En primer lloc, i donada l’arrel de la paraula “política”, els vaig explicar que volia dir prendre decisions en grup, posant d’acord una comunitat i com ens ho fem per guanyar el suport de les persones per realitzar una acció en grup. Lliga aquesta paraula amb “democràcia”, un element clau per entendre el funcionament del nostre sistema : el poder resideix en la totalitat dels membres d’una societat que ha decidit organitzar-se sota aquest sistema, un sistema de govern, el menys dolent dels sistemes... diuen !.
En segon lloc : que qui es dedica a la política ho fa perquè te vocació de servei públic. Ho fa pensant en millorar el nostre entorn, humà i natural, més immediat o més llunyà. I ho fa – o ho hauria de fer – a partir del consens, el diàleg, l’acord, de forma ordenada i amb respecte a l’altre. Fent de la paraula i la raó la única arma de la seva actuació. Sembla fàcil no ? doncs no ho és, i en tenim exemples quotidians. Espero que els hagin servit les meves explicacions, al menys per la seva vida del dia a dia.
Aquesta setmana també he tingut el plaer de conèixer una persona molt interessant i conviure amb ell durant un matí. Es tracta de l’Eduardo Bonomi, actual ministre d’interior de l’Uruguai. En Bonomi es membre del Fre

Però el que vull destacar de la convivència amb en Bonomi és la claredat en les seves idees polítiques. Parlant de la crisi econòmica i les receptes europees i, específicament, les del Govern Zapatero, em va explicar que no hi estava gens d’acord. És més, a l’Uruguai, país també castigat per la crisi des de fa uns anys, han activitat des del Govern receptes d’esquerres, garantint la millora dels drets socials i dels salaris, millorant l’Estat del Benestar i promovent la inversió pública. Amb aquestes receptes, que des de foros econòmics mundials ahir i avui són satanitzades, han demostrat que hi ha altres maneres de fer front a la crisi, sense que paguin els més febles, i el que és més important : sense que l’Estat perdi musculatura. Una altra manera de sortir de la crisi és possible, Uruguai ho ha demostrat, els números canten !. Algú n’hauria d’aprendre, jo he pres bona nota.
foto DIRIP
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada