21 febrer 2012

No amaguem el cap sota l’ala!


A iniciativa de tres AMPA de Sant Cugat el Grup Municipal d’ICV-EUiA presentava al ple d’ahir una moció per tal que l’ajuntament de la ciutat assumís el cost del transport escolar pels infants que vivint al centre estan escolaritzats a les escoles La Floresta, Ferran i Clua i Catalunya. Només la CUP va mostrar voluntat en donar-li suport i és per aquest motiu que es va retirar. De totes formes la nostra regidora,la Roser Casamitjana,va explicar molt be quina és la situació i jo em faig ressò perquè he estat molt implicat en aquesta qüestió com a pare integrant de la comissió de transport de l’escola La Floresta.

Com tothom sap,a la nostra ciutat es van haver de construir de pressa i corrent tres escoles en quatre anys per respondre a les necessitats d’escolarització pública i es va poder fer als nous barris de Can Matas i Volpelleres. I és que la situació del mapa escolar a la nostra ciutat ha estat des que governa CiU lamentable. Avui encara són molts els pares i mares que han de portar els seus fills i filles a les escoles dels barris de La Floresta i Mira-sol i a Valldoreix (EMD). Aquesta situació m’atreveixo a dir que no es dona a cap altra localitat de la nostra comarca.

Ras i curt: una família del centre de la ciutat a diferència del veí de la casa del costat ha de portar sense haver-ho demanat els fills a una de les tres escoles esmentades. Per aquest motiu els i les alumnes queden “captius” a l’hora del menjador i,a més,des d’aquest any i de forma sobtada,el preu de transport escolar ha pujat un 400% fins a 270€. Mentrestant el veí – o veïna – pot portar caminant a l’escola el seu fill o filla i,fins i tot i si la seva feina li permet,la pot anar a buscar a l’hora de dinar tot passejant.

Què hi diu l’ajuntament a tot això? Es renta les mans,deixa penjats als pares i mares i amaga el cap sota l’ala. Que és competència del consell comarcal i la Generalitat? Potser sí,però el cas és que si aquestes famílies volguessin canviar l’any que ve d’escola,o agafar el transport públic – que en el cas de La Floresta s’ha aconseguit que 30 anys després arribi dos cops al dia a l’escola!!! – o decidissin portar-los amb cotxe,qui tindria el problema seria l’ajuntament. És justa la situació? No,des de cap punt de vista,i si passa en un altre municipi tampoc. Jo mateix quan vaig a buscar la meva filla a la parada em trobo amb mares,aquest és el cas més greu,que porten els fills a aquestes escoles i que no tenen ni cotxe,ni temps,ni diners per assumir la situació i que segurament es plantejaran canviar els nens i nenes d’escola.

Mentrestant l’equip de govern,i suposo que altres partits que no volien donar suport a la moció,miraran cap un altre costat quan la màxima responsabilitat la te l’ajuntament que no ha estat capaç,o no ha volgut per beneficiar un altre model d’escola,de planificar el mapa escolar de forma òptima. I aquesta sí és una competència de l’ajuntament,qui ha de posar a disposició de la Generalitat els terrenys per fer-hi noves escoles. Espero que arran de la iniciativa encetada pels pares i mares de les tres escoles l’equip de govern faci algun moviment d’acompanyament i intenti resoldre aquesta situació injusta.

M’estranya que els mitjans de comunicació no hagin fet seguiment d’aquesta problemàtica que fa uns diesvan publicar i que ahir va desaparèixer de la plana de cugat.cat. Jo penjo un vídeo que he gravat avui mateix i que mostra quina és l’estat del Carrer de Can Llobet que és el carrer principal des de l’estació de La Floresta cap a llocs com la pista esportiva o la pròpia escola.

15 febrer 2012

Què està passant amb el transport públic?


