31 de maig 2010

Classes populars ?

Final de setmana mogut el que vam tenir amb l’acord de Govern que s’està aprovant en diferents fases. A ICV hem anat prenent decisions i socialitzant les diferents situacions en sengles reunions dels màxims òrgans de direcció. Dijous ens reuníem en sessió extraordinària la comissió executiva nacional i divendres – si, si, divendres ! – el Consell Nacional. Estic orgullós de pertànyer a un partit que pren les decisions importants on pertoca. Per aquells que parlen de la manca de democràcia interna als partits polítics aquesta forma nostra de funcionar hauria de ser un missatge encoratjador.


Els nostres negociadors han estat durs en la seva tasca. No és fàcil compartir govern amb socis que en determinats temes són tant “heterogenis”. Ho deia ahir el nostre candidat a les properes eleccions al Parlament, Joan Herrera: "malgrat que el conseller Castells hagi d’acceptar a contracor les nostres propostes no pot ser que quan parla en nom del govern aigualeixi un acord que des de l’esquerra hauríem - tothom que estem donant al Govern – de posar en valor dins el marc de dificultats econòmiques que està patint el país".


En el debat general el posicionament d’ICV és clar, no des d’ara, sinó des de fa més de dos anys. Ho resumeixo en dues frases : no podem afrontar la crisi amb les receptes del passat i no poden pagar la crisi els que no l’han provocat. I sota aquestes premisses hem actuat de forma honesta i coherent al Congrés dels Diputats. Algú preveia punxada quan haguéssim de traslladar aquestes mesures allà on governem. I hem estat a punt de derrapar empesos per la densitat de trànsit en la carretera on intentem transitar conjuntament amb el PSC i ERC, però sembla que estem de forma conjunta redreçant la situació. Al menys això espero !.


És obvi que a Catalunya hem de traslladar el decret aprovat al Congrés dels Diputats per “imperatiu legal”. Així es farà també en els ajuntaments lamentablement. I ho hem de fer perquè va rebre el suport del grup socialista però també perquè CiU no el va voler aturar, amb coherència amb els postulats polítics que representa. Així doncs s’ha fet. Però cal dir també el que s’ha fet, o que es farà en les properes setmanes, en direcció diferent a les propostes del Govern de l’Estat. El PSOE no ha pres entre les seves mesures cap que tingui a veure amb la fiscalitat de les rendes més altes, ni amb la fiscalitat ambiental, ni amb el patrimoni, ni en la lluita contra el frau fiscal,.... i ha pres mesures que signifiquen una retallada històrica dels drets socials: la congelació de les pensions o la negació a la retroactivitat dels cobraments de la Llei de dependència en són exemples fragants. Torno a repetir : amb la seva abstenció CiU ho ha avalat.


Quines són aquelles mesures que ens diferencien de la resta de l’Estat – perquè m’agradarà veure què fan altres CC.AA. - ?. A Catalunya el Govern no retallarà les prestacions socials ni tampoc les que tenen a veure amb la llei de dependència i les escoles bressol – com apareixia en els primers esborranys - . A Catalunya s’introdueix una clàusula per tal que quan la situació econòmica millori – que segur que ho farà – els servidors públics recuperin el seu poder adquisitiu. Aquí s’introduirà la progressivitat a l’anomenat “xec nadó”, que va repartir de forma electoralista Zapatero des d’Espanya i que des d’aquí es va aprovar en el seu moment també “urbi et orbe”. El Govern, a diferència de Madrid, no retallarà l’ajuda al desenvolupament, ahir ho podia comentar a la festa de la cooperació celebrada a la meva ciutat amb gent ben preocupada.


A Catalunya en lloc de reduir les inversions es prioritzaran aquelles que tinguin un major impacte social i ambiental – no passa res perquè s’alenteixin les obres de la L9 no? – i, a Catalunya, i potser aquesta és la petjada més important, s’apujarà l’IRPF a les rendes més altes en allò en el que tenim competències normatives – per cert que per això per exemple era útil l’Estatut -. La proposta és ben clara : a qui en aquest moments guanya més de 100 mil € l’any i se li reté un 43% en el darrer tram, proposem que se li retingui fins un 46,5 % - i fins al 50% ho hauria de fer Madrid com proposem des d’ICV -. També s’augmentaran els impostos als cotxes més contaminants i a les transmissions patrimonials – sense afectar a les de vivenda pública.


Per acabar : he al·lucinat aquests darrers dies. Com pot el Sr. Mas dir que la pujada d’impostos afectarà a les classes populars ? a qui vol enganyar ? es pensa que som tontos ?. Que algú que vol governar un país doni aquests missatges és lamentable, molt més que la desbarrada que feia avui a tots els mitjans la Rahola..... suposo que nerviosa cercant argumentari per confrontar amb els que demanem una acció definitiva contra la política dels seus amics sionistes....

24 de maig 2010

Política en minúscules i en majúscules

Aquesta darrera setmana he tingut l’oportunitat de viure dues experiències que m’han fet reflexionar al voltant del que és la política i perquè serveix. Des de l’escola Ferran i Clua de Valldoreix em van convidar a explicar als alumnes de 3er què volia dir ser regidor, estaven preparant la visita que faran demà a l’ajuntament de Sant Cugat dins l’assignatura de medi i què millor que poder fer un tercer grau a un regidor d’aquest consistori. La veritat és que ho van fer molt be i em van obligar a explicar d’una manera planera i accessible per nens i nenes de 9 anys perquè serveix la política, que fem els que hi dediquem una part del nostre temps i com funciona un ajuntament. Del que els vaig explicar voldria ressaltar algunes idees que em semblen definitòries del que significa la política.

En primer lloc, i donada l’arrel de la paraula “política”, els vaig explicar que volia dir prendre decisions en grup, posant d’acord una comunitat i com ens ho fem per guanyar el suport de les persones per realitzar una acció en grup. Lliga aquesta paraula amb “democràcia”, un element clau per entendre el funcionament del nostre sistema : el poder resideix en la totalitat dels membres d’una societat que ha decidit organitzar-se sota aquest sistema, un sistema de govern, el menys dolent dels sistemes... diuen !.

En segon lloc : que qui es dedica a la política ho fa perquè te vocació de servei públic. Ho fa pensant en millorar el nostre entorn, humà i natural, més immediat o més llunyà. I ho fa – o ho hauria de fer – a partir del consens, el diàleg, l’acord, de forma ordenada i amb respecte a l’altre. Fent de la paraula i la raó la única arma de la seva actuació. Sembla fàcil no ? doncs no ho és, i en tenim exemples quotidians. Espero que els hagin servit les meves explicacions, al menys per la seva vida del dia a dia.

Aquesta setmana també he tingut el plaer de conèixer una persona molt interessant i conviure amb ell durant un matí. Es tracta de l’Eduardo Bonomi, actual ministre d’interior de l’Uruguai. En Bonomi es membre del Frente Amplio, coalició de partits d’esquerres que va trencar fa cinc anys el monopoli que venia exercint des de principis del s.XIX el Partit Colorado i el Partit Nacional. Des de fa cinc anys governa la República de l’Uruguai un front d’esquerres que ha canviat el país. I donat que des de fa dos mesos te aquesta nova responsabilitat en el Govern de Múgica tenia interès en conèixer l’experiència que hem assumit en el darrer Govern al Departament d’Interior. Després d’una entrevista amb el conseller Saura, vam visitar l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya – una veritable universitat de la seguretat per on passen cada any més de 20 mil alumnes – i el complex central Egara – la seu central dels Mossos d’Esquadra, un complex des d’on es coordina tota l’actuació de la policia de Catalunya -. En va quedar molt satisfet de la visita i, sobretot, de les iniciatives endegades en els darrers anys en diversos camps : des de la modernització dels cossos de seguretat del país fins els programes específics adreçats a les persones més vulnerables – la lluita contra la violència masclista, les oficines d’atenció ciutadana, la lluita contra la tracta de blanques,....- i la constitució del Consell de Seguretat de Catalunya i del Comitè d’Ètica de la Policia.

