28 de febrer 2008

d'en Jiménez Villarejo : 10 raons per votar ICV-EUiA

Votar a Joan Herrera es hacerlo por todas las candidaturas de ICV-EUiA en Catalunya.

Ante el panorama de una campaña electoral con más espectáculo que ideología y una excesiva demagogia, centrada en “a ver quien da más”,resulta indispensable apoyar a quienes ofrecen una auténtica política de izquierdas, acreditada en la anterior legislatura, para construir una sociedad más igualitaria y más justa frente a los poderosos. La coalición que encabeza Joan Herrera ya ha contribuido decisivamente en el proceso de construcción del Estado del Bienestar y , ahora, debe ser apoyada para aumentar el peso de la izquierda en el futuro Gobierno de España. Hay muchas razones para prestarle el apoyo que necesitan, para votarles. Hay muchas razones, entre las que están las siguientes:

1.-Es la única formación política que plantea “una reforma fiscal para mejorar la progresividad y la equidad del sistema fiscal”,es decir, un sistema de impuestos capaz de generar más riqueza para realizar una más justa redistribución de la misma entre las clases mas desfavorecidas. Es la única propuesta admisible cuando se sabe que el 86% de las grandes fortunas españolas, con un patrimonio superior a las 10 millones de euros, no declara el Impuesto sobre el Patrimonio. O cuando se sabe, lo saben el PP y el PSOE, que en los últimos diez años muchas empresas españolas han deslocalizado capitales hacia paraísos fiscales, europeos y en las Islas Caiman, por más de 6.000 millones de euros. Joan Herrera solo plantea que el Gobierno practique la política del Gobierno alemán que ha decidido “apretar los tornillos” a los paraísos fiscales europeos para contener el fraude de las grandes fortunas de aquel país. Sobre todo, en un país como el nuestro donde el fraude fiscal representa el 23% del PIB.

2.- Joan Herrera, en el Grupo Parlamentario de IU-ICV, ha actuado eficazmente para garantizar la transparencia de los partidos políticos en su sistema de financiación. La Ley de Financiación le debe mucho a esta coalición política. Para suprimir las donaciones anónimas, fuente de sumisión de los partidos a los poderes fácticos. Para aumentar la transparencia en la relación de los partidos con las entidades de crédito. Particularmente, ante operaciones financieras irregulares, como la condonación de intereses -una forma encubierta de donación prohibida-, condonación de la que se han beneficiado indebidamente el PSC - siete millones de euros y Ezquerra - dos millones setecientos mil- .

3.-Como asimismo defendió, contra el criterio del PP y del PSOE, que, como viene exigiendo el Consejo de Europa, las formas mas graves de financiación irregular de los partidos se consideren delictivas como factor de prevención y de represión de la utilización de la política como medio de enriquecimiento personal o de los propios partidos.

4.-En aras de una efectiva ética en la actividad pública, la coalición ha defendido y exigido, aunque sin éxito por falta de apoyos parlamentarios, que los Altos Cargos de la Administración Central desde que cesen en sus cargos dejen de percibir el 80% de sus anteriores retribuciones, que además son compatibles con las que perciban en cualquier actividad privada o pública posterior. El pago de dichas retribuciones representó al erario público, cuando cesó el Gobierno del PP, un coste de 2.940.341 euros. Una verdadera inmoralidad contra la que levantó la voz Joan Herrera y su Grupo.

5.- Joan Herrera y la coalición que encabeza es un ejemplo de actividad política entendida como servicio a los intereses generales. Por ello, cuando se descubrió el mayor fraude fiscal de nuestra historia, el atribuido al Banco de Santander por un importe aproximado de 84 millones de euros, ejerció la acción popular y acusó a Emilio Botín. Solo el concierto de fiscales y tribunales, con una posición tan infundada como improcedente, ha hecho posible lo insólito, que ni siquiera se celebre el juicio contra los acusados que, por tanto, no han quedado exculpados.

6.-Ante la corrupción urbanística, expresada de forma palmaria en el Informe del Parlamento europeo sobre el “enladrillado” del litoral mediterráneo, Joan Herrera reclamó en el Congreso de Diputados (5-5-2006), reformas legales sobre la planificación urbanística, mayor control ciudadano sobre dicha actividad pública, garantías de sostenibilidad en el desarrollo urbano y respuestas eficaces ante las demandas y necesidades de los ciudadanos. Así consiguió importantes avances en la Ley del Suelo y en actualización y modernización del régimen de incompatibilidades de Alcaldes y Concejales, así como en lo relativo al control sobre sus bienes. Hizo frente de forma abierta y eficaz al “urbanismo basura” para contener y evitar la colusión de concejales e intereses inmobiliarios.

