Dimarts vaig seguir el debat que TVE va emetre entre els candidats i la candidata a l’alcaldia de Barcelona. En primer lloc crec que el tripartit va guanyar per golejada, amb coherència amb la seva història compartida i a partir d’una reflexió conjunta sobre la ciutat. Va quedar clar qui te projecte, amb matisos i diferències en alguns temes substancials i qui només desitja governar pel mer exercici del poder, fent de la política demagògia pura, utilitzant la por en la seva estratègia electoral.
Haig de reconèixer que en Trias em va sorprendre negativament, jo que el tenia com a “rara Avis” de CiU... doncs no!! Nerviós, intransigent, irascible, fins i tot demacrat. En negatiu, gens propositiu, absolutament ancorat en l’exercici de la mala oposició.
Pel que fa al tripartit, em va sorprendre l’Hereu (del Clos) per desconeixement, òbviament. Tranquil i fins i tot afable, bon orador i sense mullar-se massa, al pur estil i ho dic en positiu de les millors escoles d’ESADE, seria un bon director general, un bon gerent, però no un bon alcalde (ho sento amics i amigues del PSC). Pel que fa al Portabella el vaig trobar una mica contingut, sense massa llicències no fos cas que, intentant acontentar al que suposen extens públic electoral, em va agradar però quan va parlar de seguretat : al pur estil Joan Saura.
I la Imma ?: fantàstica, propera, amable, engrescadora, amb les idees clares, mullant-se amb els temes que més ens diferencien de la resta, sense por, parlant de coses concretes i de la quotidianitat (gràcies per introduir aquest concepte en el nostre argumentari polític) i, sobretot, sense canviar valors per vots : AUTÈNTICA, felicitats propera alcaldessa de Barcelona!!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada