Una mirada diferent – i també certa – sobre l'observatori ciutadà (i III)

Pel que fa a la part més política partidista de l’observatori, passem a la valoració de l'alcaldessa, el govern, els partits,... sembla força increïble (per incomprensible per mi vull dir) que després de 14 anys dedicada a la política santcugatenca, en camps tant diversos com les polítiques socials, amb relació directa amb el tercer sector, la gent gran, els barris, el planejament urbanístic – per les coses bones i per les que no ho son tant – la nostra alcaldessa, després de substituir a l'alcalde Recoder abans de final de legislatura, amb tota la campanya mediàtica al seu favor i portant ara ja dos anys i mig al capdavant del govern després de guanyar les darreres eleccions amb majoria absoluta, “només” sigui coneguda pel 74% de la ciutadania i, a més i a tall anecdòtic, menys coneguda ara que fa un any (77,3%) - no em puc imaginar com deuen estar al gabinet de comunicació d'alcaldia.... - . El que no puc entendre però és que a La Floresta i les Planes només la coneguin el 52,3% de la gent! En la presentació feta per l'empresa encarregada de l'enquesta s'afirma que l'alcaldessa te major notorietat entre les persones que s'identifiquen d'esquerres. Aquesta afirmació no te cap base si mirem la seva pròpia informació, malgrat haguem escoltat moltes vegades de la seva boca que se sent més d'esquerres, la valoren millor la gent de centre – dreta i fins i tot de dreta - extrema que no pas d'esquerra o esquerra – extrema. L'extrema – esquerra valora molt pitjor l'actuació del govern municipal que la de l'alcaldessa ( 5,9 a 6,4 ). Cal dir però que malgrat la nota positiva la majoria de gent enquestada – 52,9% sobre 46,5% - visualitza més aspectes negatius que positius i que dels positius els citats no depenen tant de la gestió del govern municipal com del lloc on estem i de la història que ens ha tocat viure com a ciutat ( espais verds, planificació urbanística,...).

sessió del ple ajuntament Sant Cugat

Sobre els grups polítics també pregunta l'enquesta de l'observatori sociològic des de fa un temps. El primer que hem d'afirmar és l'alt grau de desconeixement per part de la ciutadania dels grups de l'oposició. Denota que alguna cosa fem malament i en això estem, fent projecció pública de la feina que realitzem, que és molta i més que volem fer amb els recursos que tenim, a nivell tant de mitjans com de xarxes socials de les que jo anomeno “físiques” com són les entitats i el carrer, com virtuals com és els diferents espais existents a internet. Però també crec que a nivell de l'ajuntament s'han d'interpretar aquests resultats. És bo per la ciutat que la gent no conegui l'oposició? És sa per la nostra democràcia? És suficient que a la web de l'ajuntament després de donar unes voltes puguis arribar a contactar amb els grups però que no puguis veure les seves iniciatives, ni veure un ple en directe, ni una comissió? És suficient que la ràdio pública faci seguiment només de les notícies que generen les diferents forces polítiques però que aquestes no siguin protagonistes habituals d'entrevistes i debats – més enllà de la tertúlia dels dimecres - de forma periòdica per tal de saber el seu posicionament? És normal que l'ajuntament subvencioni una TV privada perquè entrevisti l'alcaldessa de forma quinzenal i que aquesta no doni un espai als representants de les forces de l'oposició i ara a més no faci ni informatius?. Des de que no hi ha butlletí municipal la veu dels grups, ja prou esquemàtica, no arriba a les bústies de les cases com abans, però la propaganda de l'ajuntament que CiU aprofita indirectament per terra, mar i aire segueix arribant. Penso que aquesta dada és símptoma de una democràcia malalta. No només a la nostra ciutat però també a la nostra ciutat i d'ella estic parlant perquè d'ella són les dades analitzades i objectives. Volem transparència? Volem qualitat democràtica? Volem bon govern? Doncs som-hi, tot i que aquest dies potser hi ha coses mes importants que aquestes que ara estic relatant.

Com deia, el desconeixement de la nostra coalició és d'un 41,6%, com el del PSC%, cosa sorprenent la veritat. La CUP és menys coneguda pel seu caràcter més novedós (un 46,2% no la coneixen). Pel que fa a la valoració de la nostra tasca destaco tres qüestions: aprovat raspat (5,1) que representa que està be pel que es veu en totes les enquestes que es fan habitualment en els mitjans, per sota de CiU (6,3) i la CUP (5,3), la resta suspenen. Més d'un 16% de la població valoren força o totalment positiva la nostra actuació i dels partits de l'oposició som els que menys “gens positius” valoren o dit d'una altra forma: dels grups de l'oposició som els que generem menys rebuig en la nostra actuació que tenint en compte que el que més en genera, amb un 25%, és el PP, entenc que és una bona notícia.

