La quadratura del cercle

Així va titular ahir la seva conferència el nostre candidat a la brillant intervenció que va fer al Cercle d’Economia. Val a dir que la directiva d’aquest lobby econòmic català no va estar a l’alçada,en Piqué,el seu president,ni va venir,quan ha presentat a la resta de candidats,i a més,ens van donar una sala petita,que es va omplir de gom a gom,enlloc de l’auditori que habitualment posen en aquestes trobades que organitzen ells mateixos...la presentació va anar a càrrec d’Artur Carulla que va estar molt elegant.

En Coscubiela va plantejar el nostre projecte com la quadratura del cercle,sustentada en 5 propostes concretes que resumeixo a continuació:

·         Cal més protagonisme de la política davant la força dels mercats i la feblesa de les institucions. Perquè hi hagi recuperació econòmica cal més política i més governança europea,tema aquest desaparegut de molts dels debats d’aquests dies. També cal regenerar la política per poder intervenir en l’economia.

·         Reactivar l’economia en un context d’endeutament privat. Les retallades comporten més recessió i no podem deixar només la reactivació en mans de l’exportació,avui per avui únic àmbit econòmic que funciona. Cal augmentar el consum privat i també el públic. Baixar salaris comporta la ruïna,les retallades disminució de drets i ocupació pública,el col·lapse del crèdit a les pimes la destrucció de projectes viables. Cal,a més que tant les administracions com les grans empreses paguin al dia a les pimes que indirectament les estan finançant.

·         L’estabilitat pressupostària és possible sense retallades si incorporem austeritat de la bona,del que ell anomena “colesterol bo” i és ineludible introduir una reforma fiscal i aquí és on hi ha diferències amb la resta de forces polítiques. Tal com va dir en Coscubiela “hauria d’estar prohibit que els polítics diguin dilluns,dimecres i divendres que baixaran els impostos i que els dimarts,dijous i dissabtes que augmentaran els drets,a no ser que diumenge ens vulguin portar a Lourdes o Fàtima”.

·         S’ha de generar consens social defugint dreceres i oportunistes. Una reforma laboral contra tothom no és el camí per la creació d’ocupació,estudis acadèmics indiquen que en els darrers 30 anys cap de les reformes laborals ha creat llocs de treball,la darrera del PSOE n’és un exemple ben clar.

·         Combinar el curt i el llarg termini. Cal,com va dir ell,que fem saltar els dos “trombos”:el sistema financer i la debilitat del sistema fiscal. Cap sector hauria de voler cobrir el sector immobiliari. Si el segle XX va ser el de l’ampliació dels drets socials i,per tant,va crear els llocs de treball associats en els sectors de l’educació,la salut,el turisme,...el segle XXI ha de ser el del sector ambiental. També s’ha de caminar en l’enfortiment del sector agroalimentari i en el del coneixement i la cultura.

La conferència la va acabar fent referència a que en el debat polític d’aquests dies algunes forces juguen al “fet i amagar” perquè uns amaguen el que han fet,uns altres el que faran i CiU que guanyi qui guanyi donarà suport a un dels altres dos per fer polítiques en defensa dels sectors poderosos que representa.

Dues darreres qüestions interessants: la classe dirigent del nostre país tant política com econòmica suspendria un examen d’intel·ligència emocional perquè te un desconeixement brutal del país que tenim. Només entenent racionalment i emocional com viu la gent es poden prendre bones decisions i,per acabar,es va preguntar perquè serà que en aquests moments no hi ha debat sobre la immigració quan fa 4 mesos alguns partits la van utilitzar per guanyar pes en molts municipis.

Una bona conferència valenta,clara,davant la classe dirigent de l’economia catalana.