05 de desembre 2011

Valoració del #20N (i 3)


A mode d’esquema alguns apunts més de forma desendreçada i perquè no quedin al pap. En aquestes eleccions, com en les del Parlament i fins i tot en les municipals, en les més emblemàtiques com Girona o Barcelona, la ciutadania s’ha mobilitzat més per la necessitat de fer fora un govern que per l’entusiasme en les alternatives. No debades el PP te el suport només d’una de cada tres persones amb dret a vot a Espanya i CiU d’una de cada cinc a Catalunya. I aquesta afirmació no vol deslegitimar ni un govern ni l’altre, doncs és evident que a la resta encara ens donen menys suport, sinó posar de relleu la feblesa de la nostra democràcia i la necessitat que qui ostenta el poder en cada moment tingui en compte que la traducció dels vots en escons no és el mirall de la societat, molt més plural i diversa. Cal sumar a aquest fet la creixent desmobilització a Catalunya que ha incrementat en 3,5 punts l’abstenció, amb un apunt important: l’índex de Ciutat Vella és d’un 40%, el de Sarrià – Sant Gervasi d’un 23%, el 37% a Badia i el 25% a Sant Cugat del Vallès....
foto El Periódico - entrevista Terribas - Mas a TV3

El passat 20N CiU va perdre 188 mil vots respecte les eleccions al Parlament tot i l’augment en la participació en aquestes eleccions respecte un any enrere. Així doncs un 15% de les persones que els van donar suport fa un any han canviat el seu vot per un motiu o altre. Especialment preocupant és el fet que el PP passi a ser la primera força a vint municipis – entre ells Tarragona i Castelldefels – quan ho era en 5 el 2008. Després dels atacs a Catalunya li donem aquesta bossa d’oxigen!!! Fem-nos-ho mirar... Preocupant també el fet que PxC hagi tret gairebé 60 mil vots – pensem que a més va aconseguir avals suficients per presentar-se amb el que això suposa - ....que no el permet aconseguir l’escó al Congrés però que referma el fet que cal lluitar contra ells amb arguments contra la xenofòbia. En aquestes darreres eleccions el debat sobre el fet migratori no ha estat en primera línia com en d’altres conteses, i això que la situació sòcio – econòmica del país i, per tant, la d’aquelles persones més vulnerables no és millor. Però en aquests moments no prevalia fer fora alcaldies civilitzades i, encara menys, ensenyar aquella part més fatxenda dels que al final guiaran els destins espanyols. Em preocupa que a localitats com Badia, Polinyà o Santa Perpètua estiguin entre el 3 i el 5% i més després de constatar les seves conductes no només feixistes, sinó també en el que cas de Badia fatxendes i fins i tot delictives...

Entre totes les candidatures amb representació parlamentària ICV-EUiA ha estat la que més ha incrementat els seus vots – un 52% -, hem sumat 50 mil vots als que ens van donar suport a les eleccions al Parlament, la qual cosa es pot llegir com un aval, al menys dels i les votants fidels, a les propostes que defensem. Especialment interessant és l’augment del 72% a l’Àrea Metropolitana – sense Barcelona – o, i encara més tenint en compte que és gairebé impossible treure-hi diputat/da, el 61% a Tarragona, el 55% de Girona i el 41% de Lleida. La veritat és que les nostres candidatures han fet un gran esforç d’explicació de propostes, una gran campanya.

A més hem aportat el nostre gra de sorra a fer possible que es comenci a esquerdar el bipartidisme espanyol, on trobem un PSOE en retirada que auguro trigarà molt a aixecar el cap – i sinó penseu en els casos alemanys i francesos – i d’un PP que venç però no convenç. La suma del PP i PSOE ha passat del 83% al 72% dels vots i de 323 escons a 296 fent doncs més plural el Congrés com ho és la nostra societat tot i les dificultats que comporta la llei electoral. De totes formes val la pena dir que en els darrers quatre anys els partits conservadors amb representació institucional han crescut a nivell espanyol en gairebé 2 milions de vots i els progressistes gairebé han perdut 3 milions de vots, els primers han passat de representar un 35% a un 40% i els segons d’un 38% a un 28%. Clar que veient els índexs d’abstenció de segons quins barris és evident que la desmobilització d’aquelles persones susceptibles de beneficiar-se més de les polítiques més progressistes va justament contra aquestes polítiques. Alguna cosa falla en l’esquerra d’aquest país, des d’ICV haurem de contribuir al debat d’idees i a tornar a recuperar l’hegemonia cultural però el que està clar és que no ens farem càrrec de les conseqüències de les polítiques neolliberals d’aquells que es diuen de progrés. En aquest sentit us recomano la lectura del següent article de Juan Carlos Monedero a Público.

