Valoració del #20N (2)

ICV, conjuntament en aquest cicle també i ja van 3, amb EUiA ha aconseguit en aquest cicle situar el vot a les Generals al nivell de les del Parlament, per sobre del 9% (9,54%) a la nostra comarca. Aquest resultat situa la nostra comarca per sobre del resultat de la coalició a nivell català (8,09), de la província de Barcelona (9,07%) i de l’Estat (6,84%). En les circumscripcions on IU ha tret escons el % és de 8,04% a Madrid, 9,02% a Málaga, 13,27% a Astúries – “Efecte Llamazares” que celebro - , 8,62% a Sevilla, 6,77% a València i 11,46% a Saragossa – en coalició amb la CHA -. És important remarcar el fet d’haver aconseguit el Grup Parlamentari propi de la coalició, al mateix temps que hem de valorar com a negatiu que el nostre referent estatal EQUO amb el que hem signat acord de col·laboració i amb els que ens presentarem, amb ells com a mínim, a les properes eleccions al Parlament Europeu, ha tret només 1 diputat per la circumscripció de València en coalició amb COMPROMÍS. De ben segur que aquest punt de partida els farà madurar com a organització política tant des del punt de vista estratègic – han basat molt la seva campanya en el perfil verd deixant en segon terme el roig i el de model d’estat – i la política d’aliances, que ara podran assumir partint dels 340 mil vots aconseguits a tot l’Estat.

acte de suport de personalitats a la coalició

A nivell general ICV ha tret doncs uns bons resultats – molts ho haguessin signat abans de començar la campanya – però el fet de créixer també IU pot comportar que ens diluïm dins el nou Grup Parlamentari amb el que això pot comportar políticament i mediàtica. M’agradaria que poguéssim ampliar l’abast d’aquest Grup incorporant diputats/des de projectes polítics similars però no serà fàcil. Ningú entendria però que aquest, el tema de a quin grup hem d’estar, fos un tema de discussió, en un moment en el que el que cal és gaudir dels millors instruments per dur a terme la nostra acció política.

Fent una primera aproximació als resultats podem extreure les següents conclusions:

·        El perfil de la campanya i del nostre candidat ens han possibilitat recuperar àmbits generacionals i sectorials que s’havien refredat en els darrers temps. Només cal veure la millora de resultats en localitats com Sabadell (10,3%), Rubí (10,6%), Cerdanyola (11%), Montcada (11,2%), Barberà (10,9%), Badia (10,7%), Polinyà (11%) i Santa Perpètua (11,8%).

·        En poblacions on tenim l’alcaldia el % és superior a la mitjana de la coalició: Santa Perpètua (11,8%), El Prat (12,6%), Sant Feliu de Llobregat (12,2%) i Montornès (17,7%).

·        En les poblacions on el component socioeconòmic és més alt i de perfil més catalanista el % està per sota de la mitjana de la província: Sant Cugat (8,18%), Castellar (7,1%), Sant Quirze (7,4%), Palau (7,3%), Viladecavalls (8,59%), Vacarisses (8,16%),...i va associat al fet que CiU ha guanyat les eleccions.

·        L’anomenat “tsunami popular” no és tal si observem per un costat que amb menys % que el PSOE en el 2008 (44% contra 45%) el PP ha aconseguit la majoria absoluta, incrementant els seus vots a nivell espanyol en 500 mil vots i no arribant a la xifra del PSOE del 2008 (10,8 milions contra 11,2)..

·        La victòria de CiU a Catalunya pot induir a pensar que la ciutadania accepta les polítiques del Govern català però la coalició nacionalista ha tret gairebé 200 mil vots menys amb més participació respecte les eleccions del Parlament i ha baixat gairebé 10 punts el % respecte a les mateixes també. És evident que les enquestes publicades han beneficiat a CiU doncs l’efecte del vot contra el PP que en el 2008 va recollir el PSC en aquestes l’ha recollit CiU tot i que en menor mesura.