En els darrers dies el debat al voltant del transport públic i la mobilitat ha agafat bona volada. Fa un temps no es parlava d'aquest dret bàsic de ciutadania. Només el Joan Herrera des del faristol del Congrés dels Diputats feia crides a un major sentit comú a l'hora d'invertir en el nostre país i en la necessitat de prioritzar en aquells que són utilitzats per la majoria de la gent i no per una minoria,com l'AVE. En aquest país som campions olímpics objectivament en kilòmetres d'autovies i autopistes,en xarxa d'alta velocitat que respon més a interessos especulatius que a les necessitats socials i en aeroports que s'ha demostrat abastament,ara molts en fan escarafalls,que no servien per res.

Ens hem passat els darrers anys tirant diners en infraestructures que no tenen una devolució social pel país. En infraestructures que no responen a l'equació cost – benefici que tan reivindiquen qui demanen que l'administració pública s'ha d'emmirallar en les pràctiques de l'empresa privada. Les polítiques doncs de territori s'han desenvolupat més sota el criteri del papanatisme de l'scalextric i del tren de Lego. Unes polítiques de les que no s'escapen ni el darrer ministre d'Aznar,Alvarez Cascos,ni la benvolguda “maleni”,ni el Sr. Blanco,....i al nostre país primer en Puig,després en Nadal i ara en Recoder. La seva visió de desenvolupament territorial respon als mateixos paràmetres – com a mostra l'aprovació avui mateix de la modificació de la Llei d'urbanisme amb el suport de CiU i el PSC -.

Però anant al que és més proper hi ha diferents qüestions que en aquests moments han de ser el nostre eix prioritari de treball i reivindicació alhora. En primer lloc parlem del finançament del transport públic que com a dret social que és i com a repercussió ambiental que te hauria de ser una prioritat en les polítiques públiques de qualsevol govern. I d'aquí venen tots els mals. Quan parlem del transport públic,com quan ho fem de cultura,educació o salut,per posar alguns exemples,no podem parlar de despesa sinó d'inversió. Inversió en cohesió social i en igualtat d'oportunitats per tothom. Hem vist com el govern dels millors ha decidit carregar sobre els col·lectius més vulnerables el dèficit tarifari del transport,la qual cosa dificulta encara més allò que hauria de ser un objectiu de país que és el traspàs del vehicle privat al transport col·lectiu. Al mateix temps que es rebaixa l'àrea verda a Barcelona i la zona blava,facilitant l'ús del cotxe,s'apuja la targeta més utilitzada per la ciutadania,la T10. Des d'ICV reivindiquem una política tarifària que integri de forma justa totes les zones i que premii a qui utilitza més el transport públic facilitant el seu ús.

De la mateixa forma entenem que les inversions en infraestructures de transport públic no es poden incorporar en el compte de pèrdues,com es fa també per cert amb les que tenen a veure amb el cicle de l'aigua,sinó que s'han d'incorporar en el grup d'inversions dels pressupostos del país,com es fa en el cas de les carreteres i autovies. També crec que s'ha de reflexionar al voltant del volum d'inversió i les prioritats. Calia construir una L9 amb estacions gairebé de luxe i amb un cost de 3 mil milions d'€ quan les rodalies de Barcelona funcionen com a mitjans del s.XX?.

Per acabar:la nostra comarca és un dels territoris més maltractats en els darrers anys. No hi ha xarxa transversal,hi ha manca de freqüència i mal servei en les línies de RENFE,no sabem quan s'acabarà el perllongament de la línia del Metro del Vallès,el projecte del Tramvallès està en no se sap quin calaix guardat i,al mateix temps,s'elimina la bonificació del peatge de Les Fonts i es paralitza la construcció del tercer carril de la C58. Això és governar per millorar la competitivitat? A això li diem modernitat?. I això que ja ningú se'n recorda del Quart Cinturó.....sssshhhhhh!!!!

07 febrer 2012

Aquest proper dissabte tothom per la pau a Euskadi

Adhesión a la Manifestación de Gesto por la Paz. Bilbao, 11 febrero. 17:30 Sagrado Corazón.

ETA es parte del pasado y el futuro es nuestro. Lo hemos conseguido. La democracia, la libertad, el respeto, la tolerancia, la justicia, la no violencia han prevalecido frente a la barbarie de la violencia y la opresión.

Desde Gesto por la Paz, vamos a convocar la última manifestación que venimos realizando desde 1988 en torno al Día Mundial de la No violencia. Será nuestra aportación al asentamiento de unas bases de paz y libertad y a la reafirmación de que no hay vuelta atrás. No todo el trabajo está terminado y por ello reclamaremos una serie de mensajes que miran hacia el futuro y muy necesarios en este momento:

- Nunca caer en el olvido de lo sucedido, ni de las víctimas causadas.

- Construir las bases éticas de un relato mínimo compartido, fruto del consenso entre quienes hemos rebatido la justificación de la violencia. Un relato que deslegitime la violencia ejercida contra personas de esta sociedad y contra la convivencia democrática en pluralidad.

- Favorecer la reconstrucción de la convivencia sometida durante años a la presión de la violencia y la amenaza. Esta convivencia deberá basarse en la tolerancia y la libertad. Para hacer desaparecer los miedos aún existentes, la izquierda abertzale tendrá que dar más pasos en la aceptación de la pluralidad y el marco democrático.

- Desvincular la violencia, del conflicto político porque éste no justificó el surgimiento del terrorismo y va a perdurar más allá del final de la violencia. Nuestro futuro debemos construirlo exclusivamente a través del diálogo, el convencimiento y la democracia.

- Respetar los derechos de las personas presas. Defendemos una política penitenciaria más humana, pero nunca la impunidad. Son necesarias la VERDAD y la JUSTICIA. La política penitenciaria se deberá centrar en procesos individuales, tal y como ya se está produciendo en algunos casos.

Esta será nuestra convocatoria, la última, y te pedimos que te sumes a ella. Acude el sábado, 11 de febrero a las 17’30 h. a la Plaza del Sagrado Corazón de Bilbao.

Me adhiero: http://goo.gl/ynwWg

02 febrer 2012

Hi ha alternativa

Article d'opinió publicat avui a cugat.cat
  
Durant la darrera setmana el debat sobre el pressupost del Govern català ha estat centre d'atenció per part de la majoria dels mitjans de comunicació. Aquests però amb l'espai que li poden dedicar a cada tema s'han limitat a ressaltar aquelles propostes més llamineres,curioses,conflictives o contradictòries. Una de les millors iniciatives durant la majoria progressista al Parlament de Catalunya va ser la d'obrir a la ciutadania la tasca parlamentària,la participació de la societat en els tràmits legislatius n'és un exemple – a Madrid ni es fa ni es te intenció de fer-ho – i també ho és la possibilitat d'accedir als debats plenaris i en comissió a través de la web,en directe i en diferit,de forma per cert molt ben editada – no estaria malament que es fes el mateix també a nivell municipal - .

He seguit aquests debats amb interès,i els he compartit via xarxes socials,perquè volia escoltar sense intermediaris les raons d'uns i altres i tinc clara una cosa:hi ha diferències ideològiques evidents,sortosament i legítima i,el que és més important:hi ha alternativa també. Algúns/es ens volen fer creure que no hi ha alternatives a les polítiques que s'estan fent. Això és un tic profundament antidemocràtic. Una cosa és que una majoria parlamentària de forma legítima,amb la legitimitat que li donen els vots vull dir,decideixi fer un tipus de polítiques i una altra,ben diferent,és que es negui l'alternativa. Negar l'alternativa és negar la democràcia. I en els debats d'aquests dies al Parlament de Catalunya s'ha pogut apreciar que hi ha alternativa.



Em crida l'atenció a més que l'alternativa,que entre d'altres representa l'esquerra verda nacional,defensa posicionaments cada cop amb més suport social. Llegia en un mitjà que el president del grup assessor econòmic del govern,el Sr. Alemany – d'Abertis per cert -, defensa que amb austeritat només no anem enlloc,que només amb retallades anem de cap a la recessió. El president del consell assessor de salut del govern, el Sr. Vilardell, defensava en una entrevista en un altre mitjà,que cal mantenir el nivell de la sanitat pública del nostre país i que per això cal una fiscalitat més progressiva i la garantia d'accés per tothom. Dos veus com podeu veure que se sumen a les moltes altres que defensen que les polítiques d'austeritat mal entesa,la que aplica el nostre govern com alumne avantatjat del govern espanyol,són polítiques que ens porten a l'abisme de la recessió.

