08 de gener 2011

Atenció : deixin sortir abans d'entrar !

A la tertúlia de cugat.cat del passat dimarts varem analitzar el canvi al capdavant de l'alcaldia de la nostra ciutat. No va participar cap representant de CiU, van sobrats ja aquests convergents....o potser és que estan cansats amb tantes sorpreses i emocions....

Per primer cop a la història de la nostra ciutat tenim alcaldessa, i més tenint en compte que a diferència d'altres indrets del país quan el Monestir manava els destins del nostre poble el lideratge era masculí i no pas d'una abadessa. Ja veieu: alcaldessa, abadessa i Conesa rimen tot i que com molt be deia l'Andreu Freixa d'ERC el final de les dues primeres paraules és sord i el de la darrera és sonor.

L'acte del passat 28D és el colofó d'una crònica avançada, ja ho havíem dit en repetides ocasions, feia temps que el Sr. Recoder havia passat del “100x100 Sant Cugat”, del "100x100 alcalde" al “100x100 Recoder” i és una bona noticia per la ciutat que qui la lidera, la nova alcaldessa, només es dediqui a això que ja de per si dona per dedicar-hi totes les hores del dia. En el darrer any i mig el Sr. Recoder ha fet campanya personal per acabar sent conseller de PTOP, un premi a tota una cursa que ha anat en perjudici del lideratge de la ciutat que, al final, era la seva obligació. Després de proclamar als quatre vents que només es dedicaria a la ciutat ha convertit el darrer any i mig en el “Recoder Tour”, faltant doncs a la promesa feta en la campanya del 2007, i així ho manifestava en les seves banderoles, les mateixes en que s'amagava el logotip de CiU, i que havia de ser un compromís 2007 – 2011.


En el darrer any i mig el “Recoder Tour” ha viatjat per tota la geografia catalana, presentant el seu llibre i el que va escriure a quatre mans amb el Jordi Joly i portant la “bona nova” d'Al Gore sobre el que s'ha de fer per combatre el canvi climàtic als nens i nenes, avis i àvies,.... segurament aquest és el seu millor currículum per servir-li en safata la conselleria de “territori i sostenibilitat”. Penso però que aquesta és una mala manera de fer política però cadascú fa el que li sembla amb les seves paraules, no ?.

Ara caldrà però que la nova alcaldessa, que està al govern des del 99 i, per tant, no li ve res de nou i més tenint en compte que la major part dels temes que passen per ple portaven la seva signatura, aprofiti el temps que li queda fins les properes municipals per tancar el mandat de la millor manera possible. Com ? Doncs pot començar per reduir l'estructura política, proporcionalment de les més altes dels municipis més importants. El fet que alguns càrrecs electes i eventuals hagin estat cridats a més altes responsabilitats ho hauria de facilitar. He llegit avui que la Mercè serà vicepresidenta de la Diputació també com en Recoder, una bona noticia que significa un estalvi per la ciutat i, de pas, un millor sou per ella.... tot i que veient el darrer conflicte amb el Miquel Quintana no m'espero res de bo en aquest àmbit. Que hagin tingut un càrrec de confiança 20 mesos apartat em sembla surrealista a part d'impresentable.

Comença també el nou curt mandat amb baixes importants, la Carmela Fortuny, per mi la única representant de l'ala progressita de CDC, se'n va a l'ICASS, en un moment certament difícil per gestionar aquesta responsabilitat, li desitjo la millor de les sorts, que ho serà també per les persones que reben la seva atenció. I marxen també persones clau de l'aparell de l'ajuntament com eren el gerent Pau Villòria i la cap de personal Teresa Prohias, que estaven empatanegats en la negociació amb el personal municipal que tot i passar desapercebuda per la majoria de mitjans pot suposar un conflicte laboral greu. El regidor de seguretat i relacions institucionals Xavier Martorell compaginarà aquesta feina amb la de director general d'anàlisi i prospectiva a Presidència, una combinació difícil però que esperem que sàpiga gestionar.... el que sí és segur és que no es podrà presentar en la propera llista de CiU pel seu nou càrrec al govern. No se si hi haurà més nomenaments, els canvis de totes formes no m'agraden massa, però és el que hi ha, haurem d'estar atents als futurs moviments que seran més d'anar al tran-tran fins les eleccions que altra cosa. Tindrem nous regidors en el proper ple, veurem també fins on arriba la pedrera de CiU a la ciutat un cop l'entrenador Mas ha cridat uns quants de Sant Cugat “a escalfar”. Deixin entrar abans de sortir!!

