13 novembre 2013

El Procés Constituent de Sant Cugat asseu a la mateixa taula ICV, CUP i l'Assemblea de Drets Socials


En el segon acte de la Festa de Tardor d'enguany la sala del Terra Dolça es va omplir a vessar de públic esperonat per la pregunta plantejada per l'assemblea santcugatenca del Procés Constituent. Una autopregunta que es feia la pròpia plataforma cívico política, representada pel jurista i membre de l'observatori DESC Gerardo Pisarello, sobre el per què del propi procès encapçalat pels activistes Arcadi Oliveres i Teresa Forcades, que volia rebre la resposta de forces polítiques amb representació institucional a la nostra ciutat com ICV i la CUP i d'un moviment cívic emergent com l'Assemblea de DretsSocials que des de fa set mesos camina de forma incansable coordinant les lluites quotidianes contra les retallades a l'Estat del Benestar a la nostra ciutat.

Taula Rodona "Procés Constituent per a què?"
La periodista del TOT Sant  Cugat Anna Mira presentà una taula rodona on cadascuna de les organitzacions presents va plantejar els seus posicionaments davant la situació político social actual i els instruments per sortir-nos-en. Gerardo Pisarello va ressaltar l'especificitat en el marc europeu del qüestionament del marc constitucional i la necessitat de “canviar-ho tot”, la constatació que dins el paisatge de crisi sistèmica, institucional, on tanta gent qüestiona els principals actors passats i presents, “s'obren finestres d'oportunitats que fan que moltes coses siguin possibles i sinó ho fem nosaltres potser ho faran altres amb conseqüències ben diferents”. Per part de l'ADS l'Oriol Sánchez* en una línia similar va plantejar entre d'altres qüestions que també “les alternatives es construeixen amb pressió social i conscienciació ciutadana de que la lluita és necessària”.

Pel que fa als partits presents en Jordi Casas, que representava a ICV, va recordar que en l'àmbit local dos anys enrere la seva agrupació havia plantejat un “espai comú de les esquerres” que va acabar en via morta perquè no va trobar bona acollida per part de la resta d'organitzacions polítiques. A nivell local i nacional però ICV creu que “el Procés Constituent hauria de fer de ciment per construir l'alternativa”. Finalment Guim Pros, en representació de les CUP de la ciutat va plantejar un sí rotund al Procés Constituent però amb dosis d'incredulitat, sobretot condicionats a la qüestió nacional i “sense necessitat de forçar cap màquina perquè ja coincidim en les lluites quotidianes, no és cap drama no anar junts electoralment parlant”.

Al final de l'acte hi va haver un seguit d'intervencions majoritàriament crítiques amb el sistema tradicional de partits i amb el paper que les forces d'esquerra han fet en els darrers anys. Entre el públic però es podia veure la presència de força gent molt destacada tant d'ICV com de la CUP. No es va concretar res de treball a nivell local des del Procés Constituent de cara a les eleccions municipals del 2015, encara que es va fer una crida a que “cercant la complicitat d'altres pobles caminem cap a la utopia concreta” però només – i ja és molt! - en una futura república catalana

*L'Oriol Sánchez no està enllaçat, per la dificultat en trobar un enllaç segur, suposo que això deu ser, depèn com t'ho miris, una sort per ell però.

12 novembre 2013

La Festa de la Tardor comença plantejant-se el perquè de la crisi


Aquesta tarda la Fundació Sant Cugat ha ofert el primer acte de la Festa de la Tardor d'enguany. A la Casa de Cultura de la ciutat s'han aplegat una trentena de persones per veure la pel·lícula “Por què?! Una crisis endèmica”, dirigida per Marc Balaguer i realitzada pel mateix autor, en Jaume Vilalta i el veí santcugatenc Jesús Angel Prieto.

Jaume Vilalta, Marc Balaguer i Jesús A. Prieto
La pel·lícula és un recull de reflexions d'acadèmics, polítics, periodistes, de corrents ideològiques "moderades", segons els propis autors, fora d'alguna excepció rellevant com en Vicenç Navarro o Josep Ramoneda. Aquesta opció l'escullen els autors per tal de fer un relat homogeni de les causes de la crisi en les seves vessants econòmiques, socials i polítiques doncs aspira més a fer una narració del que ens ha portat a la situació actual que a fer propostes de futur malgrat en dibuixa alguna. El que queda clar això sí és que aquesta crisi representa el final d'un model. Almenys així ho sembla per la sintonía amb la que s'acomiada la pel·lícula: un “Rèquiem” ben trobat que toca a morts!.

Al final de l'acte ha hagut un debat entre els autors i les persones assistents on s'ha posat en valor el fet que es reflexioni al voltant de les causes de la crisi, els seus culpables, que la Fundació Sant Cugat, entitat que des de fa més de 15 anys promou i incentiva la vida ciutadana, especialment mitjançant l’organització de debats i participant activament en la configuració de l’opinió pública, hagi optat per presentar aquesta pel·lícula a la nostra ciutat i s'ha lamentat que, en general, la valoració qualitativa sigui molt bona però no sigui així la receptivitat quantitativa.

La pel·licula és possible veure-la a la plana web de Luki Media i la seva durada és de 80 minuts.

03 novembre 2013

Ve un tren, l'agafo?


Dilluns passat parlava d'emprendre i del que em semblava que significava per mi aquest terme. Efectivament, en la “5ena. Jornada d'Emprenedoria” organitzada per la Cambra de Comerç de Terrassa i Comarca, ESADE i l'Ajuntament de Sant Cugat es van confirmar les meves afirmacions. L'emprenedoria no és només engegar un negoci sinó a més que aquest respongui a una necessitat que avui no està coberta, una innovació. I les persones convidades a explicar les seves experiències vitals eren exemples de projectes d'emprenedoria d'èxit en diversos camps, des de la del botiguer que ha fet marca“pernilera” fins la molt interessant iniciativa col·laborativa d'emprenedoria amb objectius socials i ambientals.

Deia en l'anterior article, que va rebre un bon grapat de visites per cert, que “a la nostra ciutat hi ha molt buits per omplir”, com en moltes altres afegeixo. Concreto més en aquest article per tal de rebre els vostres comentaris, suggeriments, idees i, sobretot, recolzament.... o no.

A Sant Cugat avui hi ha una TV, una ràdio (que s'ha convertit amb una important inversió en una productora multimèdia), un Diari setmanal en paper, una revista setmanal gratuïta i dos portals informatius digitals. En tots els casos estic parlant de formats informatius genèrics. En una ciutat de 85 mil habitants penso que és suficient però que hi ha marge per més mitjans. I més quan un dels dos portals digitals és el públic i l'altre és el complement de la publicació en paper del Diari de Sant Cugat i el TOT Sant Cugat, totes elles publicacions amb una trajectòria històrica i un seguiment important.

foto el·laboració pròpia
Us preguntareu doncs què és el que faig jo per aquí el mig... doncs bé, fa uns mesos via Linkedin es va posar en contacte amb mi l'editor d'una incipient xarxa de portals informatius locals digitals per explicar-me el seu projecte. El seu primer objectiu era Sant Cugat i em proposava si jo volia fer-me càrrec del projecte a la nostra ciutat. Uau! Explicar el que passa a la meva ciutat des de l'altra banda! Quina il·lusió! La veritat és que em fa joia el repte. Informar per empoderar seria l'objectiu del meu projecte personal. Perquè la fórmula del projecte empresarial és via franquícia donada la capacitat econòmica que tenen i la voluntat que cadascun dels nodes d'aquesta xarxa sigui en sí mateix un projecte empresarial viu. Que qui el lideri s'ho faci seu, que el defensi i el visqui en el dia a dia.

Eus aquí on estic ara. El pla d'empresa està fet, cal fer-ho a més per la inversió inicial. L'espai mediàtic definit: una informació alternativa, més humana, més profunda, que no es quedi amb la primera mirada de la notícia sinó que vagi un pas més enllà, que doni veu “als que avui no en tenen”, un espai de comunicació de baix a dalt, on l'opinió no sigui monopoli de la gent de sempre, que expliqui històries de gent corrent que cada dia construeixen històries heroiques a la nostra ciutat, que faci també servei públic i promogui ciutadania activa. Un mitjà viu en les xarxes socials que comunica però que interactua. No només que doni sinó que rebi. En tots els camps, en la cultura, en l'esport, en la política, en l'educació, etc.

Com us podeu imaginar això ha de donar per menjar. Poca cosa més però. Què us sembla?, dóna la nostra ciutat per un mitjà nou d'aquestes característiques? Creieu que fa falta? En un moment com el que estem penseu que serà molt difícil trobar gent que recolzi el projecte? Els que teniu petits comerços, empreses, professionals liberals,... donareu un cop de mà a aquest nou mitjà?. No us talleu i feu-me arribar els vostres comentaris. Fer un estudi de mercat com cal costa molts diners però avui sabem que cada dia visiten cugat.cat més de 1.000 persones, com en el cas del TOT Sant Cugat digital. Mireu si hi ha marge perquè la informació local engresqui a més santcugatenc/ques! I més tenint en compte que la nostra ciutat és de les ciutats on l'us d'internet i les noves tecnologies te un percentatge més alt d'entre les ciutats del nostre país.

28 octubre 2013

Emprendre o no? Aquesta és la qüestió!


Fa just quatre mesos que vaig deixar de “cotitzar”. La meva vida professional és llarga, només cal veure l'informe de vida laboral que t'envien periòdicament des del “Ministerio de Empleo y Seguridad Social” i em dono compte dels anys que tinc i del que ja he dedicat a “fer feina”. El meu currículum el podeu repassar en el meu perfil deLinkedin, l'he anat perfeccionant a mesura que m'he anat endinsant en el fascinant món de la recerca d'una nova feina. En articles anteriors, ja fa dies d'això perquè he estat molt atabalat en el tema, us feia una relació de diferents recursos per fer justament recerca de feina. Avui us en en faig alguna més:
  • l'aplicació jobeeper a http://jobeeper.com/
Del Blog TESACU**
Avui però em centro en “això d'empendre”. L'IEC ho qualifica com “començar una cosa, especialment que suposa un esforç considerable, que inclou dificultats, riscos, etc.”. Del llatí “prendere”, o sigui prendre, riscos s'entén. I evolucionant més endavant en la història com a “aventurers”, ens trobem que la paraula s'usa el s. XVIII en l'Encyclopédie, “entrepeneur”, però en aquest cas com una persona mitjancera entre capital i treball. Fins que en el s. XX hi ha qui ha introduït perspectives diferents en el terme que encara perduren perquè al terme se l'utilitza per qualificar realitats ben diferents: des d'empresaris que arrisquen econòmicament però que no aporten cap innovació ni benefici socials a qui veient una necessitat en fa una virtut, innova, inventa, se la juga i crea*. Una cosa és l'emprenedoria i una altra és la mentalitat empresarial, comercial, “ser negociant”,... que també està molt be! Però que no te res a veure...

Bé, doncs tornant al primer paràgraf, i després de treballar per tercers a l'empresa privada, de dedicar hores d'oci personal i familiar al meu esport preferit que és el bàsquet, d'haver-me dedicat amb cos i ànima a “la cosa pública” en els darrers anys tant voluntàriament com de forma professional, m'atreu molt posar-me pel meu compte i engegar un projecte professional del que en sigui el responsable i l'ànima. A la nostra ciutat hi ha molts buits per omplir. Però n'hi ha un que crec que s'ha de tapar abans que l'aigua ens arribi al coll i hi estic treballant. No estic sol, és un projecte en xarxa que es fa en altres ciutats properes i m'engresca molt. En els propers dies posaré el termòmetre i espero “temperatura confort”.

* "Herois globals", The Economist,març 2009
** La foto me l'ha cedida molt amablement la Teresa, autora d'un blog que vaig descobrir ahir mateix sobre Educació 2.0, Formació TIC, Social Media i Coaching TIC: TESACU, l'únic problema és que tindreu que posar-vos amb el diccionari al costat perquè escriu en valencià...

02 setembre 2013

sobre els portals de recerca de feina ( 3er i darrer apunt )


En aquest darrer post començo per dos planes web diferents. Més que planes web són dues plataformes o portals – confesso que no domino aquest llenguatge encara, no em matxaqueu massa! -. He volgut deixar pel final els casos més especials, aquests dos, els més “in” i els públics.

