24 de maig 2010

Política en minúscules i en majúscules

Aquesta darrera setmana he tingut l’oportunitat de viure dues experiències que m’han fet reflexionar al voltant del que és la política i perquè serveix. Des de l’escola Ferran i Clua de Valldoreix em van convidar a explicar als alumnes de 3er què volia dir ser regidor, estaven preparant la visita que faran demà a l’ajuntament de Sant Cugat dins l’assignatura de medi i què millor que poder fer un tercer grau a un regidor d’aquest consistori. La veritat és que ho van fer molt be i em van obligar a explicar d’una manera planera i accessible per nens i nenes de 9 anys perquè serveix la política, que fem els que hi dediquem una part del nostre temps i com funciona un ajuntament. Del que els vaig explicar voldria ressaltar algunes idees que em semblen definitòries del que significa la política.

En primer lloc, i donada l’arrel de la paraula “política”, els vaig explicar que volia dir prendre decisions en grup, posant d’acord una comunitat i com ens ho fem per guanyar el suport de les persones per realitzar una acció en grup. Lliga aquesta paraula amb “democràcia”, un element clau per entendre el funcionament del nostre sistema : el poder resideix en la totalitat dels membres d’una societat que ha decidit organitzar-se sota aquest sistema, un sistema de govern, el menys dolent dels sistemes... diuen !.

En segon lloc : que qui es dedica a la política ho fa perquè te vocació de servei públic. Ho fa pensant en millorar el nostre entorn, humà i natural, més immediat o més llunyà. I ho fa – o ho hauria de fer – a partir del consens, el diàleg, l’acord, de forma ordenada i amb respecte a l’altre. Fent de la paraula i la raó la única arma de la seva actuació. Sembla fàcil no ? doncs no ho és, i en tenim exemples quotidians. Espero que els hagin servit les meves explicacions, al menys per la seva vida del dia a dia.

Aquesta setmana també he tingut el plaer de conèixer una persona molt interessant i conviure amb ell durant un matí. Es tracta de l’Eduardo Bonomi, actual ministre d’interior de l’Uruguai. En Bonomi es membre del Frente Amplio, coalició de partits d’esquerres que va trencar fa cinc anys el monopoli que venia exercint des de principis del s.XIX el Partit Colorado i el Partit Nacional. Des de fa cinc anys governa la República de l’Uruguai un front d’esquerres que ha canviat el país. I donat que des de fa dos mesos te aquesta nova responsabilitat en el Govern de Múgica tenia interès en conèixer l’experiència que hem assumit en el darrer Govern al Departament d’Interior. Després d’una entrevista amb el conseller Saura, vam visitar l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya – una veritable universitat de la seguretat per on passen cada any més de 20 mil alumnes – i el complex central Egara – la seu central dels Mossos d’Esquadra, un complex des d’on es coordina tota l’actuació de la policia de Catalunya -. En va quedar molt satisfet de la visita i, sobretot, de les iniciatives endegades en els darrers anys en diversos camps : des de la modernització dels cossos de seguretat del país fins els programes específics adreçats a les persones més vulnerables – la lluita contra la violència masclista, les oficines d’atenció ciutadana, la lluita contra la tracta de blanques,....- i la constitució del Consell de Seguretat de Catalunya i del Comitè d’Ètica de la Policia.

Però el que vull destacar de la convivència amb en Bonomi és la claredat en les seves idees polítiques. Parlant de la crisi econòmica i les receptes europees i, específicament, les del Govern Zapatero, em va explicar que no hi estava gens d’acord. És més, a l’Uruguai, país també castigat per la crisi des de fa uns anys, han activitat des del Govern receptes d’esquerres, garantint la millora dels drets socials i dels salaris, millorant l’Estat del Benestar i promovent la inversió pública. Amb aquestes receptes, que des de foros econòmics mundials ahir i avui són satanitzades, han demostrat que hi ha altres maneres de fer front a la crisi, sense que paguin els més febles, i el que és més important : sense que l’Estat perdi musculatura. Una altra manera de sortir de la crisi és possible, Uruguai ho ha demostrat, els números canten !. Algú n’hauria d’aprendre, jo he pres bona nota.

foto DIRIP