27 de desembre 2011

piulades (1)

Estar, ser, tenir twitter té les seves virtuts i els seus defectes. Algunes te'ls recorden amics, companys o familiars quan et diuen allò de que “sempre estàs al twitter – o al facebook -”. Crec que normalment aquesta visió la tenen aquelles persones que no estan massa al dia de les noves tecnologies o de l'us de les xarxes socials. Viure intensament, pensar en allò que pot interessar a qui et segueix, en definitiva, treballar en allò que t'agrada i que a més te una vessant pública important et porta a compartir, recomanar i, perquè no dir-ho, explicar el que fas i perquè ho fas – políticament parlant sobretot en el meu cas -. Si a més estàs armat d'una eina de publicació massiva com una blackberry, un android o un Iphone la cosa es torna més fàcil doncs pots anar actuant en la xarxa en les estones lliures de tren, metro, autobús, sofà.... De totes formes – i perquè no sembli una excusa – cada cop és més necessari, gairebé obligatori, que els que tenim responsabilitats públiques o polítiques compartim reflexions, idees, rebem crítiques, propostes, com a part de la nostra feina, tant o més que estudiar un expedient, i més ara en moments d'allunyament entre la política i la societat. Ens demanen estar a peu de carrer i s'ha de fer així, tant en el aspecte més literal com en el seu aspecte més virtual.
imatge del bloc del Francesc Mercader de Torredembarra

Avui de totes formes vull compartir amb vosaltres alguns enllaços que o be perquè no em seguiu en la xarxa social, perquè no voleu o perquè no hi sou, o perquè es tracta d'enllaços de publicacions que no coneixeu, no llegiu,... em semblen interessants i els poso a la vostra disposició. Només us demano una cosa: a part de llegir el post – en el darrer mes més de 700 visites al meu blog – interactuem, aquesta és la gràcia de la xarxa social a internet, el fet que a l'altra banda hi hagi algú que comparteix amb tu.