Ahir varem celebrar un ple extraordinari per tal d’aprovar les al·legacions que l’ajuntament de Sant Cugat presenta en el procés d’informació pública obert per la conselleria de Medi Ambient i Habitatge arran de l’aprovació del decret de creació del Parc Natural de Collserola. Ja vaig fer referència a aquesta notícia en un apunt anterior el passat 10 de desembre.
Ahir però es tractava de dir-li per escrit al Govern que la ciutat valorava de forma molt positiva la decisió política i feia algunes apreciacions a tenir en compte. No era però una qüestió només formal, sinó també molt política. L’alcalde Recoder va intervenir al final del torn de paraules per agrair públicament la bona feina de Medi Ambient i posar de manifest que el procés no s’havia allargat per la manca de compromís del conseller sinó per les llargues negociacions amb els diferents actors afectats tant dins com fora del Govern. Ho celebro i ho valoro, no és habitual que et felicitin per la feina ben feta i menys els teus adversaris.
La veritat és que poques consideracions es podien fer des de la nostra ciutat a la proposta del Parc més enllà de la concreció d’alguns límits i la
modificació d’algunes situacions que podien alterar la realitat urbanística existent – parlo de petites àrees urbanes incorporades al Parc per error de concreció de línies - . Però l’ajuntament no es va quedar aquí només : reclama que en alguns àmbits ja incorporats al Parc es modifiqui la figura com a Espai de Regulació Especial (ERE) de manera que posteriorment es concreti el seu futur. És aquest el cas de Can Monmany, el sector d’Hispanias o Can Barba. Hi ha un cas més, Mas Fortuny, que com el ja incorporat Sol i Aire, és un sector residencial fora d’ordenació que pensem que cal modificar per tal de reconèixer la realitat, tancar-la des del punt de vista urbanístic i donar-li els serveis que pertoquen.
Lamentablement no tot van ser flors i violes. Subratllaré doncs tres qüestions que foren sobreres i una de calat polític. Tant la tinent d’alcalde de medi ambient – la Marta Subirà – com l’alcalde varen declarar que les propostes que feia l’EMD de Valldoreix i que havien estat comentades a la darrera informativa de medi ambient, eren per retallar els límits del Parc. Res més lluny de la realitat : l’EMD de Valldoreix és la única administració de l’àmbit de Collserola que proposa incorporar al Parc un “sol 20b” – urbanitzable programat - , en aquest cas Can Cussó. Aquest espai te unes condicions ambientals extraordinàries que mereixen que el tinguem en compte per tal de preservar-ho, i espero que el Govern ho faci així. L’ajuntament no ho ha fet, els seus motius polítics tindrà. Però cal dir que la proposta de l’EMD no retalla sinó que suma.
La segona consideració te a veure amb que des de Sant Cugat s’ha decidit la regulació de diferents àmbits de Valldoreix al marge de la seva administració, que com a ens municipal que és mereix un tracte institucional diferencial. Només ICV i PSC varem aixecar la veu ahir defensant que les decisions no es poden prendre d’aquesta forma. La unió fa la força i, en casos com aquests, la suma multiplica. Si Can Cussó entra finalment a formar part del Parc, aquest s’ampliarà en més de 60 ha., tot un èxit pel govern catalanista i d’esquerres de l’EMD que respòn als posicionaments històrics també d’ICV en els darrers anys.
La tercera ve determinada pel paper d’ERC. Coincidint amb el fons de la intervenció, la preservació de Collserola és tant important per nosaltres com per ells, no coincideixo amb la pretesa lliçó de modes que va pretendre donar el seu portaveu : el paper d’ERC pel que fa a la preservació de Collserola en aquests darrers mesos ha estat molt passiu, i tothom sap els problemes que ha hagut per l’aprovació final. Ressaltar doncs la lentitud del procés és tan demagògic com infantil, com retreure’ns el pacte de nou creixement, poc adequat a més per una força que ha governat la ciutat del 2003 al 2007 i ha gaudit per tant de les seves conseqüències, la majoria d’elles bones.
La darrera consideració : la posició extravagant del PP. El Grup Popular defensava ahir la maldat de la declaració. En paraules de la seva portaveu, recollides en la noticia de cugat.cat, la declaració del Parc Natural de Collserola envaeix la ciutat i dificulta el seu creixement. La defensa que fan dels interessos privats per davant dels col.lectius és recurrent per part del PP, però en aquest cas – com amb la Torre Negra – ratllen el “que hay de lo mío” al que ens ténen acostumats en altres indrets del país – a algú li sona Sant Andreu de Llavaneres?- o d’Espanya – el Llevant, Madrid,.....-.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada