25 de juny 2007

El perquè de tot plegat (títol manllevat...)


Seria pretensiós per part meva respondre un mes després de les eleccions municipals a les causes que han portat al nou escenari polític a la nostra ciutat. Però no podem defugir l’obligació de reflexionar sobre aquestes i, sobretot, plantejar a la ciutadania com entomem el futur del nou mandat.
En primer lloc des d’ICV-EUiA volem agrair el recolzament donat el passat 27 de maig a la nostra candidatura, ens esperona per seguir treballant per la nostra ciutat. Els resultats aconseguits ens refermen en seguir defensant el projecte de l’esquerra verda nacional a Sant Cugat. Les expectatives que teníem però per aquestes eleccions no s’han vist confirmades amb els resultats obtinguts. Esperàvem més, com esperàvem també un canvi al govern de la ciutat per fer polítiques d’esquerres en els propers anys. No ha estat possible, la ciutadania que ha anat a votar ha volgut que tota la responsabilitat del nou govern caigui de forma aclaparadora en mans de CiU, no podem fer res més que respectar-ho tal i com vàrem evidenciar en el ple de constitució del nou consistori, renunciant a presentar el nostre candidat i votant en blanc.
Sóc conscient que dels vots que hem obtingut una part important són de persones que han confiat i ho segueixen fent en el nostre projecte i treball. D’altres ens han vingut d’altres espais polítics, la llista de persones que donaven suport al nostre manifest programàtic i fins i tot la presència d’independents a la nostra llista així ho demostra. Però també sóc conscient que altra gent que en algun moment ens ha donat el seu suport aquesta vegada s’ha quedat a casa o ha votat altres opcions, en algun cas noves opcions que han entrat amb força i il•lusió en el nou panorama polític de la nostra ciutat.
La raó però de la nova situació política no es pot limitar a la lamentació per l’abstenció o a causes generals. Ambdues causes de ben segur que han influït en el resultat, Sant Cugat com a gran ciutat que és es mou també, electoralment parlant, en termes de política general, més enllà de criteris locals i influïda pels mitjans de comunicació de caràcter nacional. Aquesta anàlisi, que no es pot defugir des d’una formació política amb voluntat de portar el seu projecte polític arreu del territori, la farem també.
Però en l’àmbit estrictament local hi ha consideracions a fer i propostes a aconseguir en els propers anys per tal de tornar a ser una alternativa de govern.
A la nostra ciutat cal més debat polític i confrontació de projectes per la ciutat, en aquest sentit dono la benvinguda al debat realitzat a la Masia Torreblanca i promogut per la Fundació Sant Cugat sobre els resultats electorals entre les tres forces d’esquerra amb representació al consistori. Cal més debat polític per enfortir la cultura política i el coneixement de les propostes que els diversos actors fem sobre la ciutat.
Cal també més projecció pública i més transcendència d’aquelles qüestions que afecten al dia a dia de la gent en els espais institucionals, com a antídot a la desafecció que la ciutadania te dels partits i de les institucions. En aquest sentit seria una bona pràctica i una bona inversió pel futur de la política municipal, que la ciutadania disposés de facilitats per conèixer tot allò que els seus representants fan en els diversos òrgans institucionals i que conegués també a les persones que treballem, des dels nostres respectius posicionaments, en la millora de la ciutat.
Seria pertinent un esforç, que faig nostre, d’apropar-nos a la gent, de treballar a peu de carrer, però alhora convé un reforçament de la interlocució de la ciutadania. Vivim una crisi de la política representativa però també de la societat organitzada. Si fem útil la seva existència aconseguirem una ciutat més cohesionada i més participativa, també en els moments electorals.
En el nou escenari que engega ens juguem molt tots plegats. Un creixement com el que viu la nostra ciutat cal gestionar-lo amb intel•ligència, més enllà del model que algú ha volgut fer seu. La diferència en aquest context entre les diferents propostes polítiques va més enllà del model de ciutat. Rau sobretot en les prioritats de l’acció de govern. És en aquest sentit on no hem estat capaços les diferents propostes polítiques de marcar la diferència, que existeix. Per fer polítiques de dretes ja hi ha la dreta i massa vegades les propostes de l’esquerra en general són massa porugues, mogudes per estratègies electorals i fins i tot pels resultats a curt termini.
No voldria acabar sense ressaltar la nostra línia de treball futur, que ve del compromís passat. Les línies de la nostra activitat en els propers anys vindran marcades per la lluita per una ciutat més justa socialment i ecològicament, més cohesionada i més participativa i, per fer de les institucions i els partits instruments de la ciutadania per aconseguir una ciutat millor per a tothom i on qui viu i treballa a Sant Cugat sigui més feliç.

3 comentaris:

RBR ha dit...

Enhorabona per l'autocrítica. Només em demano que aquesta convalescència compartida (des de Rubí, deu n'hi do)ens faci més forts.
Per que serem més reflexius.
I així meritoris per fi del progrés de l'esdevenidor.
Bon estiu.

Josep C. Canut ha dit...

Ei, Xavi, per fi tornes noi!!!
Ja en pensavem malament, de no veure atcualitzat el teu post.
Dues cosetes per començar aquesta nova legislatura:
1.- Està bé plorar una mica després dels resultats electorals, perquè hi ha motius, però s'ha fet malament la política d'oposició en l'anterior mandat i sembla que ho continuareu fent en aquest, segons la notícia que publica el DSC de la setmana passada.
2.- Això del model de ciutat i del creixement de la ciutat ja comença a fer pudor. Quan començareu a parlar dels que han de marxar de Santcu per deixar lloc als que vénen de nou? Que la ciutat creixi, està bé però amb moderació i sempre que no tinguem que acomiadar-nos de cap dels nostres conciutadans perquè no poden mantindre el nivell de vida que la seva ciutat els hi imposa.
Quan s'aconsegueixi créixer sense haver d'"expulsar" ningú, aleshores podrem parlar d'un veritable creixement i model de ciutat. Mentre continueu fent-li el joc en Recoder, seguireu a l'oposició, i cada cop més enfonsats.
A veure quan ens retrobarem, amic. Bé podria ser algun dels díes de la nostre Festa Major (Mas Gener), del 31 d'agost al 2 de setembre.

Anònim ha dit...

Tens molta raó, josep c. canut..
mentres hi hagi aquest "pacte de no agressió", l'oposició, cada cop serà menys fiable, menys creïble i estarà més desprestigiada i al cap de pocs mesos com que ja no existirà, no caldrà pas que es presenti a les properes eleccions locals perquè no la votarà ni Déu..