Però el que vull destacar de la convivència amb en Bonomi és la claredat en les seves idees polítiques. Parlant de la crisi econòmica i les receptes europees i, específicament, les del Govern Zapatero, em va explicar que no hi estava gens d’acord. És més, a l’Uruguai, país també castigat per la crisi des de fa uns anys, han activitat des del Govern receptes d’esquerres, garantint la millora dels drets socials i dels salaris, millorant l’Estat del Benestar i promovent la inversió pública. Amb aquestes receptes, que des de foros econòmics mundials ahir i avui són satanitzades, han demostrat que hi ha altres maneres de fer front a la crisi, sense que paguin els més febles, i el que és més important : sense que l’Estat perdi musculatura. Una altra manera de sortir de la crisi és possible, Uruguai ho ha demostrat, els números canten !. Algú n’hauria d’aprendre, jo he pres bona nota.

foto DIRIP

18 de maig 2010

Sobre Can Borrull

En el ple d’ahir el Grup Municipal d’ICV-EUiA va actuar amb molta responsabilitat. Aquest fet no és una novetat en la nostra actuació. De fet, en l’aprovació inicial de la modificació del PGM de Can Borrull ens vàrem abstenir per tal de poder millorar la proposta inicial, estic parlant de fa 5 anys. En el següent tràmit i fruit d’un intens treball de consens polític i veïnal, varem arribar a un bon acord que posava en una balança de forma equilibrada els interessos particulars i els generals.

Ahir no va ser doncs una excepció. Tothom som conscients que cal solucionar els problemes bàsics i històrics d’aquest barri, creat als anys 40 al voltant de la Masia de Can Borrull i que toca la Riera de Vallvidrera. I que la solució a aquests problemes ve condicionada a l’aprovació d’aquest instrument urbanístic que anomenem Pla de Millora Urbana. En el tràmit d’ahir s’aclaria una altra reivindicació nostra en l’aprovació inicial : saber qui i quant s’havia de pagar.


El nostre SÍ però és un sí crític, un SÍ amb recança. Som conscients que per un costat estem solucionant un problema evident, que no posem pals a les rodes a la reforma de la carretera perquè esdevingui una via urbana i pacífica, a que es construeixi un mur a la riera que redueixi les amenaces de futures inundacions, a que s’instal·li una nova depuradora que substitueixi l’existent que no funciona des de fa anys amb les conseqüències que comporta aquest fet.... però a la vegada som conscients que proposem una reforma urbanística poc viable econòmicament parlant pel veïnat. Ens passa com quan varem donar suport a l’aprovació del PERI de Les Planes en el primer mandat de l’alcalde Recoder. Recordo la intervenció del llavors regidor nostre Joan Balada quan deia que l’objectiu l’havíem complert però que no vèiem quan i com s’acompliria l’objectiu... i s’ha complert quan el Govern de la Generalitat ha posat en marxa les diferents edicions del Pla de Barris, on finalment el de Les Planes hi va poder trobar aixopluc. Mai ningú es va atrevir a plantejar al veïnat de Les Planes que havien de pagar per urbanitzar el seu barri, per motius obvis...


I és que des d’ICV varem posar de relleu ahir que el Govern Municipal de CiU no te model pel desenvolupament dels barris. Ho fa a la carta i segons la conjuntura, no te un criteri clar, amb el que s’aixeca la suspicàcia i el greuge comparatiu. Perquè en el centre de la ciutat s’ha intervingut de forma important – tant que fins i tot en alguns casos s’ha fet vàries vegades la mateixa feina – sense la contribució del veïnat ? i si, en canvi, en els casos en que s’ha fet és clar!, en barris històrics com La Floresta i Mira-sol ? perquè a Les Planes s’ha fet d’una manera i a Can Borrull se’n proposa una altra ?. És evident que no és un tema fàcil, i en aquests moments encara menys, però hagués valgut la pena plantejar un mateix model per millorar els diferents barris de la ciutat, ens hauríem estalviat molts ensurts i mals rotllos.


També varem evidenciar en la nostra intervenció que no se’ns pot demanar més responsabilitat que la que ahir varem exercir. La gestió d’aquest afer pertoca directament a l’equip de govern de Sant Cugat. I per les darreres actuacions en aquest mateix barri no tenim massa esperances que esdevingui una bona gestió. Les seves actuacions es caracteritzen per la imposició – només cal veure la carta enviada per l’alcalde al veïnat del barri instant-los a solucionar els abocaments a la riera provocant una clara situació d’indefensió jurídica -, la manca de veritat – ahir la tinent d’alcalde Conesa va moure’s entre el “no en sabíem res del tema dels abocaments perquè l’ACA i el Consorci no se’n havien assabentat”.... fins el “jo vaig començar el 99 i, per tant, no se què va passar abans”....- i la promesa per salvar la cara per davant de la solució raonable i negociada amb el veïnat – com passa per exemple amb el C/ Alps de Mira-sol on amb la participació de la gent del carrer s’ha aconseguit rebaixar fins un 30% el pressupost inicial..... -.


Potser el portaveu de CiU i diputat al Parlament, Joan Recasens, ens podria aclarir qui va construir una canonada després d’instar l’any 92 als veïns que tanquessin els pous morts. En el seu cas no es tracta de fer memòria, ell és regidor des del..... no se !. El tema no és menor, potser d’això vindrà qui ha de pagar la solució provisional als abocaments d’aigües negres a la llera de la Riera de Vallvidrera que a part de nosaltres – ho varem fer en l’anterior mandat i en l’aprovació inicial del PMU – i altres entitats, ho han posat d’actualitat diaris tant importants com El País i El Punt. cugat.cat fa referència al debat d'ahir al ple però només a les paraules del PSC i del Govern...

07 de maig 2010

No sempre quatre ulls veuen més que dos

En els darrers temps assistim una vegada més a una ofensiva de la dreta en l’àmbit de la seguretat ciutadana. Ho dèiem ja a les eleccions anteriors : no es pot jugar amb foc perquè acabes cremant-te i no val fer trampes al solitari, amb afirmacions tipus “menys impostos, més seguretat” com feia la candidata del PP a la nostra ciutat. Aquests missatges amenaçadors de la dreta espanyola i la catalana cerquen la inestabilitat, el conflicte i, en conseqüència, el vot refugiat en posicions anomenades “conservadores” i “d’ordre”. Ho deia jo mateix en la darrera campanya a les eleccions municipals : a la dreta ja li va be que hi hagi percepció d’inseguretat, de fet l’atia, i quan governa no només no reforça les eines per combatre-la sinó que les disminueix i les privatitza – un bon exemple d’això són les polítiques del darrer govern d’Aznar que va fer desaparèixer les dotacions de policia nacional al nostre país abans del desplegament dels Mossos d’Esquadra - .

Avui podem dir que la nostra ciutat és raonablement segura. I ho podem dir amb dades a la ma i des de la percepció de nombrosos col•lectius que així ens ho expressen. També és veritat que existeixen alguns fets concrets que poden ampliar la sensació d’inseguretat, però la intensa labor dels cossos policials, treballant de forma coordinada amb els agents socials, sol donar resposta immediata. Mai hi havia hagut tanta presència policial a la nostra ciutat. Sempre es pot dir que no és suficient però hem de ser conscients que les diferents administracions han fet un esforç molt considerable, en temps de crisi, per reforçar la presència d’agents al carrer i garantir els drets i la llibertat dels nostres veïns i veïnes.

