26 de març 2013

Una mirada diferent – i també certa – sobre l'observatori ciutadà (IV i darrera)


Situem-nos en l'examen dels serveis públics municipals. Des de les darreres eleccions municipals del maig del 2011 el grau d'informació de les actuacions municipals te una tendència negativa, iguala la nota d'abril del 2009, un 5,7. Si mirem les puntuacions que es donen aquestes es “radicalitzen” del juny del 2012 al desembre del 2012: la puntuació entre 3 i 4 puja del 5,2% al 12,4%, del 5 a 6 baixa del 36,6% al 30,8%, la del 9 a 10 passa del 6,2% al 10,3% i el NS/NC passa del 8,8% al 2,5%. Cada cop més gent coneix la web municipal, en el darrer any s'ha passat d'un 61% a un 64,5% (del 90% que te connexió a internet a la ciutat encara ens quedaria un bon “gap”) i d'aquests un 83,6% la valoren positivament, la qual cosa m'agradaria saber què vol dir, sota quins criteris es valora. Perquè si es mira la finalitat per la que s'hi entra podem extreure que la seva funcionalitat és més aviat baixa: majoritàriament (40%) s'hi entra per buscar “informació” en abstracte, 1 de cada 5 persones que la coneixen per fer tràmits i la resta és lamentable, només cal mirar el quadre de percentatges: 2,7% educació/escolarització, 8,2% cerca de feina, 3,3% transports/mobilitat, 7,9% agenda d'activitats, 10% informació de serveis,... la web de fet és un mirall dels serveis que dona l'ajuntament és clar.

Quin és el servei més conegut a la nostra ciutat? L'assistència sanitària! Que, per cert, no és un servei municipal. I el que menys? Els consells de participació: premi pel Sr. Carol. Però més enllà de la primera impressió rasquem una mica més perquè el títol d'aquesta part de l'observatori és: coneixement, ús i valoració d'aquests serveis, per tant no es tracta només de saber on son els equipaments i la seva existència sinó valorar el seu funcionament i les dades ens diuen coses davant les que entenem que l'equip de govern i nosaltres i la ciutadania hem d'actuar. Podem afirmar que l'assistència sanitària rep la pitjor nota dels darrers 6 anys i això te a veure amb l'empitjorament de les condicions d'atenció sanitària a la nostra ciutat sense cap dubte. Una altra dada preocupant és la de la Policia Municipal, molt per sota de la d'altres observatoris, 13 punts respecte fa un any. Pel que fa a les escoles bressol municipals: la seva notorietat augmenta significativament, 10 punts per sobre que fa un any, serà perquè han millorat les condicions en aquestes o perquè es valora la seva necessitat i millora de condicions?. Em sembla preocupant tanmateix que la valoració/coneixement dels autobusos urbans hagi baixat 12 punts en el darrer mig any i esperona en la línia que varem plantejar com a grup municipal en el procés de negociació del pla local de mobilitat per tal de fer més útil el servei urbà de transport públic.

De les dades que dona l'observatori n'hi ha una que em fa especial il·lusió: la Festa de la Tardor és coneguda per gairebé un 67% de la població de Sant Cugat. Més que molts dels programes puntuals de l'ajuntament de Sant Cugat pels que es gasta milers d'€ de publicitat per donar-los a conèixer. Això vol dir que la Festa de les entitats, de la xarxa de l'associacionisme està molt instal·lada, que ha fet forat i que 1 de cada 3 persones de la ciutat la tenen anotada a la seva agenda com a data important de l'any, encara que hi hagi qui no hi participi i només s'hi passegi.

Sobre la valoració que fa la ciutadania de l'estat de la ciutat: un notable, que no està gens malament. Com sempre a La Floresta i a Les Planes la nota és pitjor, em remeto a comentaris anteriors i les persones entre 25 i 34 anys les que pitjor valoren l'estat general de la ciutat. En un any però un 7% de gent ha passat de valorar total o força positiu l'estat de la ciutat a valorar-ho d'altres formes ( baixa d'un 83,5% a un 76,3%). Els aspectes concrets més mal valorats per la ciutadania són el trànsit i l'espai per aparcar, per la qual cosa cal que l'equip de govern s'agafi de forma seriosa les accions aprovades en el pla local de mobilitat i potser també prengui alguna determinació respecte al fet que a la nostra ciutat hi hagi una densitat vehicle/habitant tant alta.


Quan un ajuntament inverteix una quantitat de diners (50 mil € en tota l'onada no és una quantitat exorbitant en moments normals) en fer un observatori un pot pensar que ho deu fer per prendre millor les seves decisions de gestió de govern quotidiana o estratègica. Sobre aquesta qüestió no sembla que s'hagi fet ressò cap notícia i també en parla l'observatori i no ho passaré per alt perquè em sembla la part més important de la informació. Gairebé el 60% de la ciutadania està força o totalment d'acord en que es doni suport al tercer sector o, dit d'una altra manera, que es prioritzin les polítiques socials. En aquest sentit és interessant ressaltar que en el barri on es valora més aquest suport és en el del Coll – Sant Francesc. Podríem dir que és per consciència de classe?. No sembla que hi hagi tant acord, un 48,9%, en que l'ajuntament doni suport a la creació d'empreses, el que suposo que deu anar associat a la imatge que en la nostra ciutat comporta aquest tipus de polítiques – més de “smart city” que d'acompanyament públic -. En aquest sentit només cal veure que el barri on es valora millor amb diferència (+1% sobre la resta de barris) és el Parc Central – Coll Favà. Tampoc es valora massa (un 32,5% valora només “una mica”) la “captació i retenció de negoci, inversió i talent”. En canvi sí que es valora de forma positiva (un 58,2% força o totalment d'acord) que es doni suport al comerç i al teixit empresarial i aquí malgrat el barri que més ho valora és el mateix que en l'anterior la diferència és molt menor. I no és que sigui negatiu captar talent, inversions, noves empreses,...sinó que una part important de la ciutadania ho veu com una qüestió aliena a ella, com una cosa dels polítics, elits empresarials i acadèmiques de la que no en treuen cap tipus de profit encara que passi a la seva ciutat. Ho referma una darrera pregunta que em fa l'efecte que hauria de fer replantejar a l'equip de govern la seva estratègia: quan es pregunta a la gent sobre “fins a quin punt està d'acord amb que Sant Cugat és una ciutat de la ciència, la innovació i el coneixement?” només un 40,6% pensa que “força” i un 29,6% pensa que una “mica”, el que entenc que representa que no és una qüestió interioritzada per la ciutadania sinó més un producte de marketing projectat a l'exterior i que es valora sobretot allà on CiU i també el PP tenen els millors resultats, els barris de Mira-sol i el de l'Eixample i Torreblanca.

Per finalitzar aquest “petit” anàlisi des d'una altra perspectiva del que és una presentació de l'observatori sociològic de Sant Cugat – estaria be tenir el document d'on s'extreu aquesta presentació i ja no diguem la base de dades per treballar-la! - hi ha dues notícies “bomba” que no han transcendit i que jo sí vull explicar perquè em semblen un fracàs important de CiU al capdavant de l'equip de govern municipal. Més de la meitat de les persones enquestades no saben res del Pla d'Objectius estratègics de l'ajuntament ( un 56% NS/NC ) i un 35,4% no el coneix GENS. Després de cinc anys de donar la llauna amb el tema del PACTE només un 1% de la gent que viu a la nostra ciutat els sona d'alguna cosa que això existeix...

I l'altra dada: el mes de desembre una de cada quatre persones valoraven força la promoció que feia l'ajuntament de l'ètica i dels valors. Una altra una mica. Un 38,6% responia amb un NS/NC i un 11,6% amb un poc o un gens. 1 de cada 4 persones o no sabien què dir o be pensaven que era poc o gens transparent i si hi sumem les que pensaven que només ho era “una mica”, ho pensava més de la meitat. De la campiona mundial de transparència un s'esperaria una nota més alta, no?. M'agradarà veure que respondrà la gent en el proper observatori després de l'afer Martorell i els casos de presumpte d'espionatge a companys de govern.

