Una gran notícia. Sense matisos. El Govern de la Generalitat ha tret a informació pública aquesta setmana passada el decret que declara Collserola com a Parc Natural. El dia 2 de desembre del 2009 passarà a la història com el dia que un Govern, el d’Entesa, pren la valenta decisió de convertir al Parc amb més pressions urbanístiques del país en Parc Natural. I això no és qualsevol cosa. Hi ha molt espais naturals al país que mereixen ser tractats com a tal. De fet, en els darrers anys molts d’ells ho van ser i encara en queden molts per ser-ho. Però en el cas del Parc de Collserola la decisió no era fàcil.
Al voltant de Collserola hi vivim més de 3 milions d’habitants, existeixen milers d’activitats econòmiques importantíssimes pel país i la pressió no només immobiliària sinó també d’us humà és considerable.
Cada dia milions de persones es mouen al voltant del parc i fàcilment podria haver passat a ser un parc urbà que conservés alguns vestigis del passat. Però no només es converteix amb Parc Natural, amb el que això comporta de preservació, sinó que s’amplia l’abast del pla especial d’interès natural (PEIN) i es declaren reserves naturals dues zones en les que la nostra ciutat hi te una incidència especial : la Font Groga i la Rierada.
Aquesta decisió transcendental ha comptat des del principi amb el lideratge del Departament de Medi Ambient, encapçalat primer pel conseller Milà i després pel conseller Baltasar, ambdós d’ICV. I amb la feina tècnica i política de les persones que dia a dia treballen perquè aquest país preservi aquells espais que volem deixar en les millors condicions per les futures generacions. Encara recordo quan el primer director general de Medi Natural, el Ramon Luque, es va comprometre a tirar endavant aquest repte, que ha acabat tancant la Núria Buenaventura i el seu equip.
No ha estat gens fàcil, i encara falta camí per recórrer – aquesta setmana llegim com des d’interessos legítims contraposats la plataforma en defensa de Collserola i els propietaris dels sector de la Torre Negra anuncien les seves al•legacions al projecte -, de moment 45 dies d’informació pública, després d’un llarg període de discussió i debat amb les administracions implicades – ajuntaments i consorci del parc – i amb els companys de viatge – PTOP ha estat un os dur – però ja hem fet un important pas endavant que no te volta enrere.
Pel que fa a Sant Cugat des d’ICV valoràvem la declaració com a excepcional. S’han acomplert els nostres desitjos. La nostra lluita – la d’ICV però també i més important encara, la de la ciutadania – per la preservació de la Torre Negra i Can Busquets s’ha vist premiada per la seva incorporació als límits del Parc Natural, dins les més de 800 ha incorporades amb la proposta decretada. Encara recordo les iniciatives promogudes pel nostre Grup Parlamentari i aquella del 2003 a la que CiU responia, descartant-la, que no calia aquest grau de protecció per Collserola i que, per cert, el PSC responia amb l’abstenció.
Ara espero que tothom estigui a l’alçada de les circumstàncies : el Govern sense fer un pas enrere i el nostre ajuntament amb la mateixa contundència amb que defensa la protecció i preservació de la Torre Negra ho ha de fer amb la resta de sectors que tenen la mateixa qualificació urbanística. En aquest sentit encara no entenc, potser caldrà preguntar-ho, la disposició transitòria demanada des de Sant Cugat perquè l’espai de Can Busquets formi part del Parc Natural d’aquí a dos anys....
Una bona noticia per carregar piles per aquest darrer de lluita
tractament de la noticia als diferents mitjans:
cugat.cat
tvsc 1 i tvsc 2
El Punt 1 i El Punt 2
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada