08 de gener 2010

No a les rebaixes de drets !


Començaré l’any amb un apunt (acabo de veure al facebook que aquesta és la denominació adequada doncs ha estat incorporada al diccionari en Català aprovat pel Consell Supervisor del Termcat i l’IEC ) que feia dies que volia fer. Un apunt que te a veure amb diferents situacions i articles que han esdevingut en els darrers dies. Avui però m’he apuntat al grup de facebook No a les rebaixes de drets ! Tots i totes som catalans i he decidit escriure sobre el tema.

L’ajuntament de Vic, encapçalat per l’alcalde de CiU Vilà d’Abadal i on governa en coalició amb el PSC i ERC, ha decidit denunciar a les persones estrangeres que un cop empadronades no tinguin els papers en regla. En aquest sentit recolzo totalment el posicionament contrari del nostre Grup Municipal a la capital d’Osona i de les ONG que s’han situat clarament en contra com SOS Racisme o CC.OO.. Des del punt de vista tècnic cal dir que per empadronar-se només cal el passaport, no es pot exigir el permís de residència (segons els criteris del “Consejo de Empadronamiento del INE”), el fet d’empadronar no depèn del criteri de l’ajuntament sinó que és una obligació (tal i com expressa la Llei de Bases de Règim Local, art 15). Fins i tot la Llei d’estrangeria, amb la que ICV no hi està d’acord per altres qüestions, no qüestiona els drets dels estrangers a empadronar-se i exigeix per acollir-se a la regularització per arrelament portar uns anys residint al país ( que acredita el certificat d’empadronament ). Per acabar : el dret a assistència sanitària i a l’educació només es pot gaudir si estàs empadronat. Donar a la policia les dades dels irregulars vulnera fins i tot la Llei d’estrangeria, que disposa que la policia només podrà accedir a aquestes dades a partir d’una investigació oberta (tal i com també recorda l’Agència de Protecció de Dades).

Em sembla doncs que aquesta postura és absolutament lamentable i vulnera els principis ètics d’una societat democràtica i moderna. Va absolutament en contra dels drets bàsics individuals i diu molt poc d’aquells que es postulen com a demòcrates – cristians (com ho fa Unió, partit al que pertany Vila d’Abadal).

I en aquesta línia aprofito per fer-me ressò de la proposta que el president del nostre Grup Parlamentari, el Jaume Bosch, realitzava aquesta setmana en el sentit de demanar que el Parlament de Catalunya tramiti una proposició de llei perquè sigui aprovada al Congrés per tal que, a més dels majors de 16 anys, també les persones immigrades puguin votar a les eleccions, a totes les eleccions. I és que només amb l’adquisició d’aquests drets es pot viure la plena ciutadania (tal com recull el Pacte Nacional per la Immigració signat fa més d’un any). Aquesta decisió seria el millor antídot contra decisions com la de l’ajuntament de Vic o, com la decisió aprovada en el darrer ple de l’ajuntament de Sant Cugat del Vallès pel que fa al reglament dels habitatges de protecció social que preveu que als pisos de règim de compra només puguin optar qui fa més de 10 anys que viu a la nostra ciutat.

I és que com diu l’article d’ahir de El Punt, a les properes eleccions municipals, més de 500.000 ciutadans i ciutadanes del país podrien desequilibrar la balança electoral, dels que uns 300 mil votaran per primer cop (sobretot d’Amèrica Llatina i Europa de l’Est). Tot i així encara molts dels nous ciutadans de Catalunya no podran exercir aquest dret perquè Espanya no te conveni de reciprocitat amb els seus països d’origen, parlo de magribins, africans i asiàtics, sobretot, que com a conseqüència de provenir de països poc democràtics o directament governats per dictadors reben el doble càstig en el seu país d’origen i en el país d’acollida.

Per acabar : nosaltres no canviarem valors per vots. Per lluitar contra l’extrema dreta que representa PxC - i que caldria estudiar la via per deixar al marge dels processos democràtics pels seus posicionaments xenòfobs - el que cal és més cohesió social i democràtica i molta pedagogia. Nosaltres seguirem treballant perquè tothom tingui els mateixos drets i els mateixos deures i, òbviament, treballarem també per fer arribar a la nova ciutadania les nostres propostes i les nostres, velles, lluites, sense clientelismes però amb claredat.