#15M,un any de lluites compartides

Aquesta setmana es celebra el primer aniversari de l’esclat més gran que hi hagut en els darrers anys de mobilització ciutadana. No podem oblidar que també fa dos anys des que el govern del president Zapatero s’agenollava definitivament davant les amenaces dels mercats financers,el BCE i la parella Merkozy. Aquest acte de rendició del govern socialista va provocar unes conseqüències electorals mantingudes durant un any i mig i també que una part important de la societat despertés d’una anestèsia que durava des del gran engany que sobre l’11M va perpetrà el PP.

El 15M és un moviment heterogeni. És un moviment al que molta gent desemboca per problemàtiques ben diverses. La majoria d’elles tenen relació però en la pèrdua de drets socials,econòmics i polítics. I és que des de fa tres anys no hem fet res més que perdre qualitat (i quantitat) en el nostre migrat estat del benestar convivint amb casos de corrupció política i manca de decisió judicial. En els darrers tres anys no només hem perdut l’oportunitat de reforçar la nostra democràcia sinó que s’ha fet més palès la pèrdua de la seva qualitat. Afegim a això la manca de credibilitat d’una part dels i les representants polítics quan fan just el contrari del que es van comprometre a fer en les seves propostes electorals: la retallada de polítiques socials i la recentralització de l’Estat en són bones mostres.

El 15M és un alè d’aire fresc en una societat que estava profundament dormida. Un alè en el que la gent jove ha estat protagonista però que s’ha caracteritzat per l’elevat grau de barreja intergeneracional augmentat així la seva experiència vital. Una barreja que no te fronteres ni d’origen ni de gènere ni,em perdonareu però ho crec així,d’estatus social. Un moviment que ha estat capaç de posar en l’agenda política i mediàtica molts del temes que altres que fa temps que treballem de forma organitzada per millorar la nostra societat no havíem estat capaços de situar,per motius ben diferents. Un moviment reflexiu i propositiu,obert,tranquil i esperançador.

I aquesta és la idea que vull guardar d’aquest primer any de vidadel moviment 15M. L’esperança de que si la gent,el 99% en diuen,vol,pot. Que si la gent decideix usar tot el seu poder pot canviar les coses. Que el vot en unes eleccions és només cada cert temps i s’ha demostrat que amb aquest algunes actituds polítiques no són premiades,el desastre electoral socialista ho demostra,però cada dia votem amb la nostra activitat diària,llegint premsa,consultant a internet,movent-nos pel territori,consumint i fins i tot proveint-nos de serveis com els de la banca. En un any la gent que hi participa ha fet molta feina. Han organitzat un gran debat polític,han polititzat la societat. I,a més,han activat molts barris,escoles,centres d’assistència mèdica,...han creat una resistència civil davant les patades a l’estat social.

Els reptes són molts. Per un costat resistir,com fan cada dia la gent que es mobilitza contra els desnonaments i per l’altre canalitzant les crítiques i les propostes a l’àgora política,empoderant la gent,aprofundint en la democràcia,retornant el poder al poble. No és fàcil,és lent,cal paciència però en tenen,en tenim molta.

Article publicat a cugat.cat