15 de gener 2012

No som conscients del poder que tenim a les nostre mans

Manuel Fuentes, Matí Catalunya Ràdio
Escoltava divendres la tertúlia de Catalunya Ràdio i pensava en el poder que tenim a les nostres mans. Les noves tecnologies han trencat el sostre de vidre que fins fa molt poc temps depenia dels “mass media” i l'oligarquia dels líders d'opinió. A la tertúlia l'Antoni Puigverd parlava de les infraestructures que en els darrers temps s'ha demostrat que s'han fet pensant en uns beneficis que no tenen res a veure amb l'interès públic i deia que ell ja n'havia parlat feia temps i que també ho havia fet ICV. Gràcies! ja era hora que algun tertulià posés en valor la feina, massa cops ridiculitzada, de la gent d'ICV defensant coses tant de sentit comú i, com s'ha demostrat, gens extravagants com que no es podia invertir sense pensar en el benefici col·lectiu.
Ve al cas això pel fet que en aquests darrers temps m'he fet activista combatiu de les informacions que fan determinats mitjans, especialment els públics, de manera que quan escolto en algun programa de Catalunya Ràdio o TV3 algun anàlisi amb el que no estic d'acord o be es silencia alguna notícia de posicionaments socials o polítics alternatius a la "veritat suprema dels poderosos" no me'n puc estar d'intervenir a la xarxa i donar la meva opinió, fins el punt que dijous passat, en el programa DIVENDRES, el seu economista de capçalera, en Xavier Sala i Martin, feia una valoració de la política fiscal absolutament esbiaixada per la visió ultra-lliberal que representa i vaig twitejar que "no estaria malament que en aquests anàlisi es contrastés l'opinió d'aquest senyor amb la de Vicenç Navarro". I em va respondre el mateix Sala i Martin, altres també ho van fer en un sentit i altre, dient que no tenia cap problema amb debatre però que en Navarro no era economista (sic). Aquesta és la força de la que parlo. Amb un tweet meu, com qualsevol altre podria haver fet, molta gent pot veure que hi ha qui pensa diferent i, fins i tot, que hi ha alternatives a les veritats absolutes.

En els darrers temps hi ha interessants iniciatives que cerquen la força de la gent per canviar les coses, més enllà de les organitzacions que lluiten per un mon millor. La gent d'ATTAC, que be hagués estat que els escoltessin quan fa temps denunciaven certs comportaments, promouen el coneixement, el sentit crític i la mobilització ciutadana a través d'ACORDEM, una plana web que us recomano visitar sovint. Una altra proposta interessant és la de ACTUABLE, una plataforma en xarxa que inicia accions, suma forces i provoca canvis, com podeu veure en la seva plana d'inici. I és que com diu Lluis Duch en una entrevista que li feia La Vanguardia a "la contra": "Todo ciudadano está obligado a hacer política. Y no me refiero a votar, sino a comprometerse activamente en el gobierno de su comunidad. En Atenas privaban de la ciudadanía y desterraban a quienes no querían ser políticos".

En la darrera setmana han passat moltes coses però em vull centrar en dues que tenen coses en comú: la negociació entre sindicats i patronal i l'atac de les agències de qualificació a alguns països de la zona euro. En un moment en el que la patronal espanyola, també la catalana, ja te al govern a qui volia, una negociació amb els sindicats es fa més que difícil. El dictat de la Merkel i de Rosell junts estan en la taula de Rajoy per ser aprovat en el proper consell de ministres. Mentrestant fan veure que volen un pacte social, venent-nos que una reforma laboral serà la clau per crear ocupació, quan s'ha demostrat que les darreres reformes laborals no només no n'han creat sinó que han ajudat a destruir-la. Aquí podeu escoltar l'entrevista que li feia Manuel Fuentes dijous al "Matí de Catalunya Ràdio" al secretari general de CC.OO. en la que li deixa clar al "líder d'audiència" dues coses: la legitimitat democràtica dels sindicats per negociar reformes, cosa que posa en dubte dia si dia també en Fuentes, i que la solució als mals de la crisi no passa per la reforma laboral sinó per la reforma fiscal, la lluita contra el frau fiscal i la reactivació econòmica del país. En aquesta mateixa línia va l'estratègia de les agències de qualificació, de les que ja en parlaven Jaume Asens i Gerardo Pisarello en aquest article titulat "las agencias privadas de calificación del riesgo" el mes de març, que posen deures als estats del sud d'Europa per saciar les seva cobdícia. Cal que la gent ho sàpiga. El problema no és Europa, sinó les polítiques neoliberals de la majoria dels seus governs; el problema no és la legislació laboral sinó la creació d'ocupació de qualitat; el problema no és només "Madrid" i el mantra del pacte fiscal entre Catalunya i Espanya, sinó també el pacte fiscal entre classes. Els sindicats han proposat aquesta setmana una consulta sobre les retallades del govern a costa dels més febles, en parlava des d'una perspectiva ben diferent a la meva Salvador Cardús al diari ARA a l'article "consultes i responsabilitat" i avui en Joan Tardà a Publico (aquí una entrada similar al seu blog), amb la que hi estic tant d'acord com ho estava quan en Joan Herrera ho proposava ja fa temps davant la demanda d'Artur Mas de la consulta pel pacte fiscal. Perquè si de consultar es tracta tant important és consultar el model de relació Catalunya - Espanya, com el model de país que volem, o no?.

I parlant de país us proposo els següents enllaços que he trobat durant la setmana al twitter:

  • de David Jiménez, corresponsal a Àsia de El Mundo, al seu blog, "el suicidio del periódico", una reflexió sobre el paper dels diaris en paper i la feina dels periodistes. Aquests dies a més en que el meu diari preferit "PUBLICO" és noticia pel concurs de creditors en el que està immers.
  • de Lluis Duch i Albert Chillón, a La Vanguardia, del 6/1/2012, "el desgovern de la salut", una crítica aferrissada a la deriva a la que ens porten les polítiques neoliberals del govern dels millors en les polítiques de sanitat.
  • i, per acabar, una troballa molt interessant: el blog "Paisaje Transversal", una iniciativa a la xarxa de participació en el camp de la gestió urbanística interdisciplinar.
Bona setmana!!!

2 comentaris:

POCHOLO ha dit...

No es sólo la penetración de Internet. Entendiendo también que en el fondo, la gran mayoría de noticias vienen de los medios tradicionales. Y que lo que ha pasado es más bien que los medios han perdido el poder de decir que es una noticia con titulares de primera página y que es una noticia de tercera página en una pequeña columna semioculta. La gente decide, más o menos, que es lo que es importante y que lo que no lo es.
En el fondo la penetración de Internet aún es poco importante, creo que en un artículo reciente la cifraban en un 20 y tantos por ciento, pero sí es lo bastante importante como que para "el poder" vaya siendo necesario imponer la censura digital (Ley Sinde, Sopa...)
Creo que lo más importante es que muchos ya hemos crecido con la TV el medio realmente llega a más gente. Y que somos generaciones mucho más cultas que las anteriores, y eso a pesar de sus esfuerzos.

En todo caso, es verdad, la gran mayoría por desidia o por desconocimiento o por desánimo, no es consciente del gran poder que en cierta manera en este momento histórico nos permite tener el acceso casi gratuito a la red y a herramientas como los blogs, twitter o Facebook.

Xavier Boix ha dit...

i sense cap mena de dubte cal aprofitar-ho al màxim,sobretot aquells que no comptem amb l'ajuda dels mitjans de masses. A la meva ciutat l'us d'internet està per sobre del 70%,fixa't tu si val la pena no deixar passar l'oportunitat