Hi ha qui reivindica inversions i polítiques socials sense pensar en l'altra part de la moneda:els ingressos. Nosaltres ho hem dit alt i clar:si no paga qui més te,qui més contamina i qui més especula,és impossible redistribuir la riquesa. Hi ha qui prefereix acontentar els taurons de Brusel·les,i a més en fa bandera,i hi ha qui reivindica que cal invertir més en polítiques socials,generadores de cohesió però també de llocs de treball, i en infraestructures socialment justes i ambientalment compromeses com pot ser el transport públic. Aquesta és la diferència. Ho podeu copsar entrant a la plana web de parlament.cat i escoltar les raons d'uns i altres,sense intermediaris.

En els següents enllaços teniu les intervencions dels representants del Grup Parlamentari d'ICV-EUiA a les comissions específiques de cada departament del Govern de Catalunya:


29 gener 2012

10 anys després del pacte del nou creixement

article publicat al Diari de Sant Cugat d'aquest divendres 27 de gener

Aquest mes de gener fa deu anys des que l'alcalde Recoder i el portaveu d'ICV Francesc Godàs signaven el pacte del Pla Parcial d'Ordenació del sector Can Matas, Volpelleres i Guinardera. També ho va fer el PSC. És moment de fer balanç d'aquell acord polític, de la seva repercussió a la ciutat i de com imaginem la seva gestió futura en els temps que corren.

El creixement del que estem parlant es feia si o si, donada la seva qualificació urbanística, aquest és un element important a tenir en compte per no perdre'ns en debats estèrils, existents en aquells moments. Es tractava d'incidir en la proposta del nou equip de govern que substituïa, pels pèls, al de l'alcalde Aymerich i que entomava aquest projecte amb criteris diferents, que facilitaven la presa en consideració per part d'alguns partits a l'oposició. ICV s'havia oposat al model de l'alcalde Aymerich que pretenia aprofundir més encara en la ciutat difusa, malgastadora de recursos, i assumia uns criteris per part de l'equip d’en Recoder més raonables de ciutat  compacta. Ens hi varem abocar. Un bon grapat de trobades amb especialistes, agents socials i de debats interns a la nostra organització ens van portar l'any 2000, amb el lideratge indiscutible del nostre regidor Joan Balada, a fer una proposta de més de 30 punts per tal de donar suport al nou planejament urbanístic. Aritmèticament no feia falta el nostre vot, però amb bon criteri l'alcalde Recoder desitjava reforçar aquella decisió amb el màxim de consens possible més enllà del seu govern amb el PP. Per ICV era un pas per la limitació del creixement,previst pel Pla General predemocràtic,a 100 mil habitants.

Estació Volpelleres (foto cugat.cat)

De la nostra proposta es va acceptar gairebé tot: la connexió amb la ciutat existent, l'estació nova de FFGC, la centralitat comercial d'ambdós barris amb mercat inclòs, la previsió de suficients equipaments per donar resposta a qui hi havia d'anar a viure, escoles de primària, escoles bressol, equipaments esportius, un nou CAP a Can Matas i un institut a Volpelleres, un centre cívic a cadascun d'ells i una qüestió important ja en aquells moments, la previsió d'habitatge públic per sobre del 20%, en un moment en que només s'havia de reservar un 10% dels nous planejaments. De fet els habitatges de PROMUSA construïts en aquests barris signifiquen més del 50% dels de venda des del 2000 i més del 83% dels de lloguer construïts a tota la ciutat, pel que fa a habitatge públic. Les escoles ja avui en funcionament van donar la raó a les nostres reivindicacions d'ampliació del mapa escolar públic a la ciutat. De la resta de punts, avui encara n'hi ha de pendents: l'aprovació del pla de mobilitat i el tancament de la ciutat de forma consensuada per la zona de Collserola, Torre Negra, Can Busquets, Can Monmany, zones verdes,...

