26 d’agost 2014

Guanyem Sant Cugat o Assemblea d'Esquerres?

Ahir vaig escriure el meu primer article d'opinió com a editor tornant de vacances, us el copio al meu blog perquè tal com us vaig avançar serà el meu espai també per comunicar-me més directament amb vosaltres.

Assemblea d'esquerres del 25 de juny
Tornem de vacances i tot es comença a resituar a Sant Cugat. Obrirà el forn habitual, la farmàcia, l'estanc i, fins i tot, la biblioteca tornarà a funcionar a ple rendiment. A partir de la propera setmana començarem a parlar ja de política local, el primer ple és el dia 15, i informarem de les primeres propostes dels partits, alguns d'ells com el PSC i UASC, que no 'estiven' tant com els altres durant l'estiu, ja n'han començat a presentar.

Durant aquests darrers mesos en diferents mitjans hem assistit al fenomen 'Podemos', no sé ben bé si per imperatiu mediàtic, per voluntat d'algunes capçaleres econòmic - informatives o si perquè realment ho mereix la proposta encara cívic - política. El que és cert és que s'estan activant noves propostes polítiques de cara a les properes eleccions locals a nivell català que conviuen amb propostes diguem-ne 'tradicionals' o, com es diu ara, representants de la 'vella política'. Sigui com sigui aquí al costat, a Barcelona, ha explotat una proposta política nova que se suma a la que fa un any i mig van engegar l'Arcadi Oliveres i la Teresa Forcades, el Procés Constituent. Amb una objectiu força comú plantegen fer una candidatura conjunta des de l'esquerra per 'guanyar Barcelona', amb aquest nom, Guanyem, han arribat als 30 mil recolzaments abans del termini que s'havien imposat.

Quina repercussió tindrà aquest moviment a Sant Cugat? Tota, segur. Per un costat, la nostra ciutat ja no és aliena a les dinàmiques metropolitanes, malgrat les diferències importants electorals des del punt de vista de majories polítiques i socials. Tots els ingredients els podem trobar també aquí: (segueix llegint)

21 d’agost 2014

Recupero el meu blog

Sí, recupero el meu blog. Penso que és la millor manera de ressaltar allò que vull fer arribar directament a la gent. Fa anys que parlo amb gent, primer en la meva vessant sindicalista, després en la política i en els darrers mesos, 9 per ser exacte, en la informativa. Haureu vist que escapo de fer servir el terme 'periodístic' perquè no vull manllevar un qualificatiu que no mereixo al no estar acadèmicament format per desenvolupar aquesta professió. Altres ho fan sense estar-ne tampoc però allà ells. Aquestes darreres setmanes he pogut llegir molt i entre el que llegit - tot relacionat amb el món de la comunicació no sigui dit que no ens formem! - he descobert la intensa i interessant vida d'un periodista de referència pel nostre país i la nostra ciutat, en Ramon Barnils. Tot una troballa gràcies al treball de la Laia Altarriba que en fa una biografia a partir de les entrevistes amb 20 personatges claus en la seva vida. La veritat és que la seva lectura m'ha refermat en la feina engegada i ha relativitzat el fet de la formació acadèmica, no però l'experiència vital i el bagatge cultural.

Avui però vull referir-me a un fet que em neguiteja. Com, al front dels conflictes bèl·lics, qui va a cicatritzar les ferides - ONG's - i a aixecar acte del que hi passa - corresponsals i reporters - són utilitzats com a ostatges i, fins i tot, com ha passat aquesta setmana, són assassinats víctimes de decisions alienes a ells. Una de les primeres entrevistes que vàrem publicar al Sant Cugat Informa va ser al fotògraf de Sant Cugat Jordi Camí que té despatx professional al Carrer Sant Martí. En aquella entrevista parlava de quin tipus de vida representa la d'un reporter de guerra, similar a la d'un corresponsal suposo, què els mou a ficar-s'hi, com s'ha de ser i la importància de que existeixin. Just en aquell moment en Ricardo García Vilanova era en mans dels seus segrestadors, sortosament ell va sortir en vida. Us recordo l'entrevista en homenatge al periodista nord-americà assassinat James Foley.
James Foley a Siria el 2012, Nicole Tung via freejamesfoley.org

“El Ricard Garcia és una gran company de feina”

Algú va encunyar per la nostra ciutat el terme “ciutat d'artistes” i de debò que no va anar gens errat, cada setmana tenim mostres sobrades de la varietat de cites d'art que ens presenten veïns i veïnes de Sant Cugat. La setmana passada el fotògraf Jordi Camí va obrir despatx professional al C/ Sant Martí, 18, allà on els seus pares van tenir durant anys la seva papereria – llibreria. Un despatx que pel fet d'estar a peu de carrer ens ofereix una RE-visió de part de la seva obra fotogràfica admirable des del carrer estant. M'atanso a la inauguració perquè aquests dies la fotografia, per molts motius és d'actualitat. Avui mateix s'inaugura una altra exposició a la Biblioteca Central Gabriel Ferrater organitzada pel Grup Foto Sant Cugat en homenatge a Salvador Espriu.

Jordi Camí, fotògraf, artista, reporter? “dins la fotografia he tocat moltes tecles, sempre he estat molt interessat pel reportatge, vaig començar al Diari de Barcelona, després sense voler em vaig trobar fent fotos al gabinet de l'ajuntament, vaig fer fotos d'interiorisme i publicitàries,... mai m'he sentit artista malgrat molta gent m'ho deia i amb els anys, veient el meu treball, he pensat que potser  pot tenir una sortida que no havia contemplat, pensava que era una paraula pretensiosa...en aquests moments penso que tinc material que es pot penjar a les parets d'una casa sense que ofengui a ningú. Durant molts anys he fet documentals de viatges que s'han publicat a revistes i dominicals...”. Quin és però el teu ideal? “el reportatge és el que més m'agrada, hi ha moltes facetes i l'he practicat segons el moment de vida i el que m'interessava socialment, no ho he fet pel que m'interessava vendre sinó que ho feia i després procurava trobar-li la rendibilitat econòmica. Si no m'entra es nota el resultat del treball”.

La nova ubicació vol dir una nova etapa professional? “els nous temps són complicats i el que faig és diversificar, hi ha circumstàncies personals que hem lliguen més aquí i intento estar-hi a gust”. Li pregunto per si alguna de les feines li ha produït més satisfacció que d'altres, per quina d'elles ha resultat rodona en els seus resultats... “et contestaré de dues formes, he viatjat amb la meva companya, la Gemma, arribàvem a una redacció amb un text fet per ella i les meves fotos. Com a rodó va ser una ruta feta per Perú, Bolívia i Xile després d'una malaltia important meva just abans de marxar i va ser una sortida que físicament em va recuperar molt i professionalment i econòmicament ens va sortir rodona. Després hi ha treballs, com els socials que costa molt col·locar-los i aconseguir que arribin a la gent és un èxit, no perquè signis el reportatge sinó perquè si veus que arriba a molta gent penses que plas! ha arribat una denúncia, què be!”, quin exemple pots donar? “un que vaig fer a El Caire... (continua llegint)