07 de maig 2010

No sempre quatre ulls veuen més que dos

En els darrers temps assistim una vegada més a una ofensiva de la dreta en l’àmbit de la seguretat ciutadana. Ho dèiem ja a les eleccions anteriors : no es pot jugar amb foc perquè acabes cremant-te i no val fer trampes al solitari, amb afirmacions tipus “menys impostos, més seguretat” com feia la candidata del PP a la nostra ciutat. Aquests missatges amenaçadors de la dreta espanyola i la catalana cerquen la inestabilitat, el conflicte i, en conseqüència, el vot refugiat en posicions anomenades “conservadores” i “d’ordre”. Ho deia jo mateix en la darrera campanya a les eleccions municipals : a la dreta ja li va be que hi hagi percepció d’inseguretat, de fet l’atia, i quan governa no només no reforça les eines per combatre-la sinó que les disminueix i les privatitza – un bon exemple d’això són les polítiques del darrer govern d’Aznar que va fer desaparèixer les dotacions de policia nacional al nostre país abans del desplegament dels Mossos d’Esquadra - .

Avui podem dir que la nostra ciutat és raonablement segura. I ho podem dir amb dades a la ma i des de la percepció de nombrosos col•lectius que així ens ho expressen. També és veritat que existeixen alguns fets concrets que poden ampliar la sensació d’inseguretat, però la intensa labor dels cossos policials, treballant de forma coordinada amb els agents socials, sol donar resposta immediata. Mai hi havia hagut tanta presència policial a la nostra ciutat. Sempre es pot dir que no és suficient però hem de ser conscients que les diferents administracions han fet un esforç molt considerable, en temps de crisi, per reforçar la presència d’agents al carrer i garantir els drets i la llibertat dels nostres veïns i veïnes.

Però a Sant Cugat, CiU vol practicar, com ho fa en altres àmbits, els mateixos tics que el PP. Proposa la instal•lació de càmeres de videovigilància als carrers del centre per tal de.... per tal de què ? tindrem més seguretat amb la seva existència ? faran d’arma dissuasòria ? potser si, però a quin preu ?. De moment sabem que la inversió ens costarà més de 200 mil €, fet preocupant en temps on s’ha de prioritzar la despesa. Però quins costos indirectes tindrà la seva instal•lació ? el primer : la dedicació de determinats agents durant 24 hores els 365 dies de l’any... cinc ? sis ? no seria millor que aquests agents passegessin per aquest carrer enlloc d’estar mirant les càmeres ?. L’altre cost : el conflicte entre la privacitat i la sensació d’inseguretat. Val la pena canviar el dret a la privacitat – tot i que les imatges puguin ser utilitzades amb la màxima legalitat – pel suposat risc de la inseguretat en aquests indrets de la nostra ciutat ? penso sincerament que no, que no cal, que aquest espai públic és raonablement segur.

Acabo com començava : a la dreta ja li va be projectar la inseguretat, juga amb la por per motius electorals. Les càmeres de vigilància són una icona dels mecanismes de control. Les càmeres són un primer pas per la privatització de l’espai públic, de l’espai de tots i totes.

3 comentaris:

Toni Rabascall ha dit...

Totalment d'acord, Xavi. I encara que hi hagués molta inseguretat, que no és el cas, les càmares no serien efectives. S'haura d'estudiar l'augment d'ingressos per sancions de trànsit un cop s'instal·lin, que potser és l'objectiu veritable que s'amaga darrera de la mesura.

NO a la Videovigilància ha dit...

I doncs? Ningú creu que ho podem aturar? Les evidències s'han de cridar en aquest món de bojos i boges.

I nosaltres ens ho creiem i ho cridarem, però mai donarem per fet (treball de resignats, nois) que les instal·laran.

Xavier Boix ha dit...

la nostra força és la que ens donen els vots i les nostres eines són la paraula i l'acció política, i això és el que estem fent, creant opinió, informant i actuant allà on ens pertioca que és al carrer, als plens i als mitjans de comunicació. Gràcies pel vostre comentari i no defalliu !