21 de març 2013

Una mirada diferent – i també certa – sobre l'observatori ciutadà (i III)



Pel que fa a la part més política partidista de l’observatori, passem a la valoració de l'alcaldessa, el govern, els partits,... sembla força increïble (per incomprensible per mi vull dir) que després de 14 anys dedicada a la política santcugatenca, en camps tant diversos com les polítiques socials, amb relació directa amb el tercer sector, la gent gran, els barris, el planejament urbanístic – per les coses bones i per les que no ho son tant – la nostra alcaldessa, després de substituir a l'alcalde Recoder abans de final de legislatura, amb tota la campanya mediàtica al seu favor i portant ara ja dos anys i mig al capdavant del govern després de guanyar les darreres eleccions amb majoria absoluta, “només” sigui coneguda pel 74% de la ciutadania i, a més i a tall anecdòtic, menys coneguda ara que fa un any (77,3%) - no em puc imaginar com deuen estar al gabinet de comunicació d'alcaldia.... - . El que no puc entendre però és que a La Floresta i les Planes només la coneguin el 52,3% de la gent! En la presentació feta per l'empresa encarregada de l'enquesta s'afirma que l'alcaldessa te major notorietat entre les persones que s'identifiquen d'esquerres. Aquesta afirmació no te cap base si mirem la seva pròpia informació, malgrat haguem escoltat moltes vegades de la seva boca que se sent més d'esquerres, la valoren millor la gent de centre – dreta i fins i tot de dreta - extrema que no pas d'esquerra o esquerra – extrema. L'extrema – esquerra valora molt pitjor l'actuació del govern municipal que la de l'alcaldessa ( 5,9 a 6,4 ). Cal dir però que malgrat la nota positiva la majoria de gent enquestada – 52,9% sobre 46,5% - visualitza més aspectes negatius que positius i que dels positius els citats no depenen tant de la gestió del govern municipal com del lloc on estem i de la història que ens ha tocat viure com a ciutat ( espais verds, planificació urbanística,...).

sessió del ple ajuntament Sant Cugat
Sobre els grups polítics també pregunta l'enquesta de l'observatori sociològic des de fa un temps. El primer que hem d'afirmar és l'alt grau de desconeixement per part de la ciutadania dels grups de l'oposició. Denota que alguna cosa fem malament i en això estem, fent projecció pública de la feina que realitzem, que és molta i més que volem fer amb els recursos que tenim, a nivell tant de mitjans com de xarxes socials de les que jo anomeno “físiques” com són les entitats i el carrer, com virtuals com és els diferents espais existents a internet. Però també crec que a nivell de l'ajuntament s'han d'interpretar aquests resultats. És bo per la ciutat que la gent no conegui l'oposició? És sa per la nostra democràcia? És suficient que a la web de l'ajuntament després de donar unes voltes puguis arribar a contactar amb els grups però que no puguis veure les seves iniciatives, ni veure un ple en directe, ni una comissió? És suficient que la ràdio pública faci seguiment només de les notícies que generen les diferents forces polítiques però que aquestes no siguin protagonistes habituals d'entrevistes i debats – més enllà de la tertúlia dels dimecres - de forma periòdica per tal de saber el seu posicionament? És normal que l'ajuntament subvencioni una TV privada perquè entrevisti l'alcaldessa de forma quinzenal i que aquesta no doni un espai als representants de les forces de l'oposició i ara a més no faci ni informatius?. Des de que no hi ha butlletí municipal la veu dels grups, ja prou esquemàtica, no arriba a les bústies de les cases com abans, però la propaganda de l'ajuntament que CiU aprofita indirectament per terra, mar i aire segueix arribant. Penso que aquesta dada és símptoma de una democràcia malalta. No només a la nostra ciutat però també a la nostra ciutat i d'ella estic parlant perquè d'ella són les dades analitzades i objectives. Volem transparència? Volem qualitat democràtica? Volem bon govern? Doncs som-hi, tot i que aquest dies potser hi ha coses mes importants que aquestes que ara estic relatant.

Com deia, el desconeixement de la nostra coalició és d'un 41,6%, com el del PSC%, cosa sorprenent la veritat. La CUP és menys coneguda pel seu caràcter més novedós (un 46,2% no la coneixen). Pel que fa a la valoració de la nostra tasca destaco tres qüestions: aprovat raspat (5,1) que representa que està be pel que es veu en totes les enquestes que es fan habitualment en els mitjans, per sota de CiU (6,3) i la CUP (5,3), la resta suspenen. Més d'un 16% de la població valoren força o totalment positiva la nostra actuació i dels partits de l'oposició som els que menys “gens positius” valoren o dit d'una altra forma: dels grups de l'oposició som els que generem menys rebuig en la nostra actuació que tenint en compte que el que més en genera, amb un 25%, és el PP, entenc que és una bona notícia.