Felipe Navío i Juan Urdiales de jobandtalent
Jobandtalent és una web diferent a la resta, no es tracta d'un portal clàssic, ni d'una xarxa social, sinó d'una plataforma innovadora, una aplicació creada al 2009 per uns creadors que amb la participació de la Universitat Pompeu Fabra i la utilització d'un algoritme “que es comporta com un consultor de selecció de personal virtual, identifica i reconeix tendències lingüístiques dins de l'estructura i paraules tant de l'oferta de treball com dels CVs. Aquestes tendències, es converteixen en dades que comparen i posen en comú als candidats que encaixen en els processos de selecció. Aquest algoritme, que es troba en continuo desenvolupament, permet a jobandtalent analitzar centenar de milers d'ofertes de treball de diferents portals de feina i recomanar ofertes de treball als candidats que encaixen”. Per això quan entres en aquesta plataforma, que trobes en català – un punt per ells! -, i pitges una oferta de feina et pot enviar a altres portals de feina dels que he fet referència en comentaris anteriors.

Una altra plataforma de referència, també gratuïta, és Workmunity, creada per Joel Santirso i Eneko Knörr el 2011, és totalment gratuïta, molt moderna, lligada a totes les xarxes i a feines de tot tipus. Les ofertes a diferència de l'anterior portal són directes des de l'empresa, quan cliques doncs una oferta no comences a passar per un munt de webs diferents sinó que vas “de cara a barraca”. Pots marcar empreses favorites i t'envia avisos quan tenen ofertes de feina. No t'avisa però quan hi ha ofertes adequades al teu perfil laboral, ningú és perfecte!. Només és a nivell estatal. Li dona molta importància a la qüestió salarial – un fet inusual a altres portals i que aquest recull és una comparativa entre el que ofereixen les ofertes i el que es paga de mitja en el sector -. Es disputa el lideratge amb la resta de portals de recerca de feina. Serveix de la mateixa forma a persones que busquen feina com a empreses que busquen treballadors/es, com per recerca d'empreses per fer-ne seguiment i posar-te en contacte com, també, per recerca de formació – d'altra banda és habitual en tots els portals de recerca de feina -. Aquest portal és molt recomanable, encara que en aquests moments a la província de Barcelona hi ha poques ofertes de feina.

Altres portals de recerca de feina però per perfils tipus “manager” serien Experteer, Careerbuilder, Hays o els relacionats amb empreses de treball temporal o “head hunters”. En alguns casos, com és el primer, la majoria dels passos els has de fer pagant, en d'altres el registre és gratuït i l'operativa és força correcta. Però repeteixo: estan adreçades a un tipus de perfil molt determinat: directiu o tècnic amb formació mitjana - alta en general, que no vol dir en aquests moments salari alt!.

Passo en aquesta segona part d'aquest darrer post sobre recursos en la recerca de feina a donar-vos cinc enllaços de l'administració pública:

Per proximitat començo per la web de l'ajuntament de Sant Cugat, la més fluixa de totes en l'àmbit de l'acompanyament en els temes de l'ocupació, la borsa de treball és molt minsa i te molt pocs recursos per la gent que s'hi connecta, només cal que hi entreu i compareu amb la resta.

Les de Rubí i Terrassa són molt més complertes, no cal dir que la borsa de treball te més oportunitats – la qual cosa deu voler dir que hi ha més recursos en personal darrera – i en la pròpia plana web hi ha recursos per la gent que hi entra per fer currículums, cartes de presentació i qüestions relacionades amb la recerca de feina. Destacar que la de Terrassa és fruit del treball del Pacte per l'Ocupació, instrument creat per l'ajuntament egarenc des de fa molts anys de concertació amb els agents econòmics i socials per tal d'afrontar les realitats econòmiques des de l'empresa, l'educació, el món laboral,... i que ha donat força bon resultat. Un exemple del que molt haurien de prendre'n nota.