L'observatori sociològic també ha preguntat en els darrers nou anys sobre l'autoposicionament ideològic de la ciutadania. El titular, del que se'n fa ressò la premsa i que és molt similar a la resta del país – amb matisos –, és que majoritàriament tenim una ciutat de centreesquerra – esquerra. Qui ho havia de dir oi?. Anem a les dades: el desembre del 2012 la ciutadania de Sant Cugat es declara en un 19,9% de centreesquerra – com a la resta de Catalunya en el 1er trimestre del 2013 -, d'esquerra en un 29,5% - 9 punts per sota que a la resta de Catalunya, 5 menys respecte al juny però 6 més que fa un any -, i el més important: un 3,5% confessa sentir-se d'extrema esquerra, trencant esquemes!. Aquesta és una dada històrica, perquè només s'havia superat el 2% l'abril del 2004 (2,1%) i més que doblem la mitjana catalana ( CEO 1er trimestre 2013 = 1,6% ). Aquestes dades ens donen que a la nostra ciutat un 53% es declaren de centreesquerra a extrema esquerra, un 15,2 de centre (el CEO = 15,5%), un 12,7% de centredreta – aquí sí que superem amb escreix des de fa tres anys la mitjana catalana que està al voltant del 7% -, un 3,7% es declara de dretes i cap persona d'extrema dreta – el que fa incomprensible el fet que el PP sigui la segona força a la nostra ciutat - i una dada interessant: un 9,9% diu no sentir-se de cap ideologia a diferencia de fa 6 mesos en que era més d'un 17%, el que fa pensar en una repolitització de la gent que es dona de forma fluctuant si mirem les dades de l'observatori.

Sobre el posicionament ideològic apunto tres qüestions més. La primera és que el sentiment d'esquerres augmenta en moments d'efervescència social, de mobilització, habitualment no conflueix amb les eleccions, sinó malauradament després de que aquestes passin – les dades en aquest sentit són brutals: els màxims % són l'abril del 2004, el novembre del 2007 i desembre 2012-. La segona te a veure amb la percepció i l'articulació política d'aquesta. Ho deia en l'exemple anterior però si agafem l'observatori del maig del 2011 on CiU va aconseguir els seus millors resultats electorals a la nostra ciutat en unes municipals i ho comparem amb la percepció ideològica alguna cosa sembla no quadrar perquè la suma de qui se sent de centre esquerra a extrema esquerra ens donaria un 44,3% i la suma dels que es definirien de centre a extrema dreta – i les definicions ja veieu que són ben amples – donarien un 35,6%. la diferència no és menor i en canvi electoralment la diferència entre CiU i la resta va ser important, i si incloem el PP encara més!. La tercera qüestió, no menys important i que la prenc com a oportunitat per tothom qui entenem que estem en un moment en que l'esquerra plural política i social ha d'articular una resposta compartida a la creuada antisocial de la dreta neoliberal, és que des del novembre del 2011 a la nostra ciutat també el sentiment d'esquerres ha crescut de forma considerable. Per tant hi ha una conscienciació política cap una direcció molt clara de la ciutadania. De fet es va veure en la darrera vaga general amb una mobilització històrica a Sant Cugat però cal ara endreçar-ho, coordinar-ho, alimentar-ho i il·lusionar-ho. Si el desembre del 2012 un 53% de les persones enquestades diuen sentir-se de centre esquerra a extrema esquerra en les seus diversos matisos això vol dir pel cap baix que més de 20 mil persones estan disposades a escoltar i, perquè no, a provar les propostes de l'esquerra plural ( a les darreres eleccions a les diferents forces d'esquerra locals ens van votar aproximadament unes 7 mil persones ).

En aquest sentit val la pena dir que en els darrers dos anys s’ha anat fent un treball silenciós, molt humil, de formigueta, per teixir forces, que ha contribuït a reforçar algunes de les mogudes que han hagut a la nostra ciutat en el darrer any. Però no s'ha acabat d'articular formalment. Sigui doncs benvinguda la convocatòria de l’Assemblea dels Drets Socials promoguda per Endavant com a espai de trobada dels col·lectius de l’esquerra social i política que vol donar resposta a les injustícies que en tots els espais socials, democràtics, nacionals, ambientals, s’estan donant al nostre país i a la nostra ciutat. És una convocatòria oberta i jo espero que així sigui, sense apriorismes, valorant-nos com el que som, sumant per multiplicar esforços. Ens juguem molt i cal que comencem a construir ràpid, no podem esperar al darrer minut, n’hi ha que ja estan preparant el terreny per aterrar un altre cop, una vegada més i ja van....

És clar que tenint en compte la definició religiosa dels nostres veïns i veïnes és força difícil un miracle tenint en compte que un 50,8% es declaren agnòstiques o atees i que les noves generacions no sembla que hagin de ser més creients – dels menors de 24 anys només el 18,2% es defineix catòlic i un 1% d'altres religions - .