7.-Coherentemente con su firme posición contra la corrupción, ha planteado en el Congreso la aplicación inmediata de la Convención de NNUU contra la corrupción (2003), proponiendo reformas para hacer mas eficaz la lucha contra esa amenaza para la democracia, tanto en la investigación criminal como en la sanción de conductas que ya los Gobiernos anteriores debían haber llevado a cabo, como considerar delictivo el “enriquecimiento ilícito” de los servidores públicos. Además de ampliar los plazos para declarar prescritos esta clase de delitos, los de corrupción y fraude fiscal, para evitar situaciones como la Sentencia del Tribunal Constitucional sobre los “Albertos” dejando sin efecto la condena penal que le había sido impuesta, que solo puede incrementar aún mas la desconfianza respecto de los tribunales y la desmoralización cívica.

8.-Como aplicación de una política fundada la igualdad ante la ley y la no-discriminación, la coalición que representa Joan Herrera ha procurado constantemente ante el Gobierno, mediante constantes Preguntas e Interpelaciones, garantizar los derechos de los inmigrantes contra cualquier forma de discriminación y de xenofobia, ha exigido políticas presididas por el principio de igualdad de trato, particularmente en las relaciones laborales, ha denunciado las expulsiones en frontera sin ninguna formalidad, ha denunciado las condiciones y la propia existencia de los Centros de Internamientos de Extranjeros y, entre otras muchas iniciativas, ha reclamado el derecho al voto de los mismos, como en otros países europeos. Ha sido un ejemplo de política de respeto y de integración hacia quienes ya representan el 10,3 % de los cotizantes a la Seguridad Social.

9.- Joan Herrera ha denunciado vigorosamente los Acuerdos con el Vaticano exigiendo que el Gobierno supere sus complacencias con la Jerarquía católica para construir un Estado laico. El Acuerdo vigente de 1976 afirma que el Estado español reconoce (haciendo referencia a la Ley franquista de libertad religiosa de 1967, derogada en 1980) que “debe haber normas adecuadas al hecho de que la mayoría del pueblo español profesa la religión católica”, afirmación radicalmente incompatible con el planteamiento constitucional. Y los Acuerdos de 1979 sobre enseñanza se firmaron cuando la Constitución acababa de entrar en vigor, pero se negociaron bajo la presión de una jerarquía ávida de conservar sus privilegios antes de que aquella fuera aprobada. La Jerarquía está violando sistemáticamente la Ley de libertad religiosa en cuanto presiona y coacciona a colectivos sociales a los que no admite en la plenitud de sus derechos.

10.- Finalmente, hay otra buena razón para votar ICV-EUiA, el papel que ha jugado en la aprobación de la Ley de la Memoria Histórica. Sencillamente, sin dicha coalición hoy no habría Ley o sería manifiestamente inaceptable. Gracias a Joan Herrera, la Ley condena el franquismo, lo declara ilegal e ilegítimo y, por tanto, causante de gravísimas violaciones de los derechos humanos, declara que sus Tribunales, procesos y condenas eran contrarios a los principios de un juicio justo y así ,sucesivamente, hasta constituir la herramienta legal que cierra el proceso de la transición, consuma la ruptura y abre nuevas perspectivas a todos los ciudadanos y organizaciones cívicas para reclamar derechos, acceder a los archivos y, sobre todo, investigar el destino de los represaliados desaparecidos.

Son algunas razones y sólidas para no abstenerse y, sobre todo, para votar a una fuerza de izquierda transformadora y radical, ICV-EUiA.
Carlos Jiménez Villarejo.

19 de febrer 2008

Tres recomanacions

Avui us faig tres recomanacions :


1.- un vídeo penjat pel bon amic Xavier Laborda sobre la seva experiència com a regidor d'ICV a l'ajuntament de Sant Cugat... senzillament deliciós !



2.- una ressenya musical de l'Irina Prieto moníssima !!! espero que el Boss no faci també la "cella" del ZP

3.- i per finalitzar una foto promesa a l'Alvar Roda que s'addiu molt al seu posicionament de dilluns al ple i una cançó dedicada :





13 de febrer 2008

La Torre Negra : més lluny que mai?