La plana del SOC, el Servei Català d'Ocupació, de la Generalitat de Catalunya, és força completa, te una borsa de treball amb moltes ofertes (avui en te més de 2 mil de tot tipus), dona recursos a la gent “perduda” per fer documents bàsics per cercar un lloc de treball però no és millor que una plana de qualsevol de les que he estat parlant fins ara – o sigui que pots posar-hi el currículum, apuntar-t a ofertes i fer el seguiment,... S'esperaria més de la plataforma de recerca de feina d'un país que vol ser un estat, la veritat.

I per acabar, la millor de totes: la de Barcelona. Aquesta sí que és una bona web de suport. A banda de donar assessorament als que fan recerca de feina i a les empreses, com la resta de les que he anat parlant, te un munt de possibilitats més. Destaco una plana en la que us convido aentrar on podeu auto-avaluar-vos de forma gratuïta en quatre aspectes importants: els vostres interessos professionals, les vostres competències claus, les vostres competències socials que us ajudaran per exemple per anar a una entrevista de feina i una enquesta dels vostre us del temps. Aquesta web de Barcelona Activa fa molt temps que funciona i te molts recursos per les escoles, pels mestres, pels emprenedors, idees,... un notable per la gent que la va parir. No cal dir que les quatre avaluacions les vaig fer i m'han anat be per saber cap a on haig de dirigir el meu futur professional...

24 agost 2013

sobre els portals de recerca de feina (i 2)


Abans de començar a parlar de noves planes comento una cosa que em vaig deixar a l'hora d'explicar Linkedin i és que aquesta plana és ben be una xarxa social. Molta gent la utilitza com Facebook però de forma professional. No és només doncs una plana per trobar feina sinó un concepte molt més ampli, com també ho era la de hacesfalta.org però des d'una altra perspectiva.

Passem però a parlar de dues planes més diguem-ne clàssiques – almenys pel que estic veient en la meva nova experiència de “cercador de feina activa”. Infoempleo, del grup Vocento, és una plana en la que cal està registrat, com en la resta. Hi pots allotjar el teu currículum, les teves preferències laborals, competències, ... Una qüestió important, sobretot per aquelles persones que tenen menys formació en la recerca de feina, és que donen consell gratuïts - “eines” - per fer un currículum i una carta de presentació. Et proposa formació que et pot interessar relacionada amb el teu perfil – d'aquí treu una part del seu finançament i de la multitud d'anunciants que hi ha a la plana web -. Te pinta de tenir bons contactes a l'estranger, ho dic per la gent que no li faci res sortir fora a treballar.

Et manté informat de com van les ofertes a les que t'has apuntat i t'envia modificacions, novetats, anuncis d'ofertes,... al teu mail. I el més important de tot: les ofertes les pots cercar per territori, per àrea i són a tots nivells i és una web on no has de pagar cap servei!!!!, això sí: algunes vagades, sobretot en ofertes de feines en càrrecs directius et dirigeix a webs on els serveis sí són de pagament. Els processos de selecció naturalment els fan les empreses que fan servir aquesta plana web per fer la cerca de candidatures per ocupar els llocs de treball ofertats.

L'altra plana és “doble” doncs es tracta de dues webs de la mateixa empresa: anuntis, amb seu a la nostra ciutat: Sant Cugat del Vallès. Estic parlant de Infojobs i Laboris. Diria que les dues són molt similars. Potser la primera està més pensada per un públic més jove, més relacionat amb les xarxes socials. En ambdues webs pots allotjar el teu currículum, pots fer seguiment de les ofertes a les que t'has apuntat, hi ha una ampla gamma de feines, propostes de formació, enllaços a altres portals de recerca de feina. Pots, pagant això sí, fer un test del teu nivell d'idioma, de personalitat professional i psicotècnic. Són webs eficients per trobar feina, gratuïtes, fàcils d'usar,... En el cas d'Infojobs incorpora alguna tret similar a Linkedin com ara les visites que fan empreses al teu perfil. Personalment m'agrada més la primera que la segona. Tens moltes possibilitats de filtratge per facilitar la recerca de feina i, a més, et permet guardar en memòria aquest filtre per no perdre temps i t'envia les novetats al teu correu electrònic, almenys en el cas d'Infojobs. I, això sí, ni aquests dos portals ni l'anterior et donen la possibilitat de ser llegits en català...potser per aquí hi ha un camí a recórrer?