Ens trobem ara en una cruïlla a la que hem de donar resposta. L'esclat de la bombolla immobiliària ha provocat que en aquests moments tinguem un barri mig buit mentre moltes persones de la nostra ciutat es troben sense habitatge: més de mil esperen habitatge públic. Què fem? Una proposta concreta: aconseguir que els propietaris dels solars i pisos buits els cedeixin a l'ajuntament perquè els converteixi en habitatge públic de lloguer. La pilota està en la nostra teulada.


Aquest article el signem a quatre mans:

Joan Balada, regidor d’ICV 1995-2003
Francesc Godàs, portaveu d’ICV 1995-2003
Xavier Boix, portaveu d’ICV 2003-2010
Joan Calderon, portaveu d’ICV des del 2010

26 gener 2012

El Vallès Occidental també surt escaldat amb el pressupost 2012 del Govern




Dolors Camats,Eva Herrero i Manel Pérez a Terrassa
Llegia ahir un article del meu homòleg Arnau Funes,d’ICV del Baix Llobregat, sobre les polítiques del Govern a la seva comarca i especialment a les que es desencadenen del pressupost que aquests dies s’està presentant al Parlament de Catalunya i pensava que a la meva comarca passa efectivament el mateix. Avui he fet quatre números i aquest és el resultat.

He comparat les xifres del pressupost del 2010,i aquí confesso que són les del projecte perquè no trobo l'execució del pressupost per enlloc,amb les que s'estan presentant al Parlament i,en algun cas i ho explico tot seguit,que a darrera hora s'han canviat per part del conseller Recoder en el cas del perllongament del Metro del Vallès a Terrassa.


Les xifres són brutals. Si a nivell de Catalunya la inversió prevista el 2010 era de sis mil milions d'€ aquest any es proposa 2.800 milions, el que suposa passar de 800 €/hab a 369 €/hab,a la nostra comarca la inversió,i restades aquelles inversions que no tenen impacte en el dia a dia de la gent que viu i treballa en el Vallès Occidental – com poden ser les del CAR per exemple – la inversió del 2010 era de gairebé 230 milions d'€ i aquest any,descomptant l'aturada de la inversió al Metro del Vallès a Terrassa,és de 89 milions. Una vergonya. Això vol dir que si el 2010 cada habitant rebia 260 €/hab aquest any no arriba als 100 € - 99,7 € per ser exactes - .
M'aturo però amb el tema del Metro del Vallès perquè si és molt greu aturar la inversió a Terrassa per sorpresa encara ho és més que ni tant sols es preveiessin per Sabadell aquest any – i que l'alcalde d'aquesta ciutat se n'assabenti per la premsa i que el PSC no hagi fet ni tant sols esmenes.... -.
Dolors Camats,Silvia Carrasco i Carme Garcia a Sabadell

Divendres varem presentar amb la portaveu del Grup Parlamentari Dolors Camats a les dues cocapitals la feinada d'esmenes que el nostre Grup ha presentat al pressupost del 2012. Som el Grup que més n'ha presentat: 830 – perquè ningú digui que no hi ha alternatives i d'elles 50 tenen a veure amb la nostra comarca i en temes tant diversos com equipaments educatius,de salut o de dependència,en inversions ambientals i en infraestructures de mobilitat,especialment les que tenen a veure amb el ferrocarril i amb una que sembla que tothom ha oblidat:el Tramvallès. En aquest cas només vull recordar que el projecte del Tramvallès és un projecte recolzat per tots els ajuntaments vallesans,excepte el de Montcada,i que és una opció sostenible ambientalment i econòmica i que donaria servei a una part de la població que avui no te opció alternativa de transport públic i més després de conèixer les retallades en les línies d'autobús entre Rubí,Sant Cugat i Cerdanyola.

En aquest enllaç podeu seguir el debat sobre el pressupost en territori, en aquest el d'educació i en aquest el de salut, com a debats més importants del pressupost. En aquest enllaç trobareu la informació sobre les esmenes d'ICV del Vallès Occidental i en aquest altre la plana web que hem posat en marxa a nivell nacional per informar sobre les esmenes presentades i per facilitar que ens feu arribar més propostes.