02 de maig 2007

Sant Cugat : “supermercat de serveis municipals”


He pogut assistir aquests dos darrers dies a la Fira Sant Cugat Actiu de la nostra ciutat. Del seu disseny i oportunitat ja en parlarem més endavant. Avui em voldria referir més a una part del seu contingut que està directament relacionada amb l’acció de govern municipal i, per tant, ens serveix, els serveix, per fer balanç de mandat. En el centre de l’espai firal podem trobar el Súper de Sant Cugat on pots “comprar” 5 serveis de la ciutat i quan surts per caixa et regalen o una gorra o un davantal. S’ha de reconèixer que qui ha pensat aquesta idea és un o una bon o bona comercial i és que la política convergent, i a vegades no només la convergent, es determina més per elements de marketing que no pas de rigor polític.
En aquest context és on em sembla pertinent parlar de la diferència entre el ciutadà client i el ciutadà protagonista de la ciutat. Aquest és un element interessant que fa molt de temps em va fer reflexionar el bon amic Jesús Prieto i que avui està en el bell mig del nostre discurs polític. La ciutat no es pot governar com un negociat sinó com un espai de convivència fonamentat en uns valors i que des de la proximitat busca que tothom visqui millor i pugui tirar endavant el seu projecte vital. CiU ens ha volgut fer veure l’ajuntament com una espècie d’empresa de serveis que dirigeixen els més preparats i que tenen la clau perquè la gent estigui interessada en viure en aquesta ciutat cridada només per la seva marca. I ho diem en el nostre programa: molta gent està satisfeta de viure en la nostra ciutat, no es pot negar, estem en una ciutat amable que no fou hereva del model de desenvolupament franquista de ciutats veïnes, però estem en una ciutat que te un model de funcionament que cal redreçar i que compta amb moltes oportunitats que cal aprofitar. Només cal veure el reportatge de’n Jaume Carrera per adonar-se que ni tan sols la gestió més propera al que seria una empresa de serveis funciona com hauria de fer-ho, que ens queda doncs ? ens queda un model esgotat, sense idees i, el més preocupant, que des del cofoisme pretén tirar endavant continuant en la via de la ciutat excloent i selectiva.