3 comentaris:

POCHOLO ha dit...

¿Alguna cosa falla en la izquierda de este país? Lo dice claramente Angels Castells:

"El Tripartit fracasó, entre otras cosas, porque no supo (o no pudo, o no quiso) transmitir un discurso ni una acción clara de las izquierdas en la dirección de las políticas públicas."

Que aparezca el alcalde de Rivas VaciaMadrid en la tele diciendo que el truco está en intentar disimular que IU es un partido de izquierdas, mientras en el mismo reportaje algunos vecinos dicen que están orgullosos de votar a los "suyos" a políticos de izquierdas. Hay que ser idiota para no entenderlo.

¿Por qué me gusta más el programa de la CUP que el vuestro? Bueno, porqué el de la CUP es más socialista. ¿Donde queda la radicalidad?¿Para cuando la nacionalización y la expropiación?¿Para cuando impuestos municipales que graven brutalmente las rentas de los pudientes? A ellos no les tiembla el pulso a la hora de coser a impuestos a los pobres. Las izquierdas "políticas" cavan su propia tumba al abandonar a sus votantes. No necesitamos a más patrioteros catalanes, necesitamos políticos que resuelvan nuestros problemas. Eso es lo que tiene que hacer la izquierda. Cuando lo haga la gente volverá a votarla. No se puede aspirar a sustituir a CiU porqué CiU tiene a su propia clientela electoral. Si un partido de izquierdas hace políticas de derechas, su electorado lo abandona. Es normal, no es ninguna novedad.

En estas elecciones os he votado, pero a pesar de Alberto Garzón o de Cayo Lara os considero muy moderados. Por ejemplo, Joan Coscubiela hablaba de clase media hace poco, ¿Como que clase media? Por favor...

Esto no es ningún juego de "Qui dia passa any empeny". Si no entiendes que está pasando "plega" porqué la historia te va a pasar por encima.

POCHOLO ha dit...

Un partido de izquierdas debe aspirar a hacer la vida más fácil a su electorado, si ello implica perjudicar a los poderes fácticos debe hacerlo.

¿Acaso a Boi Ruiz le tiembla el pulso a la hora de perjudicar a las clases populares?

Si un político de izquierdas no se atreve a perjudicar a los poderosos o no concibe hacer eso más vale que se dedique a otra cosa. Se ha equivocado de lugar, es nos pasa a todos alguna vez en la vida. Y no lo digo por ti. Lo digo por lo mojigatos que me parecéis en comparación con la agresividad que muestran hacia nosotros los políticos de derecha. Yo espero que vosotros tengáis la misma agresividad que ellos a la hora de perjudicar a los pudientes para mejorar la calidad de vida del resto. A esto los socialistas le llaman redistribución de la renta. Lo mismo que la derecha, lo que pasa es que la derecha lo hace a la inversa. Es el concepto de regresividad.

Xavier Boix ha dit...

Hola "pocholo" - per cert com et dius de nom? perquè aquest àlies és així com de SALVAME no? - estic d'acord amb moltes de les coses que dius. L'esquerra ha de governar segons els seus valors, quan ho fa amb els de la dreta, quan es rendeix, deixa de ser útil i per tant la gent ja no la vota. No estic però d'acord amb que ICV sigui diferent en aquest sentit a IU. Només has de mirar allà on hem governat o ho estem fent encara, si sí, encara governem a molts llocs. No tenim cap inconvenient a prioritzar els interessos públics i plantar cara als dels poderosos. Aixi ens ha anat en molts casos (La Vanguardia, 8TV, fins i tot la tele pública, La Caixa, RACC,...), gràcies pels teus comentaris!!!