L'observatori sociològic també ha preguntat en els darrers nou anys sobre l'autoposicionament ideològic de la ciutadania. El titular, del que se'n fa ressò la premsa i que és molt similar a la resta del país – amb matisos –, és que majoritàriament tenim una ciutat de centreesquerra – esquerra. Qui ho havia de dir oi?. Anem a les dades: el desembre del 2012 la ciutadania de Sant Cugat es declara en un 19,9% de centreesquerra – com a la resta de Catalunya en el 1er trimestre del 2013 -, d'esquerra en un 29,5% - 9 punts per sota que a la resta de Catalunya, 5 menys respecte al juny però 6 més que fa un any -, i el més important: un 3,5% confessa sentir-se d'extrema esquerra, trencant esquemes!. Aquesta és una dada històrica, perquè només s'havia superat el 2% l'abril del 2004 (2,1%) i més que doblem la mitjana catalana ( CEO 1er trimestre 2013 = 1,6% ). Aquestes dades ens donen que a la nostra ciutat un 53% es declaren de centreesquerra a extrema esquerra, un 15,2 de centre (el CEO = 15,5%), un 12,7% de centredreta – aquí sí que superem amb escreix des de fa tres anys la mitjana catalana que està al voltant del 7% -, un 3,7% es declara de dretes i cap persona d'extrema dreta – el que fa incomprensible el fet que el PP sigui la segona força a la nostra ciutat - i una dada interessant: un 9,9% diu no sentir-se de cap ideologia a diferencia de fa 6 mesos en que era més d'un 17%, el que fa pensar en una repolitització de la gent que es dona de forma fluctuant si mirem les dades de l'observatori.

Sobre el posicionament ideològic apunto tres qüestions més. La primera és que el sentiment d'esquerres augmenta en moments d'efervescència social, de mobilització, habitualment no conflueix amb les eleccions, sinó malauradament després de que aquestes passin – les dades en aquest sentit són brutals: els màxims % són l'abril del 2004, el novembre del 2007 i desembre 2012-. La segona te a veure amb la percepció i l'articulació política d'aquesta. Ho deia en l'exemple anterior però si agafem l'observatori del maig del 2011 on CiU va aconseguir els seus millors resultats electorals a la nostra ciutat en unes municipals i ho comparem amb la percepció ideològica alguna cosa sembla no quadrar perquè la suma de qui se sent de centre esquerra a extrema esquerra ens donaria un 44,3% i la suma dels que es definirien de centre a extrema dreta – i les definicions ja veieu que són ben amples – donarien un 35,6%. la diferència no és menor i en canvi electoralment la diferència entre CiU i la resta va ser important, i si incloem el PP encara més!. La tercera qüestió, no menys important i que la prenc com a oportunitat per tothom qui entenem que estem en un moment en que l'esquerra plural política i social ha d'articular una resposta compartida a la creuada antisocial de la dreta neoliberal, és que des del novembre del 2011 a la nostra ciutat també el sentiment d'esquerres ha crescut de forma considerable. Per tant hi ha una conscienciació política cap una direcció molt clara de la ciutadania. De fet es va veure en la darrera vaga general amb una mobilització històrica a Sant Cugat però cal ara endreçar-ho, coordinar-ho, alimentar-ho i il·lusionar-ho. Si el desembre del 2012 un 53% de les persones enquestades diuen sentir-se de centre esquerra a extrema esquerra en les seus diversos matisos això vol dir pel cap baix que més de 20 mil persones estan disposades a escoltar i, perquè no, a provar les propostes de l'esquerra plural ( a les darreres eleccions a les diferents forces d'esquerra locals ens van votar aproximadament unes 7 mil persones ).

En aquest sentit val la pena dir que en els darrers dos anys s’ha anat fent un treball silenciós, molt humil, de formigueta, per teixir forces, que ha contribuït a reforçar algunes de les mogudes que han hagut a la nostra ciutat en el darrer any. Però no s'ha acabat d'articular formalment. Sigui doncs benvinguda la convocatòria de l’Assemblea dels Drets Socials promoguda per Endavant com a espai de trobada dels col·lectius de l’esquerra social i política que vol donar resposta a les injustícies que en tots els espais socials, democràtics, nacionals, ambientals, s’estan donant al nostre país i a la nostra ciutat. És una convocatòria oberta i jo espero que així sigui, sense apriorismes, valorant-nos com el que som, sumant per multiplicar esforços. Ens juguem molt i cal que comencem a construir ràpid, no podem esperar al darrer minut, n’hi ha que ja estan preparant el terreny per aterrar un altre cop, una vegada més i ja van....

