17 de maig 2012

#15M,un any de lluites compartides


Aquesta setmana es celebra el primer aniversari de l’esclat més gran que hi hagut en els darrers anys de mobilització ciutadana. No podem oblidar que també fa dos anys des que el govern del president Zapatero s’agenollava definitivament davant les amenaces dels mercats financers,el BCE i la parella Merkozy. Aquest acte de rendició del govern socialista va provocar unes conseqüències electorals mantingudes durant un any i mig i també que una part important de la societat despertés d’una anestèsia que durava des del gran engany que sobre l’11M va perpetrà el PP.

El 15M és un moviment heterogeni. És un moviment al que molta gent desemboca per problemàtiques ben diverses. La majoria d’elles tenen relació però en la pèrdua de drets socials,econòmics i polítics. I és que des de fa tres anys no hem fet res més que perdre qualitat (i quantitat) en el nostre migrat estat del benestar convivint amb casos de corrupció política i manca de decisió judicial. En els darrers tres anys no només hem perdut l’oportunitat de reforçar la nostra democràcia sinó que s’ha fet més palès la pèrdua de la seva qualitat. Afegim a això la manca de credibilitat d’una part dels i les representants polítics quan fan just el contrari del que es van comprometre a fer en les seves propostes electorals: la retallada de polítiques socials i la recentralització de l’Estat en són bones mostres.

El 15M és un alè d’aire fresc en una societat que estava profundament dormida. Un alè en el que la gent jove ha estat protagonista però que s’ha caracteritzat per l’elevat grau de barreja intergeneracional augmentat així la seva experiència vital. Una barreja que no te fronteres ni d’origen ni de gènere ni,em perdonareu però ho crec així,d’estatus social. Un moviment que ha estat capaç de posar en l’agenda política i mediàtica molts del temes que altres que fa temps que treballem de forma organitzada per millorar la nostra societat no havíem estat capaços de situar,per motius ben diferents. Un moviment reflexiu i propositiu,obert,tranquil i esperançador.

I aquesta és la idea que vull guardar d’aquest primer any de vidadel moviment 15M. L’esperança de que si la gent,el 99% en diuen,vol,pot. Que si la gent decideix usar tot el seu poder pot canviar les coses. Que el vot en unes eleccions és només cada cert temps i s’ha demostrat que amb aquest algunes actituds polítiques no són premiades,el desastre electoral socialista ho demostra,però cada dia votem amb la nostra activitat diària,llegint premsa,consultant a internet,movent-nos pel territori,consumint i fins i tot proveint-nos de serveis com els de la banca. En un any la gent que hi participa ha fet molta feina. Han organitzat un gran debat polític,han polititzat la societat. I,a més,han activat molts barris,escoles,centres d’assistència mèdica,...han creat una resistència civil davant les patades a l’estat social.

Els reptes són molts. Per un costat resistir,com fan cada dia la gent que es mobilitza contra els desnonaments i per l’altre canalitzant les crítiques i les propostes a l’àgora política,empoderant la gent,aprofundint en la democràcia,retornant el poder al poble. No és fàcil,és lent,cal paciència però en tenen,en tenim molta.

Article publicat a cugat.cat 

03 de maig 2012

Can Busquets i Can Monmany o la història que no acaba mai



Can Monmany
El passat 18 d'abril cugatcat recollia la notícia sobre un nou tràmit municipal en l'àmbit de Can Monmany. En aquesta ocasió sembla que es tanca l'operació amb la permuta per part de PROMUSA de sostre edificat i edificable amb els propietaris de les finques relacionades amb aquest espai. Aquesta és d'aquelles històries tipus “Sagrada Família”. Fa dos anys el nostre grup denunciava que l'equip de govern municipal encara no havia registrat aquesta propietat i no s'havia executat el conveni amb els propietaris en qüestió. Ho fèiem quatre anys després de que el govern de l'EMD de Valldoreix aconseguís allò que el de Sant Cugat no havia fet en 20 anys: preservar els terrenys de Can Monmany pel seu alt valor ambiental i patrimonial. Va ser arran de l'intent de satisfacció dels drets dels seus propietaris amb la proposta d'instal·lació d'un centre supramunicipal d'inserció social,algun dia havia de passar com veníem dient des de feia anys i panys. Amb molta intel·ligència política l'equip de govern d'esquerres de l'EMD va saber relligar els drets d'uns amb el desig dels altres i la cosa va acabar amb un acord que feia possible la preservació de l'espai en qüestió. Hi va participar,per la seva competència en el planejament urbanístic,l'ajuntament de Sant Cugat i així ens ha anat.

Sis anys després hi ha foto però no sabem encara què s'hi farà a Can Monmany. No hi ha cap pla de futur per un espai de valor incalculable des de molts punts de vista. De moment però i gràcies a la gestió de l'antic govern valldoreixenc i de la Generalitat l'aspecte de la finca ha canviat gràcies al bon treball d'un grup de “pagesos de nou” i l'àmbit és part del Parc Natural de Collserola. Esperem que després de dilapidar,com ja denunciàvem fa cinc anys,milers de metres d'equipament local per reordenar cases de La Floresta i Can Cortés,el futur de la finca i l'edificació catalogada sigui interessant i compartit per qui,amb més o menys intensitat,hem participat en tota aquesta operació.

Can Busquets (lafloresta.org)
L'altra història de mai acabar és la de Can Busquets. Com en el cas anterior parlem d'una finca d'un alt valor ambiental i patrimonial,ho certifica el fet que malgrat les reticències del govern de l'alcalde Recoder finalment el departament encapçalat pel conseller Baltasar ho incorporés a l'àmbit també del Parc Natural. En aquests moments sembla que es veu la llum al final del túnel. L'equip de govern de CiU proposa en un avantprojecte que els propietaris de Can Busquets vegin reeixides les seves expectatives de guanys econòmics i,a canvi de rebre nou habitatges de protecció oficial,sis oficines i locals i mil cent metres quadrats de sostre residencial,la propietat de més de 136 mil m2 de sol passin a ser públics. A nosaltres ens sembla una operació que no te sentit en els moments en que estem i que no respon al interès general.

Ens diran que “ja estan els d'Iniciativa tocant el que sona” però s'explica fàcil i ràpidament. L'operació l'explica l'equip de Mercè Conesa amb l'argument que amb el suposat sostre residencial d'aquell indret – que no s'hagués executat mai per la dificultat dels terrenys i perquè és part del Parc Natural – es podrà construir habitatge públic a altres zones de la ciutat. Això és així però també es podria crear sense necessitat d'aquesta operació d'enginyeria urbanística. Algú pot entendre que en els moments que estem,de manca d'habitatge públic i de dificultats econòmiques,l'ajuntament de Sant Cugat del Vallès destini gairebé 3.000 m2 de sostre residencial amb un valor de més de 5 milions d'€ a que els propietaris de Can Busquets vegin satisfetes unes expectatives que no pertoquen? Per què en aquest cas cedim a l'amenaça dels possibles contenciosos per la requalificació a sol forestal de Can Busquets,que és el que faríem nosaltres,quan és el mateix que hem fet en el cas de la Torre Negra?.