressions econòmiques d'empreses, governs i bancs, bàsicament - i que compten amb força audiència. Aquest fet és una oportunitat per transformar la societat.


Aquestes són les dades, que segueixen mantenint-se respecte el darrer anàlisi: es manté en primer lloc, destacat, 20Minutos.es, amb més de 29 milions de visites úniques mensuals, 7 milions més que ara fa un any...L. Després de saltar les webs dels canals de TV - el més vist és TeleCinco - ens trobem per aquest ordre amb Público.es, amb 7,6 milions - 2 milions més que l'any passat -, eldiario.es, amb 5,7 milions, 2,4 més que l'any passat per aquestes dates, La Razón, amb 3,4 milions, un 25% més que l'any passat però 1 milió menys que el mes passat i infoLibre, que està per sota de capçaleres catalanes, 1,2 milions de visites úniques, encara que cal comptar que cal pagar per alguns continguts. El primer digital no estatal, descomptant els catalans és Diario de Sevilla, amb 845 mil visites, al que segueixen Canarias7.es, Laopiniondemalaga.es i EL DÍA.es. Andalusia i Canàries s'emporten "la palma" doncs en premsa digital.

17 de febrer 2015

Roser Casamitjana, tal com raja

És difícil parlar d'algú quan el coneixes bé i quan a més li tens una estima especial. Aquest és el meu cas amb la ja cap de llista d'ICV, Roser Casamitjana. Però ho intentaré fer, com ho vaig fer fa mig any amb les dues altres caps de llista fins ara presentades públicament, la Mireia Ingla d'ERC i la Mercè Conesa de CiU.

La primera diferència amb les presentacions anteriors és l'austeritat o, si voleu, la humilitat amb la que van afrontar el repte de la presentació. A diferència de les anteriors, la gent d'ICV van preferir garantir una sala plena de l'Ateneu que patir fins el darrer moment en un espai més gran - dit de pas tampoc hi ha massa més a escollir -. A més, fer-ho a l'Ateneu és un gest de complicitat amb un entitat del poble, amb la cultura des de baix, una de les senyes d'identitat de l'esquerra transformadora que volen representar.

Roser Casamitjada acompanyada per l'Isidre Marías, Assun Reyes i JA Prieto
Com en el cas de la presentació de la Mireia Ingla, la Roser Casamitjana va estar acompanyada de representants de "l'esquerra plural" de la nostra ciutat, el que dóna un missatge del "bon rotllisme" que no es concreta per abans de les eleccions com tothom ha comprovat - excepte a Valldoreix i només en part - però que albira una possible bona entesa depenent de com vagin els resultats dels comicis municipals. No sé si la coincidència en el nom del procés programàtic d'ERC amb el que fa temps que duu a cap ICV, el "repensem Sant Cugat", és un avís per navegants!.

Però per què dic al principi "Roser Casamitjana, tal com raja"?. Doncs perquè així es va mostrar a la gent que vam assistir a la presentació. La Roser és una persona propera, serena, formada, culta, molt treballadora i un pèl adusta, com ho és la seva terra d'origen (Barberà de la Conca), un pèl seca, aspra, no és dona de moltes paraules, les necessàries, ni d'ensabonar ni de quedar bé per quedar bé. Per mi, una virtut en la política d'aquests temps en que s'ha de fer pedagogia i dir a les coses pel seu nom. I a la presentació, a diferència de les dues anteriors, sobretot a la de la Mercè Conesa, on la sabonera va arribar gairebé a l'entrada de la platea del Teatre Auditori, l'organització de l'acte no van deixar que hi hagués gairebé ni una bombolla de sabó.

I això que quan ella va cridar al seu costat als seus tres convidats tot feia pensar que la cosa aniria per aquest camí!. Res de res. L'acte es va convertir en un "tercer grau" del que ella no en tenia cap constància - m'ho van confirmar personalment els tres protagonistes, l'Isidre Marías, l'Àssun Reyes i el Jesús Àngel Prieto - en el que li van preguntar de tot. Des de quan cobrava, fins quan temps dedicava a la feina de regidora, què pensava sobre temes com la participació, residus, habitatge, canvi climàtic, polítiques de gènere, les mocions del ple, l'oposició, el pacte "no nascut" de l'esquerra, els 27 anys de govern de CiU i el seu estil de govern, la smart city, tot el que us pugueu imaginar en 45 minuts d'interrogatori, cadascú amb el seu estil. Un bon exercici de transparència pública d'una candidata que diu el que pensa i el que és "tal com raja", fins i tot abans de començar a discutir el programa però amb la certesa d'haver treballat de valent i haver fet els deures durant quatre anys colze a colze amb la gent i les entitats de la ciutat.

Per les seves respostes està clar que ella té - i el futur equip també - propostes clares i alternatives per Sant Cugat, malgrat hi hagi qui digui que no, tantes vegades com vulgui, quan es parla d'altres maneres de fer, o d'altres "models" - paraula que no té massa sentit però accepto "pulpo como animal de compañía" -. Mireu si hi ha propostes alternatives que moltes de les que feia fa anys i panys, i fa ICV, o la CUP o el PSC, fins i tot, ERC, les està assumint CiU en els darrers mesos, com la de "municipalitzar les zones blaves" o "incorporar criteris socials als concursos públics". I és que, com deia un amic meu, el "model Sant Cugat és difícil de canviar, perquè no dóna per massa més, el que cal és repensar-lo, refer-lo, fer cirurgia interna en el cas del urbanisme, gestionar-lo d'una altra forma,etc".


Com en els casos de la Mercè Conesa i la Mireia Ingla, ICV tampoc es va estar de res i Sant Cugat també va demostrar que és important pels ecosocialistes. La co-coordinadora nacional Dolors Camats va ser l'encarregada de tancar l'acte amb un missatge molt similar al del líder republicà i molt distant al del president Mas, molt municipalista, molt d'empoderament de la gent, molt de que la gent té en les seves mans el proper mes de maig canviar coses que afecten en el seu dia a dia i que són molt importants en la qualitat de vida. I és que és evident que aquesta és una força que en els ajuntaments és on ha basat majoritàriament el seu laboratori d'idees i d'acció política i el seu balanç i trajectòria l'avala. Caldrà fer l'examen per això doncs.