28 d’octubre 2010

Collserola, algú/na ho dubtava ?


Deia el candidat al parlament Lluis Recoder – i també alcalde de Sant Cugat – en el seu bloc el passat divendres que “a la fi Collserola ja és Parc Natural”, després “d’incerteses, promeses incomplertes,....”. No hi ha com posar aigua al vi a fets que haurien de representar bones noticies sense més. De fet, tota l’estructura mediàtica municipal – pública i privada - s’ha encarregat en els darrers mesos de convertir en notícia allò que no ho era per immediatament traduir-la en un incompliment més del Govern de la Generalitat.

Tot plegat lamentable, i més venint d’aquell que no va tenir cap vergonya en utilitzar la Torre Negra com a reclam electoral i ara s’ha de menjar aquell “hem salvat la Torre Negra” perquè ha de començar un altre cop tots els tràmits urbanístics per la seva preservació. De fet, l’ansietat els pot a la gent de CiU, el retorn al Govern el desitgen tant que fins i tot els fa males passades. Fa uns mesos – el 10 de març del 2009 - el mateix Recoder i Xavier Trias feien una acció comunicativa exigint que Collserola es declarés Parc Natural. Nosaltres, ICV, hem fet tres coses en aquests darrers anys. La primera rebutjar aquesta forma de fer política i alhora desmarcar-nos de la estratègia unitària que al final ha resultat ser només en benefici d’en Recoder. La segona, esperar a que fos al sac i ben lligat per celebrar la declaració de Parc Natural de Collserola – com ho varem fer aquest darrer cap de setmana. I, la tercera, treballar de forma silenciosa però persistent perquè la declaració del Parc Natural reeixís.


Al final ho hem aconseguit. El Govern d’Entesa, amb les dificultats que suposa l’acord amb tantes administracions amb sensibilitats ben diferents i agents socials defensors de plantejaments tant allunyats com confrontats, ha fet allò que va dir que faria. Sense cap mena de dubte el paper d’ICV ha estat clau, no debades el lideratge d’aquesta fita l’ha portat un equip que és ben nostre. Però sense l’acord entre els tres partits que donem suport al Govern no hagués estat possible.


M’ho preguntaven els mitjans locals diumenge a la roda de premsa feta amb tots els companys/es del voltant de la serra, amb el Joan Herrera i el Cesc Baltasar al capdavant: quin ha estat el paper de l’ajuntament en aquest tema?. Doncs molt clar ho he dit : passiu i limitador. I alhora aprofitat. Passiu i limitador perquè no ha aportat res més a tot al procés que intents de retallada de la proposta del Parc, només cal llegir les al·legacions del ple municipal a les que feia referència en un antic article. I se n’ha aprofitat del tema per desgastar al Govern, com en altres moments i qüestions. El millor de tot és que a partir d’ara només se’n podran aprofitar d’aquesta bona noticia la gent que viu al voltant d’un dels parcs urbans més importants d’Europa.


Us recomano que escolteu les declaracions del convergent Recoder de fa un any i mig. Us ho recomano perquè entendreu aleshores els nostres dubtes a la propera aprovació inicial de la Torre Negra. La Torre Negra, ara sí, pot ser considerada pel seu valor d’”especial protecció” i sense que s’hi construeixi cap ronda. De la mateixa forma que Can Busquets ha de seguir el camí a la requalificació a sòl no urbanitzable. Per això s’ha incorporat al Parc Natural !

13 d’octubre 2010

La Ronda del Vallès no és el Quart Cinturó

El proper 9 d’octubre finalitza el termini de presentació d’al.legacions a l’estudi informatiu del “cierre de la autovia orbital de Barcelona” promogut pel Ministeri de Foment. De fet aquest termini va ésser prorrogat després de múltiples pressions per part d’institucions, partits i entitats que veien amb decepció la manca de respecte per part del govern espanyol pel que fa a l’exercici de la participació ciutadana en la definició dels projectes que afecten al territori. Aquest anunci d’estudi informatiu respon més a l’afany electoralista del partit socialista que no pas a la voluntat del nostre territori per resoldre els múltiples problemes que afecten el dia a dia a la mobilitat a la nostra comarca.

ICV, membre actiu de la Campanya contra el Quart Cinturó, presentàvem a principis de mes les nostres al•legacions, en boca del nostre secretari general Joan Herrera, basades en tres aspectes fonamentals. Aquest projecte no respon als requeriments de mobilitat fixats al Pla Territorial Metropolità de Barcelona pel Vallès, així com tampoc al Pacte Nacional d'Infraestructures signat per les forces polítiques i socials de Catalunya i assumit pel Govern. Reclamem que es faci prèviament un Pla Específic de Mobilitat pel Vallès que posi l'accent en la millora del transport públic, la xarxa ferroviària i la del TramVallès i, pel que fa a la xarxa viària, la Ronda del Vallès hauria d’adequar-se a un disseny que faciliti els desplaçaments interlocals i amb els polígons d'activitat com a part de la xarxa viària interna.
També introduïm una nova proposta que és que, responent a la demanda de més autonomia pel nostre país, es transfereixi la titularitat d’aquest projecte a la Generalitat com es va fer en el cas de la N-II al Maresme.

En els darrers dies he pogut compartir amb diferents agents econòmics i socials la necessitat de resoldre definitivament les mancances pel que fa al transport de mercaderies i persones en la nostra regió per tal de millorar la competitivitat d’una comarca on resideixen més de 800 mil persones i que representa el territori més industrialitzat del país. Compartim el seu diagnòstic però no una solució que es basi en expedients caducats i poc respectuosos en els valors ambientals de la nostra comarca, afectada ja per massa ferides històriques. El Vallès del s.XXI no pot assumir més retards i encara estem a temps de fer les coses de forma més intel•ligent i raonable. En un moment on la despesa pública s’ha de racionalitzar no podem acceptar propostes irracionals com les que defensen els avui partits majoritaris. Amb el que ens costaria aquest projecte podríem posar al dia la xarxa de rodalies, engegar la xarxa del tramvallès, l’eix de mercaderies mediterrani i la connexió, avui paralitzada inexplicablement, de l’A2 amb l’AP7.

Tot el que proposem està al Pla Territorial Metropolità i no és literatura. Per fi un govern ha planificat el territori, amb un nou model pel seu desenvolupament, ara cal que siguem fidels a la paraula donada als diferents agents i als compromisos amb la ciutadania. Aquest cop no podem fallar, el futur no ens ho perdonaria, però cal que sigui amb sentit comú.

article publicat a l'A+Sabadell