És clar que tenint en compte la definició religiosa dels nostres veïns i veïnes és força difícil un miracle tenint en compte que un 50,8% es declaren agnòstiques o atees i que les noves generacions no sembla que hagin de ser més creients – dels menors de 24 anys només el 18,2% es defineix catòlic i un 1% d'altres religions - .

18 de març 2013

Una mirada diferent – i també certa – sobre l'observatori ciutadà (i II)



Passem ara a l'us dels idiomes: la nostra ciutat és poc cosmopolita segons l'enquesta (...), només l'1,1% dels qui hi viuen usen “altres llengües” diferents al català i el castellà. A la nostra ciutat un 32,7% diu que el castellà és la seva llengua, un 8% menys del que el parlava de petit/a i un punt per sobre del que el parla a casa seva (un 31,7%). Crida l'atenció que entre els i les estudiants hi hagi més d'un 18% que no sàpiguen quin idioma fan servir (...). Les dones a la nostra ciutat són les més preparades pel que fa al català: un 41,5% tenen el nivell C de català front el 30,7% dels homes, una ciutat amb un alt percentatge de treballadors públics?. I més d'un 45% de la població no te cap títol acreditatiu del nivell de català. Clar que ens hauria de preocupar que gairebé el 74% de la ciutadania no conegui el servei local de català, després de 26 anys de governs convergents a la nostra ciutat, sobretot a sectors castellanoparlants, barris com el de Sant Francesc i franges d'edat com les de 50 a 64 anys. Aquest és aquell servei  que si fos pel PP no existiria.

L'observatori ciutadà també pregunta sobre la relació entre Catalunya i Espanya. Que dius: per què ens interessa a nivell local aquesta pregunta? No ho se la veritat. No veig que cap acció municipal tingui relació amb aquesta qüestió però suposo que deu ser la part de “morbo” que aporta l'enquesta. Crida l'atenció que una ciutat com la nostra amb una majoria política nacionalista molt superior a la mitjana catalana estigui per sota en intenció de vot independentista (53,6%) a la intenció que manifestava l'enquesta del CEO de l'octubre del 2012 (57%), anterior però a les eleccions al Parlament, i la del gener del 2013 (54,7%). Això sí, és evident que ha augmentat considerablement en cinc mesos passant del 48,8% al 53,6%. També crec que és remarcable que a la nostra ciutat els vots contraris a la independència estiguin tant per sobre de la mitjana catalana: un 24,6% contra un 20,7% (CEO 1ª onada 2013). Cal dir però que com en totes els processos de consulta a la nostra ciutat la participació seria més alt i en l'enquesta l'abstenció estaria molt per sota de la mitjana catalana (un 11% vs. un 17% ) malgrat  el dubte de què fer i “el no contesta” estarien un punt i mig per sobre.

Si a la nostra ciutat hi ha un àmbit que ens diferencia d'altres ciutats és el de l'us de les noves tecnologies. És per aquest motiu que l'observatori, amb bon criteri, pregunta sobre la seva utilització per tal de seguir creixent en l'aprofundiment que en pot fer o no l'administració i en general qualsevol qui vol comunicar-se amb la ciutadania. En aquest cas també surten resultats interessants i fins i tot algun de sorprenent que esborra alguna imatge a vegades idíl·lica de la nostra ciutat en aquest àmbit. Encara avui un 10% de les llars de Sant Cugat no disposen d'internet – no és una crítica! és una constatació, això no vol dir que no estiguin connectats, això vol dir que quan estan a casa no estan connectats. Es connecten des de la feina, des dels estudis,... pel cap baix estem parlant d'unes 2 o 3 mil persones aprox. - Hi ha una gran notícia que cal explotar des de la política i l'activisme social: un 42% acostuma a connectar-se a internet per fer gestions amb l'administració i un 49% per participar en blocs o xarxes socials!!. Això traduït a quantitats vol dir que a la nostra ciutat hi ha més de 20 mil persones que participen en blocs i xarxes socials i que coneixen l'entorn web de l'administració i per tant poden participar en processos promoguts per aquesta.

Clar que hem de tenir en compte que només un 75% de la gent pensa que la cobertura de mòbil a casa seva és bona o molt bona i en un moment on el paper dels smartphones i els mòbils és més important que el dels ordinadors aquest tema l'hauríem de tenir solucionat i és tan fàcil com posar-se d'acord amb Movistar que pel que es veu en l'enquesta te el monopoli a la ciutat amb gairebé el 60% dels usuaris!!. Tenim temps encara, hi ha més d'un 50% de la gent que no te internet al mòbil però hi ha moltes raons per les que no poden permetre punts negres de senyal telefònica a la ciutat, també per temes de seguretat ciutadana per exemple.

15 de març 2013

Una mirada diferent – i també certa – sobre l'observatori ciutadà (I)


En els darrers dies l'observatori que cada sis mesos realitza el nostre ajuntament sobre la percepció que te la ciutadania de determinats serveis públics, de la valoració que fan de la política municipal i fins i tot del seu posicionament polític i religiós ha estat notícia diària als mitjans de la nostra ciutat. No seré jo qui analitzi com s'ha abordat aquesta noticia perquè cadascú ressalta allò que creu més rellevant. Però ja que s'han ressaltat unes dades o, millor dit titulars, en facilitaré unes altres, que també estan en el mateix estudi, al mateix nivell, que complementen la informació i penso que relativitzen, en alguns casos, i aprofundeixen, en altres, els titulars que s'han anat donant sobre les visions sempre subjectives d'una enquesta.

S'ha de començar per situar l'enquesta en el temps, mitjans de desembre del 2012, un mes després de les eleccions del Parlament. Pel que fa a la satisfacció de viure a Sant Cugat més d'un 9% de qui hi viu està poc satisfet, les notes menys altes (per sobre però del 7 i per sota del 8) es donen als barris de La Floresta, Les Planes, El Coll, Sant Francesc i el Centre, el que diríem que és la ciutat més consolidada i en la franja d'edat dels 25 als 34 anys. Una dada crida l'atenció: un 7,7% està poc o gens satisfet/a de viure a la ciutat, el valor més alt en els darrers 8 anys.

S'ha ressaltat per part de tothom l'elevat percentatge de sentiment de pertinença per part de la ciutadania. Seria bo comparar-ho amb altres municipis per treure'n encara més conclusions, segur que positives. La xarxa d'associacionisme és una de les claus d'aquest fet malgrat les condicions en que treballa. Hi ha dues dades però en les que m'aturo. La primera perquè és una oportunitat de millora: més d'un 18% només se sent una mica o gens santcugatenc/a, lògic atenent a la gran afluència de nous ciutadans vinguts amb el creixement experimentat per la nostra ciutat. L'altra dada és doble: qui més se sent de Sant Cugat és qui viu a Valldoreix... amb un 8,4 i qui menys, qui viu a La Floresta i a Les Planes...amb un 6,4!!!. Aquesta dada no ens pot deixar neutres. Si realment la gent que viu a Valldoreix se sent identificat amb Sant Cugat per sobre de la mitjana tenint com te una administració descentralitzada qui defensava plantejaments secessionistes te mala peça al teler. Una altra cosa és la necessitat de l'apropament de les decisions i la gestió de la cosa pública al territori. Pel que fa a La Floresta i a Les Planes és evident que el resultat és fruit del desencantament dels veïns i veïnes pel maltractament històric que reben per part dels successius governs municipals i també, perquè no dir-ho, pel sentiment de molta de la seva gent de no pertànyer a una ciutat que ja no és com era...a diferència dels seus barris.