Però a Sant Cugat, CiU vol practicar, com ho fa en altres àmbits, els mateixos tics que el PP. Proposa la instal•lació de càmeres de videovigilància als carrers del centre per tal de.... per tal de què ? tindrem més seguretat amb la seva existència ? faran d’arma dissuasòria ? potser si, però a quin preu ?. De moment sabem que la inversió ens costarà més de 200 mil €, fet preocupant en temps on s’ha de prioritzar la despesa. Però quins costos indirectes tindrà la seva instal•lació ? el primer : la dedicació de determinats agents durant 24 hores els 365 dies de l’any... cinc ? sis ? no seria millor que aquests agents passegessin per aquest carrer enlloc d’estar mirant les càmeres ?. L’altre cost : el conflicte entre la privacitat i la sensació d’inseguretat. Val la pena canviar el dret a la privacitat – tot i que les imatges puguin ser utilitzades amb la màxima legalitat – pel suposat risc de la inseguretat en aquests indrets de la nostra ciutat ? penso sincerament que no, que no cal, que aquest espai públic és raonablement segur.

Acabo com començava : a la dreta ja li va be projectar la inseguretat, juga amb la por per motius electorals. Les càmeres de vigilància són una icona dels mecanismes de control. Les càmeres són un primer pas per la privatització de l’espai públic, de l’espai de tots i totes.

05 de maig 2010

CONTRA LA CRISI. CANVIS QUE CAL FER. (II)

En els darrers dos anys el nostre país pateix una crisi excepcional. A la nostra organització tenim clar perquè s’ha produït. I els seus efectes, com les seves solucions, són objecte de la nostra acció política prioritària.

Fruit de la situació a la nostra comarca i de la feina feta a tots els nivells institucionals, varem decidir realitzar una jornada sobre les polítiques contra la crisi a Sta. Perpètua de la Mogoda el divendres 30 d’abril, en el marc de la Festa del Treball. En la jornada volíem posar en comú la diagnosi, l’acció des de les polítiques estatals, nacionals i locals. I extreure conclusions compartides en aquest cas amb CC.OO., representats pel secretari d’acció sindical de la federació d’indústria, el Joan Alcántara, qui ens va alertar sobre la retallada de drets dels treballadors/es que es planteja com a opció per eixugar els excessos dels de sempre.

Que en va sortir de la sessió ? : doncs el senador Nuet ens va alertar sobre la crisi d’un model que tenia el guany com a màxim objectiu i de la manca de democràcia que suposa que 1.400 persones dominin a Espanya el 80% del PIB. Que la socialdemocràcia està descol·locada i la manca de solucions d’esquerra va en contra d’aquells que no són responsables de la crisi, i que els qui ens hi han ficat marquen les polítiques dels governs. La diputada Massana va defensar l’acció de govern de la Generalitat. Mai tant poca força institucional havia incidit tant en l’acció de govern, fins al punt de poder afirmar sense complexes que sense l’actuació d’ICV-EUiA no s’hagués fet front a la crisi des d’una perspectiva d’esquerres, començant per l’acceptació de la seva existència des del primer moment a diferència d’altres àmbits. El Govern d’Entesa ha pres la iniciativa en solitari en l’ajuda als autònoms, en les beques de menjador, en els ajuts a l’habitatge i als territoris més colpits per la crisi, incrementant en els darrers anys en un 38% els recursos destinats a les polítiques socials, que avui representen més d’un 54% dels pressupost de Catalunya.


En una segona taula tant el regidor Manel Pérez, de Terrassa – al govern – com la nostra candidata a l’alcaldia de Sta. Perpètua de la Mogoda - a l’oposició –, la Isabel Garcia, van explicar què es pot fer des de les polítiques locals per plantar cara a la crisi. Des del govern, i així ho ha fet Terrassa, prioritzar l’ajuda als més vulnerables però al mateix temps establir les bases per sortir de la crisi amb un canvi de model, promovent els nous filons d’ocupació – economia social i verda – i enfortint la implantació industrial i la recerca i la innovació al nostre territori. Des de l’oposició, portar el debat al carrer i als plens. La proposta del Grup Municipal perpetuenc ha estat provocar un ple extraordinari per fer balanç de les polítiques municipals, proposta que estudiarem repetir allà on estem a l’oposició.


- noticia de El Punt