03 de gener 2011

Doncs ja estem al 2011

Torno al meu quadern de bitàcola després de deixar-lo durant unes setmanes. Unes setmanes gens fàcils personalment i col·lectiva. La veritat és que en els darrers dies, a banda de les meves incursions diàries al twitter i el facebook comentant l'actualitat, no em venia massa de gust reflexionar sobre el que estava passant al nostre voltant. He acabat l'any amb 38 entrades al meu bloc, poques pel que puc dir, menys que el 2009 – 44 – i que el 2008 – 60 - . Però si ho penses fredament es tracta d'una mica més de 3 articles al mes que no està gens malament. Lluny dels que cada dia ens regalen les seves columnes als mitjans de comunicació – alguna vegada valdria més que callessin – i lluny també d'aquells que entenen que quan fas un servei públic has d'explicar el que fas, retre compte. El Raül Romeva en seria un cas exemplificant.

Aquest darrer any i mig però m'he dedicat més a acompanyar, en tots els sentits, el pas del conseller Saura pel Govern del nostre país. I aquest meu primer article de l'any – un any que serà fructífer en l'àmbit blocaire – va dedicat a ell. Per mi en Joan Saura és, i parlo en present expressament, un actiu polític de primera magnitud no només pel nostre partit sinó també pel país. El Joan Saura va agafar el partit després d'una experiència negativa – que no poc interessant - amb l'olivera de'n Ribó i va saber posar-lo al dia comptant amb la gent de sempre i amb els que venien amb força – i després s'ha vist clarament – per darrera. Amb la introducció de l'ecosocialisme com a projecte ideològic d'ICV i el manteniment de la coalició amb EuiA va bastir el futur d'una organització que molts donaven ja per morta, i que més haguessin volgut !.

L'objectiu estratègic però d'ICV estava encara per arribar i era destronar – i mai millor dit – el pujolisme del Palau de la Generalitat. I no per treure uns per posar-ne uns altres, sinó perquè a banda de la sana alternança que calia al país, també feia bona falta introduir noves formes de fer política i prioritzar polítiques fins aleshores desconegudes. Saura i ICV ho vàrem aconseguir el 2003 i el 2006 – en bona mesura gràcies a l'augment de representació d'ICV - . En el Govern, aquell tripartit del que molts n'han fet riota fins a posar en perill el seu propi ésser institucional, hem tingut la capacitat d'implementar polítiques valentes de radicalitat democràtica – més vida del Parlament, posada en marxa de polítiques de participació ciutadana, de memòria democràtica o de foment de la Pau i els Drets Humans, de consells sectorials en diferents àmbits com la seguretat, d'introducció del control de la pròpia administració com en el cas de les cartes de servei, però també amb el codi d'ètica de la policia de Catalunya o les càmeres a les comissaries - , de fiscalitat progressiva – com la pujada de l'IRPF per les rendes més altes o els canvis en l'impost de successions - , de millora de l'autogovern – amb el nou Estatut i les transferències protagonitzades moltes vegades pel propi Saura o el nou pacte de finançament – , de canvi cultural en el que respecte a l'us dels recursos i el respecte pels demés – com el consum d'aigua, la producció de residus, la violència masclista, el descens en els accidents de trànsit i les limitacions de velocitat - , i les polítiques adreçades als més febles – les d'habitatge en són un exemple clar – o als ajuntaments.

Aquesta és l'herència dels dos Governs d'Entesa de Progrés. Aquesta és una part de l'herència de Joan Saura i de molta gent que amb ell hem estat en els darrers anys al capdavant del país, cadascú/na des de la seva trinxera promovent iniciatives de govern i defensant-nos dels atacs furibunds dels més poderosos. Han estat uns anys en que molts i moltes de nosaltres hem donat la pell però alhora hem après del país i de la seva gent. I a partir d'ara aquest coneixement el posarem com sempre al servei de la gent que ha confiat en nosaltres i en les nostres propostes. Amb noves cares al capdavant però amb l'experiència de molts i moltes que sabem que les coses no són tan fàcils com sembla però que també sabem que la persistència les fa possibles. Així ha estat en el cas de tot allò que ha tirat endavant el Joan Saura. Un home de semblant tranquil, poc passional, però molt meticulós, perfeccionista, humà i lluitador valent. La nostra sort és que el seguirem tenint actiu al capdavant del nostre projecte com a President. Jo he tingut la sort de conèixer-lo en els darrers 18 mesos, compartint amb ell bons i mals moments, en la proximitat i aprenent de la seva experiència i bonhomia. Ha estat una sort per mi aquesta experiència que ara ha acabat. Ja hem tancat la barraca, altres ens substitueixen en aquest enorme orgull de governar el teu país. Espero que no s'equivoquin gaire, en tot cas seguirem lluitant des d'altres indrets i segur, de ben segur, tornarem a vèncer.

Gràcies Joan per tot el que m'has ensenyat !

foto de la manifestació de l'1 de maig de 2010 encapçalada per Joan Saura