Us adjunto un gravat de la Torre Negra i una foto recent d'aquesta i de l'àmbit de Can Busquets i aquí teniu l'article que alguns mitjans han reproduit sobre la qüestió de la Torre Negra:

Aquest diumenge he fet una vegada més una passejada fins Can Borrell. Feia un dia fabulós i ha estat una molt bona idea, com diria la meva filla, fer el camí de Sant Medir, un primer assaig del que molts de nosaltres farem el proper dia 3 de març.

Aquest però no ha estat un passeig qualsevol. Més que mai molta gent que anava amunt i avall del camí parlaven sobre la incerta situació que està vivint aquest indret de la nostra ciutat, i fins i tot alguns s'han atansat fins a mi per preguntar-me com estava el tema. No ha estat fàcil donar-los ànims atesa la riuada de notícies, totes elles negatives, sobre la situació jurídica urbanística de l'anomenat “Parc Rural de la Torre Negra i rodals”. Però el que més m'ha cridat l'atenció ha estat un comentari que he escoltat d'un ciclista -d'aquest tema n'hauríem de parlar en un altre moment perquè aquest camí s'ha tornat en l'altra B-30 de la nostra ciutat- que en la zona de conreus del primer revolt després del Pi de'n Xandri deia al seu company : t'imagines aquests camps amb pisos?.

Doncs no, no m'ho imagino, ni m'ho vull imaginar. Des del 95 que una gran majoria ciutadana ha estat lluitant perquè aquest indret de la ciutat no fos presa de la voracitat urbanística que ha caracteritzat Sant Cugat en els darrers vint anys. Va ser en aquell any quan es va constituir la Comissió de Seguiment dels Rodals de la Torre Negra, que ha sobreviscut fins els nostres dies, conformada per tots els representants polítics de la nostra ciutat però també pels representants dels propietaris i dels grups ecologistes santcugatencs, promotors de la mobilització amb la creació de la Plataforma en defensa de l'indret. I dic que han sobreviscut perquè raons no han faltat perquè es produís desencís per abandonar el vaixell... de fet un grup polític va estar algun temps fora d'aquest.

En aquests moments hi ha un gran consens polític i social pel que fa a la preservació d'aquest indret. El Govern de la Generalitat i el consorci del Parc han previst incloure tot l'àmbit de la Torre Negra en la futura ampliació del Parc Natural, figura aquesta llargament reivindicada des de diferents àmbits. Tenim una oportunitat tots plegats que no podem desaprofitar, com tampoc hauríem de fer-ho
per incloure altres espais que de la mateixa forma que ho va ser la Torre Negra mereixen ser preservats per interès públics i de les futures generacions. Ara és el moment de plantar cara als especuladors urbanístics i de reforçar el nostre posicionament ciutadà davant de la justícia i esperar que aquesta no ens falli.

Per aclarir la qüestió : aquests indrets van ésser qualificats en temps pre-democràtics (1976) com a opcions de creixement de les ciutats. I eren les ciutats les que podien decidir si havien de ser colonitzats per habitatges o be havien de ser preservats pel gaudi ciutadà. En el cas de la Torre Negra ha quedat demostrat en aquest article que l'opció presa per la ciutat i el seu ajuntament va ser la segona, també ho hauria de ser en indrets com Can Busquets, el Turó de'n Lluc, Can Vasconcel...

La unanimitat però vol dir lleialtat no fidelitat cega. Una cosa ha estat la preservació i una altra de ben diferent n'és la gestió de l'espai i tothom és testimoni de que aquest espai està preservat però cada cop més degradat.

El grup del que en sóc portaveu seguirà treballant coherentment amb la seva trajectòria en els darrers anys perquè aquest i d'altres indrets de la ciutat siguin preservats de l'edificació i també de les possibles conseqüències econòmiques que pugui comportar alguna sentència judicial, perquè aquesta no és una qüestió només de ciutat, encara que a algú li va servir com a reclam publicitari,sinó una qüestió de país a la que el país ha de fer front.

04 de febrer 2008

Coses guapes del cap de setmana...

Aquest cap de setmana ha sigut completet. Vaig començar-lo fent partit, l’agrupació de Rubí celebrava la assemblea local on hi havia novetats importants. Canvi de presidenta, les primàries realitzades aquest mes han portat a que la Marta Ribas sigui la nova presidenta recollint el testimoni de la incansable Núria Buenaventura que a partir del 9 de març serà diputada al Congrés de Madrid.



El Carles Àguila i el Jordi Barbudo passen a ser responsables d’acció política i organització respectivament. Només dues virtuts, que no haurien de ser defectes ni impediments, perquè aquesta organització històrica i amb tantes planes d’èxit torni a les seves situacions passades : molts joves i implicats en la política municipal. Per veure intervencions :




Dissabte per la tarda, i ara toca cultura tradicional (em comença a no agradar el mot popular per motius obvis), l’arribada del Rei Carnestoltes i la recuperació, ara si va de debò, del ball de gitanes. He vist que hi ha noies sense parella al ball i això s’ha de solucionar.... aquí teniu connexió amb el ball i amb el discurs del Rei, que hi ha per sucar-hi pa, m’apunto a la proposta de recuperar el Sant Cugat de la vinya i el vi !

I diumenge pel matí : homenatge i recordatori a dues figures cabdals en la lluita contra el conflicte i a favor de la Pau : el mahatma Gandhi i el Papa Joan XXIII, quins espectacle tant serè, quin luxe poder escoltar en directe i al carrer al Mathew Simon i l’Arturo Reguera tocant la trompeta i el contrabaix i que dir de la interpretació, escrita pel Josep Ma. Jaumà i dirigida per la també incansable Dolors Vilarasau, a les ordres de la que en Joan Berlanga ( igualito al Gandhi ) i l’Alvar Roda ( i si un dia et presentessis així al ple potser seria tot més divertit...).

Cap de setmana fantàstic doncs !

03 de febrer 2008

Gasol als Lakers !!

Si, si, ja se que no és massa habitual que parli de temes esportius, tot i que no estaria malament que ho sovintegés, donat l'avorriment que suposa seguir alguns debats polítics en aquests dies. I és que a mi m'agrada l'esport en general. No massa el futbol, tot i que si el Barça : felicitats culés per la victòria avui, que ens acosta al Madrid, a veure si aquest any passa el mateix que l'any passat però al revés... Jo sóc més del basquet.

Des de ben petit vaig fascinar-me per aquest esport. Primer jugant als Jocs Esportius Escolars de Terrassa en els equips de l'Acadèmia Maragall, després en els JJ.EE. de Barcelona, d'on vaig arribar a guanyar un campionat de la categoria cadet en l'equip de l'escola on feia el BUP.... el Viaró,... prometo dedicar-li un capítol pròximament.

Després vaig passar a l'esport federat i sempre en el mateix equip : el Sant Pere de Terrassa, equip amb el que vaig arribar a jugar en el sènior i on vaig tenir que penjar les botes per una lesió als genolls. Vaig sovintejar el jugar amb l'entrenar, cadets, juvenils, júniors (i SUB18), ajudant al sènior : quina temporada aquella en la que vàrem pujar a la 2a Nacional. Em va fitxar (si, si fitxar !!) el Bàsquet Rubí – que després de desaparèixer uns anys ha tornat a ressorgir-, després l'Atlètic Terrassa i finalment el Sub- 20 de la UESC, per passar a dedicar el meu temps lliure a la política i d'aquesta història ja en coneixeu els detalls...

Quan jugava a Sant Pere era l'època dels millors anys de la NBA. Recordo les nits – matinades de divendres quan mentre sopavem després de l'entrenament vèiem tots plegats el partit de la setmana – ara crec que només es pot veure pagant- i el meu equip preferit eren els Lakers de Los Ángeles. De fet el meu jugador preferit de tots els temps ha estat en Magic Johnson, quins plors quan va confessar que tenia la SIDA !!: era el millor, el més elegant, el més llest, el més divertit... el millor. Quines discussions amb els defensors, primer del Larry Bird i, després els del Michael Jordan. Be, el meu jugador preferit, el que em va fer ilusionar de petit amb el basquet va ser un de la competència : el Juan Antonio Corbalan del Real Madrid, aquell Madrid que guanyava tants partits aquí i a Europa, amb el López Iturriaga (Itu pels amics, Delibasic, Fernando Martín, Rullán,...).

Ahir però en Gasol complia un somni : fitxar pels Lakers, aquells Lakers de l'Abdul Jabbar, en Worthy, AC Green, Cooper i tants d'altres magnífics jugadors que primer davant els Celtic i després davant els Pistons es jugaven aquesta joia tant preuada com és l'anell de la NBA. Només desitjar a en Pau molts èxits !! i ara potser m'enganxo altre cop....

Per cert, per qui no hagi tingut l'oportunitat de veure en acció a Magic Johnson aquí va una producció d'Aaron Scoll amb el títol :"Magic Johnson : Greatest Point Guard of All-Time".

http://www.youtube.com/watch?v=vxBM3dTPc_k