19 d’octubre 2008

Quin luxe de seminari

Em preocupen les declaracions que en les darreres setmanes s'han fet sobre els concerts a l'escola d'elit. Amb exemples a la nostra ciutat. No hi ha motius jurídics que ho emparin, en tot cas motius polítics que responen a la pressió de determinats lobbies. El concert no és un dret sinó un instrument de planificació. Si demà no hi haguessin nens i nenes a Sant Cugat (cosa que no desitjo) no caldria que el Govern subvencionés les concertades. En el projecte de la Llei d'Educació de Catalunya, amb el que no estem d'acord, es parla entre d'altres coses dels "principis" de les escoles que reben diners públics, com la gratuïtat, el mateix procediment d'accés al centre, l'escolarització de nens i nenes immigrants i l'escola mixta. Per nosaltres són requisits i no principis el que ha de marcar els criteris dels concerts, que no poden en cap cas establir-se de forma automàtica com passa ara. En tot cas, seria bo que aquells que li donen suport expliquin les seves virtuts. Dijous 23 serà un bon moment perquè el Conseller Maragall ho aclareixi a la xerrada que organitza la Fundació Sant Cugat.

Aquest dissabte vaig assistir al Seminari sobre polítiques de mobilitat sostenible, organitzat per la Fundació Nous Horitzons. Participació de luxe : Heiner Monheim, professor de la Universitat de Trier (Alemanya) i fundador de l'Associació Alternativa al Tràfic Viari; Ricard Riol, president de la PTP; Paul Beeckmans, assessor en qüestions de mobilitat i turisme del grup verd al Parlament Europeu i Manel Ferri, responsable del Departament del Mobilitat de CCOO a Catalunya, entre d’altres. El tancament per part de’n Jordi Guillot. Aspectes que vull destacar : si no hi ha socio-vergència política sí existeix en l’àmbit de les infraestructures. Estem obligats a cercar aliances per anar més enllà de la nostra força institucional i trencar tòpics. Es van explicar les novetats sobre el tramvia de Barcelona, sembla que ara tothom ve a la posició que nosaltres teníem fa 10 anys. En Pérez Moya ens va explicar que la mesura dels 80 kms/h no ha comportat que la gent deixi el seu cotxe a casa com semblava que havia de passar, la congestió ha disminuït a les autovies d’entrada a Barcelona – els manuals de trànsit ens diuen que la màxima capacitat de les vies s’aconsegueix anant a 70 o 80 kms/h. A ciutats com Cornellà i Badalona, per posar dos exemples, han baixat més d’un 7% les emissions de Nox, s’ha rebaixat un 29 % els accidents i un 50% els morts i ferits greus, tot i que aquestes no eren les raons per aplicar aquesta mesura.

Ara vindrà la discussió també interna sobre el PNI (Pacte Nacional de les Infrastructures). En aquesta qüestió, espinosa per la nostra distància amb el PSC, necessitem aliats. Alguns d’ells estaven en aquest seminari, d’altres hem de sumar-los a una confrontació davant un model que no és el nostre. Un model que ha de ser concret i possible. No ens podem permetre un nou pacte, quina inflació de pactes!!, que no es porti a la pràctica. No pot venir determinat per promeses ferroviàries que no es podran construir mai, i més amb el finançament que tenim !. Una idea clara del seminari : MOBILITAT = GESTIÓ, no necessàriament a més inversió i més cara.

Recomanacions :

Sobre la crisi financera : article de Jose Saramago, "Crimen (financiero) contra la humanidad", a Público

Sobre les infrastructures : article de Manel Larrosa . "Els País de les meravelles. Un eix amb 16 carrils ?" a El PUNT

2 comentaris:

AntoniPuigSole ha dit...

Acabo d'incorporar al meu bloc, un recurs que permet accedir a les esmenes que vaig elaborant amb la finalitat d'animar el debat de la Assemblea d’ICV. Si pot accedir punxant sobre el dibuix situat a l'esquerra del bloc, en el qual posa ESMENES. Bon debat.

Xavier Boix ha dit...

doncs jo vaig entrar i no havia manera de veure res !! suposo que ja ho has arrglat