eu.wikipedia.org - ajuntament antic
L'observatori també pregunta sobre la percepció que te la ciutadania de la situació econòmica i destaca que hagi empitjorat 11 punts en un any ( passant del 79,5% al 91% els que la qualifiquen de dolenta o molt dolenta) i que estigui 4 punts per sobre de la mitjana de Catalunya ( CEO = 87% ). En sis mesos ens hem tornat més optimistes perquè hem passat d'un 56% a un 36% que pensàvem que empitjoraria la situació econòmica a un any vista (el CEO = 40%) i d'un 7,5% a un 16,4% (CEO = 17,2%) que millorarà. S'ha de dir també que ha crescut en un 10% qui no sap què passarà (d'un 33% a un 43%). En la situació econòmica si hi ha una dada objectiva és quan et pregunten sobre si “la seva situació econòmica és ara millor, pitjor o igual que la de fa un any?” i aquí sí tenim una dada que fa fredor: a la nostra ciutat en els darrers dos anys s'ha passat d'un 37,8% de la gent (octubre 2010) que li havia empitjorat a un 51,3% en aquesta darrera enquesta. Més d'un 13% més en 2 anys i un 10% més en el darrer any. Clar que si fem cas del que diu el CEO la mitjana catalana és del 79,5%. Pel que fa a la destrucció d'ocupació en aquesta enquesta es torna a la “normalitat” de fa un any: a la pregunta “vostè o algú de la seva família ha perdut la feina en els darrers 6 mesos?” gairebé un 30% de les persones enquestades responen que sí, la qual cosa és una bona notícia si tenim en compte que en les de juliol i juny d'aquest any la mateixa resposta estava per sobre del 40%. També pot venir donat aquest resultat en que una bona part de l'ocupació per destruir ja ho està en aquest moments, vull dir que s'hauria de fer la preguntar també en positiu: “vostè o algú de la seva família ha millorat la seva situació laboral en els darrers 6 mesos?”, d'aquesta forma també sabrien alguns si ha servit per alguna cosa la darrera Reforma Laboral...nosaltres ja sabem que no...millor dit: ha servit per destruir ocupació de qualitat.

Seguiré parlant de l'observatori ciutadà, hi ha més "material", però a tall d'exemple us adjunto a continuació alguns dels titulars de cugat.cat sobre l'observatori ciutadà:

04 de març 2013

No et tallis, participa i acompanya’ns!




A ICV estem immersos en el procés de preparació de la 10a Assemblea Nacional que tindrà lloc els dies 19, 20 i 21 a Barcelona. No es tracta d’una assemblea qualsevol, preparada per afrontar un procés electoral o alguna qüestió política sobrevinguda, sinó que es tracta d’un procés fet amb consciència per preparar-nos pels nombrosos reptes que tenim al davant: ser més útils a la ciutadania, plantejar l'alternativa política a les majories hegemòniques i obrir la nostra organització a persones i organitzacions amb les que sumem i compartim idees i valors.

Presentació procés local X Assemblea Nacional ICV
És en aquest context, doncs, que ens proposem un seguit d’espais de reflexió de baix a dalt, amb participació per decidir els instruments dels que ens hem de dotar per fer la nostra organització més útil a la gent i més forta per poder incidir en l'acció política que ens cal per superar una crisi de dimensions desconegudes sobre temes socials, econòmics, democràtics i ecològics.

Els tres grans blocs a partir dels quals  volem reformar les bases del nostra partit i crear una alternativa real són: una responsabilitat compartida i ecològica, el dret a decidir i el procés cap a una nova política basada en la regeneració econòmica. A Sant Cugat, per tal de debatre i proposar noves solucions de cara a construir una alternativa de govern més forta i per tal de facilitar el procés de proposta d’esmenes a la ponència de l’Assemblea es realitzaran 3 jornades de treball: el 7 de març es farà un debat; el 21 de març es presentaran les esmenes i el 4 d’abril es votaran.

El nostre principal objectiu és obrir ICV, fer-la més àgil, transparent útil i innovadora. Reinventar la política i els instruments per fer política. Volem canviar la cultura política, que molts ciutadans i ciutadanes que se senten avui simples espectadors esdevinguin creadors de presents i futurs col·lectius, protagonistes en la construcció de somnis i esperances. És per això que, des d’aquí, vull animar a tothom que en tingui ganes de participar-hi activament.

El paper d’ICV no vol ser el del lideratge de les alternatives, sinó que volem cooperar, col·laborant a trobar objectius comuns, agregar lluites i alternatives. Sumar-se i sumar d’altres a una nova aliança social i ciutadana per canviar-ho tot.

Un altre aspecte important que debatrà l’Assemblea Nacional és la inclusió dels drets de les dones i l’equitat de gènere en l’agenda política i, per això, ens proposem una copresidència compartida amb almenys una dona. És una aposta per avançar en un nou model de governança, basat en el lideratge compartit, la innovació i la radicalitat democràtica i com a compromís amb la tradició d’ICV d’estar amatents als reptes que planteja la societat, especialment des de la perspectiva de la feminització.